(Foto: inauguració oficina lleis de barri a Rocafonda. Capgros.com, Albert Canalejo)En els darrers anys els municipis catalans han estat testimoni de l’arribada d’un important nombre de persones que han emigrat dels seus països d’origen buscant unes condicions laborals i de vida millors. A Mataró, per exemple, un total de 15000 persones en 8 anys, passant de tenir un percentatge d’immigrants (si bé n’hi ha que porten 30 anys a Catalunya) del 7 al 16% del total de la població (19000 de 120000 mataronins).
Això vol dir què un de cada sis mataronins és immigrant, majoritàriament extracomunitari i, d’aquests, la meitat són magrebins (unes 7000 persones).
Per tant, ens trobem amb un fenomen que, malgrat tenir les seves arrels en l’àmbit internacional, afecta al mon local, per ser els Ajuntaments l’Administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i li hem de donar resposta a aquesta ja no tan nova realitat malgrat que el fenomen s’està produint a una velocitat tan gran que sovint els fets van per davant de les polítiques que som capaços d’aplicar.
A Mataró portem aplicant plans per immigrants gairebé una dècada, i fa uns dies vam aprovar per unanimitat de tots els grups de l’Ajuntament un nou Pacte (el Pacte són les línies genèriques en les quals ens basarem per fer els programes i les activitats) amb el seu Pla (el Pla són les actuacions a fer per portar a terme les línies estratègiques del Pacte) per a la Nova Ciutadana. Per això, podem dir que en moltes coses el nostre municipi les nostres polítiques han intentat, si més no, anar a la mateixa velocitat que els fets.
Alguns poder pensar què això són “coses dels polítics”, però res més lluny de la realitat. És un tema què ens afecta a tota la ciutadania, i què els polítics, recolzats per les entitats més directament implicades, las què pertanyen al Consell Municipal de Convivència (és un òrgan de Participació a on som els grups polítics, l’Ajuntament i, com us deia, les entitats que tracten temes d’immigració a on ens reunim i debatem i prenem decisions sobre quina és la millor manera de tractar les politiques vers els immigrants) hem arribat a un acord.
Els polítics n’hem parlat, debatut, treballat conjuntament (Govern i oposició tots plegats) i ens hem posat d’acord,és la nostra responsabilitat, però ho hem fet mirant a la cara a la gent, no amagant-nos dels problemes què hi ha al carrer, sabent que la convivència és difícil però no impossible, sabent què estem en èpoques de canvis, sabent que amagar que hi ha dificultats només feia que entorpir el trobar solucions, i enganyar-nos a nosaltres mateixos i, de rebot, a la ciutadania. No s’hi val enganyar als ciutadans i no s´hi val dir que com Ajuntament no podem fer res. És la nostra obligació i és la nostra responsabilitat, malgrat no tenir sempre tots els recursos necessaris.
Solucionarem els problemes derivats de l’arribada contínua d’immigrants? Doncs tots no, els Ajuntaments no fem miracles, però farem tot el possible per minimitzar-los i per facilitar al màxim la convivència i la integració (aquests Pla i Pacte són la millor eina), sense avantatges per ningú, per descomptat, i aprofitant les moltes coses bones què ens aporten aquests nouvinguts per créixer tots plegats i millorar dia a dia les nostres vides, amb l’objectiu que tothom tenim més clar, la cohesió social.
Això vol dir què un de cada sis mataronins és immigrant, majoritàriament extracomunitari i, d’aquests, la meitat són magrebins (unes 7000 persones).
Per tant, ens trobem amb un fenomen que, malgrat tenir les seves arrels en l’àmbit internacional, afecta al mon local, per ser els Ajuntaments l’Administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i li hem de donar resposta a aquesta ja no tan nova realitat malgrat que el fenomen s’està produint a una velocitat tan gran que sovint els fets van per davant de les polítiques que som capaços d’aplicar.
A Mataró portem aplicant plans per immigrants gairebé una dècada, i fa uns dies vam aprovar per unanimitat de tots els grups de l’Ajuntament un nou Pacte (el Pacte són les línies genèriques en les quals ens basarem per fer els programes i les activitats) amb el seu Pla (el Pla són les actuacions a fer per portar a terme les línies estratègiques del Pacte) per a la Nova Ciutadana. Per això, podem dir que en moltes coses el nostre municipi les nostres polítiques han intentat, si més no, anar a la mateixa velocitat que els fets.
Alguns poder pensar què això són “coses dels polítics”, però res més lluny de la realitat. És un tema què ens afecta a tota la ciutadania, i què els polítics, recolzats per les entitats més directament implicades, las què pertanyen al Consell Municipal de Convivència (és un òrgan de Participació a on som els grups polítics, l’Ajuntament i, com us deia, les entitats que tracten temes d’immigració a on ens reunim i debatem i prenem decisions sobre quina és la millor manera de tractar les politiques vers els immigrants) hem arribat a un acord.
Els polítics n’hem parlat, debatut, treballat conjuntament (Govern i oposició tots plegats) i ens hem posat d’acord,és la nostra responsabilitat, però ho hem fet mirant a la cara a la gent, no amagant-nos dels problemes què hi ha al carrer, sabent que la convivència és difícil però no impossible, sabent què estem en èpoques de canvis, sabent que amagar que hi ha dificultats només feia que entorpir el trobar solucions, i enganyar-nos a nosaltres mateixos i, de rebot, a la ciutadania. No s’hi val enganyar als ciutadans i no s´hi val dir que com Ajuntament no podem fer res. És la nostra obligació i és la nostra responsabilitat, malgrat no tenir sempre tots els recursos necessaris.
Solucionarem els problemes derivats de l’arribada contínua d’immigrants? Doncs tots no, els Ajuntaments no fem miracles, però farem tot el possible per minimitzar-los i per facilitar al màxim la convivència i la integració (aquests Pla i Pacte són la millor eina), sense avantatges per ningú, per descomptat, i aprofitant les moltes coses bones què ens aporten aquests nouvinguts per créixer tots plegats i millorar dia a dia les nostres vides, amb l’objectiu que tothom tenim més clar, la cohesió social.
*Article publicat a capgros.com aquesta setmana
No hay comentarios:
Publicar un comentario