Mataró des del cel ------------- (Vista Alegre)

Eleccions Municipals a Mataró -I-

2011-06-30T11:03:00.004+01:00

Joan Antoni Baron i Consol Prados, la nit electoral agraïnt la feina a la militància. Foto: Capgros

Ara que ja han passat 40 dies de les eleccions municipals, crec què és bon moment per fer un anàlisi amb el cap més fred.

A Mataró, els resultats van ser: CiU 8, PSC 8, PP 5, PXC 3, ICV-EUiA 2, CUP 1.

Importantíssims canvis al Consistori mataroní. Per primera vegada, el PSC ni tindrà l'Alcaldia ni està en condicions de formar part de cap Govern. Les esquerres, molt i molt lluny de poder reeditar un Govern estable. De fet, s'ha passat de tenir 15 regidors, a tenir-ne 10.

I, per descontat, la imprevissible i inesperada entra dels racistes de Plataforma per Catalunya.

Nem per parts:

CiU: 11081 vots i 8 regidors, 25% dels vots. Pugen i guanyen l'Alcaldia. Històric, i se'ls ha de felicitar. Crec, però, què és una pujada minsa, insuficient, i no han aprofitat l'onada convergent que hi ha a tot el país. El candidat no ha cuallat malgrat la feina dels darrers 4 anys. No enganxa, i això ha fet que no es disparessin. Pugen 4 punts, i els seus feus són el Centre i l'Eixample, com sempre, però s'estampen a Cerdanyola, malgrat la feina de desgast del Govern portada a terme per en Quim Fernández i els seus amics allà al barri; feina pírrica. És el 5è pitjor resultat de CiU en unes municipals i queden molt lluny del seu millor resultat del 36% al '95. En general, una victòria agre.

PSC: 10033 vots i 8 regidros, 22,5% dels vots. Baixem i perdem el Govern i l'Alcaldia. Derrota sense paliatius. Una part per la situació política general, tant a Espanya com a Catalunya, i una altra per la situació interna del PSC a tots els nivells, sense líders clars i amb la marca molt i molt a la baixa; i, penso, per la pèrdua del control de la vida social, què establia una claríssima xarxa molt amplia que ajudava a aconseguir antics resultats històrics. Es baixen 12 punts i gairebé 4000 vots. Es mantenen, però menys, feus com Cerdanyola, hi ha una forta regularitat de vots a la resta de barris i hi ha forta batacada al Centre i l'Eixample. Molt lluny dels resultats històrics dels '80 amb més dels 50% dels vots o de la darrera majoria absoluta del '99 amb el 45%. Simptomàtic.

PP: 6900 vots i 5 regidors. Un dels altres vecendors de les eleccions. Malgrat les dissidències internes, han aprofitat la feina feta pel seu candidat a nivell social i, sobretot, la força de la marca PP a tot Espanya com a marca de canvi i de solucions a la crisi (tot molt per demostrar...) l'han fet guanyar un punt i mig i un regidor, malgrat la fuga de vots per la dreta cap a PxC. Es mostren forts a Cerdanyola (votants desencantats amb els socialistes? feina feta al seu local social?) i La Llàntia, també en menor medida a Rocafonda i Vista Alegre. I no acaben de destacar al Centre i l'Eixample, a on els voten la meitat que a la resta de barris. Es mostren molt estables, regidor amunt, regidor avall, des del '95, un fet força destacable de què el forat de la dreta lliberal espanyola està més que fet a Mataró.

PxC: 4700 vots i 3 regidors. La gran sorpresa d'aquestes eleccions. Els grans vencedors de les mateixes. El sorpasso. El partit racista d'ultradreta que aconsegueix fer-se forat a la nostra ciutat, malgrat la feina feta amb el fet migratori dels darrers 10 anys. Amb més vots a Rocafonda i Cerdanyola, a on superen el 15%!!! i menys al Centre i l'Eixample. Com exemple, al 2007 van obtenir 135 vots, així que el canvi és evident. Crec que han sabut canalitzar el vot descontent de les persones que es troben en "lluita" diària amb els nouvinguts, i fan servir els mateixos serveis socials diàriament i veuen com no arriba per tothom. A part, han sabut fer molt bé la campanya amb dos efectes potents: el lema "primer els de casa" (a veure qui es nega a això! vulgui dir el que vulgui dir!) i l'enviament d'un fals xec a totes les cases juntament amb les paperetes electorals (fet vergonyós que ja han denunciat diverses entitats de la ciutat). Ambdues accions els han ajudat, imolt, a fer la campanya (jo personalment només sé d'una trobada de col·laboradors abans de campanya i de veure'ls posant una carpa petita a Rocafonda, Tereses, la Geganta i Isla Cristina, a Cerdanyola), que, cal dir-ho, els ha anat molt bé. Tota una incògnita la seva feina pels propers 4 anys, malgrat el potent i duríssim discurs de la seva portaveu el dia de la Constitució del Consistori.

ICV: 3039 vots i 2 regidors. Es recuperen una mica de la desfeta del 2007, recuperen 500 vots, però no recuperen cap regidor. Malgrat tenir un bon candidat, nou i fresc, amb lluita obrera al darrera i dialogant, nohan pogut arribar a on volien. Tot i això, tenen un electorat força lleial que els fa costat sempre. Segueixen forts a Molins i Vista Alegre, però molt fluixos a Rocafonda, Cerdanyola i el Palau, antics graners de vots de l'esquerra. Molt lluny dels seus millors resultats historics.

CUP: 2482 vots i 1 regidor. Es mantenen a l'Ajuntament malgrat que hi ha hagut més participació, que semblava que els hi aniria en contra. La feina feta aquests darrers 4 anys per fidelitzar als qui els hi van fer confiança ha calat, i repeteixen resultat. Es fan forts al Centre i l'Eixample, però s'estampen a Cerdanyola, Pla d'en Boet i Cirera. es queden com a única força independentista a l'Ajuntament

Blanc: Crec què mereixen un anàlisi a part. Són gairebé 2000 vots (els què van treure, per exemple, la CUP i Alternativa Vecinal al 2007) i un 4,5% dels vots. És a dir, la opció d'anar a votar, però no voler votar cap de les 13 alternatives possibles guanya espai (pugen 700 vots i 1,5punts del 2007) i es queden, si fossin partit, a només 300 vots d'aconseguir "1 regidor". La pujada a totes les contesses electorals del vot en blanc és un altre element de reflecció prifunda.

i ERC? doncs ERC es quedenfora de l'Ajuntament. Amb 1773 vots no arriben ni al 4%, i es queden molt i molt lluny d'aconseguir un regidor (aproximadament 700 vots, és a dir, un 40% més del què han aconseguit). Malgrat la feina feta aquests darrers quatre anys, i la bona entrada dels seus regidors en alguns àmbits, la baixada de la marca a nivell Nacional (van arribar al 8,8%!) els ha sentenciat per faltar-los-hi una penetració social més profunda a la ciutat. S'han mantingut al Centre i l'Eixample, però tenen uns resultats paupèrrims a Cerdanyola o La Llàntia, per exemple, a on no arriben al 2% dels vots.

I els protagonistes d'altres eleccions? Doncs hi ha dos darrers derrotats més com són Alternativa vecinal, sota les sigles diverses de comunistes de la ciutat, perdent gairebé el 60% del seu electorat, i perdent-se com a alternativa de les persones que volen alternatives als partits històrics, i en Pau Mojedano, al capdavant de Mataronin's, la seva nova formació, que no ha arribat ni als 400 vots, ni tan sols un 1%, el què demostra que la marca PP era molt més forta que el seu candidat, una persona políticament molt més "centrada".

A Mataró, tal i com s'ha demostrat, no acaben de cuallar mai els projectes personalistes per damunt dels col·lectius.

Estil Mora

2011-05-17T12:03:00.003+01:00

Degut a la meva irregularitat en aquest espai d'opinió, no volia actualitzar-lo en campanya. S'ha de ser conseqüent.

Però és que aquest vídeo és molt i molt bo.

Estil Mora: L'home que vivia darrera de totes les pancartes. Això no és fer política, això és populisme.

El Corte Inglés, més a prop de Mataró

2011-04-28T15:43:00.004+01:00

Foto del Capgròs del solar de Can Fàbregas en l'actualitat.

El proper dimecres, el darrer Ple del mandat, es portarà a aprovació la modificació puntual del Pla de Millora Urbana (PMU) de l’illa de Can Fàbregas. El PMU defineix, entre d’altres aspectes, la distribució de superfícies del futur centre comercial i el nombre de places d’aparcament de què disposarà.

Això vol dir que el darrer entrebanc urbanístic ja està superat, i solucionat, per l'Ajuntament, amb en Ramon Bassas al capdavant. Hi era quan queien de punxa, i tothom aprofitava per fotre-li hòsties, i ho és ara que tot s'arregla i avança tal i com teníem previst, un cop que ja no hi ha entrebancs judicials, que els què ho han provocat ens han fet perdre un any.

Això vol dir què ja tenim més a prop el Corte Inglés a Mataró.
Això vol dir una inversió de 180 milions d'euros els propers dos anys aproximadament.
Això vol dir feina en la construcció d'unes 500 persones per un any i mig.
Això vol dir feina en el centre comercial per 1000 persones directament, i unes 200 indirectes.
Això vol dir que comença la revifada econòmica a la nostra ciutat, tan i tan castigada per l'atur.

I això vol dir que aquest Govern de Mataró tenia raó quan volia avançar en la construcció d'aquesta locomotora comercial, i que els entrebancs que els uns i els altres ens han estat posant durant gairebé quatre anys, només han servit per endarrerir l'obertura d'aquesta potència econòmica que reactivarà no només els seus llocs de treball, si no que també tots els de la zona, potenciant encara més el comerç urbà de la nostra ciutat.

També aprovarem un altre punt per obligar a que l’adjudicatari de la gestió i explotació de la nau tingui unes condicions perquè sigui també qui assumeixi el cost de la seva construcció. És a dir, no costaran ni un euro als mataronins i mataronines. Per tot això, Som-hi!

I love Cirera

2011-04-11T08:03:00.004+01:00

Imatge de Capgros.com de la placa lliurada pel Cirera a l'Ajuntament el dia de l'acte institucional

Hace hoy dos semanas, hacíamos una de aquellas sesiones en la Sala de Plenos que se quedarán para siempre en la memoria: celebrábamos el 50 Aniversario de la U.D. Cirera.
El club de fútbol del barrio, el que ha ido vertebrano, año a año, generación a generación, la vida social de este rinconcito de Mataró.
Con Vista Alegre, más allá de las rivalidades de barrio que años atrás existían y alimentaban a base de pedradas, nos unen unos lazos históricos basados, principalmente, en el fútbol.
Generaciones y generaciones de futbolistas, de proyectos de futbolistas vistalegreños, hemos dado nuestras primeras patadas a un balón en el Cirera. En mi caso, con los Mellis, Nini y Carlos Gallardo, en el año '86, yendo a probar al Alevín A que entrenaba (ahí es ná) Foncho. Medio equipo era de Vista Alegre, unos cuantos jugadores más de otras categorías también (Chino en Infantil, Paquito en Benjamín, Marci en Prebenjamines...) y unos cuantos entrenadores y dirigentes también (Canelo, Marcial...); con lo cual, nos encontrábamos, casi, con el equipo de la gente de Vista Alegre!
Los "viajes" a entrenar eran toda una aventura. Del bar de la Milagros a calle Almería, a cruzar lo que entonces eran unos cañaverales y ahora Camí de la Serra, ir por la Pagesa (Can Soleret) y mirar de cruzar por los terrenos de la Abanderado sin que el guarda nos pillara (ésto nos recortaba un buen rato de camino teniendo que pasar por el Thos i Codina y luego Carretera de Cirera arriba).
Viajes que daban para mucho. Hablar, hablar y hablar de fútbol, de nuestra Liga, del Barça y del Madrid, de visitar las trampas para pájaros que algunos vecinos tenían por aquella zona, coger unas moras...
El Presi, como no, era Melero. Omnipresente. Se conocía los nombres de todo el mundo. Y todo el mundo eran todos los directivos, claro, los entrenadores, claro... y de los jugadores!!! Como el día que llevé la ficha firmada por mi padre sólo estaba él de directivo, fuí al que se la libré. Rápidamente, por aquello de lo habitual de los "Carlos" de los nacidos a principios de los '70, me bautizó como Fernández, que casualmente en el equipo no había ninguno más (los Carlos éramos 4 ó 5).
Y, casualmente, aquella temporada, la '86-'87, se celebró el 25º Aniversario. Se nos invitó a una comida en el Isaac, y todos contentos como unas pascuas!
Todo inigualable aquella temporada. A destacar: a los partidos de fuera de casa, íbamos todos arremolinados en la furgoneta de Foncho! Con el Bigotes de Delegado, y todos en la Vanette detrás, con Lobato al mando, y 14 ó 15 chavales riendo todo el camino, Maresme arriba, Maresme abajo... Qué dirían los padres de hoy si sus hijos fueran a jugar cada sábado en una furgoneta todos hacinados? Pues al defensor del menor lo mínimo! Pero yo, y creo que ninguno de lso que vivimos aquél año, lo hubiéramos cambiado por nada!
Aquél año acabamos por la mitad de la tabla. Debutamos contra el Teià ganando 5 a 1, pero al a semana siguiente, la Juventus (que jugaba en la Laru) nos ganó 3 a 2... y así hasta el final. Recuerdo el último partido. Contra la Cerdanyola. si el Cirera, futbolísticamente hablando, siempre ha tenido un enemigo, ése era la Cerdanyola.
Ellos tenían que ganarnos para ser campeones de Liga. Si no, ésta la ganaban los del Pineda (caprichos de la vida). Éstos se acercaron en masa a nuestro campo a vernos, a animarnos, a recordarnos que no dejáramos tirado aquél partido, que para ellos era muy importante... Y empatamos. Y la Liga, para el Pineda. Y los enfadados (y de qué manera), la Cerdanyola... Aquél día nos ganamos unas Coca Colas, que imagino que pagó algún dirigente del Pineda! Qué premio tan importante aquél el de una Coca Cola! Insuperable!
Como todo lo que va, vuelve, la Cerdanyola se vengó. Antes se jugaba una competición post liguera, le decían la Copa, y volvió a tocarnos juntos. Nos golearon. En "Pueblo Seco", y en casa.
Como todo lo que va, vuelve, mi sobrino debutó en el Cirera en el 2006, justo 20 años después de haberlo hecho yo. Y, como no, aquél año en su equipo más de la mitad de los niños eran de Vista Alegre!
Como todo lo que va, vuelve, mi grupete volvíamos todos los martes de entrenar, y los sábados de jugar, para el barrio, con el camino a la inversa, con las mil conversaciones de fútbol, con un lema que hicimos propio y que nos encantaba para animarnos... "I love Cirera"

Valors (II). Entusiasme!

2011-03-23T14:56:00.003+01:00

L'alcalde Baron amb la Vocalia de Dones de Vsita alegre, en un dels seus primers actes. Elles són tot un exemple d'entusiasme a l'hora de fer la feina

En temps de crisi com l'actual (els 3/4 anys que portem més els 3/4 què encara ens resten), ser generosos, compartir el què tenim, ser solidaris. Ara que en tenim menys, ho hem de fer més que mai. I amb entusiasme, tot té un valor afegit quan es fan les coses amb entusiasme. Posar-hi passió en el treball. Treball i passió haurien de ser paraules indissociables. Ho treballes amb passió, o canvia de feina. Sé que no sempre és fàcil, i que la cosa no està com per fer el valent, però s'ha de sentir la feina que fas.

I estar en contra de les identitats difuses, no permetre-ho. Diferenciar entre la relativització de les coses, el tot s’hi val (“disculpi senyora, aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres” Groucho Marx) i la flexibilitat. És un valor ser flexible si ens ho prenem com a falta de rigidesa! Les identitats difuses com a gran creadores de la crisi de valors que pateix la societat actual, són les nostres grans enemigues, no les hem de permetre!

I, sobretot, transmetre emocions, ser feliços, i fer feliços. Però com un valor, no com una obligació.

Crec que aquesta és la nostra obligació, crec que aquesta és l’obligació del món de la cooperació i la solidaritat de Mataró.

Valors (I). Mataró Solidària

2011-03-21T12:19:00.003+01:00

Ja fa uns tres anys que estem immersos en una crisi econòmica global (al principi li dèiem financera) que ens ha fet veure a tots, com a col·lectivitat, com d’impotents som davant un món globalitzat que tot ho xucla.

Ràpidament, ens vàrem adonar, però, que a aquesta crisi se li havia afegit (o era conseqüència de?) una altra de calat més profund, la crisi dels valors. Hem dit, repetit i escoltat mil i una vegades que estem en crisi de valors. Que tot ens és igual, i que no fem res per remeiar-ho.

Però, si la primera, la econòmica, ens havia fet sentir impotents, crec què, a aquesta segona, a la de valors, i tenim molt a dir, i, sobretot, i tenim molt a fer.

Crec que tenim una responsabilitat, aquells que no som “el mercat” que tot ho arrasa, i és la d’aturar-nos, mirar de descansar d’aquesta disbauxa permanent, reflexionar, treballar-nos a nosaltres mateixos, assaborir tot el què tenim al voltant, treure conclusions, i mirar de viure amb sentit aplicant, i fent que s’apliquin uns valors mínims per tothom.

El món de la cooperació ja té unes bases sòlides. La solidaritat, el desenvolupament, la pròpia cooperació, el no pensar només en nosaltres... això fa que les pròpies entitats de cooperació tinguin en el seu codi genètic aquesta responsabilitat de ser transmissors de valors.

Dialogar i escoltar, que ens pot fer créixer com a persones. Això vol dir tenir confiança amb els altres, posar-hi voluntat en el cultiu de les converses, i tenir respecte en el nostre interlocutor. Això, de base, ja ens fa més tolerants. Crec que cada vegada que som tolerants, omplim una miqueta el nostre interior. A dia d’avui, em sembla que hi ha massa interiors buits.

Civisme i Convivència a Cerdanyola

2011-03-10T11:15:00.004+01:00

Imatge de la Mostra d'entitats de Cerdanyola. En primer terme, la gent de la confraria del Nazareno, més enllà, la gent del teatre, de la poesia, els de la parròquia, el grup d'esplai... la varietat del què és el barri

Ja n'hem parlat en diverses ocasions en aquest espai de la gestió de la convivència i del civisme a la nosra ciutat i, més directament (no ens hem d'amagar) d'aquelles zones a on hi ha acumulada una taxa més alta d'immigració.

Tots tenim al cap, al subconscient, que allà a on hi ha més immigració, hi ha més problemes de convivència, i hi ha menys civisme. La majoria ho pensem quan pensem "en els altres". És a dir, sense viure-hi en aquestes zones, i sense conviure-hi amb aquesta realitat, entenem el fenomen de la immigració con un greu problema en la nostra societat.

A nivell d'Ajuntament fa molts anys que hi treballem sobre el tema. No sempre ens en sortim. És la primera vegada què es tracten aquestes realitats (no és la primera vegada que pasen, però sí la primera vegada que l'Administració se'n preocupa), i no sempre és fàcil, i no sempre se sap què fer, donat que no hi ha precedents.

Una altra foto de la Mostra de Cerdanyola, un dels eixos dels actes públics per fomentar la convivència. Al fons, ballen les nenes de la Casa de Andalucía. HI va assistir molta gent a la Plaça Onze de Setembre

La setmana passada vam presentar el balanç de la 7a campanya amb informadors cívics que ha dut a terme l’Ajuntament de Mataró. Aquesta vegada, la campanya s’ha centrat al barri de Cerdanyola, on s’ha informat les comunitats de veïns sobre els drets i obligacions relatius a la gestió de la convivència en les comunitats.

L’objectiu principal ha estat fer arribar als domicilis i comunitats de propietaris informació relacionada amb la bona convivència a la comunitat i al barri, començant per donar suport a la gestió de la comunitat de veïns, i orientar sobre la resolució de problemes de convivència i/o civisme. També s’ha difós informació sobre el Servei de Mediació Ciutadana i sobre els ajuts a la rehabilitació d’edificis i a la instal·lació d’ascensors. Per últim, s’han recordat diferents aspectes dels bons hàbits relacionats amb la recollida de residus i s’han proporcionat consells de sostenibilitat als habitatges.

Quins resultats hem obtingut? Doncs força sorprenents.

A finals de febrer s’havien visitat gairebé 9.926 habitatges, dels quals s’ha pogut contactar amb un 55% (5.470), i d’aquests han pogut ser informats un 94% (5.154 famílies). En aquestes visites s’ha repartit a cada habitatge i a la comunitat de veïns un dossier que resumeix la informació objectiu de la campanya.

Malgrat que s’intenta que els veïns resolguin els problemes de forma autònoma, s’han detectat 123 casos que presentaven incidències considerades més complexes i s’han posat en coneixement d’altres serveis municipals –Mediació Ciutadana, Prohabitatge, Policia Local, Serveis Municipals, Atenció Ciutadana, Mobilitat o Benestar Social– per fer el seguiment adequat fins a la seva resolució.

Les incidències més comunes han estat:

desacords o molèsties dins la comunitat de veïns,
sorolls,
brutícia,
insectes,
impagament de quotes,
queixes per mal estat de la via pública,
mal ús dels contenidors,
abandonament de voluminosos,
brutícia provocada per animals domèstics i
demandes de millora d’alguns espais públics.

En aquest sentit, cal apuntar que el Servei de Mediació Ciutadana ha incrementat l’atenció de casos a Cerdanyola en un 30% l’any 2010 ( 83 l’any 2009; 108 l’any 2010).

S’han aprofitat les visites a les comunitats per facilitar a Prohabitatge la informació sobre l’evolució en la instal.lació d’ascensors. Prohabitatge havia fet una diagnòsi l’any 2009 segons la qual hi havia la possibilitat d’instal.lar-ne 46. D’aquests, se n’ha instal·lat 5, 2 més estan en procés i en 5 comunitats més finalment no es podran instal·lar per temes tècnics. Pel que fa als 34 restants, o bé estan pendents de l’acord dels veïns o bé la comunitat no pot fer front a la despesa.

Del total de famílies informades, 4.961 han omplert un qüestionari sobre els problemes del dia a dia de la comunitat. A la pregunta sobre com és la convivència a la seva comunitat, un 77,11% respon que és bona o molt bona. Els resultats concrets són: un 14,82% ha respost que molt bona (735 famílies), un 62,29% que és bona (3.090 famílies), un 20,06% que és normal (995 famílies) i un 2,84% que és dolenta (141 famílies).

Adolescents i igualtat de gènere

2011-03-02T08:52:00.002+01:00

El proper dimarts es celebra el Dia Internacional de la dona Treballadora (jo continuo reivindicant gènere i classe).

És un d’aquells dies per treballar amb més èmfasi per la igualtat en tots els sentits.

Desigualtats en tots els àmbits de la nostra societat n’hi ha, no ens enganyem. De la mateixa manera que podem dir que s’ha avançat, i força, en els darrers anys.

La desigualtat comenta amb una gènesi comuna què és la imposició de la força. Això, crec jo, determina la resta d’accions, per acció u omissió que ens han dut a aquestes diferències en les relacions home-dona històriques.

Des de fa uns anys, les polítiques d’igualtat estan a les “agendes polítiques”, forma part d’aquells temes que tothom demana que ens hi hem de posar, que s’han d’atacar de forma proactiva, i no tan sols reactiva. S'ha de treballar conjuntament per cercar solucions: no només Administracions, si no també la societat civil, per la seva feina diària a peu de carrer.

Un exemple d’allò què és impossible de treballar no tan sols per part de les Administracions: Relacions violentes entre adolescents difícils d'identificar. Potser, sota el meu parer, el més complicat d’identificar, el més estès en diversos sectors, i el més complicat d’eradicar degut a la seva invisibilitat (com gairebé tot allò que representa la relació adolescents – adults).

Els àmbits a on es pot trobar aquest tipus de violència, i alhora (insisteixo) més difícils de visibilitzar serien: social, laboral i comunitari, a les relacions entre adolescents.

A nivell social, diversos mals estesos i endèmics. Com es tracta cos i imatge dona jove (publicitat). Mal ús (indegut i, en alguns casos, extraordinàriament innecessari i gratuït). Estereotips que es creen. Ús inadequat que el converteixen en, exclusivament, un objecte de consum.

Tot plegat crea als nostres subconscients, una influència societat de l’ús d'aquesta imatge: rols publicitaris. Abans eren dones que netejaven, anaven a buscar els nens a l’escola, feien la compra, el dinar... i ara, que en part això està més igualat, se’n fa un ús exclusivament del seu cos com a element d’atracció de qualsevol tipus de producte.

A nivell comunitari, encara ens trobem amb el mite de la dona perfecte al servei dels homes. A disposar, i magníficament. “me barre, me frega, me lava, me hace la comida, me cría a los niños... eso sí, a veces la ayudo”

I, a nivell general, la plena adolescència. Ser capaces del no al rebuig social per no voler entrar en algunes pautes estereotipades, i negar-se a acceptar-les.

Molta feina a fer, insisteixo a nivell Administracions, però sobretot del conjunt de la societat, però restaria una major implicació per no continuar amb el foment d’aquests estereotips per part dels mitjans comunicació de tot l'anterior.

Ni més ni menys

2011-02-24T20:34:00.003+01:00

Al gener vam fer "Mengem-nos el món", un acte a on a la seu d'una entitat Rociera (Divina Pastora), una entitat de nousciutadans (Bolivians de Mataró) ens van fer i explicar el dinar, i, mentrestant, vam fer un taller de castells (Capgrossos de Mataró)

L’Ajuntament de Mataró vam començar fa unes setmanes una campanya de sensibilització ciutadana a nivell intercultural. Campanya pionera a Espanya. I agosserada com poques.
Som una ciutat que en 8 anys hem passat de tenir el 4% d’immigrants al 17,4% actual. En números, parlem de passar de 4000 a 21500 persones.

Aquesta va ser una situació extraordinària, nova, difícil per no dir impossible de preveure, i molt difícil de gestionar. De gestionar, com no, pels Ajuntaments, l’Administració més propera i que més ens preocupem pel conjunt de la ciutadania.

A Mataró vam tenir molt clar des del principi que aquest era un fenomen que havíem de treballar, que n’havíem de parlar, pactar, consensuar amb tothom (partits polítics i ciutadania organitzada), donat que ens jugàvem, ens juguem molt, ens juguem el futur de mínim dues generacions pel què respecta a convivència i cohesió social! No volem ser França, no volem les banlieurs!

La campanya, amb el nom de Ni més ni menys, neix amb L’objectiu és informar, amb rigor i de forma clara, sobre l’objectivitat de l’Ajuntament de Mataró a l’hora d’aplicar els criteris per tal d’atorgar ajuts socials, llicències d’activitats o accedir a determinats serveis públics. Al mateix temps es pretén canviar la percepció de determinats sectors de la població sobre l’existència de discriminació positiva envers la població nouvinguda.

La campanya s’emmarca dins del Pacte per a la Nova Ciutadania on es va acordar impulsar actuacions de sensibilització dirigides al conjunt de la població per a la deconstrucció d’estereotips i prejudicis envers la immigració. Aquestes actuacions es duen a terme amb la participació i la complicitat del teixit associatiu de la ciutat (imprescindible).

Els objectius globals són afavorir el principi d’igualtat de tracte, facilitar la coneixença del fenomen de la immigració, lluitar contra les idees, actituds i actuacions xenòfobes, discriminatòries i racistes, potenciar la participació en la vida social de tots els col·lectius i en definitiva potenciar i fomentar la cohesió social.

L’augment de les persones en situació de desocupació, i per tant, de la demanda de serveis socials i d’altres serveis públics, afavoreix l’aparició de un sentiment de competència sobre els recursos socials i econòmics per part dels sectors de població autòctona envers les persones nouvingudes. Això es tradueix freqüentment en expressions de rebuig, discriminació i desconfiança i en la creença que aquests col·lectius nouvinguts són beneficiaris d’un tracte de favor o discriminació positiva per part de les administracions públiques en l’accés a serveis públics.

“Ni més, ni menys” pretén demostrar que això és únicament una percepció no fonamentada, no una realitat. I ho diem ben clar.

Andalusia i Mataró. Nous temps.

2011-02-18T17:00:00.003+01:00

S'apropa el Dia d'Andalusia, el 28 de febrer.

A Mataró, aquest dia, es celebra des de fa 35 anys, almenys.

Aquest any, però, hi ha una gran novetat. El conjunt de les nou entitats andaluses de la ciutat s'han federat (FECAM: Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Mataró) i han sumat esforços.

Totes elles, amb una mitjana de 20 anys d’història a la nostra ciutat, excepte la Casa de Andalucía, amb 35 anys, i la Penya Bètica, amb 5 anys.

És a dir, gent amb molts i molts anys al darrere treballant per la cultura a la nostra ciutat, per la convivència, per la cohesió social als nostres barris. Som entitats que històricament hem estat als barris de Cerdanyola i de Rocafonda, però que han tingut, i tenen vocació de ciutat.

Estem en una època de canvis estructurals a la nostra ciutat, i les entitats de cultura popular andalusa no es podien quedar al marge. Un cop superada l’etapa de què els creadors, els fundadors, els dirigents de les entitats era gent que havia nascut i viscut uns anys a Andalusia, que el portaven a la sang, al cor, i que aquesta enyorança era el què els empenyia a fer treball a les entitats.

Nosaltres ara som fills o néts d’aquelles primeres persones que van pensar que fer una bona xarxa social era la millor manera d’estimar-se la seva terra. Però això ja ha acabat. Nosaltres pensem que ara han de diversificar les entitats, fer coses diferents, sense deixar la base de la seva raó de ser, què és una cultura molt marcada.

Tornant a la federació, consta d’un òrgan de govern intern, la Junta Directiva, a on hi ha un membre de cada entitat, a part del President. S'han estat trobant un cop cada dues setmanes, i darrerament una mica més per preparar el Dia d’Andalusia de Mataró 2011. això vol dir que totes les entitats són copartíceps de les activitats que puguin generar.

El Dia d'Andalusia què han parit farcit d’activitats culturals, i fetes a tota la ciutat. Al centre, a La Llàntia, a Pla d’en Boet i a Cerdanyola. Una exposició de quadres de gent altament reconeguda de Mataró (un milió de gràcies a la gent del Dimarts al Llimoner), artistes d’alt nivell, amenitzada la seva inauguració amb cantaores i bailaoras de Mataró (avui divendres a les 8 del vesprer a Boet); una conferència al voltant del Flamenc, amb un expert vingut expressament de Còrdoba, l’ofrena floral a Blás Infante, com sempre, i la presentació d’un llibre que va fer una entitat de Tertúlia Flamenca de Badalona en complir 25 anys. Un programa en el qual volem celebrar que el flamenc ha estat declarat “Patrimoni Cultural Inmaterial per la UNESCO” fa tres mesos, conjuntament amb els nostres estimats castells.

Una nova fornada de dirigents de les entitats, amb una altra manera de pensar, amb una altra manera de fer, i súper respectuosos amb la gent que hi han estat fins ara, són els encarregas de donar una llarga vida al moviment cultural andalús de la nostra ciutat una generació més. Tot un repte. Des d'aquí els vull esperonar a continuar amb aqueta feina.

Sort!

Más rarezas: Can Fábregas y Ciller

2011-02-16T18:55:00.006+01:00

Roda de Premsa a on l'Alcalde anuncia el sobreseiment del cas. Envoltat dels tres portaveus dels grups del govern, sempre caracteritzats pel recolzament màxim i la lleialtat al projecte.

Semana de sentimientos a tope. Un lunes de San Valentín que será de aquellos de no olvidar en mucho tiempo.

Precisamente por una par de rarezas. Hace un mes os hablaba de otros sentimientos encontrados con muchas rarezas en la época Navideña. Y mira por dónde este lunes, San Valentín, día que mucha gente critica porque es el Día de los Enamorados inventado por El Corte Inglés, es el día en el cual se allana más el camino para que estos grandes almacenes se acerquen a Mataró.

La gran locomotora comercial, denostada por casi todos los entornos políticos de Mataró, que no de la ciudadanía, que ya hace 4 años que viene pidiéndola con insistencia, se abre camino.
Foto del Capgròs, a on es veuen als ja NO imputats Basas i Baron, juntament amb en Teixidó, Regidor d'habitatge, visitant el solar a on anirà El Corte Inglés
Y cómo? Pues con el sobreseimiento de la causa que la CUP instó, planificó, programó e incluso patrocinó moralmente, se levantan las medidas cautelares, y se permite que se acaben de quitar los últimos bloques de uno de los muros, se eliminen los subsuelos, y se permitan que, cuando estén preparados, El Corte Inglés empiezen las obras. Serán mil puestos de trabajo en nuestra ciudad.

Obras que traerán una inversión a la ciudad de 180.000.000€, es decir el doble d elo que costó Cristiano Ronaldo. Eso quiere decir trabajo para mucha gente en la ciudad durante el aproximadamente año y medio de obras, trabajo para un tipo de gente que en la ciudad vamos (desgraciadamente) sobrados, y que esperemos sean los contratados por la constructora encargada de la obra.

Y, al abrirse, dejará en la ciudad, sólo en sueldos directos, la friolera de 35.000.000€ cada año! Dinero que revertirá en la creación de riqueza en la ciudad, y que nos ayudará a salir del hoyo del 19% del paro en el que nos encontramos.

Pero, sobre todo, sobre todo, sobre todo, será porque dos amigos, dos compañeros, ya no están imputados en el caso. Ya podrán estar tranquilos. Que, aunque sabedores de su inocencia, no es nada agradable estar imputado en una causa y menos aún cuando piensas que eso es lo mejor para tu ciudad, y aliiará la economia de la misma y ayudara a muchas familias a no pasarlo tan mal como ahora.

Qué han conseguido los que no lo querían? que han conseguido los de la CUP, y los de CIU que se abstenían en todo y nunca nunca nunca han apoyado al Gobierno de Mataró? Pues han conseguido que todo estuviera parado un año. Doce meses más que tardará El Corte Inglés en llegar a Mataró por la cabezonería de algunos, y la judicialización de la política de otros, que lo que pierden en los debates, que lo que pierden haciendo política (y eso que les encanta ningunearnos a los que estamos gobernando la ciudad), lo quieren ganar en los juzgados!

Yo he sido muchos años árbitro, y siempre estuve en contra de que los equipos impugnaran los partidos; lo que no se gana en el campo, que no intentaran ganarlo en los despacho federativos (justicia deportiva). Pues eso. Claro, no?

Por fín, Baron y Bassas, Bassas y Baron, pueden estar tranquilos. La más independiente de las columnas del Estado de Derecho, la judicial, les ha dado la razón. Ahora, a parte de sus conciencias, su cabeza estará tranquila. A alguno de ellos le dolía la rodilla el martes... algún intento de salto del tigre celbrándolo? :)
Foto del Tot Mataró a on la seva Directora, la Carme Rodríguez, lliura el premi a en Ciller
También el lunes se celebró el acto de entrega del Mataroní de l'Any, que organiza desde hac eun par de años El tot Mataró, la histórica revista gratuíta de información de la ciudad, con casi 30 años a sus espaldas. Después de elegir 15 primeros candidatos, de ir eliminandos 3 cada semana, 2 la última, quedaron los tres finalistas.

La verdad, personalmente, pensé que el gran favorito era Carles Guanyabens, President de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, que este año se ha metido en "Champions" con la Torre de 9, y que,. después de 6 años inmaculados en el cargo, acaba de abandonar la presidencia. Con uan base social espectacular, bien estructurados y organizados, siendo una votación popular, pensé que sería el elegido.

Pues no. El elegido fué Juan antonio Ciller, súper activista de la ciudad. Ex entrenador de fútbol de la Orsa, de la Cerdanyola, Mataronesa, Vilassar... Miembro de entidades juveniles en su época en Salesianos, alma mater de la Caminada per l'Alzheimer que reúne a 3000 personas cada septiembre, miembro currante de EPMA, la entidad de teatro amateur histórica del barrio de Cerdanyola y con vocación de ciudad, y, personalmente, un compañero y gran amigo de algunas fechorías! Con él, y gracias a él, estuve en Nicaragua hace un mes conociendo el Boris Vega, nuestro estimado barrio de Estelí, conociendo la realidad de aquella zona, y conviviendo con gente majísima.

Tengo que admitir que, a pesar de que Guanyabens es una de aquellas personas con las que tengo un trato exquisito, de aquellas personas que no pueden caerte mal de ninguna de las maneras, y que entiendes el cariño masivo que tiene en su entidad. Pues eso, a pesar de todo, Ciller es mi amigo. Es otra de esas personas que es imposible sentirte mal, una de esas personas que se desvive por el resto (alguna experiencia con Ana Mari al respecto hemos vivido en Nicaragua...).

Verle con la ilusión con la cual, a partir del mes de Abril (sí, sí, Abril!) organiza la Caminada per l'Alzheimer, mientras coordina todo lo respectivo a Salvando el Nido, se interesa por la próxima exposición de pinturas de EPMA o está ayudando a cualquier amigo en cualquier "jaleo", es lo que hace que la gente haya optado por votarle (tengo que admitir que jamás he votado por nadie en este concurso, creo que a priori debo permanecer neutro).

Toda una sorpresa, toda una alegría para mucha gente, todo un premio que jamás pensó llevarse el amigo Ciller. Todo un ejemplo. Que siga así!

Vaya rarezas. Vaya lunes más inesperado. Vaya con San Valentín, que nos ha enamorado de El Corte Inglés!

La Participació al Pressupost 2011. Què hem fet, i com ho hem fet.

2011-02-14T08:48:00.003+01:00

Vista general del CC Pla d'en Boet abans de començar l'Audiència Pública. Foto: Cap Gròs

Dins del complex procés d’elaboració del PAM (Pla d’Actuació Municipal) i els pressupostos, hi ha un element destacable que és la seva vessant participativa. A Mataró, des de fa anys, aquesta vessant ocupa una posició cabdal i s’estructura a través de la xarxa d’espais participatius sectorials i territorials, és a dir els consells municipals de participació.
El marc pressupostari per l’any 2011 es va presentar en un Consell de Ciutat extraordinari celebrat al novembre.
Posteriorment, aquest avantprojecte de PAM i pressupostos 2011 s’ha presentat en tots els consells de participació. Actualment a Mataró comptem amb 13 consells sectorials, 5 territorials, 1 consell de ciutat, 4 consells dependents d’organismes autònoms i 4 d’empreses municipals. Això significa que s’ha treballat amb més de 600 persones. Cartell Audiència Púbica 2011
Al gener es va celebrar l’Audiència Pública a la qual es va convocar a totes aquestes persones, així com a la ciutadania en general. A aquest acte hi van assistir gairebé 200 persones. Més que mai. La majoria de les propostes van ser de caire social.
El document final del PAM 2011 s’ha elaborat a partir de les aportacions fetes en tot aquest procés, escoltant a la gent, debatin-te les propostes i valorant-les sent realistes.
Cal destacar que en el marc de les reunions dels consells municipals es va treballar en coherència amb tot allò que suposa la situació de crisi econòmica actual, millorant la proposta inicial.
Cal felicitar-nos, doncs, de la participació de la ciutadania, organitzada o no, en tot el procés, i cal felicitar-nos del producte final, un Pla d’Actuació 2011 fet per tots i totes.

Fa 7 anys, fa 4 anys, ahir, avui i demà, Baron.

2011-02-09T09:10:00.003+01:00

Fa una mica més de 4 anys escribia un post sobre l'elecció d'en Joan Antoni Baron com a candidat del PSC Mataró a l'alcaldia de Mataró. Li deia Ahir, Baron. Avui, Baron. Demà, Baron. (aprofito per tornar a posar la foto de llavors de la Marga Cruz)En el mateix, recordava des dels primers temps treballant junts a la Sectorial d'esports fins arribar a la seva elecció per primera vegada com a cap de llista del PSC Mataró a unes Eleccions Municipals.

Doncs bé, ahir al vespre vam repetir. Vam fer l'Assemblea del partit en la qual per una majoria aclaparadora, gairebé unànim, el vam tornar a escollir candidat.

No crec que ara hagi de descobrir en Joan Antoni, però sí m'agradri destacar alguns trets d'ell ara que he pogut compartir gairebé 4 anys molt a propo d'ell treballant per la ciutat.

I ho dic, principalment, perquè tenim el millor candidat. No només és el millor candidat que el PSC Mataró podria presentar per guanyar aquestes eleccions, si no què és el millor candidat, la millor persona que hores d’ara, a la nostra ciutat, es pot presentar per fer d’Alcalde. I, per descomptat, qui millor pot fer aquesta feina.

Un home que durant els últims set anys ha dedicat tots els seus esforços a treballar incansablement pels mataronins i les mataronines. En aquest temps, el seu nom ha esdevingut a la nostra ciutat sinònim de compromís, eficàcia i proximitat.

Compromís responsable amb la seva tasca com alcalde: set anys de dedicació absoluta a la nostra ciutat, la seva gent i la seva manera de fer. Compromís transparent: allò que és promet s’ha de fer sí o sí, i calguin els esforços que calguin. Tot és poc per fer de cada promesa una realitat.

Compromís ideològic com a socialista: Mataró ha de seguir essent una ciutat de tots i per tots, sense exclusions, cohesionada i il·lusionada amb el futur. Compromís basat en sòlids valors i profundes conviccions.

Per tot això, el vaig votar, i per tot això vaig demanar el vot als meus companys.

Ara, a treballar. Ara, a suar la samarreta. Ara, a fer pinya. Ara, a mirar ben amunt!

El corazón del Boris

2011-01-30T00:02:00.009+01:00

Claudia, el día de la inauguración del Nido

Blankita, de punta en blanco para inaugurar el Nido después de una mañana de mucho trabajo

Grupo de colaboradores del Comité del Boris

Marisol, Marvin, Blankita y Rafa Juncadella, el día del encuentro con la Vice Alcaldesa en el Ayuntamiento de Estelí

En el Boris Vega, el barrio de Estelí que hemos visitado estos últimos días, nos encontramos con que, a pesar de ser un barrio muy pequeño (como Vista Alegre hace 20 años) la pobreza y las dificultades, hay una extensa red social gracias a un amplio elenco de personas extraordinariamente comprometidas con la mejora del barrio y, por ende, de la ciudad.

El listado sería larguísimo, pero he podido convivir muchas horas con algunos de ellos, y me gustaría que los conociérais como ejemplo de personas desvividas por la comunidad en la que viven.

Rafa Juncadella: Antiguo salesiano casi octeganario de edad pero veinteañero de espíritu. Después de unos años viviendo en Estelí, dando clases de lo que fuera, sobre todo de alfabetización. A pesar de volver a Nou Barris, donde sigue su acción, cada año vuelve al Boris a darle vida. No para. y no deja que nadie pare. Envidiable. Cada mañana, reparte por el barrio la frase del día.

Blankita Lara: Aquí la conoceríamos como la Pubilla, algo así como la Heredera de Rafa, en ganas, espíritu, ideas, responsabilidad y liderazgo. Extraordinaria capacidad de trabajo que la lleva a aglutinar multitud de responsabilidades de manera altruísta para el barrio. Inteligente, rápida de reflejos, trabajadora y cariñosa, está llamada a ser la gran líder que transforme al Boris en unos años. Llamada a más altas cotas.

Don Pedro: Veterano del barrio. Presidente del Comité del barrio, coordinador de su grupo de AA, ayudante en el pre-escolar, también da todas las horas del mundo que su tienda le permite para participar en la mejora de la comunidad. Una especie de ángel de la guarda. De aspecto más tranquilo y apacible, es la gota malaya que no para hasta conseguir las cosas.

Marisol: Coordinadora del Comité del Nido. La finura en persona. Discretísima. Trabajadora como pocas, con una metodología de trabajo constante que le permite poder llevarlo todo muy bien organizado, fruto de una buena planificación de las tareas. Parece ser qeu el amor la llevará lejos del Boris; se notará su falta.

Malvin: Otra parte importante del grupo. También rehabilitado. Afable y cordial en el trato, disponible para todas las tareas, es la pieza perfecta que necesita todo equipo para compactar todo el engranaje. Personas como él son necesarias en cualquier grupo. Y, personalmente, debo agradecerle el trato dispensado durante toda la semana en el Boris. El barrio necesita de su regularidad, y a él le gusta poder participar.

Claudia: Simpática, agradable, del estilo "guerrillero" de Blankita que tanto me gusta, de la que pienso puede ser, sino lo es ya, su perfecta mano derecha. Apasionada de la política. Polifacética, no deja indiferente a nadie. También con un futuro de altos vuelos.

Ivan: Líder del fútbol. Joven con ganas de ayudar en el barrio. Encargado de las Ligas de fútbol, con una de infantiles y otra de juveniles con 32 equipos en total (impresionante!) que ha conseguido que muchos de los participantes dejaran las pandillas, dejaran de tomar, y sus guerras fueran con un balón entre los pies. Alta capacidad organizativa, es más que necesaria su encaje en el grupo organizador (si bien es un tema que sólo ellos tienen que dirimir, sólo a ellos les compete), y dentro de sus objetivos está la mejora del campo de fútbol. Hace un trabajo importantísimo.

Ana: La encargada del cíber. Lo gestiona con mano dura, siempre con una sonrisa entre los labios. Trabajo necesario, siendo éste la mayor fuente de ingresos del Comité. También participa, a su manera, del engranaje. Aporta serenidad y, estoy seguro que ayuda, en los momentos de reflexión de Blankita y su equipo. Pieza básica.

Bueno! Me he quedado en blanco, y ahora recuerdo caras pero no recuerdo sus nombres! Hay jóvenes muy dispuestos a ser líderes para ayudar a seguir en la mejora de las gentes del barrio, a seguir apretando en la Alcaldía para que no olvide que les "debe" el adoquinado de dos calles, que no les olvide en la limpieza del mismo, y que con esas dos calles no hay suficiente.

Hay otras señoras encargadas de llevar las cuentas de los diferentes grupos, que participan activamente en el Comité, y sus reflexiones siempre son tenidas en cuenta. Todo corazón, y todo ganas de seguir trabajando.

También están los chavales del Break Dance, el grupito de hip hop y su gran hit "Boris Vega, Boris Vega" (Vega, eeehhh!!!), así como otras jovencitas dispuestas a cantar, a bailar... a lo que haga falta para darle vida al Boris.

Son el corazón del barrio, un barrio que late con mucha fuerza, el Boris, el Boris Vega, un barrio guerrillero como la persona que les dio el nombre.

Fuerza, mucha fuerza para todos y todas!

Nicaragua, y ahora, qué?

2011-01-26T04:30:00.006+01:00

Detalle de un cruce de calles en el barrio de Boris Vega, en Estelí, Nicaragua. Foto: JS

Estos días he estado (de hecho aún estamos) en Nicaragua. En concreto en Estelí, ciudad norteña de unos 130.000 habitantes sumida en la miseria.
Hemos venido al barrio de Boris Vega (antiguo guerrillero muerto a los 25 años muy cerca de aquí), posiblemente el barrio más pobre desta ciudad pobre.

En la visita, básicamente hecha para inaugurar el proyecto "Salvando el Nido" hecho por EPMA Solidaria (entidad mataroniana de teatro que ha "diversificado" su acción hace unos años).
En el mismo, los jóvenes del barrio (ex-pandilleros y ex-alcohólicos casi todos) hacen diversas actividades socioculturales, aprenden una profesión en los talleres y, sobretodo, dejan de estar en la calle haciendo nada. O peor, pandilleando.

En una visita así, de tan sólo 6 días, invitados por la entidad, pasan diferentes fases durante la misma:

1.- Llegas y todo te parece pobre, muy pobre. Te da una especia de síndrome de Estocolmo y les arreglarías el mundo en media hora. Calles sin asfaltar, malolientes, alcantarillado insuficiente, campo de fútbol pequeño y con piedras, borrachos tirados por el suelo, casas muy deficientes en todo... Vamos, que te entran ganas de pedir la nacionalidad y Rafa Juncadellear de por vida, quedarte aquí a resolverlo solo dejándote la piel.
Rafa Juncadella, histórico salesiano cooperante en Nicaragua y Nou Barris, el día de la recepción en la Alcaldía de Estelí. Foto: JS

2.- Posteriormente, a las 48/60 horas, la sensación es toda la contraria. Piensas que todo es cartón piedra, que todo el mundo intenta engañarte, que todos son unos vagos, que les cuesta trabajar, que así está el país, que aquí nadie paga impuestos, que es una vergüenza la suciedad, que si todo el día están en la calle, en el más sentido estricto de la palabra... que si los mercados son una vergüenza, que no puede ser que una de cada tres casas venda algo, que todo el mundo lleva celular... vamos, que echarías a correr con tus ganas de ser brigadista y no parar hasta Mataró! Si te dejan hablar, les metes una caña que a alguno le entran ganas de decirte "eh, ricachón, vale ya!", o "qué sabrá usted de nosotros!". Vamos, que te entran ganas de que ni tú ni nadie haga cooperación jamás, que ya se lo currarán ellos para salir de la pobreza, si quieren...

3.- Pero, al cabo de otras 48/60 horas, casi que te odias a tí mismo por ser tan cruel, sin llegar a la fase 1. Empiezas a entenderlo todo mucho mejor. Entiendes que no quieren engañarte, si no que lo que desean es quedar bien contigo, que eres su invitado, que vienes de muy lejos, y que no te han hecho venir para que sufras. Que si te quedas unos meses con ellos, bien, es todo un regalo, pero que nadie se sienta obligado a ello, ni de lejos. Que ya hemos hecho nuestra faena pidiendo más implicación a las Administraciones locales para con el barrio, y que ello posiblemente sirva más que dos meses trabajando de brigadista en el barrio (esperemos). Que el borracho/a que está tirado/a en el suelo, tiene hasta dos grupos diferentes de Alcohólicos Anónimos en el barrio, en apenas 3 cuadras, y que ya lo han intentado con él y con toda su familia, y no han conseguido nada. Y que, bueno, si sigues siendo catalán y español en lugar de nicaragüense, pues que no pasa nada, que todos nos queremos con locura nuestra tierra...

Pero la cuestión es:

Con qué Nicaragua me quedo?

Cuál es la verdadera Nicaragua?

Cuál es, entonces, el futuro de todo un icono de la izquierda española y mundial como Nicaragua?

Quién les ha llevado a este punto?

Ya les sirve estar como están?

Hay que seguir cooperando con ellos?

Los recursos que reciben por la cooperación son dinero tirado?

O son la única forma de que al menos haya algunos brotes verdes en algunas zonas del país?

Su forma de vivir es lo más parecido a un suicidio conjunto como colectividad capaz de levantar un país?

Quieren hacer lo contrario?

Están preparados? Momento de la inauguración de la Casa del Adolescente "Ciudad de Mataró - Salvando el Nido". Foto: JS

Pues la verdad que tengo un sí y un no para cada respuesta. Y no me escondo, no lo hago nunca. Pero es que en estas tres fases que he vivido he tenido respuestas antagónicas a cada una de las preguntas con muy poco espacio de tiempo entre ellas.

Será que todavía estoy aquí,
será que mis responsabilidades así me hacen pensar, y me creo que lo pienso
será que soy bastante novato en esto de la cooperación internacional,
será que necesito un tiempo para rumiar todo lo vivido estos años,
será que no debo ser yo quién los juzgue por ser concejal de la materia y haber aportado del conjunto de la ciudadanía 71000€ para el proyecto,
será que les acabas cogiendo cariño y no debes,
será que no entiendes ni a los cooperantes, ni a los responsables de los proyectos, ni a Juncadella, ni a los que los reciben, ni la forma de vivir de las familias que nos acogen.
Será que el mundo, y en estos casos más, hay que mirárselos con mayor perspectiva,
y será que tenemos que quedarnos con las sonrisas de los niños yniñas el día de la inauguración del "Nido".
Será que soy incapaz de repartir responsabilidades entre la ciudadanía y su indolencia generalizada y los gobernantes que la provocan y se benefician de ella...

Pero bueno, 30 años después de la Revolución, Nicaragua, con todas sus riquezas, que las tiene, hacia adónde quiere ir?

Nicaragua, Estelí, Boris Vega, y ahora, qué?

Ahora, a ponerse a trabajar más que nunca. Si no, no contéis con nosotros. O sí.

2011-01-18T17:47:00.003+01:00

Dins del complex procés d’elaboració del PAM i pressupostos municipals, hi ha un element destacable que és la seva vessant participativa.

A Mataró, des de fa anys, aquesta vessant ocupa una posició cabdal i s’estructura a través de la xarxa d’espais participatius sectorials i territorials, és a dir els consells municipals de participació. En aquest procés també és destacable el paper del Consell de ciutat que és l’espai on s’engloben el conjunt d’òrgans institucionals de caire participatiu existents a l’àmbit municipal, on es presenten i es contrasten propostes sorgides en els consells sectorials i territorials.

La conjuntura socioeconòmica dels darrers anys, ha fet que la metodologia de treball envers el procés de PAM i pressupostos s’hagi vist modificada per adaptar-se a les noves realitats.

A Mataró, l’any passat es va obrir un debat de reflexió compartit a un nivell més estratègic, que ens va proporcionar les pautes per a poder elaborar un document de PAM (Pla d'Actuació Municipal, és a dir, què farà l'Ajuntament durant aquell any) i pressupostos realista, i d’acord a la realitat de la nostra ciutat i les seves necessitats. A partir d’aquest procés de l’any passat, i de la tasca continuada dels consells sectorials i territorials durant tot l’any, el Govern ha pogut establir una primera proposta de projecte de PAM i pressupostos com la que avui presentem en audiència Pública.

Aquesta proposta ha estat presentada en els diferents consells municipals (tenim a Mataró fins un total de 27 espais participatius diferents i diversos), així com públicament tal i com fem en un acte com el d’avui, on obrim a la ciutadania un espai on poder conèixer el projecte municipal per enguany i recollir els seus comentaris i aportacions. La feina de millorar aquesta proposta és doncs compartida i es clourà amb un Consell de Ciutat on es donarà compte del treball realitzat.

A partir de les aportacions recollides pels diferents canals esmentats (consells, audiència pública, web, telèfon o per escrit), el Govern farà una valoració de les mateixes i inclourà aquelles que es considerin adients al projecte final, que serà aprovat en el proper Ple, que tindrà lloc el dia 3 de febrer.

Per nosaltres, com a Govern progresista, l'audiència Pública sempre ha tingut un epsai cabdal, és el gran moment de la ciutadania, el moment més mediàtic, el moment obert a tothom (amb les seves ventatges i desaventatges), el moment a on el ciutadà de carrer, aquell que no té ni de lluny entre les seves prioritats la participació ciutadana, l'opinar activament sobre la seva ciutat, aquell que li agradaria dir la seva, pot venir i fer-ho.

Primer escoltem els grans eixos de part de l'alcalde Baron, i porteriorment mirarem de donar resposta a tots aquells aspectes que sorgeixin.

L'any passat ens vam equivocar. Vam voler fer un canvi que creiem positiu, que era bo, i ho continuem pensant, però s'havia de fer molta pedagogia, s'havia d'explica molt, sobretot a aquells que els agrada molt la participació ciutadana, els habituals a aquests espais.

Però també pensem que aquest model de Participació Ciutadana, l'Audiència Pública, és el millor per tancar tot un procés, és el moment de visualitzar la feina de tothom, de trobar-nos cara a cara, després que més de 500 persones hagin participat activament en l'elaboració de les propostes del Mataró que volem pel 2011.

Apropar les decisions del Govern a la ciutadana ni és ni ha de deixar de ser una prioritat, ha de ser un tema que stigui en els mateixos gens de qualsevol acció de qualsevol Govern. Ha de ser com tenir enllumenat públic, neteja als carrers o seguretat ciutadana.

Saber guanyar.

2011-01-11T19:12:00.005+01:00

De petit, quan jugava a futbol, els meus entrenadors, i els meus pares, sempre em deien que era més difícil, i més important, aprendre a saber guanyar que a saber perdre, malgrat lo segon, quan ets petit, sempre és més difícil (i en el meu cas molt habitual).

Saber guanyar és ser generós amb el què ha perdut, és estendre la mà a aquell a qui has guanyat abans fins i tot de celebrar la teva victòria. Saber guanyar és continuar treballant de la mateixa manera que si no haguessis guanyat. Saber guanyar és tenir visió de futur. Es guanyen les guerres, no pas les batalles.

Saber guanyar és el què ens volen fer creure a CiU amb el fair play del President Mas, apuntalat per l’elegància a l’hora de marxar del President Montilla. Però demostren que no saben guanyar quan comencen campanyes amb mentides i fal·làcies, quan ens intenten fer veure (que sí, que sí, què és molt habitual en política) que no sabien res de la situació financera de la Generalitat, i de què no és tan necessari destinar tants recursos a Salut, o ens arruïnarem. Dir mentides és no saber guanyar, dir mentides és recolzar-te en la victòria per argumentar segons quines decisions dient que qui hi havia abans ho feia molt malament i és culpa d’ells.

Saber guanyar és el què saben fer, i molt bé, a Can Barça. Gaudir de les victòries, al camp, a Zurich o a on sigui, sense voler trepitjar ningú. Quina diferència amb l’estil de l’anterior President. Saber guanyar és el què va fer ahir en Messi dedicant la victòria als altres dos companys seus que també hi optaven a la Pilota d’Or.

Saber guanyar és celebrar amb els teus les teves victòries, no ser un maleducat anant a celebrar-ho a la victòria visitant, sense excuses. Ells no tenen “la culpa” de voler guanyar-te un partit, ells no són culpables de demostrar que poden ser millor que tu, ni que sigui, quaranta-cinc minuts. Tu sí que ets culpable de provocar, i de les reaccions d’aquells a qui provoques. Ni que siguis l'Special One. Pots acabar sent l'Special Last. Sempre pot haver-hi algú disposat a ensenyar-te una maneta

Saber guanyar és ser generós en la victòria. És ser generós quan tens el poder, i no menystenir a aquells que tens per sota teu. Mai saps si després els tindràs per sobre. Mai saps si els necessitaràs per res. Mai es gaudeix del tot una victòria si menystens al teu rival, i menys quan el teu rival és del teu equip, i t’ha ajudat a guanyar. Males formes. Entre d’altres coses, perquè potser et penses què has guanyat més del què realment és. Entre d’altre coses, perquè en aquesta vida, a part de ser molt lleig, no pots anar deixant “cadàvers” pel camí, perquè aquests, sempre, sempre, sempre, estaran esperant la més mínima ensopegada per ressuscitar i trepitjar-te. Algú ho havia de dir.

Rarezas

2011-01-04T22:28:00.002+01:00

Vuelvo al blog.

Y espero quedarme. Me recomiendan que gestione mejor mi agenda. Lo intentaré.

A ver si aprendo. Y le doy vida a este espacio. Lo intentaré. no creo que tenga muchas noches como la de hoy, pero lo intentaré.

Rarezas. Las de las últimas 5 semanas. 40 días.

Desde los resultados electorales, bastante peores de los esperados, hasta el anuncio de hoy de Alicia de no volver a estar en una lista electoral en las próximas elecciones municipales.

Las elecciones autonómicas del pasado 29 de Noviembre no es que nos devolvieran a la realidad, a esa que dice que para gobernar en Catalunya, a parte de gstión, mucha gestión, hay que tener un proyecto de país, que para eso nos hemos creído todos, y así hemos defendido, que Catalunya es un país. Por ello, porque nos lo creemos, debemos tener más claro qué queremos en cuanto a nuestra relación Catalunya - Espanya. Y ser creíbles. Y hacerlo entender a nuestra gente, a la de siempre. A la que quede.

Las vivencias del puente de la Inmaculada. Cómo pasar prácticamente 14 horas con las mismas personas en una habitación y salir de allí con incluso más ganas de ellos? Pues es algo que desde la adolescencia no me pasaba, y la verdad que hasta me rejuveneció. Mil gracias.

Posteriormente, todo el mes con esa sensación de extrañeza que a veces te da la política. Sensación que había sentido en otras ocasiones pero que esta vez se agudiza más. Estamos en el proceso participativo del Triangle de Molins. Un proyecto necesario, justo, de ciudad, de proximidad... Otro día lo explicaré con mayor detenimiento, el que merce.

Pues la sensación es que alguna gente no acaba de entenderlo, o no quiere entenderlo. Es del todo legítimo que todos queramos defender nuestras posiciones, pero también lo es que cuando todo el mundo con el que hablas, con el que le presentamos el proyecto, "alucina" con el mismo, mientras algunos, los que realmente se lo creen y los que se suben a cualquier carro sin dar alternativa alguna, no se mueven ni un ápice de sus opciones. Extrañeza de setar haciendo lo que toca, incluso más... y haya quien no quiera entendernos! Mezcla rara, pero seguiremos en ello. Hay que luchar, y hay que seguir haciéndolo.

Ni més ni menys. La campaña ambiciosa que hemos diseñado desde Nova Ciutadania del Ajuntament de Mataró para intentar romper algunos de los tópicos, falsos rumores y prejuicios que una buena parte de la población tiene sobre algunos derechos adquiridos y discriminaciones positivas. Rareza porque por una parte recibimos quejas duras, muy duras, algunos correos personales donde me tildan de todo, algún anónimo incluso, y por otra banda, es una campaña aplaudida por diversos medios, entre ellos el Periódico de Catalunya, con regalo incluído en forma de semáforo verde al lado de Obama. Mezcla rara, pero seguiremos en ello. Hay que luchar, y hay que hacerlo en todas las bandas.

Rareza es que se te muera uncompañero. No me había pasado nunca. Un compañero de partido con el cual prácticamente no tuve tiempo de compartir más que algunos meses en las facetas de gobierno de nuestra ciudad. Todo el mundo ya ha dicho cómo era Oriol, no hace falta que me repita. Impresionante el Pleno extraordinario, e impresionante el entierro. Quien siembra, recoge. Se te encoge el alma, y te hace pensar mucho y mucho sobre cómo queremos que se nos recuerda en el futuro, cuando te encuentras en un momento así. Sentimientos encontrados, y difíciles de entender.

Navidad. Después del palo, llegan fiestas. Con la familia, los amigos, y disfrutando de mi madre todo lo que puedo, como nunca antes lo había hecho. Por ella, por mí, por nosotros. Los niños, los regalos, la familia que crece... toca disfrutarlo!

Fin de Año. Pineda. De nuevo. Esto parece que se asienta. Empezamos sosos, pero aparece Xesco y empieza la alegría. envidia sana. De casi todo.

Y hoy. Hoy Alicia nos escribe explicándonos que no quiere repetir, que quiere empezar nuevos retos.

Yo empecé en política por y con ella. Y no sólo yo. Somos muchos los que en aquella época nos iniciamos en esto de la gestión de lo común con Albania y con ella. En aquella Asamblea de la que hablé hará 3 años con motivo de la boda de Jordi Palacios.

Tengo que admitir que me ha sorprendido, que no me lo esperaba. Y parece ser que no era el único. Ha hecho un gesto loable, del todo respetable e, incluso en los tiempos que corren y después de la mucha faena hecha, repito, sorprendente! Ya le he dicho que respeto su decisión, y que le deseo toda la suerte del mundo. A pesar de que haya habido muchos entrabancos en nuestras respectivas carreras, en nuestras vidas, desde aquellas Navidades vividas compartiendo muchos momentos, divirtiéndonos mucho los tres, y conociéndonos de verdad.

Mucha suerte en tu nueva aventura, sea cuál sea ésta.

Rarezas.

Sentimientos encontrados en esta nueva etapa del blog. Espero ser más regular, más consistente.

Rarezas.

10 anys de Pirates

2010-04-23T09:39:00.003+01:00

Ara fa 10 anys, que dues noies molt joves de Vista Alegre van entrar eal despatx de l'Associació de Veïns del barri i, molt tímidament, em van demanar permís per poder començar a fer un Grup d'Esplai al barri.

Per descomptat, se'ls va dir què no els hi feia falta ni permís, i què una iniciativa com aquesta era molt i molt necessària al barri, mancat d'espais comuns ja fos per nens i nenes, com per joves, com per la gent gran.

I aquest nou espai, el Grup d'Esplai, ompliria un forat imoprtant al barri.

I avui, deu anys després d'aquell dissabte en el què van fer el seu primer acte públic cantant un parell de cançons, i veien la care dels pares, mares, avis i àvies, hem de dir que va ser tot un encert.

Decenes i decenes de nens i nenes què han omplert els seus dissabtes a la tarda formant-se amb un model diferent de fer-ho, amb unos monitors i monitores que no és què no ho haguessin fet mai, és què mai no havien fet ni d'alumnes a un Grup d'Esplai!!!

Però la il·lusió ho pot tot. I les ganes de fer les coses. I l'estima què li han posat sempre i la que de ben segur li seguiran posant.

Al barri, han marcat un abans i un després. Allà, la gent només tenia una il·lusió comuna, la Festa de Vista Alegre, però des de fa deu anys ja en tenen dues, el seu Grup d'Esplai, Los Piratas.

La primera de les feines va ser pintar les figures del pessebre, l'únic a tot Mataró què es fa al carrer, després els balls, les cançons, les sortides al Parc Forestal, les trobades amb altres Grups d'Esplai, les Gales (acte exclusivament d'ells a la Festa del barri amb cançons, teatre, Playbacks...), el trasllat al nou local social del C/ Almeria, la participació al Carnestoltes de Mataró, la participació també al Carnestoltes propi del barri, la participació a d'altres festes de barri, el seu propi vaixell "Satarip Sol" construit a mà, la seva Cap Grossa, la "Nany"... Tot ha anat evolucionant moltíssim. Millorant la qualitat de la formació, millorant la qualitat de les activitats, aplicant nous models d'oci per els més grans...

En definitiva, formant ciutadans i ciutadanes lliures!

I aquí hi han jugat molt i molt fort, deixant-se la pell i totes les hores del mon, els monitors i monitores què hi han passat. Des d'aquelles dues nenes tímides, la Soraya i la Glòria, passant per en Víctor, la Laia, la Tamara, en Sergio, en Carlos, la Lídia, la Mari Àngeles, la Soraya petita (la primera alumna que va pasar a ser monitora) i moltíssims més què emdeixo i que li han dedicat les hores què han pogut.

Sí què m'agradaria destacar a Soraya Iglesias Sáez. A part de ser un Sol de nena, extraordinària, inquieta i meravellosa, de tenir un cor que no li cap al pit, i d'haver aguantat absolutament de tot (i, desgraciadament, de tothom, fins i tot de qui menys s'ho esperava), ella sempre ha estat al peu del canó, des del primer dia fins avui, sense fallar mai. I estar-s'hi en qualsevol lloc 10 anys té un mèrit incalculable, però ser a un grup desplai 10 anys és, inexorablement, IMPAGABLE. Soraya, et mereixes l'aplaudiment més fort del mon. Sabem què aquestes coses no t'agrades (a la foto ni se la veu), però ho mereixeis sobradament. Al César lo que es del César.

A Vista Alegre sempre ens diuen que hi estem molt orgullosos de ser del barri, què hi ha un sentiment molt fort de pertànyer al mateix (jo mateix vaig donar nom al meu bloc per l'estima que li tinc), però des de fa dos anys, hi ha un doble orgull al barri, ser PIRATA!!!

Nous Temps

2010-04-08T17:13:00.003+01:00

Nous Temps

Ara sí.
Fa un parell de setmanes, el President Montilla, en la seva faceta de Primer Secretari del PSC, ens va sorprendre a tots i totes nomenant Jaume Collboni com a Director de Campanya del PSC a les properes eleccions autonòmiques.
No seré jo, ni cal que ho faci, ni falta que li fa, qui lloï les capacitats del company nomenat per a aquesta tan difícil tasca que li han encomanat. El seu currículum, la seva feina aquests dos últims anys a l’Executiva Nacional i la seva anterior i fructuosa etapa a la UGT parlen per sí mateixes.
El que sí que m’agradaria ressaltar és el gran canvi què això suposa al nostre partit. El gran canvi que suposa a la política nacional.
Una persona jove, que ja ha fet molta “mili” a diferents òrgans del partit i del sindicat des de molt jove, que ha trepitjat carrer, que se'l coneix, el carrer, què ha participat activament a diverses campanyes desenvolupant altres responsabilitats. És a dir, que s’ho coneix tot, i molt bé. I està preparat. I amb ganes, moltes ganes.
Lloar la predisposició dels seus antecessors per ajudar-lo en allò que calgui, en acceptar què s’ha de canviar, no canviar per canviar, sinó canviar per guanyar, cops de timó què ens facin guanyar. Lloar que continuïn a disposar de la persona que ara té aquesta important responsabilitat.
I lloar la valentia del President Montilla, del Primer Secretari. Per veure que calien nous temps, que calien noves idees, i de cedir aquesta responsabilitat a una persona jove, sense por a què faci coses diferents a les acostumades per tothom, sense por al què diran, sense (o almenys no els ha demostrat) neguits innecessaris que creen desconfiança en les teves files. Repteixo, amb valentia. I valentia és confiança. I confiança és bona feina.
Nous temps, noves idees. Això necessitàvem per començar a guanyar les properes eleccions autonòmiques.
Cop d’efecte necessari al partit a nivell nacional. Cop d’efecte que no s’hauria de quedar només a nivell nacional. S’ha de ser valent. I confiat. I no tenir por.

Felicitats, Jaume.

Nous temps, noves idees. El lema del PSC.

El meu Barça. La meva alineació

2010-03-24T17:46:00.003+01:00

Avui, abans del Barça - Osasuna de Lliga, es retrà un homenatge més què merescut al Barça que va guanyar la Lliga 84 -85.
Dic més que merescut perquè, malgrat que aquell equip va acabar molt malament (Final de Sevilla amb l'Steaua, Motí de l'Hesperia, varies “espantàs” d'en Schuster...) , per tota una generació va ser l'equip referent.
Referent perquè el Barça portava llavors 11 anys sense guanyar cap Lliga i pels de la meva edat, aquella va ser la primera lliga què vam poder celebrar.
Recordo aquell recorregut en bus dels campions tornant de Valladolid, tot molt malament donat què a casa es veia molt malament TV3. Aquell Mundo Deportivo "Alirón" en blanc i negre. Confesso que era la primera vegada que llegia aquella paraula "Alirón".
Recordo el partit a les 5 de la tarda, escoltant-lo per en Puyal, amb el primer gol d'en Clos, en Paco Clos, de Mataró, de Rocafonda. I recordo els instants finals amb el gol de l'Alexanko (en va fer un munt de gols importants i decisius, era el Nacho Solozábal del futbol) i, sobretot, recordo al meu gran ídol futbolístic de tots els temps, l'Urruti, aturant-li aquell penal a en Mágico Gonzàlez.
"Urruti t'estimo" cridava embogit en Puyal. "Urruti t'estimo" vam cridar tots embogits aquella tarda. L'Urruti ja no el tenim. Se'l va endur una mala decisió a la Ronda Litoral fa 7 o 8 anys. Malgrat fer campanyes per un partit diferent al meu, mai va deixar de ser el meu ídol. Fins i tot, jugant jo de porter amb Valldemia, em vaig comprar una samarreta d'una marca de roba que va treure ell.
És la única alineació que m'he aprés en la meva vida, ni la de Wembley ni cap de les d'en Cruyff (les canviava cada setmana). Mai no la oblidaré:
Urruti, Gerardo, Migueli, Julio Alberto, Víctor, Alexanko, Carrasco, Schuster, Clos, Rojo y Marcos. També van jugar molts minuts aquella lliga en "Tente" Sánchez, Calderé, Manolo (també de Mataró) i Rojo.
Jo també els homenatjaré aquesta nit.
Sense oblidar ni en Terry Venables, ni l'Alan Harris, ni l'Àngel Mur.
En record d'aquells temps en els quals per guanyar sis copes necessitaves tota una generació d'aficionats. En record d'aquells temps en els quals gairebé què teníem prou amb guanyar al R. Madrid, i, per la resta, ja teníem prou en queixar-nos dels àrbitres, odiar Hugo Sánchez, envejar "El Buitre" i calmar-nos amb les portades de fitxatges que mai no acabaven d'arribar o amb els èxits del bàsquet amb l’Aíto i l'Epi.

Les meves conclusions de les Eleccions Europees

2009-06-12T17:44:00.004+01:00

Després de molt i molt temps sense penjar cap entrada al meu bloc, avui m'he tornat a decidir a fer-ho. això no vol dir que torni a tenir cap periodicitat clara, entre d'altres coses perquè res de la meva vida té cap periodicitat clara més enllà de la meva feina.

M'he decidita fer-ho perquè necessito explicar les meves sensacions del què han estat les eleccions europees i els seus resultats, i tinc ganes de fer-ho públic.

Anem per parts:

El resum de tot és què penso que els resultats, pels socialistes, han estat positius.
M'agraden els resultats del meu barri, Vista Alegre. I Vista Alegre, carrer amunt, carrer avall, és el barri comprés entre els carrers Salvador Espriu, Creu de Pedra, Cretéil i Sant Oleguer. En els mateixos, el PSC pugem fins a un 45%, gairebe 7 punts per sobre la mitjana de la ciutat. CiU s'esfonsa fins poc més del 10%. La feina ben feta té resultats.
Crec què no podem parlar de fracàs als socialistes només comparant els resultats amb les europees del 2004, a on veníem d'una etapa post 11M amb un ZP molt fort, amb les tropes fora de l'Irak i uns altíssims índexs de sensació anti-PP importants, a part d'una desconfiança important del votant convergent vers l'Artur Mas, poc conegut llavors. si mirem els resultats del 1999, les avant-penúltimes, llavors sí que podem veure què ens mantenim força. Sí em preocupa l'augment importants del PP a algunes zones, però similars quan les votacions són a nivell estatal.
No es poden extrapolar aquests resultats a cap altre contesa. Si fos així, Montilla seria President molts anys sense naecessitar gaire els socis del tripartit (malgrat jo penso que sempre hem de comptar amb ells per les seves aportacions i la seva forma de governar). I a Mataró, que algú les ha volgut extrapolar, els resultats en regidors serien PSC 12 (+1), CiU 7 (=), PP 5 (+1), ERC 2 (=) i ICV 1 (-1). Molt semblant al què tenim ara. Gairebé el mateix equilibri. Llavors, crec jo, no extrapolem, que no serveix absolutament per res mai, i menys en els europees.
CiU: No entenc la seva eufòria més enllà de recupera una mica del molt i molt què van perdre al 2004. Tant a nivell de Catalunya com de Mataró. A Mataró, si extrapolem, a Cerdanyola tenen només un 9% dels vots, trist, a La Llàntia un 10 i a Vista Alegre un 11%. Resultats molt minsos si mai no volen fer es a la ciutat. Al contrari, a aquests barris el PP arriba al 24%, dada molt important i a tenir en compte. Si comparem amb les municipals, CiU ha perdut un 15% del nombre total de vots, mentre nosaltres hem perdut en 10% dels mateixos, malgrat la baixa participació. Més sagnant és el cs d'ICV, què perd el 30%, insostenible.
ICV i ERC no acaben de fidelitzar els vots que sí aconsegueixen a altres comteses electorals.
Crec què la campanya a Mataró és l'exemple d'allò què hem de fer. Taules al carrer cada dia per parlar amb la gent i equips nombrosos fent el porta a porta per saber què vol la ciutadania. I aquesta ho agraeix.
Continuen preocupant-me els alts índexs de vots que tenen els Blancs, els nuls i el POSI (la gent els confon amb el PSOE i els agafa). Si be és gent descontenta amb totes les opcions, almenys van a votar.

I vosaltres, què en penseu?
No responc anònims.

Optimisme

2009-01-23T15:38:00.003+01:00

Mataró, desde Vista Alegre. Impresionante.

És el què em demana una familiar rebotant-me aquest correu que imagino que molts de vosaltres ja haureu rebut. És d'aquells què et fa pensar, té tota la raó.

Una Buena Moraleja...

Había una vez una persona que vivía al lado de una carretera donde vendía unas ricas albóndigas con pan. Estaba muy ocupado y por lo tanto no oía radio, no leía los periódicos ni veía la televisión.Alquiló un trozo de terreno, colocó una gran valla y anunció su mercancía gritando a todo pulmón: 'Compren deliciosas albóndigas calientes'. Y la gente se las compraba. Aumentó el consumo de pan y carne. Compró un terreno más grande para poder ocuparse de su negocio, y trabajó tanto que dispuso que su hijo dejara la Universidad donde estudiaba Ciencias Comerciales a fin de que le ayudara.
Sin embargo, ocurrió algo muy importante; su hijo le dijo: "Padre, ¿tú no escuchas la radio, ni lees los periódicos, ni ves la televisión...?. Estamos sufriendo una grave crisis. ¡La situación es realmente mala; peor no podría estar!".
El padre pensó: 'Mi hijo estudia en la Universidad, lee los diarios, ve televisión y escucha la radio. Debe saber mejor que yo lo que está pasando...'
Compró entonces menos pan y menos carne. Quitó la valla anunciadora, dejo el alquiler del terreno con el fin de eliminar los gastos y ya no anunció sus ricas albóndigas con pan. Y las ventas fueron disminuyendo cada día más. "Tenías razón hijo mío", le dijo al muchacho. "Verdaderamente estamos sufriendo una gran crisis".

MORALEJA
No sigamos hablando de crisis. Hablemos sólo de hacer buenos negocios, buenos trabajos y buenas tareas.Si nos programamos para fracasar, fracasaremos. Si nos mentalizamos para ganar, ganaremos. Es una simple elección personal.
"Para tener éxito no tienes que hacer cosas extraordinarias. Haz cosas ordinarias, extraordinariamente bien”

Alegría, que es Navidad!!!

2008-12-20T14:44:00.002+01:00

Dedicatto a la mamma di Charo.
Oggi abiamo vinto una vataglia.

Puede ser,
que me haya equivocado una y otra vez,
pero esta vez es cierto que todo va a ir bien,
lo siento aquí en el pecho y en tu cara también
y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve más claro, más fácil no se,
las cosas se van ordenando solas sin querer,
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra no se
mas grande mas bonita y mas facil que ayer,
mas facil que ayer
y esta vez en cambio de una puerta viene un ventanal
muy sólido muy fuerte y con vistas al mar, con vistas al mar...
Y puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero la vida me dice que me toca a mí eso de sentirme bien,
y puede ser que me equivoque otra vez...
y ahora que se marcha la tristeza y las penas también
quisiera despedirme diciéndoles
que espero que no nos volvamos a ver
debe ser que pienso igual que ayer
pero del revés todo se be más claro,
más fácil no sé,
las cosas se van ordenando solas sin querer,
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra no sé
más grande más bonita y más fácil que ayer,
más fácil que ayer
y esta vez en cambio de una puerta viene un ventanal
muy sólido muy fuerte y con vistas al mar,
con vistas al mar...
Y puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero la vida me dice que me toca a mi eso de sentirme bien,
y puede ser que me equivoque otra vez...

RESOLUCIÓ DEL III CONGRÉS DEL PSC DE MATARÓ

2008-12-11T17:57:00.004+01:00

Aquesta és la resolució aprovada al Congrés del PSC Mataró de fa un parell de setmanes d'on va sortir una nova executiva (foto) i moltes noves idees per continuar avançant en la governabilitat de la ciutat, seguint sent el referent polític a la ciutat i continuar marcatn l'agenda de la mateixa:

Els socialistes de Mataró, en el nostre III Congrés, ens hem dotat d’un nou programa d’actuació política amb l’objectiu de ser el referent de l’esquerra política i social de la ciutat.

Assumim els objectius com a organització, i és sobretot la nova direcció la que ha d’impulsar les noves pràctiques en aquest renovat compromís col.lectiu.

Amb aquesta resolució identifiquem quins són els nostres principals objectius estratègics:

1. Un partit més atractiu
Cal treballar per una organització més permeable i oberta, i amb noves formes de participació que reculli els diferents interessos de la gent i les seves disponibilitats.
Una organització d’acord amb els nous estils de vida i amb sensibilitat amb la conciliació del temps que destinem a altres aspectes de la vida.
Comunicar més i millor la nostra proposta i utilitzar les noves xarxes socials.

2. Un partit amb més gent i amb més presència
Volem sumar gent al nostre projecte i establir nous contactes. Ens volem adreçar especialment a les famílies joves que conformem la majoria de la nostra població; als professionals i als sectors emprenedors en l’àmbit de l’empresa, les noves tecnologies i la cultura; als joves que desconfien de la política o la miren amb desinterès.
Volem incrementar la presència en les entitats i àmbits cívics de la ciutat.

3. Fer més interessant la política, combatre l’abstenció
La política necessita de proximitat i de creativitat. Necessitem generar entusiasme perquè els ciutadans i ciutadanes puguin identificar-se amb nosaltres.
Treballar especialment en les zones de la ciutat que creix l’abstenció oferint un discurs renovat i generador de confiances.

4. Un projecte renovat per la ciutat
Cal actuar des del realisme i la fermesa davant els reptes de la ciutat. Les transformacions demogràfiques, socials, econòmiques,... necessiten d’un projecte engrescador i estratègic i amb propostes renovades per continuar fent la ciutat de les persones.

5. Governar la ciutat
Coneixedors de la realitat i conscients dels reptes, sense cofoisme i amb voluntat de lideratge. Som conscients que hem de renovar noves confiances en el nostre projecte polític, i volem reivindicar la dignitat de la política municipal com l’art de gestionar els interessos de l’espai públic que compartim. Per això volem guanyar les properes conteses electorals, especialment les municipals del 2011.

60è aniversari Drets Humans

2008-12-10T13:45:00.004+01:00

Un moment de l'acte (capgros.com)

Ahir es van celebrar els 60 anys de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans, i per aquest motiu, al migidia, a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró han fet un acte de lectura de la mateixa article per aticle amb representants de diverses entitats, col·lectius i escoles. De l'Angeleta Ferrer han assistit un grupet de nens i nenes que han llegit diversos articles de la mateixa

La Declaració Universal del Drets Humans de 1948 estableix que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”.

Fa 60 anys , que els Estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt dels drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, proclamant així el dret a una vida digna per a tots els essers humans.

Els Drets Humans són universals, indivisibles i interdependents i cap no té prioritat sobre l’altre. Per aquets motiu la comunitat internacional ha de tractar al conjunt dels drets humans de manera global, justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes.

60 anys després de la Declaració dels Drets Humans, veiem com aquest Drets encara no són plens. Moltes pobles i individus no gaudeixen dels drets més elementals: el dret a l’aliment, a l’educació, a la sanitat, a la igualtat entre home i dona, al treball...

Amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la Declararció dels Drets Humans, el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon diu:

“És el nostre deure garantir que aquests drets es facin efectius en la realitat –que siguin coneguts, compresos y gaudits per tots, en tots els llocs del món. Moltes vegades, els que més necessiten que es protegeixin els seus drets són els que necessiten estar informats de l’existència de la declaració- i de que existeixen per a tots.”

Es tasca de tots, dels Estats, de les organitzacions internacionals, també des de els municipis i les organitzacions locals, donar a conèixer la declaració del Drets Humans, però més encara el treball pel seu compliment.

Des de l’any 2005 per acord del Ple Municipal, Mataró forma part de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans a la Ciutat –actualment adherits 139 municipis de la provincia- que en l’àmbit municipal preten:

· Difondre el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
· Incorporar dins l’ordenament local els principis i les normes de la Carta com a primera regla jurídica.
· Endegar mecanismes de garantia establerts en la Carta així com les actuacions necessàries per tal d’implementar indicadors de seguiment.

Després de 60 anys, de ben segur que s’ha avançat amb l’acompliment d’alguns dels Drets contemplats en la Declaració, però mentre hi hagi persones en el món que passin fam, no tinguin dret a la sanitat, a l’educació, vegin els seus drets vulnerats o pateixin les conseqüències de la guerra, caldrà continuar treballant en dues direccions denunciant els incompliments i posant els mitjans per la seva aplicació.

Assassins

2008-12-04T18:05:00.003+01:00

ETA ha tornat a matar. Del tot condemnable. Tothom, o gairebé, ho condemna.
No se sap massa en nom de qui.
Han perdut, han perdut per golejada, i es nota.
I no saben perdre. I ho demostren mirant de fer canallades com la d'ahir al migdia assassinant a una persona que dona futur, riquesa i feina a la seva gent, a una persona què era dels seus.
Han perdut perquè no van saber arribar a un final pactat, a un final arribant a la Pau, i ara acabaran arribant a un final de detencions, judicis, condemnes i anys i anys de presons lluny de la seva gent.
Van perdre la seva oportunitat, amb un Zapatero valent que fins i tot es va recolzar amb una votació històrica al Congrés per "oficialitzar" les ganes i la necessitat d'arribar a un acord de diàleg.
Diàleg, diàleg i diàleg. No han volgut, no van voler. I ara fan pagar la seva incompetència a persones que no en volen saber es d'això, dels independentismes a cop de pistola.
Són uns assassins, assassins de la bogeria. Que s'ho facin mirar.

Cultura a Cerdanyola

2008-11-21T16:39:00.003+01:00

Des de ja fa cinc anys, un grup de veïns i veines del barri de Cerdanyola, amb neguits culturals, es van agrupar en Associació Cultural Cerdanyola, i des de llavors, organitzen una Setmana Cultural d'allò més variat. Finalitza aquest cap de setmana.

L'any passat ja us veig parlar de la marxa popular amb exposició de bolets.

Aquest any tenen nous actes, com la presentació demà del llibre de l'Esther Francia "Transforma tus emociones y construye la vida que tú elijas" i d'altres què es repeteixen com el concert de la Banda Ciutat de Mataró, l'exposició de pintura presidida per l'Alcalde i a la qual vaig assistir divendres passat al vespre a la sala d'exposicions de Maria Auxiliadora, o, un altre habitual però que sempre està ple de gent com és el recital de poesia d'aquest vespre-nit al Casal d'Avis de Cerdanyola, a on els alumnes del taller de poesia de l'Associació reciten els seus poemes acompanyat a la guitarra per en Rubén, el jove President de l'entitat, entusiasta i traballador com qui més, i què es deixa la pell per aquesta Setmana Cultural.

Vull felicitar-los per la seva feina, per la seva empenta, per les seves ganes de sumar pel barri, per demostrar què es poden fer activitats culturals descentralitzades amb pocs mitjans però amb imaginació i molta participació, i dessitjar-los què continuin amb aquesta feina tan important per Cerdanyola.

Un de cada sis*

2008-11-20T18:24:00.005+01:00

(Foto: inauguració oficina lleis de barri a Rocafonda. Capgros.com, Albert Canalejo)

En els darrers anys els municipis catalans han estat testimoni de l’arribada d’un important nombre de persones que han emigrat dels seus països d’origen buscant unes condicions laborals i de vida millors. A Mataró, per exemple, un total de 15000 persones en 8 anys, passant de tenir un percentatge d’immigrants (si bé n’hi ha que porten 30 anys a Catalunya) del 7 al 16% del total de la població (19000 de 120000 mataronins).

Això vol dir què un de cada sis mataronins és immigrant, majoritàriament extracomunitari i, d’aquests, la meitat són magrebins (unes 7000 persones).

Per tant, ens trobem amb un fenomen que, malgrat tenir les seves arrels en l’àmbit internacional, afecta al mon local, per ser els Ajuntaments l’Administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i li hem de donar resposta a aquesta ja no tan nova realitat malgrat que el fenomen s’està produint a una velocitat tan gran que sovint els fets van per davant de les polítiques que som capaços d’aplicar.

A Mataró portem aplicant plans per immigrants gairebé una dècada, i fa uns dies vam aprovar per unanimitat de tots els grups de l’Ajuntament un nou Pacte (el Pacte són les línies genèriques en les quals ens basarem per fer els programes i les activitats) amb el seu Pla (el Pla són les actuacions a fer per portar a terme les línies estratègiques del Pacte) per a la Nova Ciutadana. Per això, podem dir que en moltes coses el nostre municipi les nostres polítiques han intentat, si més no, anar a la mateixa velocitat que els fets.

Alguns poder pensar què això són “coses dels polítics”, però res més lluny de la realitat. És un tema què ens afecta a tota la ciutadania, i què els polítics, recolzats per les entitats més directament implicades, las què pertanyen al Consell Municipal de Convivència (és un òrgan de Participació a on som els grups polítics, l’Ajuntament i, com us deia, les entitats que tracten temes d’immigració a on ens reunim i debatem i prenem decisions sobre quina és la millor manera de tractar les politiques vers els immigrants) hem arribat a un acord.

Els polítics n’hem parlat, debatut, treballat conjuntament (Govern i oposició tots plegats) i ens hem posat d’acord,és la nostra responsabilitat, però ho hem fet mirant a la cara a la gent, no amagant-nos dels problemes què hi ha al carrer, sabent que la convivència és difícil però no impossible, sabent què estem en èpoques de canvis, sabent que amagar que hi ha dificultats només feia que entorpir el trobar solucions, i enganyar-nos a nosaltres mateixos i, de rebot, a la ciutadania. No s’hi val enganyar als ciutadans i no s´hi val dir que com Ajuntament no podem fer res. És la nostra obligació i és la nostra responsabilitat, malgrat no tenir sempre tots els recursos necessaris.

Solucionarem els problemes derivats de l’arribada contínua d’immigrants? Doncs tots no, els Ajuntaments no fem miracles, però farem tot el possible per minimitzar-los i per facilitar al màxim la convivència i la integració (aquests Pla i Pacte són la millor eina), sense avantatges per ningú, per descomptat, i aprofitant les moltes coses bones què ens aporten aquests nouvinguts per créixer tots plegats i millorar dia a dia les nostres vides, amb l’objectiu que tothom tenim més clar, la cohesió social.

*Article publicat a capgros.com aquesta setmana

Rumors sobre els immigrants

2008-11-17T16:32:00.008+01:00

Intervenció divendres a la tarda al programa "La Guardiola" de la Gabi Morales a Mataró ràdio, en directe des de l'INNOVA360º

Divendres vaig ser convidat per la Gabi Morales al seru programa de Mataró Ràdio, La Guardiola, a on es parlen de diversos temes d'actualitat.

Em va demanar que parlessim dels suposts beneficis que tenen els immigrants a Mataró (i pel què em consta a moltes altres ciutats) i que són rumors que ja fa uns quants anys que circulen (hi ha un interessant reportatge d'un Joan Salicrú al desaparegut Mataró Report de fa uns anys que els trenca tots), però que, malgrat la pedagogia que s'intenta fer amb desmentits constants, és molt difícil aturar-los.

És complicat determinar “els beneficis” que obtenen les persones immigrades, però en qualsevol cas circulen una sèrie de rumors que he intentat agrupar en “Rumors socials”, “Rumors comercials” i “Llegendes i tòpics”.

Rumors socials: beques de llibres i de menjador; distribució escolar; tenen “punts” per entrar a l’escola bressol; ajuts escolars; pisos de protecció oficial; beneficiaris del PIRMI, entre d’altres.

Cal dir, molt clarament, que si en l’àmbit educatiu hi ha alguna discriminació és negativa, ja que apliquem un principi de redistribució dels alumnes entre les diferents escoles de la ciutat, tant de la xarxa pública com concertada. Això provoca que alumnes d’origen nouvingut que viuen a Rocafonda o El Palau, atès les Necessitats Socio-educatives especials, s’han de matricular en escoles situades en barris amb menor pressió migratòria, com el Centre o l’Eixample.
Les beques de menjador no les gestiona l’Ajuntament. Les atorga les AMPE’s, atès que coneixen millor la realitat socio-econòmica de les famílies.
No hi ha cap tracte de favor envers els alumnes nouvinguts. La llei estableix que cada escola ha de preservar 5 places per a necessitats socio-educatives especials, que les cobreixen alumnes que tenen algun tipus de dificultats psíquiques, físiques o sensorials, problemes amb l’idioma (normalment alumnes estrangers).
Pel que fa a escoles bressol, sí que és cert que hi ha una preinscripció molt important per part de famílies nouvingudes, però quan han de matricular, tenint en compte que és un servei públic, però que és de qualitat i, per tant, no és ni gratuït ni barat, no formalitzen la matriculació.

Rumors comercials: incompliment d’horaris comercials, no pagament d’impostos, facilitats per obrir negocis...

Això és absolutament fals. Tothom ha de complir amb les mateixes lleis d’horaris comercials (90 hores d’obertura setmanal), tothom paga impostos i tothom ha de tenir llicència d’activitat. Tenim inspectors de Llicències, de sanitat i policies de barri que estan al carrer, i si detecten una nova activitat econòmica, els informem de tots els requisits necessaris.

Llegendes i tòpics: Carro de la compra, vals de menjar, cotxets per a nadons, pisos de protecció oficial...

No hi ha vals de compra per a ningú. Si algú en veu un, que ens el porti. El mateix passa amb els carros de les compres, i els cotxets per als nadons. L’Ajuntament no ha fet mai cap discriminació ni positiva ni negativa amb cap col·lectiu determinat.

No veas la entrevista

2008-11-14T18:08:00.003+01:00

M'arriba un mail d'un familiar amb aquesta campanyeta a la qual m'agradaria adherir-m'hi i mirar d'ajudar una mica.

Imagino que directa o indirectament (els programes de zapping fan molt bé la funció d'informar una mica de cada cosa) us haurà arribat que a en Pachuli, l'ínclit Julian Muñoz, ex regidor i exalcalde de Marbella que ens va fer tota una campanya d'imatge impagable a tots els què estem en això de la política municipal, el volen entrevistar a Tele 5 aquest dissabte a la nit en un programa d'aquests interessantíssims del cor, d'aquests en els quals uns supossats periodistes entrevisten a una persona amb un suposat interés matxacant-lo durant uns minuts, barallant-se amb ells i acabant barallant-se tots amb tots, periodistes inclosos.

Aquest tipus d'interés, recolzats an l'audiència, fa que aquests senyors li vulguin pagar a l'ínclit senyor Muñoz la friolera de 360.000€!!! 60 milions de les antigues pessetes!!!!

Indigne. Ens hem tornat bojos?

"No veas la entrevista", així de clar. I, si ets una empresa, si us plau, no facis publicitat!!!

N - I

2008-11-12T17:16:00.006+01:00

La Nacional I es la carretera que une Madrid e Irún. Irún y Madrid.
Tiene una longitud total de 461km que a algunos anoche se les hicieron eternos. Schuster busca respuestas del cielo (foto: sport.es)
No sé si una carretera con un alto índice de accidentes, pero yo conozco a unos (que van de blanco y son de la capital) que anoche se pegaron un batacazo Padre que les va a dejar secuelas durante mucho, mucho, mucho tiempo. Los jugadores del Real unión celebrando uno de los muchos goles que marcaron anoche en el Bernabéu (foto: As.com)
Ésto es impagable.

Sobre el escenario

2008-11-10T15:10:00.004+01:00

Esta madrugada ha muerto Miriam Makeba, el último Premi per la Pau que otorga Naciones Unidas España en el marco de un acto celebrado en el Teatro Monumental de Mataró el pasado mes de enero.

Como no podía ser de otra manera, la veterana cantante y activista africana ha muerto, tal y como nos amenazó al visitar nuestra ciudad, encima de un escenario, mezclando las dos pasiones que tuvi en su vida: la música y la denuncia de las injusticias.

Murió tras encontrarse indispuesta en un concierto en contra del racismo y anti-camorra, y sufrir posteriormente un ataque al corazón.

Su fuerza, a pesar de su edad, en aquél momento tenía 74 años, nos sorprendió a todo el mundo que pudimos conocerla cuando visitó Mataró para la entrega del premio.

Su entereza al recrear los momentos duros de su vida, su disponibilidad a seguir sirviendo, su emoción al recordar la casa para mujeres, su último gran proyecto en África...

Mamá África nos ha dejado, la gran defensora de la raza negra se ha ido justo en la semana que otro negro consigue a dream.

Vaya manera de empezar la semana. Descanse en Paz.

Bassas, el meu candidat

2008-11-08T00:05:00.013+01:00

Baron i Bassas el dia del Ple de constitució de l'actual Consistori. 16.06.07. Al darrere, l'Esteve.

D'aquí a tres setmanes, dissabte 29 de novembre, a les sales annexes del Teatre Monumental, es

celebrarà el III Congrés del PSC Mataró. Fins i tot tenim nova web.
Moment per refer el nostre programari, refer allò què ens ha de portar pel millor camí per poder oferir als nostres ciutadans i ciutadanes la millor de les gestions, la millor de les polítiques, la millor de les felicitats, la millor de les alegries pels propers anys pels veïns i veines de la nostra ciutat.

font>

Arribant a tothom.
Han de ser les línies marc en les quals s'ha de recolzar el nostre projecte, més renovat que mai d'idees, ganes, força i programes i amb una renovació de persones molt semblant a la què es va fer fa gairebé una dècada tan al partit com al Grup Municipal.
La gent ja fa temps que no ens demanen només gestió dels seus impostos, de les mancances puntuals del seu dia a dia, del seu carrer, del seu barri, de la seva ciutat.
La gent, la ciutadania, ara ens demana una altra cosa. Ens demana poder sentir-se copartíceps d’aquesta gestió, d’aquest programari, d’aquesta manera d’entendre la política de dirigir el comú.
Ens estan demanant proximitat.
Ens estan demanant que anem una mica per endavant per ser els què marquem per on anar, però no tan avançats com per marcar tot el camí.

El Present del PSC al Partit i a les Administracions: Prados, Baron, Mas, Bassas i Fontbona
Ens demanen què liderem, però que liderem comptant amb el conjunt de tothom.
I ens demanen què ho fem amb sentiments, amb alegria, superant els reptes i no queixant-nos dels problemes què aquests ens ocasionen.
I, per descomptat, els congressos serveixen per escollir a aquella gent que ha de dur a terme aquest tipus de polítiques de les què us parlava. Líders i equips.
I per tot això, penso, i tinc molt clar el què dic, que en Ramon Bassas és avui qui millor, ara mateix, pot liderar aquesta feina al PSC Mataró. És qui millor ens pot guiar, malgrat les seves mancances i defectes, (que té molt clares i per això les converteix en noves oportunitats i en matèria de superació) per continuar tenint aquest lideratge de les polítiques públiques a Mataró, com sempre. Ha admès errades, vol no tornar a fer-les i vol potenciar el molt què s’ha fet bé. Això l’honora.
I és qui a dia d’avui té les idees més clares i com aplicar-les, i és qui té més clar amb quin equip vol comptar per fer-ho.
I, sobretot, és qui ha donat un pas endavant i ens ha dit: Vull fer-ho. Ara, més que mai. Només per això ja és, avui (demà Deu dirà), el meu candidat. Qui cerqui altres aventures, a mi què no em truqui (ni als meus).
Sé molt bé el què dic. Ho tinc molt clar. Sé el què diran aquests “amics íntims” que tinc en política i que a qualsevol lloança veuen un “peloteo” al Jefe, un llepar no se massa bé el qué (uffff, el lumbago...), o un tornar no sé massa bé quins favors que sembla ser sempre li dec i a aquest pas sempre li deuré, in eternum (aquesta encara no l'entenc, sembla com si tot ens ho regalessin). Qué poquito nos conocen, si ellos supieran...
De vegades aconsegueixen què hi hagi dies que no tingui ganes de continuar treballant a nivell intern, què em pregunti si de veritat val la pena. Però perden, sempre perden. Sang de les Báez.
Tinc el meu criteri, fruit de ja un grapat d’anys treballant amb ell (collons! Com passa el temps!), i amb molta altra gent, sóc prou grandet i per això escric el què escric i em manifesto com i quan em manifesto.

Sóc lliure, molt més lliure del què alguns es pensen.

Des del Cel, us ho puc ben assegurar, les coses es veuen d'una altra manera (ni millor ni pitjor, diferent).
I, qui vulgui tenir més arguments perquè amb aquest no el/la convenço, què em truqui i li donaré, a veure si aconsegueixo el seu vot per ell i el seu nou equip pel proper Congrés del PSC Mataró.
Oi què ens entenem?

Mots Amb Arrels

2008-11-07T13:11:00.005+01:00

Des del passat 3 de novembre i fins al 29 tenim l'oportunitat de veure a la Biblioteca Pompeu Fabra l'expossició Mots Amb Arrels, la qual ens ofereix claus precioses per desxifrar els escenaris del passat, i poder entendre la fesomia dels paisatges d'avui. Són noms que tenen arrels.
A la mateixa es poden trobar un munt de pistes i d'informacions per entendre l'origen i el desenvolupament de la toponímia a Catalunya. Des de seres, valls, platges, rius, a religions o antigues amenades. Aquests noms són el testimoni de la història del país, i del pas pel territori de diferents pobles i cultures que han deixat la seva senyal i la seva petjada en forma de topònims.

Crida l'atenció, per exemple, la fase expositiva de la dictadura franquista, a on estava prohibida la utilització de la llengua catalana i que ho van sofrir alguns topònims que ara ens fan riure, però que segur que en aquella època no va agradar gens als lugarenys (Sant Boi - San Baudilio). No hi ha, però, cap referència a l'època Republicana, a on també es van fer diverses "interpretacions" dels noms d'alguns carrers, places, pobles i ciutats de la nostra geografia.

Un cop més, demostrem que la llengua és un element que defineix la identitat personal i col·lectiva, què és una eina de comunicació i d'aprenentatge i una porta oberta al coneixement del mon i de tot allò qè ens envolta.

És bo tenir una actitud positiva d'interés i de confiança davant la diversitat de llengües i cultures, la consciència de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural, però sempre respectant a la dels altres i sense caràcter excloent.

Audiència Pública dilluns 10 de novembre

2008-11-06T14:12:00.005+01:00

Hi sou tots convidats al moment més important del procés participatiu.

L'escenari a on tota la ciutadania hi són convidats, ja sgui a títol individual, col·lectiu o com a entitat.

Vine a conèixer què farà el teu Ajuntament l'any que vé i ens diu què et sembla i si tens més idees.

T'hi esperem!!!

Signatura Pla i Pacte Nova Ciutadania

2008-11-05T18:02:00.005+01:00

(Foto: Quico Melero)

Aquest vespre a les 8 al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró farem la signatura formal entre tots els grups municipals del Pla i el Pacte per la Nova Ciutadania 2008 - 2011.

L'acte, què és una sessió oberta del Consell Municipal per la Convivència, estarà pressidit per l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i es clourà amb una conferència d'en Jordi Sánchez, reconegut politòleg i Director de la Fundació Jaume Bofill.

El passat 15 de juny de 2007 s’iniciava un nou mandat municipal amb la signatura de l’Acord de Govern per aquesta legislatura.
Al mateix, s’articulaven les prioritats fonamentals, entre les quals hi ha la integració.

I ens vam posar a treballar, i no només com a Govern, sinó que es va obrir a tots els Grups Municipals que composen aquest Consistori. Tanmateix, des del Consell Municipal per la Convivència, se’ns va fer un encàrrec molt semblant, ens van plantejar la importància d’arribar a un consens per evitar entrebancs i que el Consell com a tal i les entitats que el composen puguin tenir la suficient empenta i que no quedés condicionat i supeditat a altres debats que no tenen a veure directament amb les polítiques a aplicar als immigrants.
Atenent a aquest objectiu, l’anterior regidor de Presidència, l’Esteve Terradas, va presentar les línies d’actuació i el calendari a la Comissió Municipal Informativa d’Innovació i Presidència el 19 de novembre de 2007 per constituir un grup de treball integrat per tots els grups municipals.

Es van realitzar un total de vuit sessions a on s’anava avançant amb el Pacte, amb voluntat de consens, amb voluntat de sumar, amb diagnòstics realistes, disparitat de parers, (com no podia ser d’una altra manera, amb l’ampli i variat ventall que és el resum d’allò què és la nostra ciutat, i demostrant que no tots som iguals) i a on es va acordar què, perquè hi hagués un compromís major del Govern, s’havia de fer un Pla a on s’englobessin totes aquestes actuacions en forma de programes i projectes com a eina d’execució de l’acord polític i el compromís de la memòria econòmica del mateix amb recursos humans i pressupostaris assignats a cada programa. Com poden veure, un compromís ferm.

Som conscients de les dificultats que aquesta Nova Ciutadania comporta, amb gairebé un 16% de la població estrangera quan fa una dècada no eren ni la meitat, hem volgut ser exigents.
Hi ha hagut confiança en les nostres capacitats col·lectives, confiança en les respostes que com a conjunt hem sabut donar, confiança en què superarem els reptes i confiança en la superació d’aquestes empreses que com a Ajuntaments cada cop més ens toca lluitar amb elles.

No s’hi val enganyar a la gent, no s’hi val enganyar a la ciutadania, i no hem volgut pintar un escenari ni excessivament pessimista remarcant només els problemes que comporta l’entrada massiva de persones nouvingudes en una situació que ja no és tan nova, ni optimistes pensant que ja està tot arreglat i que amb uns pocs programes ja estaria tot fet.

Tampoc no s’hi val dir que no podem fer res. I érem sabedors que el nostre ànim col·lectiu no havia de quedar tancat en quatre parets.

Ens ha d’importar que a aquest Pla i Pacte que presentem avui hi ha tres parts importants de seguiment dels mateixos:

· La creació d’una comissió de seguiment del Pacte, formada per tots els grups municipals
· I la creació d’una comissió tècnica de caire transversal formada per tots els serveis i organismes autònoms de l’Ajuntament implicats.
· A més a més de l’informe que es lliurarà a la Junta de Portaveus dos cops l’any.

A partir de la creació d’aquestes dues comissions, tots en serem corresponsables. Corresponsables, solidaris i amb transparència, amb vocació de futur i que seran els millors mecanismes de revisió i actualització d’aquests acords garantistes com els deia abans, mirant en tot moment la realitat de cara i dient-li a les coses pel seu nom.

Els grups del Govern, i en conjunt del Consistori, crec que avui podem manifestar la nostra satisfacció per l’acord entre els sis grups municipals, i n’estic ben segur que ara cadascú, en les seves intervencions, acabarà remarcant allò que els agrada més i el agrada menys, però forma part de la normalitat, aquesta diversificació.

El document marc va utilitzar com a punt de partida l’avaluació de l’anterior mandat i te en compte la futura Llei d’acollida i el futur Pacte per a la Immigració. Aquestes polítiques han de contemplar la participació de les entitats i la cogestió de projectes, així com la transversalitat dins els serveis de l’Ajuntament.

Les línies d’actuació prioritàries son: acollida, dona, joves, convivència, l’habitatge, sector econòmic i laboral, i educació i formació
Tan punt el document de treball per al nou pacte està consensuat a nivell de grups polítics s’ha fet arribar a les entitats del Consell tal i com ens vam comprometre.

Hem volgut renunciar a tota demagògia sobre la immigració, presentant-la com a fenomen altament positiu si s’aborda des dels requisits de la regulació , la plena integració i la igualtat de drets i deures. I, com no, sent conscients que els canvis en eles cicles econòmics modifiquen la capacitat d’absorbir els fluxos d’immigració, conscients de les especials necessitats educatives dels diferents col·lectius d’immigrants, i comprometent-nos a fer que el català esdevingui també una llengua d’integració.

Pel què respecta al Pla, està composat per més de 100 programes, que ja poden ser actuacions directes, accions formatives o d’altres en les quals l’Ajuntament dona suport a associacions i entitats. Actualment ja s’han conveniat recursos i actuacions amb una quinzena d’entitats de la nostra ciutat. Com el s deia abans, hi ha des de programes d’acollida, d’altres per a dones o joves fins a programes de convivència, civisme, seguretat, habitatge, activitats econòmiques i l’ensenyament i la formació.

Nou enllaç C32

2008-10-31T17:53:00.004+01:00

Imatge de la nova sortida (Foto: capgros. com)

Un somni llargament esperat. Fins i tot sembla mentida que hagi arribat.

Des d'ahir divendres és obert als cotxes la nova sortida Mataró Nord, el què permetrà desencallar una mica més, o molt més la gairebé sempre plena de cotxes Plaça de França.

és una d'aquelles imatges desgraciadament habituals a la ciutat, la d'arribar per la Ronda i trobar-te centenars de metres abans un carril totalment aturat a moltes hores del dia, les punteres, i durant gairebé tot el divendres tarda-vespre i dissabte tot el dia, tot ple de cotxes i més cotxes, camions, furgonetes i, el pitjor, ambulàncies.

La Generalitat de Catalunya, la d'abans, la que no feia previsions i deia que no a tot el què demanaven els Ajuntaments amb Alcaldes socialistes i Governs d'esquerres, es va negar un i mil cops a voler fer aquesta altra sortida que havien demanat aquestes una i mil vegades l'Ajuntament i la ciutadania en general que patia les cues i els accidents a la sortida Mataró Oest (recordem que la bifurcació per l'entrada directe dels cotxes des del túnel fins a la Via Europa la va haver de fer -i pagar- l'Ajuntament tot solet, com tantes altres coses a aquella època).

La Generalitat de Catalunya, la d'ara, ho va acceptar inmediatament, ho va entendre, no va mirar el color del Govern ni de l'Alcalde (com no ha fet a altres centenars d'obres i projectes que s'estan realitzant al país) i es va posar a treballar. D'acord que ens hagués agradat que hagués arribat abans, però els temps de les obres públiques són els què són i no es poden fer miracles.

Amb aquesta nova sortida, que permet sortir a la zona Nord de Mataró (directament a Rocafonda i molt a prop del Palau, Vista Alegre i zona Cal Collut - l'Havana-) als que venen de Barcelona, ens farà estalviar a molts temps i accidents (ahir a mitja tarda n'hi havia un provocat per la pluja).

Tanmateix, l'entrada a la mateixa per anar directament a Barcelona també facilitarà el trànsit a totes aquelles persones que ara han d'anar a sortir a la Plaça Gran Bretanya.

I, el millor de tot, els camions que van i venen a i de Barcelona al Polígon Industrial Mata Rocafonda i a la zona de les Cinc Sènies podran fer-ho directament, sense obstaculitzar tota la Ronda dels Païssos Catalans (els seus veïns començaran a descansar una mica de tota aquesta circulació) i en general del trànsit de la ciutat.

Amb aquesta obra, ja s'ha aconseguit l'objectiu de fa uns anys de distribuir els tres terços de vehicles que entren per Mataró Oest:

Els què van a Mataró Centre i Via Europa, entren pel carril bifurcat fa uns anys (sí què és veritat que seria molt més pràctic haver-ho fet abans del túnel, però problemes tècnics no ho permetien)

Els què van a la zona de Mataró Parc i Hospital, seguiran fent el mateix que ara (i serà del tot inevitable que es torni a saturar segons quines hores si tothom ens encaparrem a anar al mateix a la mateixa hora en el nostre vehicle privet)

Aquells que van a la zona Nord de Mataró, incloent-hi el pólígon de Mata - Rocafonda.

En definitiva, una obra llargament esperada i que s'ha de celebrar com cal donat què és d'aquelles coses importants que pasen a la ciutat i que la milloren. I ja van...

Participació al PAM 2009 fins avui

2008-10-31T17:06:00.004+01:00

La Regidora de Serveis Centrals, Montse López, durant la seva magnífica intervenció exposant el pressupost 2009 de l'Ajuntament de Mataró. Molt bona feina d'ella i del seu excel·lent equip tècnic

Procés que hem seguit fins ara a nivell de Participació Ciutadana pel PAM i Pressupostos 2009 i que vam aprovar inicialment ahir al Ple amb els vots a favor del govern i en contra dels grups de l'opossició:

La participació ciutadana ha estat i segueix sent un dels eixos fonamentals del govern a Mataró. Considerem que la participació és clau per formular polítiques complertes, que tinguin present els diferents interessos i grups de la ciutat, i que és essencial per fer front als reptes de futur.

La participació s’ha anat implantant i revisant per ampliar i diversificar els sistemes, siguin més accessible a diferents perfils i àgils a l’hora de prendre decisions.

Enguany, un cop finalitzat el procés de renovació dels Consells Municipals per a millorar el seu funcionament i coordinació, el gran debat ha pogut fer-se en els mateixos, optant per aquests com escenari de luxe per a la participació de la ciutadania organitzada després de la feina feta durant tot l’any donant l’oportunitat i obrint possibilitats a totes les persones que participen als mateixos de dir-hi la seva abans fins i tot de la primera proposta de PAM del Govern.

Ha estat aquest un mètode revolucionari que ha apropat encara més les decisions del Govern a la ciutadania, i les prioritats de la ciutadania al Govern.

El dia 2 de juny el govern va presentar un document de prioritats que es va presentar al Consell de Ciutat del dia 25 de juny, i es van iniciar els debats als consells territorials i sectorials fins a mitjans del mes de juliol, i abans de sortir la primera proposta de PAM.

El dia 14 d’octubre es presentà al Consell de Ciutat el document provisional de PAM amb el resultat de les aportacions realitzades en els diferents consells que són:

Mitjana de propostes per Consell (se'n van fer 12 sectorials i territorials) 6.33

Acceptats totalment 64.5% (d'un total de 76)

Acceptats parcialment 21% Denegats 14.5%

Durant el mes d’octubre s’ha estat fent el retorn a tots els Consells a les sessions que actualment encara s’estan realitzant i en els quals se’ls informa d’aquelles aportacions que han estat acceptades i quines no, amb la intenció de rendir comptes.

Enguany es realitzarà l’Audiència Pública en posterioritat al Ple d’Aprovació inicial al ple per facilitar la disponibilitat de la documentació amb temps pel seu estudi i debat a nivell d’entitats i persones interessades. Es farà el proper 10 de novembre.
L’Audiència Pública és l’espai, obert a tota la ciutadania, i té el sentit de que els ciutadans puguin rebre la presentació de la proposta de PAM i disposar d’un espai per poder fer aclariments i formular propostes. La d’aquest any ha estat la desena audiència pública de PAM i pressupost que es realitza a Mataró. El format consta de dues parts. En una primera part es fa l’exposició per part del govern municipal de les línies del PAM. En una segona part, es dóna la paraula als assistents per tal que formulin les seves preguntes i aportacions.
El retorn serà per carta personalitzada a les persones i entitats que van realitzar les intervencions.
Del 3 al 19 de novembre es procedirà a la recollida d’al·legacions per procedir a l’aprovació definitiva el dia 22 de desembre.
Val la pena ressaltar el treball realitzat per la Comissió Permanent del Consell de Ciutat. S’han realitzat sis sessions de treball (dates: 15 gener 2008, 25 març 2008, 28 maig 2008, 8 abril 2008, 22 abril 2008, 23 setembre 2008), en les que s’ha fet un treball de formació amb el suport de l’IGOP de la UAB i un procés de reflexió i debat per millorar el procés participatiu.

Lima

2008-10-23T03:15:00.003+01:00

Seguimos el viaje. Ahora ya con jet lag agudísimo. Se nos incorporan Joan y Dani de Mataró Audiovisual. Iniciamos el día en el Hostal Porta.

Ayer estuvimos casi todo el día en Lima. Lima es la capital del Perú, con más de diez millones de habitantes y dividida en varias municipalidades que cuentan incluso con gobernadores propios.

Es la ciudad de la neblina contínua. Imposible ver ni siquiera las nubes, ya no digo un rayo de Sol. Y dicen que siempre está así. Como todas las capitales, todavía mantiene algo de las características propias de su país, pero la gente es, en general, moderna.

Vinieron al Hotel a buscarnos Lurdes, una peruana simpatiquísima que ha estado varias veces en Mataró y que domina a la perfección el catalán, que vino para acompañarnos durante todo el día y fué la guía perfecta. Su entusiasmo nos contagió rápidamente a pesar del cansancio y de la gélida mañana.

También vino Andréu Carbonell, canetenc que lleva 51 años en Lima. Antiguo trabajador textil que hizo las Américas para estar cuatro meses y medio en busca de nuevos mercados y que al mes y medio se enamoró perdidamente de una peruana con la cual se casó a los dos años y aquellos cuatro meses y medio se convirtieron, de momento, en 620!!! Suma y sigue. Con una vitalidad especial, una claridad meridiana a la hora de explicarse, con un catalán también perfecto y con ganas de seguir presidiendo el Casal de Catalunya que él mismo fundó años atrás.

Con ambos, después de hacer unas gestiones pendientes, fuímos a dar una breve vuelta por la caótica Lima, donde circular por ella es algo así como una atracción de feria sin seguro dónde agarrarte, con las Combis (furgonetas para mínimo 12 personas que hacen determinados itinerarios a modo de Bus de Barri) como reinas de la ciudad, siempre repletas, a velocidades vertiginosas, y los Taxis, todos ellos con coches antiqüísimos que no respetan ninguna señal de tráfico sintiéndose los amos del asfalto urbano y pitando cada 2 segundos para llmar la atención de aquellos que van andando por la calle. Siempre pitan, y pitan, y vuelven a pitar, sumando a este organizado caos un ruido de fondo que te persigue allá donde vayas.

Al mediodía, visita rápida al Congreso de Perú, en la Plaza Mayor y visita a un Chefy. Qué es un Chefy? Pues un Chefy es un Chino, ni más ni menos, pero con más solera. De sobras es conocida la relación histórica del Perú con Oriente, y son millones las personas que hicieron el camino de un lado a otro y viceversa. Pues de los que se quedaron en Perú destacan sobre cualquieras otros immigrantes los chinos, y los chinos son, ante todo, unos buscavidas. Y, de lo que mejor dominan a la hora de ganarse la vida, son sus famosos en el mundo entero Restaurantes.

Aquí la diferencia es que son muy bien considerados, que la mayoría o casi todos son Buffet Libre, que la comida de origen peruano supera con creces a la de origen chino y que, al estar tan integrados en la vida del día a día de los peruanos, cada uno tiene un Chefy que consideran como propio y al cual raramente les serán infieles.

Un nuevo paseo en busca de nuestra Combi personal, en el cual destacan los balcones mozárabes con reminiscencias francesas de madera del Ministerio de Exteriores y los cientos y cientos de vendedores ambulantes que tienen montado su chiringuito en medio de la calle.

Y me sorprendió muchísimo su especialización y simpleza. Simples porque con una mesa se apañan, cubierta con un mantel y cerca de la pared para poder apoyar el género, y especializadas porque, aunque parezca sorprendente, a excepción de las de comida, el resto no sobrepasaban el par de productos diferentes. Podías encontrar un chiringuito de bolígrafos, otro de venta de sobres (?), otro para tomarte la tensión, otro sólo con una fruta, otro con cacahuetes, y así un sinfín de productos habituales o de lo más extravagante, pero, eso sí, no más de dos diferentes (se repartirán el mercado -la calle- entre ellos bajo algún efecto regulador? o a lo mejor es que no quieren complicarse la vida y se especializan para conseguir mejores precios?).

Y otro de los detalles que más me sorprendieron eran los Cambiadores, hombres con un chaleco amarillo chillón como los que llevamos todos en nuestros coches, y fajos de billetes en sus manos que se dedican única y exclusivamente a cambiar €uros y Dólare$ por Soles.

Sorprendente.

Nos despedimos de Andréu y Lurdes. Nos da pena a todos. Veo especialemente afectado a Andréu, ha estado muy cómodo en todo momento con nosotros y viceversa.

Al llegar a la Combi, volvimos ala agencia de viajes a cerrar flecos de los vuelos pendientes, volvimos al aeropuerto de Lima (de nuevo colas para facturar, colas para pagar las taxas de aeropuertos -no se pagan con el billete, se pagan antes de ir a embarcar-) con destino Juliaca.

Pasamos un par de horas de crisis, ésas en las cuales con el cambio horario estaríamos a punto de dormirnos, y se hacen, literalmente, eternas.

Volamos a Juliaca, con una escala, y son casi tres horas de vuelo que aprovechamos al unísono para dormir. Hasta ahora no ha habido tregua, y posiblemente a partir de ahora no la haya, así que hay que aprovechar cualquier ocasión para descansar lo que se pueda.

Llegamos a Juliaca pasadas las nueve de la noche y ya están esperándonos el Padre Lucho y sus muchachos.

Alegría por parte de todos por volver a verle, tras la visita que nos hizo a Mataró hacer ahora casi un año para explicarnos cómo iban los proyectos en aquellos momentos en marcha.

Empezamos a notar la altura, no en vano Juliaca está a 3825 metros de altura sobre el nivel del mar, y el frío. Es tarde.
Nos llevan al Hotel, donde nos recomiendan que, para superar mejor al día siguiente el mal de altura, no cenemos en exceso, así que nuestro fastuoso menú después de un día agotador se compone de una sopita, uauuu, y una infusión de Mate de Coca!!! Dicen que tiene poderes extraordinarios para bajar la tensión y, por lo tanto, hacer más liviano esas primeras horas por estas latitudes.
Nosotros, disciplinados como nadie, obededcemos las órdenes-recomendaciones y cenamos tanquilamente.
Al acabar, la cama se convierte en un preciado trofeo más uqe merecido para todos des´pués de tres vuelos en treinta horas, un montón más en cuatro aeropuertos diferentes, el tráfico-caos de Lima y el Jet Lag, que nos amenaza contínuamente.
No creo que nadie durara más de cinco minutos en dormirse.
Bona nit,

Problemas técnicos, no puedo poner fotos. Hasta mañana!

Wellcome to Peru - T4S

2008-10-21T13:35:00.008+01:00

Ya estamos en Perú. Aeropuerto de Lima. Controles y más controles.

Estamos de viaje en Perú. Un grupo de representantes de l'Associació d'Amics del Bisbe Godayol (Pim, Teresa y Marcel) con una mini delegación del Ayuntamiento de Mataró (Dolors y yo) estamos de viaje en Perú para inaugurar dos residencias para estudiantes en el país andino.
De las mismas, si seguimos teniendo conexión, ya os iré dando detalles en los próximos días.
Hoy os explicaré la excursión por Barajas. Uno, que es un poco de pueblo, sabía que existía la T4, famosa por su inversión, modernidad, preparación y, desgraciadamente, por ser el lugar del primer atentado de ETA tras la tregua (rompió la misma) al colocar centenares de quilos de explosivos en su inmenso aparcamiento.
El vuelo Madrid - Lima salía a las 5 de la tarde. Para llegar al mismo, tuvimos que salir de Mataró a las 9 de la mañana.
El itinerario tiene su miga:

08.50h: Vista Alegre: Iniciamos el camino. Voy solo.
09.05h: (no es fácil circular por Mataró a esas horas, paso por delante de 4 colegios, en plena ebullición de criaturas, madres, padres, abuelos y abuelas) Ciutat Jardí: Recojo a Pim y Teresa, Teresa y Pim. Ya somos una expedición.
09.10h: St. Pelegrí: Dolors nos espera. El coche se va llenando.
09.20h: Les Tereses: Marcel acaba de componer el Dream Team del Perú. Ja hi som tots. Un amigo nos acompaña para devolver el coche a Mataró.
10.50h: Aeropuerto El Prat: La C32 difícil y la Ronda de Dalt imposible hacen la primera parte del viaje larga, demasiado larga. Serán las ganas.
11.05h: Colas para facturar en SpainAir (glupsss): El encargado se equivoca y la mitad de las maletas no harán el viaje directo a Lima, tendremos que recoger las otras tres en Madrid y volver a facturarlas. Qué guay...
11.25h: Pasamos el primer control aeropuertario. Gente muy maja y comprensiva...
11.40h: Puerta 31 de embarque: Breves momentos de descanso, de acopio de prensa, algún libro de última hora, al baño y a hacer cola para embarcar. Nos vamos pa' Madrí.
12.30h: Embarcamos con tiempo suficiente. El avión arranca, y digo arranca y no que despega porque nos tiramos unos 20 minutos recorriendo las pistas de El Prat. Hay quien bromea con que vamos a hacer el camino por carretera...
13.15h: Llegamos a Madrid - Barajas. El Barajas de siempre, el de toda la vida.

Llegada a Barajas. Frío, con nebulosa y feote como siempre

13.40h: Recogemos las maletas que no deberíamos haber recogido, cuartito de hora esperando. Y aún tenemos suerte.
13.50h: Tras una vueltecita por Barajas, salimos a la calle a esperar un Bus que nos llevará a la T4.
13.55h: Llega el Bus y a toda velocidad hacemos diez quilómetros saliendo incluso a una autovía para llegar a la T4.
14.10h: Llegamos a la T4. Inmensa. Majestuosa. Imponente. Un poco en el medio de la nada. Es lo que tiene la Meseta.
La nueva terminal T4. Impresionante, majestuosa.. y grande, muuuuuy grande
14.20h: Pasamos otro control dentro de la T4. Ya van dos.
14.30h: Tras preguntar tres veces y andar un poquito bastante, llegamos a los mostradores de facturación de LAN, la aerolínea que nos llevará a Lima.
14.50h: Logramos facturar. Muy amables, pero lentos como Sanchís en su mejor época.
14.55h: Vemos un cartelito dónde pone que hasta nuestra puerta de embarque hay... 35 minutos!!! buffff...
15.10h: Tras informarnos, bajamos cuatro pisos para coger... un tren interno! 6/7 minutos en el mismo nos lleva a la que ellos llaman T4S (Satélite). Alguien sabía que existía la T4 Satélite? Yo no, los de pueblo esas cosas nos vienen como que muy modernas...
15.20h: Una vez en la T4 Satélite (en adelante la T4S), otro cartelito nos advierte que para llegar a la R12, nuestra puerta de embarque, restan 17 minutos. Pues nada hombre, a andar un poquito, que va bien para el corazón. Por suerte la última zona está repleta de cintas transportadoras... Nos quedamos en la penúltima, que el restaurante nos acaba de convencer para comer.
15.45h: Comida:Un bocata reparador, no por hambre, si no por el esfuerzo... Ni la Caminada per l'Alzheimer duró tanto! (yo no pude hacerla, ya sabéis, mis isquiotibiales). Por fín algo de descanso. sobremesa de chafardeo de Mataró (sanísimo), café y Santornem-hi.
16.25h: Colas para embarcar. El paisaje fisonómico empieza a cambiar. Las teces morenas dominan sobre el resto.
17.00h: Última fila. Vamos, que si pasa algo no nos libramos ni de broma. Al menos estamos cerca del baño, por si hubiere urgencias... Eso sí, cada vez que sale alguien del mismo, el pérfume que nos embarga es... no sé cómo definirlo...
17.15h: El avión se apresta a despegar. Rápido y eficaz. Todo un ejército de azafatas y asistentes nos ayudan en la acomodación al mismo. Todas estadounidenses que hablan perfectamente el castellano. Imagino que en su país son "latinas". Nos esperan, me dicen, doce horas y media de vuelo por el Atlántico. La pantallita del respaldo del asiento delantero hace que el vuelo casi, casi se nos haga corto. Tres películas, un poco de zapping por todo el menú (audio, películas, documentales, series, juegos...), un capítulo de CSI, dos de House (todo doblado en "sudamericano". Nos entendemos, verdad?)
04.30h: Aterrizamos en Lima. Aterrrizaje suave, perfecto. Da gusto viajar en esta aerolínea: LAN. Ojalá todas fueran así.
04.50h: Pasamos otro control. Éste, de entrada.
05.00h: Bajamos del avión, esperamos las maletas, pasamos otro control, cambiamos el reloj, son 7 horas menos, y de golpe y porrazo ya son las diez de la noche, después de la espera casi las once. Lo primero que vemos "Wellcome to Perú". Las primeras decenas de carteles todas en inglés, imagino que en "deferencia" al turista yankee.
05.50h (22.50h hora local): Nos espera una furgoneta que, tras un buen rato, nos lleva hacia el Hostal Porto, en el barrio de Miraflores, en Lima, muy cerquita del Pacífico, a dos manzanas. Cambios impresionantes en las fachadas de una manzana a otra, parecen ciudades diferentes entremezcladas todas en una. Edificios abandonados se mezclan con otros con recién estrenadas luces de neón que invitan a comer pollo o pizzas, cambiar dólares, saunas, muebles, coches y todo aquello que invite a gastarse el dinero.

Cartel de bienvenida de la delegación. El referente, como no, "Pin" Montserrat

23.30h (hora local ya asumida): Llegada al Hostal. Rápido chek-in, y para la habitación a descansar. TVE Internacional me ayuda a ponerme al día y a dormirme, que alguna cabezadita en el avión y el cambio horario no lo hacen fácil. Hace frío. Estamos en Primavera.

Bona nit!

Hoy, a la espera del vuelo que nos llevará a Juliaca, otra escala, aprovecharemos para ir a visitar la Casa de Catalunya en Lima antes de ir al aeropuerto... de nuevo!
Fins demà!

El Almendro

2008-08-31T15:21:00.003+01:00

Al Cel, com enlloc.

Orgullo Barriero

2008-06-16T09:03:00.005+01:00

A finals del gener vaig tenir ocassió d'assistir a un concert del grup El Barrio al Palau Olímpic de Badalona, ple de gom a gom amb, diuen, 25000 persones.
Impresionant el festival que aquest cantant gadità va donar a un públic entregadíssim que de principi al final va disfrutar com si fos una festa pròpia del concert.
La cançó que més va agradar a la gent va ser la que dona títol a la gira de concerts, Orgullo Barriero, i és quan s'arriba al súmum. És una cançó que l'artista se la pren com un regal a tots els seus seguidors després de més de dues hores de música d'alta qualitat.
Cinc mesos després encara tinc el regust d'aquell concert, encara recordo aquell moment que ens va regalar El Barrio, encara recordo l'Orgullo Barriero.
Com deien els de Sau, Quina Nit! Com deien els companys des del Cel, Quin Cap de Setmana!
Doncs això, ORGULLO BARRIERO.

Nova, o no, Coral La Perla a l'Havana

2008-06-07T17:56:00.003+01:00

La capella de l'antic Hospital plena de gom a gom, amb gent fins i tot al carrer dissabte passat en la reestrena de la Coral la Perla de l'Havana

Continuen les festes de barri. Després de la climatològicament accidentada Festa de Cerdanyola, a on es van haver de suspendre la meitat dels actes i d'altres, com el dinar intercultural, es va aconseguir fer canviant-lo de lloc i conseguint un ambient de barri maquíssi. Felicitats a l'organització, no va ser fàcil.

Això va ser fa dues setmanes.

La setmana passada va ser la Festa del barri de l'Havana.

També amb problemes climatològics amb molts actes suspesos, i amb un neguit continu a la Comissió de Festes que et fa no acabar de disfrutar del tot de la Festa, però que es va demostrar que aquest és un barri amb gent que treballa molt, del tot assentat al calendari festiu, i que cada any, malgrat les dificultats per la realitat social del barri, amb molta gent gran i poca gent jove, no es desanimen i milloren de manera excepcional. Són uns petits herois.

Doncs ells, els de l'Associació de Veïns de l'Havana i Rodalies, juntament amb el Casal d'Avis del barri, han recuperat, per la festa la Coral La Perla, que ara és nova però que té una història des del 1896, més d'un segle, i que a principis del segle XX eren molt actius al barri i a la ciutat.

Ara es diuen Coral La Perla de l'Havana, per accentuar les seves arrels del barri i que el passat dissabte, amb només tres mesos d'assajos, van demostrar que tenen molta història, però que també tenen molt de futur. Felicitats per la iniciativa. Llarga vida a la Coral La Perla!!!

I les festes continuen, ja en parlarem. Aquest cap de setmana, Pla d'en Boet a tope i una aperitius a Vista Alegre. Ah!, i una festeta avui molt intensa al Parc de l'Alegria per continuar fent que la gent de Cerdanyola tingui excuses per sortir al carrer.

Els barris no paren, la ciutat no para.

Festes Via Europa

2008-05-18T21:05:00.004+01:00

Aquest cap de setmana han estat les Festes de la Via Europa - Nou Parc Central de Mataró. Des del canvi de la Festa de La Llàntia al voltant de San Juan Bosco (encara ho fan en menor grau) al Juliol, són la primera festa de barri del calendari festiu mataroní que acabarà, irremeiablement, en l'esclat generalitzat ciutadà per Les Santes.
Al setembre, pròrroga amb Les Santes - Escorxador i la festa de barri de totes les festes, la de Cirera.
Volia ressaltar de l'Associació de Veïns Via Europa - Nou Parc Central l'agilitat en poder canviar tot un programa de festes una setmana per culpa de la pluja. Habilitat per prendre una decisió tan difícil con endarrerir-la, i encertar-la. I fer-ho bé.
Són una Associació modèlica, amb molta gent jove, moltes dones, molta gent que provenen del mon geganter, de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de les escoles públiques de Mataró.
Nous projectes que volen fer al seu nou local al C/ Alemanya, que vam inaugurar al setembre, des de les activitats que en aquell mateix moment van començar, fins a ser una de les comparses més nombroses al Carnestoltes, amb gairebé dues-centes persones participant-hi.
Idees com un Grup d'Esplai, una Vocalia de Dones, un taller d'escacs són projectes que a bon segur s'acabaran realitzant els propers mesos. Ens han demanat ajut a l'Ajuntament, i els hi donarem. És un barri molt jove que va trencant rècords any rera any de creixement de la Junta.
Ahir, desenes de nens i nenes a la Trobada de Gegantons i Cap Grossos, seguit del pregó i espectacles pels més petits. Moviment i més moviment tota la tarda al C/ Esteve Albert.
I són d'una manera que ens van fer sentir com a casa.
Avui, al migdia, paellada de germanor entre el veïnat. Gairebé dues-centes persones dinant plegades un migdia assolellat d'aquells que tan estem acostumats a Mataró. Una irregular brisa feia que no ens torréssim, l'amplitud del carrer ho permetia.
I, aquesta tarda, Concert del Dia d'Europa, amb molta gent repartida pel carrer, entre les paradetes de tallers i inflables pels més petits i els més grans disfrutant d'un divertit concert fet per l'Agrupació Musical del Maresme. Tarda molt agradable.
Quan hem marxat, centenars de persones omplien les activitats organitzades i les terrasses dels bars de la zona.
Gent i més gent al carrer, comença el tour de festes de barri, i ha començat el barri més nou i més jove de la ciutat. La propera setmana, Cerdanyola.
Felicitats a l'Associació de Veïns Via Europa - Nou Parc Central i a la Comissió de Festes per la bona organització i el bon programa de festes. Molta força pel futur.

El "Boss" se ha ido

2008-05-17T20:29:00.003+01:00

Esteve Terradas, concejal socialista del Ayuntamiento de Mataró, y amante de Bruce Springsteen, "The Boss", deja el Ayuntamiento de Mataró.
Se va de Jefe de Gabinete de Joan Rangel, Delegado del Gobierno en Catalunya, a hacer política de altos vuelos.
Me gustaría hacer uno de esos posts suyos en los cuales con muy poco explica mucho. Y deja aún más para interpretar. Pero no sé. Lo haré a mi manera.
Huelga decir que su ausencia dejará un hueco difícil de cubrir en el Govern por su forma de ver la política, por su lealtad inquebrantable y, sobre todo, por su amistad bien entendida y su forma de ayudarte en todo momento, por lo menos a aquéllos que llevamos poco tiempos con él de compañero.
Es una pena, y seguro que a él no le gusta nada, que ahora le salgan mil halagos de todas partes, siendo muchos de ellos aquéllos que llevan 8 años insistiendo que su época en Mataró había acabado. Aquéllos que ya decían que no debería haber estado en la última lista, aquéllos que ya pedían su marcha cuando lo hizo Manuel Mas como Alcalde.
Ahora resulta que es imprescindible. Ahora resulta que va a ser imposible sustituirle. Ahora todo el mundo ha olvidado críticas anteriores. Cualquier cosa con tal de intentar desgastar al Govern de Mataró, cualquier cosa sirve.
La persona de Esteve es insustituíble, y su experiencia, lógicamente, no es equiparable a nadie de los actuales miembros del Govern. A nadie. La experiencia es una cuestión de tiempo. Pero hay preparación, categoría, fuerza y ganas para hacer que su ausencia no se note en el Ayuntamiento de Mataró. Y no será fácil, repito, lógicamente.
Creo que Esteve no quiere este tipo de "amigos", prefiere subir sólo nuevas cumbres.
Esteve, mucha suerte! Ya verás cómo el año que viene, con Guardiola, no sufrimos tanto... o eso espero...

Ganduls.

2008-04-29T21:55:00.003+01:00

Deco, gandul,

Ronaldinho, gandul, indigne,

Abidal, gandul,

Ezquerro, gandul,

Zambrotta, gandul,

Edmílson, gandul,

Márquez, gandul,

Eto'o, gandul,

Gudjhonsen, gandul,

Henry, gandul,

Thuram, gandul,

Silvinho, gandul,

Oleguer, gandul,

Tots els ganduls, al carrer.

Sr. Laporta, si us plau... vostè el primer.

Feliç St. Jordi a tothom

2008-04-23T10:06:00.005+01:00

La Gran Festa de Catalunya.

Tothom al carrer.

Avui és el dia en el qual els catalans i les catalanes ens trobem al carrer. Roses i llibres, llibres i roses són la millor excusa per compartir tots plegats el dia més maco del nostre paísEl llibre d'aquest St. Jordi, Catalanisme Federalista, d'en Miquel Iceta

Amb tu. Sense tu.

2008-04-10T23:02:00.002+01:00

Ahir amb tu, avui sense tu.

En Marc ens ha deixat. Ha volgut marxar.

Ha deixat a la seva família. Els pares, la dona, la filla i el fill.

Ahir podien estar amb tu, avui no. 37 anys i tota una vida per davant. Molt fort.

No has volgut continuar el camí.

I avui, els teus, tot el teu entorn, ens han deixat gelats, un cop i un altre, amb les paraules que t'han dedicat. I això que avui el primaveral sol era de justícia.

Paraules d'aquelles que tardarem en oblidar tots els què allà erem per despedir-te.

Jo no et coneixia, ni et coneixeré mai, però avui m'he pogut fer una idea de com eres.

Hem quedo amb les paraules de la teva mare. Forta, molt forta. I decidida.

Quina enteressa, Antònia!!! Jo no arribo a imaginar-me a la meva mare en una situació com aquesta, no hagués aguantat ni tres minuts. I tu has estat forta, molt i molt forta. Envejable.

Ramon, una abraçada molt forta. Avui, la família socialista hem volgut estar amb tu.

A tots dos, que tingueu molta força, moltíssima. La què avui ens heu transmés.

Semana Santa en Mataró

2008-03-27T00:01:00.003+01:00

Con la habitual ayuda en los últimos años del Ayuntamiento de Mataró, se ha celebrado un año más en Mataró la Semana Santa. Semana Santa que ha crecido con el tiempo y se ha establecido entre las más importantes de Catalunya. La Procesión conjunta del viernes sigue siendo inigualable. Ni por la cantidad de Pasos que salen conjuntamente, ni por la cantidad de gente que se agolpa en las calles.
Miles y miles de personas que se agolpan en las calles para ver pasar las diferentes cofradías con sus pasos y sus bandas de tambores y cornetas, cada vez más numerosas por cierto.

Es espectacular ver a la gente durante todo el recorrido que la Hermandad del Nazareno y la Esperanza por el barrio de Cerdanyola, juntamente con la Verónica (fantástica foto de Santi Flores).

Gente que pasó un frío extraordinario, pero que intentaron aguantar hasta pasadas la 1 de la madrugada para no perderse nada. Los niños se retiraron antes este año, acertada decisión, pero el resto aguantaron estoicamente un frío que dudo yo que haya habido otros años, porque acababa siendo inaguantable.

Gente para todos los gustos. Desde los que sienten auténtica pasión por cualquiera de las figuras, a las cuales veneran durante todo el año, hasta los que, simplemente quieren ver un espectáculo diferente. Y, entremedio, pues gente y devociones para todos los gustos. Todas respetables. Por supuesto.

Gente que decide que Mataró es un buen destino de Semana Santa, y que prefieren quedarse en su ciudad a disfrutar de los atractivos que ésta les ofrece durante estos días.

Otra forma de pasar la Semana Santa.

Vuelvo a felicitar a la Comisión organizadora, hay mucho trabajo detrás, muchos nervios, algunos problemas de última hora, muchos esfuerzos y, al final, llantos, pero llantos de felicidad, de saberse felices por la faena bien hecha.

Jamás había visto llorar a tantos hombres juntos por la faena bien hecha. También fué espectacular.
Otro monumento merecen las bandas, pero de ellas hablaré otro día.

Todo tiene su fín

2008-03-23T05:26:00.003+01:00

Ésta es la canción de mi madre.
En una Semana Santa marcada por la cantidad de procesiones habidas en nuestra ciudad, todo un activo cultural y turístico, os dejo una canción versionada por muchos, pero que es originaria de Los Módulos, una especie de Hombres G de los '60.
Valga por delante mi admiración para todos los costaleros y costaleras que se han dejado sus fuerzas durante estos días en sus respectivas procesiones y, sobretodo, en la común del viernes. Espectacular.

Esta canción me recuerda tanto a mi madre que llega a dolerme. Hay recuerdos de épocas mejores que duelen, te dejan un nudo en el estómago y te hacen saber que tiempos pasados siempre, siempre, fueron mejores.

Vuelvo, de nuevo, con los Nazarenos y la Esperanza, que son espectaculares.
Lo fueron el jueves en Cerdanyola, y lo volvieron a ser el viernes en la Pza Sta Anna.

Vuelvo a la canción preferida de mi madre. Espero que os guste.
Cutrilla, pero bueno, es el modelo de la época. No puedo llegar a imaginarme la cantidad de gente que se enamoró con esta canción. Las versiones porteriores fueron muy dignas, por suerte, pero la original es inmejorable.

Feliz Semana Santa

Va por Ángel, Dios lo tenga en su regazo. No creía demasiado, bueno, no creío nada, pero tampoco era para merecerse este final. Ángel, nuestro Barça no mejora, ni de lejos, pero Primi está bien, y seguro que eso te tranquiliza. Joder, qué mazazo!

Seny

2008-03-17T23:25:00.003+01:00

Diuen que el seny és una de les característiques més envejades dels catalans i les catalanes.

Sembla ser que la Sra. Marta Ferrusola se l'ha empassat.

Ha dit, perquè ningú digui que tergiverso les paraules, això concretament:

“Li molesta que el president de la Generalitat sigui andalús?”. Resposta: “Un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català”. Queda clar, doncs, que el que va dir exactament aquesta senyora.

Hi ha coses que es comenten per sí soles. Aquesta senyora, a qui jo li tenia un gran apreci, no sé si pels seus lligams amb Mataró o pel seu aire de iaia comprensiva, ens ha mostrat el pitjor de sí mateixa, un altre cop.

És la mateixa que va dir, quan els socialistes vam aconseguir la Presidència de la Generalitat, que "ens han entrat a casa". Ho imagino, tants anys, sempre amb el mateix candidat, tants llocs de feina regalats a tanta gent, que, és clar, per ells ja era com estar a casa per sempre.

De ben segur que les seves declaracions han acontentat a molts dels seus seguidors, però ja li dic que a molts catalans (de naixement o d'elecció) ens fa sentir com si ens volgués fer fora de casa nostra, CASA NOSTRA. Que no eren vostés aquells que volien una casa única? Doncs no tanquin portes, que no són els amos.

Senyora Ferrusola, seny, si us plau, seny.

Li posso una mica de música, a veure si es tranquilitza, li puc ben assegurar que jo ho he necessitat. És el meu grup preferit, són una mica "cutrillos" i fins i tot força antiquats, però no tant com vostè.

Faci's-ho mirar.

Gràcies per recolzar la Catalunya Optimista!

2008-03-16T23:24:00.006+01:00

No es guanyen eleccions sense fer campanya (oi, ERC?)

No es fa campanya sense algú que les planifiqui (Zaragoza's power)

No es duen a terme les campanyes sense gent que les coordini pel territori.

I, sobretot, no es fan campanyes si no hi ha militants, simpatitzants, amics i amigues que li possen hores i hores per fer arribar els missatges que fan guanya les eleccions.

Ensobrar vots, ensobrar els maleïts llençols, omplir les bosses del porta a porta (2 carmels, 1 globus, 2 vots del Congrés, 2 vots del Senat, tríptic de la Chacón i tríptic d'en Zapatero, targetons de les diferències Aznar-ZP, dreta-esquerra, i tot dintre de la bossa amb el nostre logo).
Organitzar el porta a porta, obrir l'Espai Cerdanyola, donar feina a tothom a la 5ª de Les Tereses, rebre i parlar amb tothom a Cerdanyola, repartir i repartir vots i tot el que faci falta a Isla Cristina (Remi's power), anar als actes i, sobretot, anar a la festa del St. Jordi, d'on os posso les fotos (Quico's power).
Gràcies a tothom, a tots i a totes, per fer que la muntanya de 27000! vots a Mataró l'haguem pujat gra a gra, un a un, que és com es fan les coses. I, quina nit la del St. Jordi. Trigarem anys en oblidar-la!!!
Tots i totes hem recolzat la Catalunya Optimista, que també és la Catalunya Plural i la Catalunya Real!!!

Victoria Esperanza

2008-03-13T00:05:00.006+01:00

Con ese nombre bromeaban los Populares que se llamaría la "niña de Rajoy".

Pues así me gustaría resumir el resultado de la magnífica noche electoral del pasado domingo, larga, muy larga, gracias, entre otras cosas, por la "sábana".

La sábana es la papeleta de votación de los candidatos al Senado, más grande, ininteligible y difícil que nunca. Difícil de desdoblar, difícil de separar, difícil de contar, difícil de cuadrar... Vamos, que fué la protagonista negativa de la tarde-noche!

Volvamos con Victoria-Esperanza.

Victoria:

Victoria del PSOE. Volverá a gobernar en España. 15 diputados de diferencia es una diferencia considerable, muy a tener en cuenta. Suficientes para gobernar sin pactos estables con otras fuerzas minoritarias.
Victoria del PSC. La columna vertebral del excelente resultado del PSOE. Los mejores resultados en número de diputados de la historia, juntamente con el '82, la famos a victoria "del cambio". Extraordinaria campaña la dirigida desde Nicaragua. Original y directa. Ahora es el momento de pedir, de EXIGIR, lo que se ha ganado, una mayor presencia en los órganos de decisión del Gobierno de España. Sin los diputados del PSC, el PSOE estaría muy por detrás del PP...
Victoria de Carmen Chacón. La candidata optimista. La cara de la definitiva renovación del PSC, de una nueva generación de políticos que necesitarán de nuevas ideas para resolver los dificilísimos problemes del siglo XXI, y con el mayo reto de la democracia: no ser la generación de políticos que consiga que la gente no viva realmente mejor ahora que antes. Difícil, muy difícil.
Victoria de la democracia. Participación sensiblemente inferior a hace 4 años, cuando nos hicieron creer que el terrible atentado del 11M fué el causante de más de 2 millones de votos de última hora. No es fácil que tres cuartsas partes del censo acuda a votar. Incluso en la hora de la lluvia torrencial la gente dejó de asistir a los colegios electorales. Colas y colas como jamás había visto yo en los colegios electorales.
Victoria de los socialistas en Mataró. Gran actividad directa, en la calle, en las plazas, en los mercados, actos sectoriales con un Manuel Mas a tope, con ganas, con discurso, con fuerza, dándolo todo, extraordinariamente rejuvenecido. Resultados en general a tener en cuenta a la hora de analizar las diferencias con las municipales. Llega la hora de la autocrítica.
Victoria de los socialistas en Euskadi. Sé de la fuerza que ello les va a dar a la hora de encarar las cercanas elecciones autonómicas, de reducir distancias con el burgués nacionalismo vasco y lograr, al fín, la alternancia democrática en Euskadi.
Victoria, nuevamente de Chaves y del Socialismo en Andalucía. Ha perdido votos y escaños, pero continúa estando sobrado de ambos. Vuelve a repetir mayoría abosluta, y sigue siendo incontestable. "La Carva" como le llaman por allí, sigue siendo el líder del avance de la nueva Andalucía, la más moderna, la que ha salido del furgón de cola de Europa

Y Esperanza:

Esperanza de que el PP haya aprendido la lección. Y haga una oposición constructiva, pactista, negociando los pactos de Estado, sumando y no restando continuamente, dándose cuenta de que sus resultados negativos son frutos de la contínua crispación, y n o son mejores por su falta de sentido de Estado.
Esperanza de que algún día unas Elecciones Generales no sean la excusa perfecta para que los asesinos de siempre quieran estropear la magnífica fiesta de la democracia, unas elecciones libres.
Esperanza Aguirre. La Lideresa. Que se ha quedado, de momento, sin la Esperanza de poder optar a ser Presidenta del Gobierno. Su partido sigue apostando por Rajoy.
Esperanza la de Rajoy, si piensa ser Presidente del Gobierno apostando por crispar y endurecer aún más su forma de hacer oposición.
Esperanza la que les debe quedar a Acebes y a Zaplana de seguir pintando algo en el actual Partido Popular, ya no les quieren, son la cara de la derrota. Lo fueron hace 4 años y han vuelto a serlo. Están escondidos.
Esperanza la de CiU si se piensan que los van a ir a buscar para formar gobierno. Espero que se den cuenta de que sepan de una vez que Catalunya NO es nacionalista, ni mucho menos, y que ahora tendrán una aportación muchísimo menor a la del propio PSC.
Esperanza la de Duran i Lleida de exigir ser ministro. Posiblemente acabe siéndolo (creo queno, pero no lo descarto), pero no por exigirlo ni merecerlo, si no por generosidad de Zapatero.
Esperanza es lo último que se pierde. Eso deben pensar en ERC y en ICV. Unos no han sabido digerir ni administrar sus resultados de contiendas anteriores (han desorientado a sus electores) y los otros llevan décadas sin renovar su discurso base, y así les va. Espero, sinceramente, que salgan de este bache y pongan su granito de arena para mejorar la izquierda en Catalunya.

Vamos, que la niña de Rajoy ha dado para mucho.

DC XIII: Assassins

2008-03-07T16:06:00.004+01:00

Tots els partits polítics hem suspés la campanya electoral arran de l'atemptat de Mondragon, a on han assassinat a sang freda i per l'esquena i, el pitjor, davant de la seva dona i una de les seves filles, a Isaías Carrasco, exregidor socialista d'aquesta localitat guipuscoana. Actualment treballava al peatge de l'autopista.

Vull expressar el meu total rebuig i condemna a la barbàrie terrorista.

Descansi en pau.

Ciao (paréntesis de campaña)

2008-03-06T09:26:00.006+01:00

No me puedo aguantar. Se me van las manos al teclado.
Tengo que hacer un post y gritarle al mundo que... ¡¡¡El Madrid fuera de Europa!!! el Federer del fútbol, el equipo intergaláctico, el que no perdía nunca, la quintaesencia del fútbol mundial...

Se ha quedado fuera de la Champions. Pos vaya...

Siempre fastidia que un equipo español quede eliminado de una competición europea. Bueno, siempre, siempre.... NO!

Ciao, ciao...

DC XII: Ja són aquí. Eixos legislatura ZP

2008-03-06T00:20:00.005+01:00

Vídeo a on s'explica la por d'alguna gent a que torni el PP retrògad, ultranacionalista espanyol i mentider. Tot un malson: Ja són aquí!!!

Les lleis de la legislatura de ZP

Sembla que algú vulgui oblidar tota la feina a nivell legislatiu del govern Zapatero en aquesta legislatura.
S'ha fet feina, i molta, i és just donar les gràcies a aquells diputats i diputades que han lluitat sense aturar-se en cap moment per trencar els vuit anys de polítiques retògrades d'un PP ultraconservador.
I la justícia és retre contes.
En elles reconeixereu els eixos principals que ha marcat des del primer dia el govern socialista
presidit per José Luis Rodríguez Zapatero:

enfortiment de la democràcia, millorant les institucions del
sistema constitucional,
respecte i reconeixement de les diferències pròpies d’un Estat Autonòmic i
millora de la convivència i de la qualitat de vida apostant per un aprofundiment de l’Estat del Benestar.

No podem oblidar, per exemple, la llei de regulació de Règim especial de la ciutat de Barcelona, la llei per cuidar dels animals i la seva no explotació, la llei de foment i cultura de la Pau, la de restitució a la Generalitat dels papers i documents incautats a la guerra civil, la de mesures d eprevenció del frau fiscal, la de Defensa de la competència. Lleis que moltes d'elles són molt desconegudes però que eren força demanades pel sector. Podríem recordar, també, la de la lluita contra el dopatge, la llei contra el racisme, la violència i la xenofobia als espectacles esportius, la de mides d'impuls de la Societat de la Informació, la del carnet de conduir per punts, la de poder perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina, la de persecució esxtraterritorial de persecució dels que trafiquen amb persones, la de reconeixement econòmic als espanyols que van sortir del país després de la Guerra Civil i que encara viuen fora, la dels treballadors autònoms...
A més a més, d'altres més famoses, com la del divorci express, la del matrimoni entre homosexuals, la d'igualtat de gènere, la de protecció integral contra la violència de génere, la de la memòria històrica, la llei anti tabaquisme, la dels 2500€ per naixement o adopció, la de pensions no contributives i, per descomptat, la quarta pota de l'Estat del Benestar, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Encara hi ha més, això dona per un altre post igual o més llarg que aquest, però és que s'ha fet moltíssima feina durant aquests quatre últims anys, i no només el terrorisme i la immigració, com ens volen fer veure els del PP.

Després de llegir-ho, encara tens dubtes del teu vot? Tota aquesta feina no et convenç?

DC XI: El debate II. ZP ha machacado

2008-03-04T00:29:00.004+01:00

Y no soy subjetivo.
No creo que esta vez haya sido más de lo mismo, ni mucho menos. El debate ha sido intenso, muy intenso, y se ha notado a los dos candidatos mucho más sueltos, menos encorsetados. Olga Viza, como siempre, fantástica. Me tiene perdido esta periodista, desde siempre.

Volviendo al debate, esta vez sí que el Presidente ha sido netamente superior al candidato.

Ha llevado la iniciativa desde el principio. No se ha limitado a defenderse y a recuperar algunos importantes aspectos del pasado, si no que ha hecho un sinfín de propuestas. Y ha demostrado ser un hombre de Estado al hablar de un pacto en contra de los terroristas: "Ofreceré al líder de la oposición un pacto para derrotar a ETA y no para negociar con ETA". A lo cual Rajoy no ha sabido qué contestar, y sus ininteligibles frases posteriores se caracterizaban básicamente por hablar como líder de la oposición: "Haya quien haya en el Gobierno, yo le ayudaré desde la oposición en hacer un pacto antiterrorista" (duda entre Zapatero y Llamazares?).

Tan sólo se ha visto superado por, uno, a la hora de la educación en castellano en toda España, en la cual no ha sido capaz de doblegar con verdades al candidato popular, cuando ha seguido con su demagogia de que en Catalunya no se pued eestudiar en castellano y dos, con los carteles en catalán, cuando, sin negar que existe esa Ley, prácticamente no se aplica y, sobretodo, se aprobó en el Parlament con los votos favorables.... del Partido Popular de Catalunya!!!

En el resto, me quedo con dos detalles que creo que resumen el debate y me atrevo a decir que el conjunto de la campaña:

Zapatero ha hecho más de 80 propuestas claras y concisas para el futuro. Propuestas a aplicar desde el primer día en el cual sea Presidente. Esta vez sí que ha habido propuestas, y las mismas han sido en positivo. Propuestas viables, con un plan económico detrás y del todo creíbles. Infraestructuras y políticas sociales.

Rajoy se ha inventado un Zapatero irreal para poder atacarle, insistiendo en un Zapatero mentiroso, en un Zapatero que no escucha, cuando no es ni mucho menos así. Ha querido adaptar a Zapatero a lo que a él le gustaría que fuera, pero Zapatero no es así, y en eso se ha equivocado el candidato conservador. Ha querido dibujar a un Zapatero irreal de la misma manera que nos dibuja contínuamente una España irreal, una España de las autonomías que cada vez es menos centralista y que cada vez puede celebrar mayores y mejores políticas sociales. Rajoy las ha negado. Éso sí es alejarse de la realidad.

En definitiva, creo que ha imperado el candidato que ha ido con propuestas, en su mayoría sociales y de beneficios directos para la ciudadanía, al candidato que tan sólo ha ofrecido orden y disciplina, anticatalanismo y centralismo. Rajoy insistía en explicar una y otra vez los problemas actuales del país cuando Zapatero no paraba de dar propuestas y más propuestas de futuro.

Por momentos me ha dado la sensación de que yo no vivo en la España de Rajoy, y vivo en una España muy parecida a la que nos ha presentado Zapatero, y quiero vivir en la España que Zapatero nos promete (y cumplirá, como siempre) para el futuro más cercano.

Zapatero ha machacado en este segundo debate a Rajoy

DC X: Recolzament a L. Cathala. Artistes mataronins amb el PSOE.

2008-03-02T10:18:00.005+01:00

Us passo el vídeo de recolzament d'en Joan Antoni Baron a Laurent Cathala, el veterà alcalde de Crèteil, ciutat agermanada amb Mataró des de fa 15 anys i que tot just en unes setmanes estarà en campanya electoral per unes noves eleccions municipals.
Ciutat que vissitarem per la seva propera festa, la "Jour de Fête", que aquest any, segons el model que fan servir des de fa uns pocs anys, estarà dedicada a la Cultura catalana i, concretament, a la de Mataró. Tot va començar gràcies a la visita d'una delegació encarregada de muntar la festa a les passades Santes. Van flipar. No es creien el què veien.

Artistes mataronins amb el PSOE

A Mataró seguim forts en la campanya. Ahir, novament als mercats i a Isla Cristina.

Divendres al vespre vam fer un acte amb mig centenar de persones (podria dir amb un Espai Cerdanyola ple de gom a gom, però és molt petit i semblaria que us volgués enganyar) en el qual, a més a més de la presentació d'en Ramon Bassas i les intervencions de Joan Antoni Baron i Manuel Mas, un grup d'artistes mataronins van presentar un manifest en el qual deixaven clar quina era la seva opció en aquestes eleccions a on defensen, entre d'altres coses, que no és el mateix uns polítics que redistribueixen la riquesa que aquells altres que la reparteixen entre uns pocs, normalment amics seus.
Que no és el mateix Zapatero que Rajoy.

Avui han sortit dues noves enquestes. La de la Cadena SER evidencia tota una setmana a l'alça dels socialistes davant els conservadors. Ja són si punts de diferència antre ambdòs, el què pot dur al PSOE a arribar als 170 diputats, un resultat extraordinari i, per en Zapatero, tot un repte. Sembla ser, jono ho tinc tan clar, que la participació arribarà fins al 74%. I, aquí sí que hi ha forts canvis, ha pujat fortament el grau de fidelització del vot entre els socialistes, una característica que era quasi bé exclusivament un fort de la dreta, qui sempre ha tingut en la fidelització de vot dels seus el millor dels seus actius.

A El País l'estudi encara és més complet, i entra en detall en una cosa que a mí personalment m'osesiona que és el repartiment dels escons a totes les províncies espanyoles. Malgrat que sabem que la clau pot estar a Catalunya i a Andalussia, els petits canvis d'escons a algunes províncies que han guanyat població o a d'altres poden fer que la balança acabi decantant-se d'un lloc o d'un altre.

En tot cas, en ambdós casos són bones notícies pels socialistes. Sóc dels què creuen que les enquestes s'han de mirar com els desfils de models en les fires de roba, molt per sobre. Són tendències el què aquestes marquen, i aquesta tendència marca una pujada pausada dels socialistes per sobre dels populars.

I també indiquen la més que previsible baixada d'ERC, que estava, com els pisos, sobrevalorada. La continuada baixada d'IC, que sembla que mai arriben al seu mínim electoral, i encara pitjor a la resta d'Espanya, és una mala notícia. I CiU? no se sap. Ni ells ho saben. Continuen marejats i marejant a l'opinió pública. Sembla com si aquestes eleccions no fossin les seves.

DC IX: Espai Cerdanyola

2008-02-29T08:45:00.003+01:00

La campanya feta des de la base. Sense fotos com aquesta, que ningú enté si després diu tot el contrari sobre els immigrants.
Una altra forma de fer campanya electoral, almenys per part nostra, és anar allà a on hi és la gent.
Parlar amb ells, intercanviar opinions... directament, estar amb la gent.
Fa més de 4 anys vam inaugurar un petit local a Cerdanyola, que vam batejar com l'Espai Cerdanyola, coincidia abans de les municipals d'aquell any. Des de llavors, quan arriben eleccions allò es converteix en l'hepicentre de l'actuació del PSC Mataró, lloc de trobada de militants, càrrecs, simpatitzants o simplement veïns que passen per allà i entren a saludar.
És el contrapés a una campanya que gira alvoltant dels gran actes electorals protagonitzats pels dos únics candidats que poden aspirar a ser Presidentes del Gobierno, una campanya mediàticament centrada en els debats, els predebats i els anàlisis posteriors.
Gent que ve a ensobrar, d'altres que no paren de moure coses, d'altres preparen el material pel cap de setmana pels mercats, d'altres la fan petar sense parar, d'altres preparen les boses del porta a porta, d'altres en fan, el porta a porta, d'altres provoquen el debat... Tothom té feina!
Aquest irrepetible ambientillo de campanya és magnífic. A mí m'agrada, als militants també i crec que, si no fos per l'allau de propostes que reben elsciutadans i ciutadanes durant aquests dies, m'atreveria a dir que tambè els agrada que hi hagi moviment a peu de carrer dels partits polítics, els agrada veure com treballen.
I tot això en un ambient molt maco, amb divergència d'opinions, com ha de ser, però sempre debatint-ho tot amb bon rollo. Això sí, sempre hi ha algú que pringa i paga els cafés i el berenar!
Ahir parlàvem de la falta d'un rumb clar a Convergència, ara sí volem entrar al govern, ara anem amb aquests, ara marxem amb uns altres, ara amb ningú, ara blanc, ara negre, papa jo vull ser ministre com sigui, papa ja no, papa ara no ho sé. I, a sobre, papa, la culpa és teva, no sé perquè, però segur que la culpa és teva.
Vols dir que no estan marejant fins i tot als seus propis votants?

Mal·leïda connexió, no hem deixa penjar el post!

Laura, Maria Victoria, Virma y Maria José

2008-02-27T23:03:00.006+01:00

Hoy no pienso hablar de la campaña. Hoy no puedo hablar de la campaña.

Hoy hemos amanecido con la noticia de cuatro (4) mujeres asesinadas por el terrorismo machista.

Sus parejas se han encargado de cortar cuatro vidas porque se han creído superiores, porque su herramienta para convencer es la violencia o, posiblemente, porque se han visto inferiores y eso hay algunos, muchos, que no lo aguantan.

Me vuelve a la memoria la canción de Bebe, que ya tiene unos años, que se convirtió en un himno antimachista.
La vuelvo a poner hoy como homenaje a esos cuatro proyectos de vida cortados por cuatro imbéciles que no han entendido nada en esta vida.

Terrorismo machista que no entiende ni de edad, ni de clase, ni de procedencia, ni de nada de nada.

Las ciudades: Madrid, Puerto de Santa María, Cullera y Valladolid.

La procedencia: Una boliviana, el resto, autóctonas.

Las edades: 22, 49, 55 y 45

Los asesinos: Uno novio y los otros tres maridos. Dos se suicidaron, los otros dos ni lo intentaron.

Las armas: Dos apuñaladas y dos por disparos

En definitiva, todo un ilógico sinsentido que no tiene visos siquiera de menguar. Más bien todo lo contrario.

Laura, María Victoria, Virma y Maria José no podrán votar. Ellos, lo asesinos, tampoco.

Hoy no quiero hablar de la campaña.

Apareciste una noche fría, con olor a tabaco sucio y a ginebra

el miedo ya me recorría mientras cruzaba los deditos tras la puerta.

Tu carita de niño guapo se la ha ido comiendo el tiempo por tus venas,

y tu inseguridad machista se refleja cada día en mis lagrimitas.

Una vez más no por favor que estoy cansada y no puedo con el corazón.

Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen.

Una vez mas no por favor que estoy cansada y no puedo con el corazón.

Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen.

Voy a volverme como el fuego voy a quemar tu puño de acero

y del morao de mis mejillas saldrá el valor para cobrarme las heridas.

Malo, malo, malo eres no se daña quien se quiere, no

tonto, tonto, tonto eres no te pienses mejor que las mujeres

Malo, malo, malo eres no se daña quien se quiere, no

tonto, tonto, tonto eres no te pienses mejor que las mujeres.

El dia es gris cuando tu estás, y el sol vuelve a salir cuando te vas

y la penita de mi corazón yo me la tengo que tragar con el fogón.

mi carita de niña linda se ha ido envejeciendo en el silencio.

cada vez que me dices puta se hace tu cerebro más pequeño.

Una vez más no por favor que estoy cansaa y no puedo con el corazón.

Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen

Una vez más no por favor que estoy cansada y no puedo con el corazón.

Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen.

Voy a volverme como el fuego voy a quemar tus puño de acero

y del morao de mis mejillas saldrá el valor para cobrarme las heridas.

Malo, malo, malo eres no se daña quien se quiere, no

tonto, tonto, tonto eres no te pienses mejor que las mujeres

malo, malo eres,malo eres, porque quieres...malo, malo eres...no me chilles, que me duele...

eres débil y eres malo,y no te pienses mejor que yo ni que nadie...

y ahora yo me fumo un cigarrito y te echo el humo en el corazoncito...

Bebe - Malo

DC VII: Noticias del día después. Fuera caretas.

2008-02-27T00:23:00.007+01:00

Així es titula aquest nou vídeo de la JSC, que aquest cop s'ha fet a nivell Nacional. És prou clar. I més que creïble.

A l'entorn socialista cada cop tenim més clar que el nostre futur depèn només de nosaltres: si anem a votar, i fem que la gent vagi a votar i que omplin les urnes de progrés, serem més que decissius perquè el president sigui Zapatero y no Rajoy. No es el mateix. La cosa està ajustada, ho diuen les enquestes.

Que el proper president sigui Zapatero o sigui Rajoy està a les nostres mans, és la bona notícia.En uns pocs dies de campanya electoral, ni tan sols hem complert la primera setmana, el Partit Popular s'ha tret la careta, han deixat de dissimular, i han disparat tota la seva artilleria anticatalanista.

Cada cop és més evident que s'ha d'anar a votar, perquè quedar-se a casa és votar Rajoy.En un tres i no res han promés quatre retallades per a Catalunya si guanyen:

Eliminaran la nova Agència Tributària de Catalunya
Recuperaran el transvasament de l´Ebre
No invertiran els 34500 milions d'euros del pacte Solbes i Castells
Rajoy ha dit a més que acabaran amb la immersió lingüística i segregaran els estudiants segons l´idioma que parlin

Això sí que és ser anticatalanista, això sí que és tornar enrere amb tot el què ens ha costat fer aquestes passes, algunes històriques per aquest país, com perquè vingui l'agressiu, poc respectuós i demagog Rajoy (tal i com ens va demostrar ahir a la nit al debat) i les esborri de cop i volta només arribar a la Presidència.

Aquests senyors, els del Partit Popular, no tenen cap projecte, no tenen cap alternativa, més enllà de les amenaces de desfer allò que ha aconseguit aquest Govern, de fer d'opossició malgrat la hipòtesi de tornar a manar. Sempre a la contra, sempre crispant.

Dies de Campanya VI: El debate

2008-02-26T00:21:00.006+01:00

Imagen inicial del debate con Zapatero, Rajoy y Manuel Campo Vidal

Bueno, pues por fín ha habido un debate electoral en unas elecciones generales después de 15 años. Yo, que soy de aquellos que no cejo en mi empeño en que la frase no es "dos no se pelean si uno no quiere", que para mí es la de que "dos no se llevan bien si uno no quiere", por fín el PP (que nunca quiere llevarse bien con el PSOE ni siquera en pactos de Estado) ha querido, y por fín algo que debería ser normalidad democrática se ha conseguido. Ya nunca más un debate será el gran notición de campaña, puesto que debería ser algo normal y constantemente repetido en campaña. Y yo, aunque sea subjetivo, estoy por el bipartidismo en estos debates. Son los que auténticamente pueden llegar a la gente.

Y hoy, qué? Pues hombre, yo creo que ha ganado Zapatero, no por goleada, pero ha ganado.

Ha ganado porque los pocos detalles de futuro los ha dado él, las únicas propuestas de futuro han sido suyas. Repito, pocas. Creo que ha sido un debate que, sin llegar a ser crispado, ha sido de demasiados reproches.

Ni Zapatero ni Rajoy han sabido llenar las expectativas que el conjunto de la ciudadanía habíamos creado sobre ellos. Ha habido tensión, ha sido un espectáculo televisivo que ha enganchado, pero no ha cubierto las expectativas. Ha sido como un Barça - Madrid que acaba 0 a 0, pero que te tiras todo el partido tensionado.

Ha habido ritmo, si bien lo han ido ganando a medida que avanzaba el debate. El largo discurso inicial tanto de Campo Vidal como de ambos candidatos ha ralentizado demasiado el ritmo, y ha costado cogerlo al resto.

Foto del acto central de ayer domingo en un Eusebio Millán a tope

Creo que Zapatero ha ganado, pero ha ganado por poco. Me explico:

Se sabía perfectamente quién era el Presidente y el que intenta serlo, pero que no tiene carisma. El Presidente no ha acabado de sacar todo el rédito a ello. Ha estado demasiado tecnócrata.
Ha puesto sobre el tapete los mayores errores del PP, pero en algunos aspectos se ha pasado. Había que recordar a AP? No. Había que recordar lo mal que lo hizo el PP en la regulación de immigrnates? Pues SÍ.
Rajoy no ha debatido ninguna de las propuestas de ZP; ha llegado con su discursito, memorizado al principio y demasiado leído a partir de la mitad, y no se ha movido del mismo. Si bien, se ha ido creciendo a medida que avanzaba el debate. Creo que ha recuperado algo del terreno perdido con el debate de Economía que perdió claramente Pizarro.
Ha sido un debate de altura a pesar del formato encorsetado, pero sin propuestas claras de futuro.
Zapatero ha improvisado algo, Rajoy no ha improvisado ni una palabra, excepto cuando se perdía en su discurso.
Rajoy se ha liado con tantísimos papeles. Una cosa es llevar algo de información, y la otra es llevarlo absolutamente todo escrito. NO ha contrarreplicado nada, sólo leía, y a veces se perdía con tanto papel.
En el juego corporal, Zapatero le ha dado un baño, no porque haya estado brillante, es que Rajoy es un cono, y con un juego de ojos que no sabes dónde ni a quién está mirando.
Rajoy no ha explotado una muy buena idea que es la de llevar gráficos, que siempre son entendedores, pero es que no los ha enseñado a la cámara, parecía que le daba vergüenza.

En resumen, creo que Rajoy ha estado, de nuevo, demasiado apocalíptico, lo que le hace perder credibilidad, puesto que unos muy buenos argumentos dejan de interesar cuando todo, absolutamente todo, es malo, o peor.

Por si no se me ha entendido, creo que Zapatero ha ganado por muy poco, porque es muy bueno, porque es mejor que Rajoy, pero que Rajoy no ha perdido, puesto que eran tan pocas las expectativas que había puestas en él que, al no jugársela, no ha recibido goles.

Me quedo con dos reflexiones de dos personas conocidas y admiradas:

José Saramago: "Hay que seguir con Educación para la Ciudadanía. Rajoy la necesita"
Andréu Buenafuente: "No ha perdido ninguno. Cómo se evalúa eso? Si uno de los dos se va llorando?. Bueno sí, si alguien ha perdido ha sido... Llamazares!

Y tú, qué opinas? Cómo lo has visto?

JSC con Carmen Chacón el domingo en Mataró. Todos entusiasmados.

DC V: 700 con Chacón!!!

2008-02-24T22:00:00.003+01:00

Hoy, tal y como os comentaba ayer, tocaba acto central del PSC en el Maresme, en Mataró. Normalmente, el o la candidata principal del PSC hace una ruta por toda Catalunya durante toda la campaña, y el primer domingo de la misma es cuando viene al Maresme, a Mataró.

La niebla de ayer tarde-noche, los augurios de lluvia, la hora (una más tarde de lo habitual) y la sensación de que hay cansancio de tanta precampaña hacía presagiar una baja asistencia.

La arriesgada apuesta del Eusebio Millán, para el cual necesitas un mínimo de 500 personas para que no parezca vacío, se convertía en todo un reto a media mañana. reto que nadie se atreve siquiera a intentarlo, claro.

Pero no, la arriesgada apuesta, basada en la confianza en una militancia fiel, tal y como lo ha sido siempre, ha salido positiva. Somos los únicos en Mataró, con Baron a la cabeza presentando el acto, que somos capaces de llenar un acto con tantísima gente, los únicos. El resto (los que ni siquiera se interesan por ir a recibir a las entidades de immigrantes africanos, europeos y sudamericanos) ni siquiera se atreven, se conforman con espacios de no más de 250 personas por miedo a pinchar. Es un excelente indicativo, no creéis?

Setecientas personas han asistido a uno de esos actos públicos de lo cuales sales con fuerza, con ganas, "tensionado", felices por saberte del partido poseedor de la mejor candidata, la actual Ministra de la Vivienda, del mejor candidato de la comarca (y con diferencia), y del mejor programa. Un programa que se diferencia de arriba a abajo del de la derecha, que no tiene nada que ver, que es innovador, inteligente, aplicable, que es un programa de Gobierno!!! Que no es lo mismo ayudar a las familias, a todos los tipos de familias, a la educación, al salario mínimo de los trabajadores, a las pensiones mínimas... Que rebajar el tipo del IRPF de las rentas más altas, que querer separar a los alumnos por su lengua materna, que pedir un carnet de tradiciones a los immigrantes... NO ES LO MISMO!!!

Y toda esa diferencia, toda esa fuerza nos la han explicado, y de qué manera, Manel y Chacón, Chacón y Manel. Dos muy buenos candidatos, los mejores para animar y dar fuerzas a los nuestros. Inolvidable. Ahora sí, vamos a por todas, y hoy la gente lo ha captado, lo han intuído, lo han visto, lo han sentido!!!

Problemas en la conexión no me permiten subir + fotos. Mañana las cuelgo.

DC IV: La hipocresia del PP (Economia). El PSC al carrer

2008-02-23T16:25:00.003+01:00

Vídeo de Carme Chacón "hoy puede ser una gran día"

“La mentira se camufla siempre bajo la máscara de la hipocresía en boca de la derecha”.

Sería el resumen de lo que intentó el pasado jueves el multimillonario Manuel Pizarro (al cual no le interesan nada beneficios fiscales como el de los 400€, lo entiendo) en el debate televisado contra Solbes, el eficaz. NO hablo del resultado del debate, no me gusta hacer leña del arbol (repleto de oro eléctrico) caído.No fué si no, la repetición de aquellas ideas que machaconamente la derecha española lleva meses repitiendo para engañar al electorado; pues bien, aquí van unas cuantas comparaciones para desmontarlas. Y aún tienen la desfachatez de seguir repitiéndolas casi a diario:

El PP es un partido serio y riguroso, por eso propone una reforma fiscal que es incapaz de desarrollar, un control de la inmigración para que los inmigrantes cumplan las leyes y medio millón de árboles para combatir un problema que es un invento de los progres como el cambio climático.
Cuando el paro está en el 11% la economía española es un milagro y cuando está en el 8.4% es un desastre.
La economía española va mucho mejor si España crece al 3.4% con el PP que si crece al 3.7% con el PSOE.
España va mucho mejor cuando trabajan 17 millones y medio de personas y gobierna el PP que cuando trabajan más de 20 millones de personas pero gobierna el PSOE.
El PP es el Partido del rigor con las cuentas públicas, por eso es mucho mejor tener unas décimas de déficit con el PP que tener un superávit superior al 2% con el PSOE.
El PP se ocupa del bolsillo de los españoles y por eso cuando la inflación creció un 3.4% en su etapa no tomó ninguna medida para la gente mientras que ahora si crece a un 3.4% y se toman medidas se están comprando votos.
Si el PP deja un fondo de reserva de la Seguridad Social de 15.000 millones de euros es porque garantiza el futuro, si el PSOE deja un fondo de 51.000 millones el futuro está en peligro.
El PP está con los que menos tienen, pero se opone a la subida del Salario Mínimo a 800 euros.
El PP es un partido serio y riguroso, un partido de gobierno, pero hace una propuesta fiscal que no puede concretar y que supondría 30.000 millones de euros al Estado, es decir la mitad del gasto de los Ministerios y 10.000 millones más del superávit actual del Estado.
Es mucho mejor que haya 7 millones de mujeres trabajando gobernando el PP que 8.5 millones gobernando el PSOE
El PP es el partido de los autónomos aunque no aplicara ni una sola medida dedicada a ellos y haya sido el PSOE el que haya aprobado el Estatuto que les garantiza derechos
El PP es el partido que apoya la creación de nuevas empresas aunque sea el PSOE el que ha rebajado el impuesto de sociedades en 5 puntos y el PP no hiciera ni una sola rebaja
El PP es el partido que desarrolla las infraestructuras en España aunque haya invertido en infraestructuras la mitad que el PSOE.

Contundente, no? Pues son datos objetivos.

El PSC Mataró en la calle

En Mataró vamos a lo que toca, que es ir a dónde está la gente.

Ayer, el primer porta a porta, con el candidato a la cabeza juntamente con el Primer Secretario y el compañero encargado del porta a porta. Manel Mas, Ramon Bassas y Fermín Manchado iniciaron ayer la campaña de un paquete de salidas para llegar al menos a 2000 puertas de Mataró. Lo conseguiremos, como siempre.

Hoy, doble tanda. Esta mañana, mercados. Primero el de Cerdanyola, el conocido como "Mercado de la Fruta" y luego, el de Pla d'en Boet. Mucho mejor el segundo que el primero. Dicen los veteranos que es porque en el de la fruta la gente va con mucho peso y no está para ir recogiendo propaganda electoral. En Pla d'en Boet, algo parecido a la locura colectiva; hora y media de un buen grupo de militantes, de nuevo con Manel a la cabeza, en la cual se han acabado los votos, las bolsas con propaganda, los caramelos, las piruletas... TODO! Quién decía que esta campaña no interesaba? la gente está con ganas, muchas ganas.

Y esta tarde, antes de ir a la inauguración de la exposición de fotos del Ché en la Biblioteca Pompeu Fabra, montaremos una parada con material de todo tipo en la Plaza Isla Cristina, en el barrio de Cerdanyola, barrio en el cual SIEMPRE ha ganado el PSC todas las elecciones que se han celebrado hasta ahora. Por lo tanto, es un barrio eminentemente SOCIALISTA. Y nosotros, como debe ser nuestra obligación, vamos a ver a la gente, a recordarles que hay elecciones, a recordarles la importancia de las mismas, a recordarles que no es lo mismo, a recordarles que si tú, vecino, vecina, no vas a votar, ellos (los siniestros de las negras y tenebrosas sombras alargadas) vuelven. Y nadie quiere que vuelvan. Por eso, el PSC Mataró va a la calle, nuestro medio natural.

Y mañana, CHACÓN!!! "Hoy puede ser un gran día"

Dies de campanya - III: Si tu no hi vas, ells tornen. El vot dels immigrants.

2008-02-22T19:52:00.005+01:00

Aquesta tarda, un grup d'entitats de Mataró ens havien citat a tots els grups municipals per lliurar-nos un manifest conjunt amb el títol "Tenim Dret a tenir Drets". Només el PSC els ha rebut als representants d'aquestes entitats, les quals només ens han pogut lliurar a nosaltres el seu manifest. Cap altre grup municipal de l'Ajuntament de Mataró els ha rebut. Potser no els importen. Potser.

A part d'aquest detall, m'agrada la campanya del PSC a nivell nacional.

El PSC està portant a terme una campanya molt singular. Ambiciosa. Cartells que no deixen indiferent a ningú. L’últim d’aquests de cara a les properes eleccions generals del 9 de març, per exemple, mostra a Rajoy, Acebes i Zaplana vestits de negre (futur negre per tots si aquests tornessin a manar al país) i amb una allargada ombra amb fons vermell, vermell socialista. Tot evoca a la famosa i coneguda pel·lícula d’en Tarantino, Reservoir Dogs. Un cop més, el PSC continua innovant en plena campanya electoral.
El missatge és clar, “Si tu no hi vas, ells tornen”. No és cap secret que amb aquest tipus d’iniciatives la nostra intenció és combatre l’abstenció, ja que la participació de l’electorat, a més a més de ser positiu per la democràcia, és conegut que sempre beneficia a les esquerres, ja ho va dir l’altre DIA l’Alfonso Guerra.
A aquesta campanya li podríem sumar la que alguns ciutadans fan a la xarxa per arribar al 80% de la participació electoral, coneixent que la dreta, com gairebé sempre, anirà a votar en masses d’aquí a dos diumenges. Aquests no fallen mai, ja us ho puc ben assegurarNo es tracta, com alguns ens volen fer veure, de ficar la por al cos a la gent, a l’electorat. L’objectiu és conscienciar als ciutadans i a les ciutadanes d’allò que tots ens juguem el proper 9 de març, dels riscos de què el PP torni a governar, ara mateix força alts.
Riscos com derogar la negativa d’en Zapatero al trasvassament de l’Ebre, derogació de la inversió en infraestructures a Catalunya o el recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut al Tribunal Constitucional (li han agafat gustillo a aquest Tribunal, el visiten massa, aquests que van votar en contra de la Constitució fa ara tres dècades. Curiós, no?) En definitiva, es tracta de mobilitzar l’electorat d’esquerres, l’electorat progressista, i mirar de què, en el cas d’una victòria socialista, els conservadors de Gènova no intentin deslegitimar-la parlant d’una alta abstenció. Ahir mateix en Gabi Colomé ens presentava unes dades esgarrifoses en aquest sentit. Tots desitgem que s’equivoqui. Tots treballem perquè, almenys en aquesta ocasió, l’expert estudiós de resultats electorals s’equivoqui en prediccions fetes pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

Dies de campanya - II: Inici de campanya. No es lo mismo

2008-02-22T01:39:00.003+01:00

Hace una hora justa que ha empezado la campaña electoral. Sí, sí, ya sé que los jefazos llevan semanas (los del PP meses) en campaña, que ya estamos todos cansados de promesas, de subastas electorales y que justo ahora que empieza la campaña, más que empezar la misma da la sensación que lo que empieza en sí es la recta final, verdad?
Ayer os hablaba del video de la JSC, olvidé comentar que el título es No es lo mismo. Y es que en estas elecciones el resumen es votar derecha o votar izquierda. Y, la verdad, no es lo mismo.
Qué conseugimos votando a la izquierda? A la izquierda que puede gobernar, que ha gobernado, el voto útil. Pues la verdad que el voto al PSC es un voto que permitirá tres cosas: la continuación del modelo de progreso y de las políticas sociales del gobierno de ZP; el despliegue de l'Estatut y la nueva financaición que consigo trae, y la tercera, cortar el camino de manera definitiva a un PP situado más a la derecha de los últimos años. Yo diría de las últimas décadas ( hasta el abuelo exministro franquista Fraga dice que los suyos están a la derecha...).
Será el voto que decidirá entre la continuación de un gobierno de progreso o un retorno a la derecha más ultra. Una derecha que está a la vuelta de la esquina esperando las políticas sociales con un bate de béisbol para destrozarlas, machacarlas, hacer ver que nunca han existido.
Ni matrimonio entre homosexuales (peras y manzanas Mss. Botella dixit), ni su más que legítimo derecho a poder adoptar, ni Ley de Dependencia (innecesaria y muy mal aplicada según ellos. Todos los abuelos a residencias privadas, claro.), ni Ley de Igualdad (recusada en el Tribunal Constitucional por "excesiva"), ni muchas otras que intranquilizan a cualquier conciencia el pensar qué harían con ellas si volvieran a gobernar!
Pues éste es el resumen de las intervenciones habidas esta noche al final de la cena de inicio de campaña que puntualmente hacemos los y las socialistas en Mataró cada jueves por la noche previo al sano ejercicio de la democracia de inicio de unos días de vértigo que acaban en algo tan bonito como es el derecho a vot en un día en el cual os recomendaría a todos y todas que alguna vez hiciérais de interventores, y poder vivir por dentro una jornada de libertad como esa.
Ramon, Joan Antoni y Manel nos han advertido a todos de la confianza con la cual partimos los socialistas pensando que está todo ganado, que no hace falta que estemos tensionados, que no trabajemos en campaña, que no nos creamos que la derecha está aquí al ladito.

Por cierto, unos compañeros me hacen llegar una página con los grandes logros de Rajoy y las respuestas de su primo a las grandes preguntas de los españoles.

Ésta es la página que me envía una compañera del Primo de Rajoy. No os la perdáis. Da respuestas a todas las grandes preguntas de los problemas de España, a todos los problemas de la humanidad...

Pues eso, que no es lo mismo. Los de la JSC nos destacan lo importante de las políticas entre derecha e izquierda, y el PP acude al primo del candidato para solucionar los problemas medioambientales y echarle la culpa de todo ello a... Zapatero!!!

Dies de campanya - I: Mas es contradiu, vídeo JSC.

2008-02-20T23:11:00.003+01:00

Com segurament ja sabreu, el proper 9 de març es celebren eleccions generals. Després de 4 anys de Govern socialista persidit per José Luís Rodríguez Zapatero, Espanya, i Catalunya, és avui més avançada, més justa, més solidària, més plural i un millor lloc per viure.
Arribem a aquesta data amb un PP al què les enquestes li donen una pujada d'escons, tot i la seva política d'atac a Catalunya i la crispació generada gratuïtament.
És per això que, a partir d'avui, intentant ser regular, el bloc es centrarà en la campanya de les properes eleccions generals. Cada dia miraré de destacar aqeulls fets que creguin siguin més importants per la campanaya, o aquells fets que, personalment, més em cridin l'atenció.
Avui, el Sr. Artur Mas, un cop més, ha dit un acosa tot al contrari d'allò que havia dit dies enrera. D'allò que venen repetint durant tota la precampanya.
És a dir, s'ha esmenat a sí mateix. O aquests nacionalistes estan molt i molt perduts, o pateixen una amnèsia col·lectiva d'allò més greu.
Un dia diuen que el seu gran objectiu, penòs però respectable, és treure els vots suficients per fer fora en Montilla de la presidència de la Generalitat pactant amb en Zapatero i el PSOE a Madrid, i avui solemnitzen que en cap cas faran una moció de censura després dels comicis.
Tot això ho ha dit des de la tribuna del Parlament de Catalunya (ja era hora de què vulgui canviar les coses de Catalunya al Parlament, i no a Madrid), intentant perdre la seva malmesa imatge de sucursalista, i mirant, espero i dessitjo, no tornar a deixar al marge les institucions catalanes.
Avui, al Parlament, en Ridao ha hagut de mostrar-li una entrevista del líder CiU (de la C segur, de la U ja veurem després d'eleccions) a La Vanguardia abans de les Autonòmiques del 2003 a on defensava que es podia governar sense ser el més votat.
Ja ho diu el President Montilla, que millor estar-se calladet que xerrar massa, que llavors lo més normal és equivocar-se.

La JSC Mataró, amb un nou estil de fer campanya electoral, imagino que més adaptada als nous temps, una mica a l'estil Obama, però amb una millonèsima part dels seus mitjans però amb el doble d'il·lusió, ha fet un vídeo que us el recomano. Força, companys i companyes!!!

Y los sueños, sueños son

2008-02-01T00:43:00.000+01:00

Si pudiera, me gustaría poder escaparme un fin de semana a Madrid. Poder ver a los amigos (Mariete & company), intentar colarme en el Calderón o en el Bernabéu, dar mil vueltas por Sol, Gran Vía, Plaza Real... Esos bocatas de ca-la-ma-res!!! Y por la noche, escapadita al Palacio Gaviria, o a la Facultad o, si hubiera fuerzas, al Sarandonga.

Pero, sobre todo, me gustaría hacer ese corto viaje para cumplir dos pequeños sueños que tan sólo podría hacerlos en la capital.

El primero, en el Centro de Arte Reina Sofía la "Colección del Museo Nacional Picasso París", en el cual, entre el 6 de febrero y el 5 de mayo, un hecho histórico, ya que constituye un acontecimiento único puesto que, de manera absolutamente excepcional, una gran parte de la colección del Musée National Picasso de París se va a exponer dentro de otro museo.

El contenido de la exposición se articula en torno a más de 400 obras:

alrededor de 140 pinturas,
10 papiers colles,
casi 70 esculturas,
9 cerámicas,
más de 140 dibujos,
varios grabados, estudios, cuadernos de apuntes y material documental.

Por 6€, entre las 10 de la mañana y las 6 de la tarde puedes sumergirte en el universo Picasso, extraordinariamente interesante. A mí, personalmente, me interesan, por mi desconocimiento total, las esculturas y las cerámicas.

Pero eso no es todo. El otro pequeño sueño que me gustaría cumplir, puesto que han jurado y rejurado que no vendrán a Barcelona, sería para ir a ver al Teatro Movistar, el musical basado en canciones de Mecano, "Hoy no me puedo levantar", en el cual cuentan una historia basada en los años 80, añorada década. Más de tres horas (como la misa de Les Santes) de versiones de las famosísimas canciones de los hermanos Cano que, según me cuentan, se te hacen cortos (como la misa de Les Santes, o no...). El sábado hay doble función, a las 5 y a las 10 de la noche, la mejor manera de acabar la noche del sábado (o empezarla). A nadie ha defraudado esta obra, ni a los más fanáticos del célebre grupo madrileño, ni a aquellos que fueron a ver un espectáculo diferente. En principio no hay fecha límite, las funciones están batiendo récords de taquilla, impensable hace muy poco para una obra musical en un teatro español.

¿Y para comer? Por supuesto, El Buey, al ladito de Serrano, justo enfrente de El Corte Inglés de la famosa calle madrileña, cerquita de la Milla de Oro frecuentada por los Beckham. No recomiendo ningún plato en especial, pedid lo que sea, todo está buenísimo. Previamente, el aperitivo en el Bar Los Amigos, dónde con cada caña te ponen, y no exagero... 7 tapas!!!

Pero bueno, seguiremos soñando con ese fin de semana tan especial. Corto pero intensísimo. Si se pudiera completar con un partido de fútbol en alguno de los coliseos ya sería la bomba...

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños, sueños son

Ismael Serrano en Rubí

2008-01-31T00:47:00.000+01:00

Ismael Serrano el sábado 26 de noviembre en Rubí en un momento del concierto. Detrás, su inseparable Javier Vergia.

El sábado por la noche, y gracias a las gestiones de una amiga que trabaja en Rubí, pude ir a ver a Ismael Serrano en concierto en una fila muy cercana al escenario, donde pude disfrutar a tope de mi cantante preferido.

En noviembre estuve en dos de los conciertos que dió en el Auditori, pero casi arriba del todo y, a pesar de que disfrute muchísimo de ambos conciertos, estaba demasiado arriba, el Auditori tiene un aforo de 2000 personas que dificulta el disfrute total de este tipo de conciertos en según que zonas del mismo.

Primer concierto en el Auditori de Barcelona. 14 de noviembre de 2007

En aquellos dos conciertos, como os decía, disfruté mucho, llevaba casi 5 años sin verlo, y había mono de Ismael. A parte, a mí el nuevo CD me gusta mucho, me devuelve, en algunos aspectos, al cantautor de Atrapados en Azul, su primera obra. Íntimo, en contacto constante con la gente, con sus habituales previas a las canciones, con ritmo (incluso se permite bailar, algo que no le había visto hacer nunca), con una escenografía que ayudaba a meterse en el ambiente, a sentirse uno más dentro del submundo que intenta crear con la recreación de un puerto dónde todo el mundo es bienvenido.

Foto de un momento del 2º concierto, en Noviembre en el Auditori

Todo ello se magnificó en Rubí, en un pequeño teatro de no más de 400 personas de aforo, con lo cual todos estábamos cerca. La gente estaba mucho más metida en el mismo, se permitía intercambios de frases con el cantante, lo que ocasionó varias sorpresas al cambiar el repertorio habitual de sus conciertos y ofrecernos algunos de sus antiguos éxitos. Todo un lujazo.

En la salida, al ser pocos, optamos por esperarle que saliera. Y lo hizo. Y muy amablemente nos saludó a todos, firmó autógrafos, se hizo fotos e incluso conversó con quién quería, incluído un grupito de jóvenes ciegos que no se creían lo que estaban viviendo.

La foto final. Valió la pena esperar

En fín, una noche completita. El mejor cantautor del momento, en uno de los mejores asientos, con buena compañía, un clima perfecto para disfrutar del concierto, un artista entregado, un grupo de músicos dispuestos a hacerlo pasar bien a la gente y, al final, una mini conversación con Ismael Serrano y la foto de recuerdo que, sinceramente, hace unos años hubiera sido todo un sueño pero que ahora no es que no ilusione, pero bueno, tampoco tengo quince años.

Felipe González, siempre

2008-01-23T22:58:00.000+01:00

Final del míting con Montilla, Chacón y Felipe

El pasado domingo estuvimos de míting en Barcelona, en el Pabellón de la Vall d'Hebron. Míting de precampaña de elecciones generales con Montilla, Chacón y Felipe González.

Montilla estuvo bien, o sea, como siempre.

Nos mostró unas cuantas comparaciones de cómo se ven las cosas si comparamos la derecha con la izquierda. Si quieres derecha, derechona, la ultraderecha española, o si quieres izquierda, avances sociales. Me gustó.

La izquierda es progreso, es avanzar. La derecha es conservadora, es estar parado haciendo creer a la gente que se avanza
Chacón, fuerte, firme, con empuje, mucho empuje, recordando desde el corazón los avances sociales habidos en los '80 con el gobierno socialista de Felipe (y de Serra, y de Lluch, y de Morán, y de Guerra, y de...) y cómo ella, con la cuarentena aún por cumplir, procediendo de una familia de clase media baja, ha podido estudiar lo que ha querido, duramente, pero lo ha hecho, ha podido estudiar en otros países, ha tenido una asistencia sanitaria más que digna (en crisis constante, sí, mejorable, sí, pero universal y más que digna). Me encanta Carmen Chacón, lo he repetido en varias ocasiones, y éste ha sido uno de sus mejores actos públicos, uno de sus mejores discursos. Como os decía, desde el corazón, y con frescura, mucha frescura.

Entre ambos, Felipe. Buffffff...

Para resumirlo rápidamente, como dice Miquel Iceta, la gente que abarrotó el pabellón, más de 7000 personas, con más de mil de ellas fuera viéndolo en pantallas, volvió a asistir a "la magia de Felipe".

Fuerte, convincente, ambicioso, cínico, ocurrente, descalificador de aquellos que lo merecen, con el mejor tono para cada momento, una puesta en escena prácticamente inmejorable, sublime en ocasiones, incisivo en otras, y con muchas ganas de ser rebelde, de no perder lo que se ha ganado en esta legislatura en cuanto a avances sociales, como en su primera legislatura.

La izquierda ama Catalunya, la derecha quiere dividirla, y prefiere que las empresas fuertes se alíen con otras alemanas que con las de Catalunya.

La sensación en el autobús de vuelta entre los compañeros y compañeras era de que había transmitido, una vez, su fuerza a todo el mundo para volver a trabajar como nunca en la campaña. Fuerza, mucha fuerza. No defraudó a nadie, a pesar de centrar buena parte de su discurso en Europa. Y una frase varias veces repetida entre la militancia: Felipe González, siempre!

Ernest Lluch: El esfuerzo por construir un país

2008-01-19T22:01:00.000+01:00

Éste es el título de una exposición en homenaje al político socialista asesinado por ETA hace ahora más de 7 años.

Los hombres que hicieron grandes cosas siempre son recordados. La exposición “Ernest Lluch: el esfuerzo por construir un país”, permanecerá abierta al público hasta finales de enero en Madrid. Exposición que me gustarí que fuera trasladada a Catalunya para poder ir a verla. Y no tan sólo la exposición, si no también el ciclo de conferencias y debates que alrededor de su figura se han hecho las últimas semanas en la delegación de la Generalitat de Catalunya en Madrid.

Este lunes hubiera cumplido 71 años el prolífico economista catalán que ya desde joven fué expulsado de la Universidad de Barcelona por su lucha en contra del franquismo y que también fué repetidamente detenido por participar en gran diversidad de movimientos sociales en contra del régimen.

Son varias las fotos que hay colgadas por las paredes de la sede central del PSC, en la C/ Nicaragua de Barcelona, y en las cuales, todas alrededor del 25 aniversario de la victoria socialista de 1982, se le ve trabajando, en las oficinas, en diversos actos públicos (en aquella época se les llamaba con mayor asiduidad mítings).

Un veterano dirigente socialista me contaba que su mayor activo, aquello que le diferenciaba del resto, era su infinita capacidad de trabajo, la cual, unida a su inquebrantable tenacidad, le hizo conseguir uno de los grandes hitos de la democracia, la universalidad de la salud. Algo que, como la propia salud, no solemos valorar lo suficiente y que, también comparándola con la salud, sólo la recordamos cuando nos falla (largas listas de espera, dificultad de accesibilidad a según qué servicios, masificación...).

En Nicaragua le echan mucho de menos y me permito extender ese sentimiento a la política española en general. Y se echa de menos su participación en la constante renovación del socialismo catalán y español. y en la construcción de un país, su objetivo final.

Personas de su formación, preparación, tenacidad, capacidad de diálogo, perseverancia y gran generador de confianza son más que necesarias en la alta y permanentemente crispada política española.

A lo mejor por eso un político como Duran i Lleida es tan bien considerado por la mayoría de electores. Personas tranquilas, que no renuncian a su programa, que no se dejan llevar por oleadas (casi siempre malintencionadas) de pensamiento político, sin aspavientos y que transmiten tranquilidad, que es lo que desea la gente, tranquilidad. No debates estériles que no llevan a ninguna parte, que son del todo infructuosos y que sólo buscan hacer daño al contrario.

Associació Amics de Ca l'Arenas

2008-01-17T23:34:00.000+01:00

Autorretrat de Miró, dibuix comentat a la conferència del Dr. Carlos Vilella

Aquesta tarda, a Can Palauet, s'ha presentat l'Associació Amics de Ca l'Arenas, una associació cultural que, sembla que amb molta empenta, s'han proposat ajudar a donar a conèixer tant l'equipament cultural com l'obra dels Germans Arenas.

S'ha presentat l'associació, amb bones intencions, i han anunciat la preparació de conferències, xerrades, debats, exposicions i demés iniciatives culturals.

Crec que aquesta pot ser la necessària empenta que li ha de donar la societat civil a aquest equipament cultural. Sempre he defensat que l'Ajuntament no ho ha de fer tot, i que la feina de les entitats, de qualsevol caire, és molt necessària per potenciar les iniciatives de l'Administració, o fer-ne de noves. Si Terrassa és la capital catalana del Jazz no és perquè l'Ajuntament tot solet ho hagi promogut, si nó que la iniciativa de molt locals i d'entitats especialitzades, amb l'ajuda de l'Administració, han aconseguit aquesta fita. La suma com a factor indispensable per arribar a l'èxit.

No sóc cap especialista en la matèria, però crec que la conferència del doctor Carlos Velilla ha estat fluixeta. Coses que no s'entenien, frases que no finalitzava, canvis sobtats a la projecció, i no entro en el fons de la mateixa, considero que els meus coneixements en aquesta matèria són molt minsos com per avaluar-la.

En tot cas, vull donar els meus ànims a aquesta nova entitat, i molta força per fer molta feina durant molts anys.

Harto de estar harto de las banderas

2008-01-15T23:23:00.000+01:00

Hace ya más de 3 meses, pero aún saboreo como si fuera ayer el concierto-fiesta de Dos Pájaros, dos pajarracos, que pudimos ver de una tirada, en el Palau St. Jordi en Octubre.

Creo que cantaron algo así como...

El hombre del traje gris
llegaba demasiado tarde a amar a una Princesa
mientras confesaba estar harto de estar harto de las banderas
y ella le repetía "Yo no quiero 14 de febrero",
Porque amor, cuando no muere mata,
y que tu nombre me sabe a yerba
puesto que se marchito su infancia, señora
Sin olvidar esas pequeñas cosas
Le puso a su nombre todas las olas del mar
para él era mi fuente, mi sed, mi barco, mi red
Y encontró de golpe que había Mucha mucha policía
notando que el calendario no venga con prisas, q ser valiente no salga tan caro
A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos...
Tras 19 días y 500 noches, recordó a Penélope
con más de 100 palabras, más de 100 motivos
q esta noche ya se van nuestras miserias a dormir
Si eres alérgico a los desengaños
Todo pasa y todo queda, y haciendo camino al andar,
les dieron las 10 y las 11
Agradeciendo al personal su estrecha participación,
alguns només teníem 15 anys... Ella qui sap on es, ella qui sap on para...
que fa 20 anys que te 20 anys i pot creure en Déus potser amb un Pirata cojo en el número 7, c/ Melancolía
Patrullando la ciudad en busca de una gatita,
Cuando el alma necesitaba un cuerpo de acariciar...
...Para la libertad,
si lo que quieres es vivir 100 años

y poder dejar de estar harto

de estar harto de las banderas

La Catalunya Optimista

2008-01-14T22:57:00.000+01:00

Aquesta és la Catalunya Real. Amb Dret a Decidir sobre el seu dia a dia, i sobre els temes que realment els interessa.

La Catalunya Optimista, la Catalunya Real.

Conchita - Parèntesi

2008-01-14T21:30:00.000+01:00

Malgrat ser considerada una d'aquelles cantants "mediàtiques", Conchita ens va demostrar divendres al Privat que és una persona especial, que canta unes cançons especials i que té una veu excepcional, pròpia i encantadora. A mi, personalment, em va enamorar.

Us deixo la lletra. Molt maca.

Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa.

Nunca se me dió demasiado bién.

Y ahora nos volvemos a encontrar y me prenguntas

que tal me va.

Quisiera ser capaz de decirte la verdad, decirte que me va realmente mal.

No te logré olvidar, ni lo intenté quizás.

Quisiera ser capaz, mirarte y no temblar, decirte que nadies me volvió a besar.

No te logré olvidar, ni lo intenté quizás.

Y en lugar de eso sonrío y tiemblo,

y te cuento que ya acabé la facultad, me puse a trabajar y me volví a enamorar.

Y en lugar de eso sonrío y pienso por qué no seré capaz de decir la verdad.

Te pierdo una vez más.

Y ahora me quedan dos opciones: quedarme quieta o echar a correr.

Y me pongo a correr, ya que puedo perder, veras es que no me va demasiado bién.

No te logré olvidar, ni lo intenté quizás.

Y me pongo a correr ya que puedo perder, veras es que nadie me volvió a besar.

No te logré olvidar ni lo intenté quizás.

Y ahora ya te toca a ti acabar con esta historia, y ahora ya te toca a ti decir las cosas.

Pon un punto y final o besame sin más.

Y ahora ya te toca a ti, no vale callar, esta vez no volveré a perderte una vez más.

No me voy a marchar sin saber el final.

Nunca se me dió demasiado bién poner las cartas sobre la mesa, nunca se me dió demasiado bién.

Y ahora nos volvemos a encontrar y me preguntas que qué tal me va.

Y yo ya no sé, ya no sé ni que contestar.

Parèntesi

Per cert, el llarg parèntesi al blog ha estat motivat per allò que em sembla que tots hem fet alguna vegada, que és canviar de companyia d'Internet, el què ha fet que la promesa de 5 dies hagin estat quasi bé 5 setmanes. Tot un Via Crucis.
He hagut d'escoltar i de llegir tantes coses sobre tot allò que ha succeït a la nostra ciutat durant aquest temps, que encara estic flipant. Això sí, ningú, nigú, ningú, m'ha trucat per preguntar-me el meu parer. És més fàcil criticar i matxacar que preguntar, no sigui que una veritat ens tiri per terra un bon titular, no? I els titulars no els fan només els periodistes.

Manifest per la Pau

2008-01-14T21:11:00.000+01:00

Dimecres al vespre hi ha un acte de gran alçada a Mataró, de primera línia.

Ja us vaig parlar del Premi per la Pau, guardó que aquest any serà per a la Miriam Makeba, Mamà Africa, activista anti-apartheid, famosa arreu del mon per la seva música. Serà al Teatre Monumental de Mataró, no us ho perdeu, o us arrepentireu.

Us transcric, per la seva qualitat i el seu entusiasme, el Manifest per la Pau que ha fet públic la Diputació de Barcelona.

Martí i Pol va dir encertadament que la Pau no és un cop de vent sobtat, sinó la
pedra on cada dia cal esculpir l’esforç de conquerir-la. De la Pau i de la seva
absència parlen el fets històrics i els més de 8.000 tractats que s’han signat al món
després de més de 8.000 guerres concloses. Moltes, però, encara resten obertes i/o
latents. La frase cèlebre de M. Gandhi no hi ha camí per la pau, la pau és el camí,
és un crit d’esperança, implica, tal com va dir Dorothy Thomson, més que
l’absència de guerra. La pau ha d’esdevenir el camí per a la resolució de qualsevol
conflicte. Els conflictes són inevitables i positius perquè la seva absència ens
portaria a l’anòmia, a l’esterilitat i a la immobilitat. Són les armes, els odis i la
mort, les “bales” els que oposen el conflicte a la pau. Mentre que la paraula i el
diàleg el dignifiquen i ens permeten avançar vers una transformació social
constructiva basada en la justícia social, el respecte pels drets humans i orientada
al desarmament.
Segons el llibre dels canvis xinès, el “yi-king”, l'oposat a la pau és
l'estancament. Simbòlicament, això indica que la pau no és un absolut, sinó una
recerca permanent. I a més, indica que el conflicte no és l'oposat a la pau. Convé
en un tràmit cap a la pau, transformar el conflicte, no suprimir-lo. Les gestions noviolentes
encarnen aquest tràmit de transformació pacífica del conflicte.
Martin Luther King, en la “Carta de Birmingham” escrita des de la presó, diu que
la veritable pau no és simplement l'absència de tensió: és la presència de justícia.
Totes aquestes definicions determinen prou bé el que globalment entenem per Pau,
i malauradament evidencien que estem encara molt lluny d’aconseguir-la.
Avui i aquí, en aquest acte de lliurament del XXVIII Premi per la Pau, volem
manifestar, en nom dels governs locals de la demarcació de Barcelona, que els
municipis, tenen, i volen tenir, un rol clar i específic en la construcció de la Pau.
Per moltes raons:
Pel pes de les ciutats en el món. Aquest any hem conegut que la xifra de
població urbana a l’àmbit mundial és ja del 50% i que a la Unió Europea aquesta
xifra se situa entorn al 80% i l’estimació és que, en 20 anys, el 75% de la població
mundial viurà a les ciutats. En aquest context, és evident el protagonisme, el pes i
la importància de les polítiques locals a l’hora de resoldre els problemes que afecten
al conjunt de la població.
Per la confiança i la credibilitat. Els governs locals són les institucions de govern
més properes al ciutadà, les que ofereixen més confiança i credibilitat a la població.
Tenen la capacitat de resoldre, millor que qualsevol altra instància de poder, les
demandes i necessitats dels ciutadans en cada moment. És per això que aquestes
instàncies de poder local tenen la possibilitat – a partir de la seva pròpia
especificitat - de realitzar rellevants contribucions en la consolidació de la pau i la
resolució dels conflictes. Els municipis han demostrat el seu potencial per innovar,
imaginar i liderar projectes ciutadans..
Per la seva voluntat d’intervenció. Les ciutats han de ser molt més que
proveïdores de serveis als seus ciutadans. Han de donar un pas més, avançant cap
a un paper més ampli que inclogui la relació i la cooperació amb altres ciutats i el
foment de la Pau. Les Relacions Internacionals no s’han d’entendre com un
assumpte que correspon exclusivament als Estats i a les organitzacions
internacionals. La Pau és un dels temes pendents del nostre món i, com a governs
locals, hem d’assumir el nostre paper en la seva consecució. L’especificitat de les
seves actuacions caracteritza als governs locals amb una naturalesa diferent a la
d’altres instàncies de poder. Als governs locals els hi correspon, també, actuar en
aquest àmbit. Aquesta actuació ha de ser complementària a la d’altres actors
(nacionals, internacionals, societat civil) en un escenari de col.laboració i
complementarietat que promogui la pau, la justícia, el desenvolupament social, el
progrés, la cohesió, la llibertat, la cooperació i la promoció dels drets humans.
Finalment, fem una crida als ajuntaments i també a les organitzacions de la
societat civil i al conjunt de la ciutadania a treballar en aquesta direcció i a cercar i
a construir una societat, lliure, justa, solidària i en pau.
Els ajuntaments que conformem el Grup d’Ajuntaments per la Pau de la Província
de Barcelona, amb aquesta declaració feta en motiu de la celebració de l’acte de
lliurament del XXVIII premi per la Pau impulsat per l’Associació per a les Nacions
Unides, volem:
_En primer lloc reafirmar la nostra voluntat de seguir treballant per la
Pau en els nostres municipis i arreu.
_Felicitar a l’ ANUE per la iniciativa del Premi
_Felicitar a la Sra. Miriam Makeba per la seva tasca humanitària
la seva lluita contra la violència de gènera, la Fam i la SIDA entre els
col.lectius socials més vulnerables.

Carme Chacón, candidata

2007-12-16T22:01:00.000+01:00

Aquest migdia, el Consell Nacional del PSC ha aprovat la candidatura de Carme Chacón com a candidata del PSC al Congrès dels Diputats.

És una bona notícia, molt bona. És la millor candidata que el nostre partit podia tenir per defensar els interessos de Catalunya a Madrid. La millor, i amb diferència.

Per mi, fins i tot, la considero millor candidata que ho era en Pepe Montilla al 2004.

Coneixedora millor que ningú de com es cou la política a Madrid, de què es pensa a la capital d'Espanya de Catalunya, i dels polítics catalans.

I, sempre m'agrada recordar-ho, exmilitant de la JSC, la nostra organització que tots duem al cor. Escola de polítics compromesos, escola d'idees compromeses.

Actual Ministra d'habitatge del govern Zapatero, tambè és membre de les executives del PSC i del PSOE, fet inusual que la fa ser coneixedora de les interioritats d'ambdós partits cosins-germans.

A més a més, ha estat regidora d'Esplugues de Llobregat, el què li fa complementar un curriculum envejable pel seu passat municipalista, i el PSC és, sobretot, un partit municipalista.

Catalanista, Federalista, i defensora de la Justícia Social, avui hem escollit i proclamat a la millor candidata a ajudar a portar a en José Luís Rodríguez Zapatero a tornar a ser Presidente del Gobierno de España.

Premi per la Pau a Mataró

2007-12-11T14:07:00.000+01:00

L’Associació per les Nacions Unides concedeix cada any el Premi per la Pau a una personalitat internacional destacada en l’àmbit dels Drets Humans i la Pau.

Aquest premi es concedeix amb el suport de la Diputació de Barcelona i el guardó serà lliurat a Mataró, ciutat que acollirà la cerimònia de lliurament el proper 16 de desembre, dimecres, a dos quarts de 8 del vespre al Teatre Monumental.

El 24 d’octubre, dia de les Nacions Unides, l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya va fer públic el nom de la persona a qui serà concedit el XXVIII Premi per la Pau, Miriam Makeba, la gran cantant, actriu, compositora i activista africana que ha treballat tota la seva vida pels Drets Humans.

Miriam Makeba, amb una vida totalment dedicada a la lluita per la llibertat i la igualtat, molt especialment contra l’apartheid, va ser víctima ja des de ben petita de la situació del seu país, Sud-Àfrica, on va néixer el 1932. Va haver de viure els primers mesos de la seva vida a la presó amb la seva mare, detinguda.

L’apartheid l’obligà a abandonar el seu país el 1957, va anar a viure a Londres i Nova York i es convertí en una estrella que aprofità la seva popularitat per lluitar contra la desigualtat, la injustícia, la manca de llibertat del poble africà i el racisme. Tot al llarg del segle XX i fins avui, l’estrella ha esdevingut un autèntic mite i símbol, fins a ser coneguda popularment com a Mama Àfrica, una dona que realment representa la lluita continuada per la igualtat i el progrés de tot un continent.

Amb l’arribada al poder de Nelson Mandela, Makeba tornà a Sud-Àfrica el 1990. Avui encara continua amb tota tenacitat la seva lluita en col·laboració amb la FAO, contra la fam, i amb la seva pròpia fundació, pels ideals que sempre ha sostingut amb coratge al llarg de la seva vida, especialment a favor dels joves.

Marató de donació de sang

2007-12-11T00:16:00.000+01:00

El Banc de Sang i Teixits conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró, la Creu Roja Mataró i el Foment Mataroní preparen la Marató de Donació de Sang de Mataró 2007 per avui dimarts 11 de desembre de 2007, de les 10 del matí a les 10 del vespre, al Foment Mataroní.

Hi haurà un ampli desplegament de mitjans i serveis (servei de guarderia gratuïta, refrigeri, música ambient...) per donar el màxim de facilitats.

L’objectiu és sensibilitzar sobre el greu problema de la manca de sang, i així captar nous donants i aconseguir un important nombre de donacions durant aquesta jornada.

És una bona oportunitat de fer un gest solidari. Només 10 minuts i salvaràs vides. Només cal tenir més de 18 anys i pesar més de 50 kilos, i no cal anar en dejú.

Jo hi aniré, i tu?

Pla d'aparcaments a Mataró

2007-12-07T23:18:00.000+01:00

Foto de la zona del Sorrall, al barri de Cerdanyola (Foto: Melero)

Dimecres es va presentar el nou Pla d'Aparcaments a Mataró pels propers anys.

El resum és que en 4 anys, a la nostra ciutat, si no hi ha un creixement excessiu del parc automobílístic, hi haurà més ofrta d'aparcament que cotxes, fet que, ara per ara, no es produeix.

Una de les prioritats d'aquest govern, juntament amb l'habitatge i la immigració, eren els aparcaments, i avui donem solucions.

Ens avancem a un problema que, si be ja fa uns anys que és a la nostra ciutat, en els propers anys podria empitjorar.

Foto del barri de Pla d'en Boet a Mataró (Foto: Melero)

Aparcaments a Cerdanyola (a prop de 2450), aparcaments a Rocafonda, aparcaments a les noves zones en construcció a la ciutat... Per fer un total de 8700 places, amb una inversió que sobrepassa amb escreix els 90 milions d'euros (15000 de les antigues pessetes).

Només en aquesta legislatura, s'iniciaran o s'acabran ven bé 5000 places, que és diu ràpid, però que són tot un luxe en ciutats com la nostra, en les quals els nostre parc automobilístic creix molt més que les places d'aparcament, i encara moltíssim més què el que creixen els carrers.

Una molt bona notícia per a la nostra ciutat, i un gran esforç d'aquest Ajuntament.

Per descomptat, i com sempre, els pessimistes d'ultratomba ho veuran tot negre, però aquest tipus d'iniciatives també són promoció de ciutat, i també són plans estratègics per al futur de la nostra ciutat.

LA CUP no condemna els atemptats d’ETA

2007-12-06T21:40:00.000+01:00

Fernando Trapero, Guàrdia Civil assassinat per ETA (descansi en pau)

La CUP no condemna els atemptats d’ETA. Quina vergonya.

Us paso la proposta de Declaració Institucional que presentarem tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró excepte la CUP per condemnar l’atemptat d’ETA a França aquest cap de setmana en el qual han mort dos guàrdies civils de 24 anys.

No entenc, i no vull donar-li massa voltes al cap, com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) pot defensar amb tanta força que Mataró sigui lliure de transgènics, i no dir ni una paraula de condemna sobre aquesta desgràcia sense sentit, aquests assassinats. Espero que s’expliquin amb convenciment al proper Ple, o hauran fet una declaració d’intencions molt lletja.

Proposta de Declaració Institucional que presenten els grups municipals del PSC, CiU, PP, ICV-EA i ERC de l'Ajuntament de Mataró de condemna a l'atemptat contra dos guàrdies civils a Capbreton

El passat 1 de desembre, la banda terrorista ETA va comentre un atemptat a Capbreton (sud de França), que va costar la vida al guàrdia civil Raúl Centeno i va causat ferides greus al seu company Fernando Trapero.

L'Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

Però de nou, expressant el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol fer sentir la seva veu i la seva fermesa davant un nou atemptat terrorista amb l'únic resultat de mort i de sofriment.

Per això, els sota signants proposen l'adopció dels següents acords,

1. Condemnar rotundament l'atemptat comès per la banda terrorista ETA contra dos guàrdies civils, que causà la mort de l'agent Raúl Centeno i ferides greus a l'agent Fernando Trapero.

2. Expressar la solidaritat amb els familiars dels agents que han estat objecte d'aquesta acció.

3. Reiterar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigeix a la banda ETA la seva dissol·lució i la finalització de les seves accions.

4. Posar de manifest la unitat de totes les forces democràtiques en la lluita contra el terrorisme.

5. Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

6. Trametre aquests acords al Govern espanyol.

No obstant, el Ple decidirà.

Mataró, 4 de desembre de 2007