viernes, 29 de febrero de 2008

DC IX: Espai Cerdanyola


La campanya feta des de la base. Sense fotos com aquesta, que ningú enté si després diu tot el contrari sobre els immigrants.
Una altra forma de fer campanya electoral, almenys per part nostra, és anar allà a on hi és la gent.
Parlar amb ells, intercanviar opinions... directament, estar amb la gent.
Fa més de 4 anys vam inaugurar un petit local a Cerdanyola, que vam batejar com l'Espai Cerdanyola, coincidia abans de les municipals d'aquell any. Des de llavors, quan arriben eleccions allò es converteix en l'hepicentre de l'actuació del PSC Mataró, lloc de trobada de militants, càrrecs, simpatitzants o simplement veïns que passen per allà i entren a saludar.
És el contrapés a una campanya que gira alvoltant dels gran actes electorals protagonitzats pels dos únics candidats que poden aspirar a ser Presidentes del Gobierno, una campanya mediàticament centrada en els debats, els predebats i els anàlisis posteriors.
Gent que ve a ensobrar, d'altres que no paren de moure coses, d'altres preparen el material pel cap de setmana pels mercats, d'altres la fan petar sense parar, d'altres preparen les boses del porta a porta, d'altres en fan, el porta a porta, d'altres provoquen el debat... Tothom té feina!
Aquest irrepetible ambientillo de campanya és magnífic. A mí m'agrada, als militants també i crec que, si no fos per l'allau de propostes que reben elsciutadans i ciutadanes durant aquests dies, m'atreveria a dir que tambè els agrada que hi hagi moviment a peu de carrer dels partits polítics, els agrada veure com treballen.
I tot això en un ambient molt maco, amb divergència d'opinions, com ha de ser, però sempre debatint-ho tot amb bon rollo. Això sí, sempre hi ha algú que pringa i paga els cafés i el berenar!
Ahir parlàvem de la falta d'un rumb clar a Convergència, ara sí volem entrar al govern, ara anem amb aquests, ara marxem amb uns altres, ara amb ningú, ara blanc, ara negre, papa jo vull ser ministre com sigui, papa ja no, papa ara no ho sé. I, a sobre, papa, la culpa és teva, no sé perquè, però segur que la culpa és teva.
Vols dir que no estan marejant fins i tot als seus propis votants?

Mal·leïda connexió, no hem deixa penjar el post!

No hay comentarios: