Viejos amigos

Sábado por la tarde en la Plaza del Ayuntamiento de Mataró

Días de reencuentros con viejos amigos.
Días de recuerdos y emociones.
Viejo amigo Marc Plana, al cual me encontré el viernes noche en la presentación de la Agenda Llatinoamericana. Él era el encargado de montar la imagen, a mí me tocó presentar. Terricabras dió una lección impresionante, otro día os hablaré de ello. El Foment, casi lleno, y las agendas, todas vendidas. Nosotros, mucho más ricos con la lección del filósofo. Con Marc casi no tuvimos tiempo de hablar, pero algo recordamos de los viejos tiempos en los Maristas y lo malos que éramos los dos jugando de porteros. Ahora vive en Girona.

Viernes por la noche en el Foment Mataroní

Viejos amigos de viejos tiempos los que me encontré el sábado por la tarde-noche en la Plaza del Ayuntamiento en el Festival de recuerdo del 40 aniversario de la muerte del Ché. Fantástico ambiente, un poquillo de frío, los Luta a tope, como siempre, bastante gente aunque la organización no acababa de estar contenta, y una versión muy sui generis (y emotiva -foto-) de Hasta luego Comandante con la vieja guardia (camaradas) de Mataró. Los amigos Xevi, Sancho, Isa y Neus, con los que recordamos nuestros tiempos de debates interminables hasta altas horas de la noche en la Vall d'Aran sobre la obra del Ché. No sé si se sorprendieron más ellos de verme a mí o yo de verles a ellos. Sábado por la noche con Ferran

Y, para cenar, ración doble de Ferran Asencio, el mejor viejo amigo que podía encontrarme este fin de semana. Risas y risas para que no dejáramos de pensar que su marcha a Granada nos dejó un vacío muy grande, y que, año y medio más tarde, seguimos echándole de menos, y así será por muchos años. Nos regaló una noche enterita. Sigue tan merengón como siempre, es un defecto que no conseguimos que se le cure...

2 nous blocs d'entitats de Mataró

Dos amics em fan arribar dos nous blocs de dues entitats de Cultura de Mataró.

EPMA: El Col·lectiu de Teatre del barri de Cerdanyola, que ara, a més a més, volen potenciar la seva vesant solidària, amb la seva vocalia EPMA Solidari que ja us vaig informar van fer un acte a favor de Boris Vega, a Nicaragua. Tenen la seu a la Rda. Bellavista. L'Ana Barrera va assistir al lliurament del xec amb la recaudació. En el seu bloc van explicant el seu dia a dia i els projectes futurs, molt ambiciosos, per cert.

Públic a Fem Germanor, acció solidària organitzada per EPMA a la Plaça Onze de Setembre

Hdad. Nazareno y Esperanza: Hermandad també del barri de Cerdanyola, amb seu al C/ Rosselló que treuen els seus pasos a la potentíssima Setmana Santa de Mataró. A més a més, el diumenge de Rams organitzen un Festival de Saetas molt potent. En Ramon Bassas va fer el pregó (l'últim post) l'any passat. El seu bloc el fan servir per anunciar les seves activitats i, a més a més, com a vehicle de comunicació entre els seus integrants, sobretot els més joves.

Felicito als alma mater dels mateixos, l'Ildefonso Mármol i en Javier Lechuga, i els encoratjo a donar una llarga vida als blocs de les seves entitats.

I a tothom recomano que els segueixin per saber de la forta activitat d'ambdues entitats.

Força, Pasqi!

No vull estar-m'hi d'encoratjar al President Maragall davant la seva malaltia que ens ha agafat a tots de sorpresa i que, malgrat el seu coratge, la seva força i el seu missatge de dissabte quan va anunciar amb enteresa que té principis d'Alzheimer, una malaltia degenerativa i lenta, massa lenta, ens ha emocionat a tots. Ha estat entranyable, molt entranyable, com sempre.

Company fins fa poc, en la meva condició de militant del PSC he pogut viure algunes tardes de campanya, sobretot la del 2003, en la qual ho vam donar tot per poder treure la dreta nacionalista del govern de la Generalitat de Catalunya, i ho vam aconoseguir. Ho vas aconseguir.

Recordo que la següent assemblea del PSC Mataró, quan encara no estava tancat el Pacte del Tinell, vaig criticar el seu tarannà, la seva forma de fer en aquella campanya en la qual semblava que ja fos President, i això la gent no li ho va perdonar.

I recordo els debats polítics al sí de la JSC, a on jo quasi be sempre acabava quedant-me sol en les crítiques al llavors President del Partit. Hi havia quasi be unanimitat a l'hora d'idolatrar a un polític irrepetible, fort, amb idees avançades al seu temps, però que no sempre explicava les coses perquè tothom l'entenguessim, i a mi hi havia moltes que mai vaig acabar d'entendre.

Tot i això, tots vam fer tot el possible per fer-te President, tots a una, malgrat les diferències, com ha de ser. La roba bruta es neteja a casa.

I fins ara, mai, mai de fora del partit podrà dir-me que vaig criticar el nostre President en públic.

Avui no ho faig, em limito a recordar les meves diferències amb ell per potenciar encara més la meva solidaritat avui, avui i demà. Jo encara el considero un company de partit i, per davant de tot, una persona. I em fa mal quan les persones ho pasen malament. I ell ho pasarà molt malament. I la seva família, i tot el seu entorn. I per això em solidaritzo amb ells, amb elles.

No tinc la claredat d'escriure com en Miquel Iceta, però els meus sentiments avui s'assemblen molt als seus, malgrat no haver compartit tan a prop tantes experiències amb ell, però el fons és el mateix. Aquest és el seu article.

Avui repeteixo amb més força que mai allò que li deiem als mítings o quan podíem compartir amb ell dinars i sopars:

Força, Pasqi!

Una abraçada molt forta.

Noches en alta mar

Recuerdos imborrables, aún saboreables, espero que repetibles.

Compañía inmejorable.

Oasis vital en numerosas ocasiones compartido, no para dar envidia, si no para multiplicar esa felicidad buscando complicidades.

Ya queda menos.

Audiència Pública

En l'afany de l'Ajuntament de Mataró per aconseguir polítiques més complertes, volem la contribució que fan els ciutadans en els processos de presa de decissions en els afers públics i col·lectius.

És per això que dimecres 17 d'octubre, a les 7 de la tarda, farem l'Audiència Pública - PAM i Pressupostos 2008.

El farem al Centre Cívic de Pla d'en Boet (Rda. Francesc Macià, 103) i en el mateix es presentaran les prioritats del Govern, justificades al marc econòmic i financer del Pla d'Actuació Municipal.

L'Audiència Pública es oberta a tothom i, després de la presentació de les prioritats del govern, i es pasarà a un torn obert d'intervencions, per convidar als assistents al debat de les mateixes i a fer les seves propostes.

Totes aquestes propostes seran recollides pel Govern per estudiar si es poden assumir, o no, dintre del PAM, i donar-lis dotació pressupostària.

Com a mostra, un botó. L'any passat es van acceptar un total de 111 propostes, de les quals el 71% van ser totals i el 29% parcials. Aquest any, que encara no hem constituït els Consells donat que estan en fase de renovació, les aportacions s'han fet a través de la Sessió Oberta del Consell de Ciutat de dilluns dia 8, a on van sorgir moltes propostes que podeu veure aquí, i les noves que dia rere dia van enviant els ciutadans al bloc.

Us animo a assistir, a participar escoltant les prioritats del govern i, si vols dir la teva proposta, fer-ho.
Si ets blogger, et faré arribar una invitació personalment.

Perderte sin querer

A la primera persona

que me ayude a comprender

pienso entregarle mi tiempo

pienso entregarle mi fe



yo no pido que las cosas

me salgan siempre bien

pero es que ya estoy harto

de perderte sin querer

AS

No és Polònia

Aquest vídeo no l'han fet els de Polònia.

Aquest vídeo no està manipulat per ningú.

Aquest vídeo és original, l'han fet els del PP a Madrid, i qui parla no és el Rey la Nit de Nadal, ni el President per Cap d'Any, no, no, és el Cap de l'Opossició del Govern d'Espanya fent no se sap molt bé què en un missatge que acaba amb la magnífica frase: Feliz Fiesta Nacional! Mamma mia...

Aquest vídeo no l'han fet els gamberros de la banda d'en Toni Soler, ni qui parla és en Queco Novell caracteritzat d'en Rajoy, ni el faran aquesta nit al Polònia (coneixent el programa, estic segur que a hores d'ara ja preparen la seva versió).

Amb aquest vídeo, no sé realment què és el què pretenen, però, un cop més, es pasen de la ralla, i continuen dividint enlloc de sumar perquè saben que és la seva millor arma, el soroll, molt de soroll, que els permeti arribar a les eleccions generals del març amb algunes esperances de guanyar, fotent a la gent la por al cos.

Imagino què els grans ideòlegs del marketing polític diran que he picat penjant el vídeo i donant a conèixer més a en Rajoy (en una jugada semblant a la del PSOE fa 4 anys quan els del PP es reien de "ZP"), però l'he vist i no m'he pogut estar de fer-ho. I ho haig de denunciar: Val ja de jugar amb els símbols, d'apoderar-se'ls i de fer que la gent es divideixi entre els bons i els dolents.

Me'l tornaré a mirar, a veure si de veritat no és en Queco Novell.

Vuelve la sinrazón

Vuelven las bombas, vuelve la sinrazón.

Vuelve el intentar matar, el asesinar a alguien sin nigún motivo.

ETA reaparece.

ETA vuelve a poner nombre y apellidos a sus balas, a sus kilos de dinamita.

Vuelve el apoyarse en una idea supuestamente legitimada por no se sabe muy bien qué para atentar contra alguien.

Vuelven los asesinos cobardes a esconderse para intentar matar. Cobardes.

Vuelven a intentar convencer a no se sabe muy bien qué de que ellos tienen la razón de tampoco se sabe muy bien qué y por eso matan.

Vuelven a encontrarse cómodos en cuanto el Gobierno de turno les da, para ellos, la más mínima oportunidad de autolegitimarse para dinamitar nuestra tranquilidad, nuestra Paz. Que escuchen al que quiere hablar con ellos.

Vuelven a aprovechar cualquier, según ellos, agresión de aquéllos que realmente sí que están legitimados por la democracia, por las urnas, por la voluntad de la ciudadanía para jugar a su juego macabro. Para volver a disfrutar haciendo lo que más y mejor nos han demostrado en estos cuarenta años que saben hacer, matar.

¿Alguien entiende que en aras de una idea intenten matar a alguien que trabaja para otro alguien que ejerce la democracia decidida por todos en un pequeño pueblo? Yo no, que me lo expliquen.

Será que los asesinos viven de ello y no quieren quedarse en el paro. Será que no saben hacer otra cosa.

¿Porque no han hablado cuando han tenido la oportunidad?

¿Porqué intentan debilitar, con sus atentados, a aquél gobierno que más ha intentado por hacer que una buena parte de su causa se hiciera realidad?

Será que se encuentran a gusto en su propia irrealidad, en la irrealidad de unos asesinos que utilizan el nombre de un pueblo digno, dignísimo, como es el pueblo vasco para matar, para haber hecho de ello un estilo de vida.

Será que se encontrarían mucho más a gusto con otro Gobierno que no quisiera hablar, que les facilitara la justificación de la sinrazón, que les justificara diariamente el ojo por ojo. Pues ojo por ojo, el mundo se quedará ciego, y ciegos nos estamos quedando todos. Vale ya!!!

El pueblo vasco no se lo merece, Euskady quiere vivir en Paz, ya les han demostrado en mil y una ocasiones que no quieren vivir con la sinrazón, que quieren vivir tranquilamente en casi casi la zona más bonita de España, y con las mejores gentes que te puedas encontrar. No se lo merecen.

Que vuelva la razón, que no maten a nadie. Que dejen las armas, que hablen.

Mataró Participa

Avui endeguem el procés participatiu pel PAM i el Pressupost del 2008 a l’Ajuntament de Mataró.
I ho fem amb una novetat important, hem encetat un bloc a on tothom que vulgui podrà fer les seves propostes per sumar al PAM i al Pressupost de l’any proper i poder dir la seva sobre els eixos de ciutat que volem.
El procés continuarà dilluns amb una sessió oberta del Consell de Ciutat, també amb moltes novetats, i a on són convidats totes les persones que representaven a alguna entitat a l’anterior legislatura en qualsevol Consell Municipal, sigui sectorial o territorial.
I, per últim, tancarem el procés participatiu amb l’Audiència Pública oberta a tota la ciutadania el dimecres 17 també a les 7 de la tarda.
Us animo a participar-hi. Participa, díga’ns la teva!
Entra al blog. Mira les normes.

Avui, infraestructures

Avui toca infraestructures.

Avui, a les 7 de la tarda, fem un debat sobre les infraestructures (o és infrastructurres?) a Catalunya a la sala d'actes de la Biblioteca Pompeu Fabra, a la Plaça Occitània.

L'organitza el PSC a nivell Nacional, i han escollit, amb molt bon criteri, Mataró per parlar-ne (alguna cosa hem de fer bé perquè ens escollin a nosaltres).

És la primera de tres jornades per prepara la VI Conferència Nacional, que serà la que servirà de base pel programa electoral de les properes Eleccions Generals del Març. Les altres dues es faran a Cornellà (habitatge) i a Barcelona (Inmigració). Sens dubte, aquesta jornada posa Mataró al mapa de les ciutats més importants pel socialisme a Catalunya.

El cartell serà de luxe. Per descomptat hi haurà el nostre Alcalde, en Joan Antoni Baron, que té molt a dir sobre el tema, a més a més del Cap de Cartell, el Secretari d'Estat sobre Infraestructures, en Víctor Morlán.

Els acompanyaran, en aquest cartell que com us deia és de luxe, en Manel Nadal, Secretari General de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, en Germà Bel, Catedràtic, en Jordi Valls, ex Conseller i actual President del Port de Barcelona, i n'Ernest Maragall, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Secretari de Conferències Nacionals de l'Executiva del PSC.

Crec que no fa falta parlar de la importància del tema d'avui com per no faltar a aquesta jornada.

L'Afectivitat al Voluntariat

Dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, a Can Palauet, l’Agència de Suport a l’Associacionisme ha organitzat una nova sessió de Les Associacions fan Ciutat. Parlarem de l’Afectivitat al Voluntariat, per part de n’Edgard Cárdenas.
Hem cregut que seria un tema important. Per la gent que hem estat molts anys a una entitat, és de primer ordre tenir unes relacions bones entre les persones que formen part del mateix, és la millor manera de tenir unes arrels propícies per poder treure fruits. El voluntariat en sí mateix com a escola d’afectivitat i les relacions ens fa ser més persones.
Saber què és voluntariat i què no ho és (la pregunta del milió), la crisi que està patint la societat pel què respecta a les relacions entre les persones degut a l’aparició de les Noves Tecnologies (sempre són noves...), la crisi del voluntariat, o del significat del terme voluntariat.
La solidaritat també com una experiència humana, a tots, en algun moment, ens ha cridat la veu de la compassió envers els altres, el posterior reconeixement de la mateixa o, fins i tot, el compromís a retrobar-nos nosaltres mateixos amb actes de voluntariat solidari.
Sempre hi ha moments en els quals, entre una activitat i una altra, o preparant la següent, què t’entra la depressió i et penses que has entrat a una dimensió oblidada, que ha ningú l’importa el què fas, què estàs desaprofitant energia i que tens una experiència què, més que sumar, t’està restant en tots els sentits.
El positiu sempre ho pots trobar en l’aprendre a sentir, a reconèixer els tus afectes i, fins i tot, en poder educar a la resta en l’afectivitat. Aquestes relacions et poden ajudar a ser congruent entre el que es pensa i el que es diu, que no sempre és fàcil.
És claríssim que mostrar-nos tendres a la nostra entitat per transformar el nostre mon, és una aventura constant que mai acaba donat que, per tots, ens hem de prendre la tendresa com una energia.
I, com no, es parlarà del perdó. Per molts és com una debilitat, per uns altres no deixa de ser una mostra desproporcionada i, per d’altres, és una potencialitat alliberadora. En tot cas, potser tots necessitem una paraula nova, no creieu?

Recordeu, dimecres a la tarda a Can Palauet.