Més primàries al PSC. Ara toca arremangar-se. Tots, i totes.

"Les Primàries han vingut per quedar-se". El ja ex Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, va dir aquesta frase a un dels darrers Consells Nacionals del seu mandat. I tenia tota la raó del món.

El PSC, amb mil problemes derivats de mil qüestions no solucionades (i no és qui mana qui sempre les ha de solucionar), té des de fa mesos un dels grans actius de la regeneració democràtica: l’elecció dels i de les caps de llista a les diferents comtesses electorals.

Tot un exercici de transparència i d’implicació de la gent. Volem me´s participació? Doncs avalem, i, després, votem. Volem ser copartíceps de les decisions dels dirigents del partit? Doncs participem activament a aquests processos.

La participació no només ha de ser avalant i votant. També es pot fer, també s’ha de fer, des de presentant-se per ser escollit liderant alguna candidatura, com el company Josep Rueda, molt valent, com participant d’alguna de les candidatures.

Els partits, com qualsevol altre model grupal a aquesta societat, ha de descentralitzar la seva presa de decisions, però també una segona corona de feines i responsabilitats.

Vull felicitar i agrair la seva feina a totes les persones que estan participant d’aquests processos. Les persones de les candidatures a nivell PSC, amb ells al capdavant, i amb en Miquel Iceta com a únic candidat tot arrasant en la recollida d’avals, els equips de recollida dels mateixos, tant a nivell de federacions com d’agrupacions, aquells que ni que sigui donant una idea, portant un aval a un company o el que sigui, han fet que més de 5000 persones hi hagin participat d’aquesta primera fase.

Ara, a treballar plegats. A votar el dia 13, i a participar de la reconstrucció plegats. Un edifici no el fa una persona tot sola. Dirigeix la reconstrucció, però tots i totes hem de posar la nostra feina, les nostres idees.

A mi, ja us ho he dit diverses vegades, les Primàries m’encanten! I hi participo, i ho continuaré fent.

M’agraden les primàries. II. Barcelona

Com deia, el PSC és el partit de les Primàries. És el nostre gran segell, malgrat altres ara vulguin fer paripés per intentar dir el mateix, amb aquesta suposada marca de “regeneradors” de la política.

Un cop fetes les d’Europa, ara toca Barcelona.

Barcelona sempre havia estat un fortí del socialisme català des de la represa democràtica. Primer amb Narcís Serrra i després amb Pasqual Maragall es van anar guanyant les diferents eleccions municipals (molt poques vegades amb majoria absoluta, no ens enganyem).

Posteriorment, amb Joan Clos i Jordi Hereu, les victòries van anar minvant en diferència amb la resta, el que anava complicant la governabilitat, i eixamplant els pactes.

Ara toca fer foc nou. Ara, després d’uns anys a la oposició, a on ens hi volen tots, per cert, i amb un Govern que s’hi entén molt millor amb el PP que no pas amb el PSC, i que treballa més per tapar les vergonyes de la Generalitat que no pas pels barcelonins i barcelonines, toca canviar radicalment.

Canviar radicalment no és canviar de persones. O no només això.

És canviar de forma de fer. Possiblement, en una doble vesant; la primera, modernitzant-nos i obrint el zoom a nivell extern. Saber si volem la Barcelona icona, o la Barcelona agradable i atractiva. Per això, hem de modernitzar el nostre discurs, deixar-nos de determinats apriorismes, i ser agosarats.

I, segon, a nivell intern. A nivell de la Barcelona dels districtes, la Barcelona dels barris, la Barcelona dels barcelonins i barcelonines. Aquí, més que modernitzar-nos, hem de recuperar l’essència de les trinxeres socialistes, el trobar-nos persona a persona, carrer a carrer, plaça a plaça.

Però volia parlar de primàries. De les Primàries de Barcelona. I sí, ja són un èxit. Èxit de participació, amb sis precandidat/es. Sis models diferents, però que tenen moltíssimes coses en comú. Sis models que donen vida a les primàries, que li donen significat, i que centralitzen el debat de les idees per Barcelona, per les dues Barcelones, que no pas per davant de les persones.

M’agrada el debat que estan fent. M’agrada que prevalgui les idees pròpies per sobre de la crítica als altres. 

M’agrada que s’entengui que l’únic enemic, qui realment està fent mal a Barcelona, es diu Alcalde Trias, i no pas els precandidats a les primàries.

Aquest és el camí. Bona feina del PSC Barcelona. Bona feina del PSC per posar al mig del debat Barcelona, el camí del debat, el camí de la democràcia interna.

M’agraden les primàries, i m’agradaria poder-hi participar activament. Idees, debats, propostes, models de campanyes....

M’agraden les primàries!!!

M’agraden les primàries! I. Europa.

El passat dissabte,  arreu del país, el PSC vam celebrar les eleccions primàries per escollir el nostre cap de llista per les properes eleccions europees.

Era un fet inèdit. Per primera vegada al nostre partit, es feien unes primàries per aquesta raó.

Els participants? En Javi López i l’Eliana Camps. Ambdós de Barcelona, ell de Les Corts, ella de Sarrià. Ambdós joves. Ell 28 , 39 ella.I ambdós ben formats. El que demostra que, mal que pesi alguns, el PSC és un partit viu, ben viu, i fort, ben fort, capaç de generar dos bons perfils per encapçalar una llista per ser Diputat/da al Parlament Europeu. Amb un canvi de perfil vertiginós amb allò que havia estat fins ara, almenys les darreres dècades.

El resultat? Doncs per la part que em toca, força bo. Hi van participar un de cada vuit afiliats del Maresme que ho podien fer. Pot semblar poc, però és molt. En no haver una cultura de primàries, els companys i companyes no hi estan acostumats. 

Era un sistema tan nou, que la gent necessita un temps per acostumar-s’hi. Pel que respecta als candidats, al Maresme va guanyar en Javi López per 59% a 39%, mentre que a Catalunya el resultat va ser de 69% a 29%, aproximadament.

Així doncs, en Javi López serà el candidat del PSC a la llista del PSOE (circumscripció única) per les properes eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig.

Personalment, m’agraden les primàries. M’agraden aquests processos, m’agrada posar el meu granet de sorra per poder decidir el perfil que més m’agradi per representar-nos al conjunt de socialistes catalans, m’agrada que els “Jefes” preguntin a la resta què ens sembla, qui volem que sigui, la persona que encapçali una llista d’aquestes dimensions.

És un gran exercici de democràcia interna.

M’agrada poder participar activament. M’agrada veure els esforços dels candidats, els debats, els models de campanya, la forma de comunicar-se a través de les xarxes...

M’agraden les primàries!!!

I m’encantaria participar-hi!!!