jueves, 26 de abril de 2007

Un sueño hecho realidad

A veces, los sueños se hacen realidad.
Este sábado, en Vista Alegre, hay un gran sueño que se hará realidad.
Hacemos una fiesta para celebrar el fin de las obras del Nuevo Local Social de Vista Alegre, situado en el Parc del Nord. Local con más de 200 mt2 divididos en 3 salas polivalentes, un despacho de juntas, un almacén, el hall, los servicios y una parte exterior cubierta por la pérgola de cobre. Y delante, tres pequeñas esplanadas para actividades.
Un local mucho más grande que el actual, moderno, preparado, integrado en el espacio que le rodea, hecho tal y como han querido nuestros queridos Piratas. O sea, todo un lujo.
Lujo que necesitábamos, lujo por el cual hemos luchado los últimos años la Junta actual, pero también un lujo por el que han luchado aquellos dirigentes históricos de la Asociación de Vecinos y que, con el paso de los años, han dado paso a gente más joven.
No quiero olvidarme en estos momentos tan especiales de amigos como Rafael Cava, Florentino Carro, Alejandro Iglesias, Alfredo Rodrigo, Herminio Holguín, Marcial Serrano López… Gente que ha luchado por el barrio desde sus inicios, que consiguió que se asfaltaran las calles, que se pusiera alumbrado público, calles con alcantarillado, parques dignos, una de las primeras Fiestas de Barrio de la ciudad…el lujo fue que Vista Alegre pudiera contar con ellos en años muy muy difíciles. Gracias a todos.
Y gracias también a toda la gente que luchó en la Comisión del PEMU (Laura, Baldo, Antonio, Mercedes, Francisco, Paco, Carmen, Jose, Esperanza, Juani, Encarna y Ma Ángeles –qepd-) por mantener no las casas del barrio, no el urbanismo del barrio, no por nada material, si no que lucharon por mantener el espíritu del barrio, el querer seguir siendo un pueblo, el poder seguir jugando los niños en la calle con tranquilidad, el conocerse todo el mundo, el callejear, el ir todos a una… y lo consiguieron, vaya si lo consiguieron!
Y, pos supuesto, a los miembros de la junta actual. A Manolo, a Marcialín, a Carmen, a Enrique, a Mamen, a Judi, a Marcial, a Toni, a Jose, a Quico y, como no, a Susana e Irene. A todos ellos que me han acompañado estos últimos años en los buenos momentos y en los malos, en el fin de semana de la Fiesta del barrio y en las reuniones de los lunes de enero por la noche, haciendo que el jugar la liga de barrio sea tan importante y en muchos casos igual de dificultosa que el jugar otras ligas que algunos creen indefectiblemente de mayor calibre pecando de ignorancia mayúscula. Inconscientes. Son el grupo que ha conseguido que, en los últimos años se consiguiera, por ejemplo:
o Pasar de 78 a 281 socios (los socios no son nominales, si no que lo es la familia)
o Que la fiesta triplicara su presupuesto y renovara casi todas las actividades
o Mantener el equilibrio para la financiación de la fiesta en los tres tercios de recursos propios, subvenciones, patrocinadores.
o Crear y asentar la Festa de la Tardor, de la cual ya se llevan 5 ediciones.
o Organizar la Calçotada, y ya van 3!
o Asumir el reto de preparar, organizar y celebrar el XXV Aniversario de la Fiesta Popular
o Solucionar los problemas recibidos de los socios y de los vecinos y vecinas en general con una media de 73 al año. Desde el espejo roto al container mal puesto a los ruidos del vecino, al banco que hay que poner o quitar, pasos de cebra elevados…
o Hacer del barrio Zona 30 parar que los coches no sobrepasen esa velocidad dentro del mismo.
o Consecución de la Pista Polivalent del Parc del Nord
o Restablecer las relaciones con la Comisión del PEMU e ir de la mano para solucionar el problema.
o Restablecer las relaciones con el CEIP Vista Alegre para trabajar conjuntamente
o Restablecer las relaciones con la FAVM para intercambiar experiencias con otras Asociaciones de Vecinos y trabajar conjuntamente con ellas.
o Última fase de arregle del Parc del Nord
o Creación de la Comisión de Fiestas, pasando de 8 personas en el 2001 a las casi 70 del 2006.
o Pasar de 21 actividades de la Fiesta del 1998 a las 72 de la Fiesta del 2006.
o Creación del Grup d’Esplai “Los Piratas” (gracias a Soraya y Gloria), que pasaron de 9 niños el primer año a los casi 60 del actual y con lista de espera que se podrá reducir con la inauguración del nuevo local.

La verdad, jamás me había puesto a pensar en la cantidad de cosas que hemos hecho.

En estos momentos es cuando te das cuenta que ha valido la pena el trabajo.
Y, sobretodo, la faena bien hecha y en equipo.
Las individualidades, en el mundo vecinal, no tienen futuro.

viernes, 20 de abril de 2007

Messi


"Un monumento al arte de la pelotita".

Así define el prestigioso diario argentino "Clarín" el golazo de Leonel Messi el pasado miércoles por la noche en el partido de ida de las semifinales de la Copa del Rey que se jugó en el "Estadi" entre el Barça y el Getafe.

El resultado final, 5 - 2. Ya estamos en la final. Será durillo.

La temporada se va aclarando.

jueves, 12 de abril de 2007

Sinvergüenza

Sinvergüenza es el señor vigués que ha batido todos los récords por lo que se refiere a multas de tráfico, cantidad de las mismas y pérdida de puntos.
El señor en cuestión es de Vigo, sus iniciales son R. M. A. J. y acumula 45 infracciones en menos de un año que le suponen, cuando le lleguen, la pérdida de, ni más ni menos, 113 puntos!!!
La mayoría de esas infracciones son por exceso de velocidad, en muchos de los casos superando el 90% la velocidad permitida, y haciéndola por caso todas las vías rápidas de Galicia y de la provincia de León.
Su récord, como podemos ver en la foto de la Guardia Civil, es de 219 km/h. Imagino que el inconsciente se sentirá orgulloso de la misma...
La suma total de las multas supera los 8000€, pero, a parte de retirarle el carnet de conducir de por vida, la peor de las multas debería ser el hacerle ser consciente de que podría convertirse en un asesino, y de que es un auténtico peligro cada vez que se sube en su coche y conduce por una vía rápida. A parte de que tiene mucho morro y muy poca vergüenza.
Personas como este vigués son los que hacen perder crédito a las Leyes Viales vigentes si no conseguimos entre todos que las penas sean ejemplarmente duras con este tipo de sinvergüenzas.
Las muertes de esta Semana Santa han sido prácticamente las mismas que las del año anterior (pero sensiblemente inferiores a las de principio de siglo), si bien yo soy de los que creo que el carnet por puntos es un gran avance y que hay que darle un par de años para ver que es de gran utilidad para rebajar el número de fallecidos en las carreteras, rebajar la velocidad y subir la seguridad, que no sea una odisea el viajar por carretera ahora que los coches son más seguros que nunca.

martes, 10 de abril de 2007

Més blocs al Maresme: Vilassar de Dalt

Després de les vacancese m'arriben bones notícies dels companys de Vilassar de Dalt, que de cop i volta han obert dos nous blocs.Es tracta del Primer Secretari de l'Agrupació Local del PSC i candidat a l'Alcaldia, en Joan Adell, excel·lent persona i, malgrat ser molt tímid, també un molt bon polític que donarà la gran sorpresa a les properes eleccions municipals, i de la seva responsable de campanya, la també membre de l'Executiva, la Lluïsa Rubio.
És molta la feina que ha de fer el grup socialista a Vilassar de Dalt per tornar a tenir la confiança de la gent, i la feina feta durant l'últim any (com passa el temps!) els acabarà sent fructífera a les properes eleccions municipals.
La obertura feta a la ciutadania, els actes públics, les propostes al Plens Municipals, les noves idees per Vilassar de Dalt faran que al proper govern del poble hi hagi un color més fort de progrès, un color més fort d'esquerres.
Els blocs estan de proves, com sempre que es comença, però en pocs dies n'estic ben segur que tindran periodicitat i podreu saber què en pensen del seu poble i que volen fer.
N'estic ben segur, són una aposta segura.

miércoles, 4 de abril de 2007

Marxo de vacances a La Roda (Sevilla)


Imatge del "Aire Acondicionado" de La Roda (Foto: X.G.)
Malgrat que aquest blog ha deixat de ser un raconet pels amics i amigues amb qui compartir situacions, experiències, idees, el meu barri, cançons... i ara les visites s'han quadruplicat (i la mala llet), no deixaré de continuar escribint d'aquelles cosetes que crec què, almenys a mi, em fan ser feliç.
I, si joc sóc feliç, el meu entorn està més feliç. M'agrada encomanar la meva felicitat,i aquests últims dies només els he transmés tristesa i mal rollo, i no s'ho mereixen, són uns bons nanos.
I la meva propera experiència és que marxo de vacances, marxo a La Roda de Andalucía (Sevilla), un dels pobles dels que més gent nascuts allà hi ha vivint a Mataró.
Uns bons amics ens deixen casa seva per pasar uns dies, per descansar, per oblidar les errades (i aprendre de les errades), per intentar encarar les properes setmanes amb les màximes forces i amb idees, que és la meva feina, ajudar al màxim a tothom que m'ho demana, i donar idees per poder fer arribar les polítiques progressistes al màxim de pobles de la nostra comarca.
Espero trobar-me amb un temps millor del que deixo, que això de veure ploure està molt bé, però no tres dies seguits... sempre que plou recordo als carters, que tindran un mal dia de repartiment. Des d'aquí la meva solidaritat.
I espero trobar-me a un bon grapat d'amics, tant dels què viuen allà com dels què són de Mataró i han baixat uns dies de vacances.
M'enduc feina, és clar, però és una altra manera de treballar.
A tots i totes les què puguéu agafar festa aquests dies us dessitjo unes molt bones vacances.
Ens veiem a la tornada!
Us deixo una cançó molt maca, de Sau, que aquests dies he tornat a recuperar (la melancolia sempre em fa recuperar Sau), i que em recorda una època de la meva vida molt més tranquila i a on hi havia més amor.




No volíem fer-nos grans



Desterrats a un paradís sense esperança
Exilats de tota possibilitat
De tornar a veure com, només per un instant,
Tancant els ulls, el món brillava
al nostre voltant
I no teníem por, estàvem junts,
no voliem fer-nos grans.
Èrem amics.



Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
Que mai més ens tornaríem a trobar,
Ni que el vent d'altres terres ens podria separar.
I, tancant els ulls, el món girava al nostre voltant,
I ja en teníem prou, ens era igual, no volíem fer-nos grans.
Èrem amics, jo i els meus amics.



Vàrem néixer amb l'incertesa dels seixanta,
I els he tornat a veure allà on els vam deixar.
Què n'hem fet d'aquells dies que, només en un instant,
El món girava al nostre voltant, i ja en teníem prou,
Estàvem junts, no volíem fer-nos grans.
Èrem amics, jo i els meus amics, ens hem fet grans.

Decàleg de compromisos del món local socialista (VII, VIII, IX i X)


Aquesta és la 4ª part i la 5ª, amb això ja us habré posat tots els compromisos genèrics. Al post de la 3ª part podeu trobar les anteriors. En poc temps tindrem els específics de Mataró. us sorprendran satisfactoriament.

Continuem amb el decàleg, no té desperdici:

7. Prioritzarem la promoció d'habitatge públic digne i assequible
  • Promoció pública d'habitatge, rehabilitació de 100000 (cent mil) pisos i mesures contra la sobre ocupació.
  • Generarem més sòl públic per construir habitatge protegit.
  • Crearem consoscis territorials per coordinar les promocions d'habitatges públics de les diferents administracions.

8. Demanarem la creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

  • L'Àrea Metropolitana de Barcelona és imprescindible per garantir serveis públics eficients.
  • Mostrem el nostre suport a les demandes de creació d'altres àrees metropolitanes a Catalunya.

9. Treballarem en polítiques destinades a l'Emancipació dels joves.

  • Farem nostres les demandes d'emanciapció dels i de els joves.
  • Cal treballar d'una manera integral en tres àmbits per fer possible aquesta emancipació: la formació, l'ocupació de qualitat i l'accés a un habitatge digne a un preu assequible.

10. Demanarem la millora del finançament local.

  • Demanem al Govern de la Generalitat que en un termini de 4 anys es quatripliqui el Fons de Cooperació Local de Catalunya.
  • Demanem, també, que es millori d'una manera definitiva el finançament dels petits municipis.
  • Igualment, continuem demanant que l'Estat i la Generalitat resolguin el finançament de les despeses impròpies que representen actualment el 27% dels pressupostos municipals.

És maco veure com, molts anys després, la paraula EMANCIPACIÓ forma part del vocabulari del dia a dia del PSC, que els socialistes ens creiem això de què els joves volen formar-se bé per poder accedir a un treball digne que els permeti viure en un habitatge a on poder crèixer personalment.

martes, 3 de abril de 2007

Respectar el President de Catalunya


Us convido a llegir aquesta editorial del diari digital Tribuna Catalana. Crec que és molt interessant. I, encar més, si qui ho subscriu és un portal nacionalista i sobiranista.


En el començament de l'edició d'aquest diari digital, l'any 2002, Tribuna Catalana va demanar respecte per al president Jordi Pujol, empantanegat amb els seus acords contra natura amb el PP.
Fa dos anys vàrem demanar respecte per al president Pasqual Maragall.
Avui ho tornem a fer.
El tracte absolutament incorrecte cap al president Montilla del líder de l'oposició en el debat parlamentari i, posteriorment, els insults i desqualificacions grollers del Sr. David Madí a TV3 evidencien la manca de respecte institucional i trenquen la correcció que s'ha de tenir cap al president de Catalunya.
Els sobiranistes no podem jugar amb les nostres institucions. I no tenim estat, sols ens queda el valor que vulguem donar a les nostres institucions nacionals. Crítiques les que es vulguin, però mai perdent el sentit d'estat.
El president de Catalunya avui és José Montilla. Així ho hem volgut amb les lleis vigents.
Cal respectar-ho doncs, i no importar de Madrid estils que no són els nostres.

Editorial de Tribuna Catalana del 30 de març de 2007.
Amb aquests tipus d'editorials, Visca Catalunya!

lunes, 2 de abril de 2007

Decàleg de compromisos del món local socialista (V i VI)


3ª part del Decàleg de compromisos sorgit de la III Convenció Municipal (aquí la i la ):

5. Treballarem per l'acollida i la integració de la immigració

  • Desenvoluparem plans locals d'acollida per a les persones nouvingudes en els nostres pobles i ciutats.
  • Adequarem l'oferta de serveis públics a les noves realitats derivades de la immigració. Hem de garantir l'accés de tothom als serveis públics bàsics.

6. Vetllarem pel compliment de les inversions previstes en la millora del transport públic

  • La mobilitat ha esdevingut un element clau per la cohesió territorial, el benestar i la millora de la competitivitat.

  • Vetllarem pel compliment dels acords d'inversions en la xarxa ferroviària, la millora de l'atenció als usuaris i el traspàs del servei de rodalies un cop garantides les inversions previstes.

  • La disponibilitat del servei de metro nocturn els caps de setmana.

Immigració i mobilitat. Dos temes espinosos que els socialistes no deixem de banda i presentem les nostres pròpies propostes. Difícils de gestionar, però s'han d'afrontar de cara.

domingo, 1 de abril de 2007

Hoy, hace un año...


Hoy… Hace un año,

las calles frías me han visto pasar…

Las niñas bajan, por la cuesta…

de uniforme…

la gente corre,

y la lluvia está empapando el parque.


Pero hoy me has hecho daño,

hoy estoy llorando,

los autobuses pasan salpicando y no te veo bajar.


Un olor a tierra mojada me está asfixiando y tú no llegarás.
Voy corriendo al parque a ver si estás…


Hoy no se ve a nadie en la oscuridad…

Sólo aquel macarra…

que lo ves de lejos…

te das media vuelta y serán…

más de las 9…

estarás en casa y te llamaré…

Tú…

No estás en casa,

Dios sabe que mentira contarás.


Tus amigas, focas, se ríen cuando me ven pasar,

Doy otra calada a mi cigarro y

me voy quedando solo… en aquel bar.

Pero hoy…

Tampoco llegarás,

sé que nunca más volverás.


He sido un gilipollas,

por querer hacerte tan feliz,

pero ahora se que tengo que

matar a la serpiente que hay en tí.

Ya no volverás a verme jamás…

Las huellas en el parque se borrarán…

Ya puedes cerrar los ojos,

ya puedes besar a otros,

no hace falta que te escondas porque hoy,

hace un año y ya no, no, no te llamaré.

Llamaré, no te llamaré, llamaré.


Hoy hace un año...


Hombres G.


Con todo el cariño del mundo a Víctor, Paco, Ana, Eulàlia, Olga, Eli, Marcos, Álex V., Álex P., Susana, Jaume, Anna, Cristina y Ferran. Porque nunca en la vida dos se llevarán bien si uno no quiere.