LA MALA EDUCACIÓN

La Mala Educación és una pel·lícula dirigida per Pedro Almodóvar a on dos amics es troben després de molts anys i rememoren la seva infantesa a on van sofrir vexacions sexuals per part del mossèn de la seva escola.

Més enllà d’això, és una pel·lícula a on, gairebé tots els protagonistes, acaben barrejant la realitat i la ficció. Barrejant i confonent, acaben per no saber cap d’ells qui és realment, ni qui són realment els altres protagonistes de la història.

Aquest vespre, al Ple de l’Ajuntament de Mataró, a partir d’una Declaració Institucional presentada per diversos grup municipals, el meu el PSC, ha votat a favor de la sobirania de Catalunya. És a dir, a favor de la independència de Catalunya.

A Mataró, el nou Reglament d’Ordenació Municipal fa que els temes que no afectin directament a la ciutat, es debatin a la Junta de Portaveus, per agilitzar la feina al Ple. Això, però, fa que aquests temes, més enllà del debat, es votin per vots delegats per cada Grup Municipal al seu portaveu. És a dir, allò que digui la meva portaveu allà és el que diu el meu grup. És a dir, allò que voti la meva portaveu allà és el que votem els vuit regidors del PSC.

Aquesta part del Reglament, que celebro i he celebrat en diverses ocasions donat que ens permet centrar-nos en temes municipals que afecten directament a la nostra ciutat, i fan que la participació de col·lectius i entitats es faci a unes hores molt més lògiques, té aquesta perversió de que una persona vagi amb els vots delegats de la resta, sense cap opció a puntualitzar matisos, sempre tan importants en política.

Quan una persona és la portaveu d’un Grup, se sobreentén que porta el resultat d’un debat fet anteriorment, almenys, al Grup. I, si pot ser, en ocasions especials, al seu partit corresponent. Aquesta riquesa ens ha de diferenciar d’altres maneres de fer d’altres grups i, sobretot, d’altres partits.

Doncs això no es va fer al meu Grup. Ni es va elevar el debat al partit, en qualsevol dels seus òrgans, ni es va facilitar la participació de tots els membres del mateix en un debat tan important.

Personalment, i em sap molt greu, no hi vaig poder participar. Al meu entendre, una doble acció de Mala Educació no m’ho va permetre. I, com se m’ha remés a manifestar-me lliurement, en aquest modest espai ho faig.

No em sento representat per aquesta votació que algú va escollir per part meva. No puc acceptar el resultat de la votació donat que no se’m va permetre participar-hi.

Per part meva, haig de dir-vos que, tal i com he manifestat moltes vegades, estic a favor del dret a decidir de Catalunya, com a país amb unes especificitats socials, històriques i culturals molt diferents a la resta de territoris d’Espanya, però estic en contra de la independència. Crec que Catalunya forma part d’Espanya, una part especial, i que així ha de continuar sent-ho. El company i ex Conseller Del Pozo ho resumia molt bé dient allò de les “nacionalitats concèntriques”. És a dir, tenir-ne més d’una i més encara quan comparteixen moltes coses.

Així es com crec que el meu partit ha de treballar. Així és com també hem de treballar a Mataró, al Grup, i al Partit. Amb feines concèntriques, amb decisions compartides.

I, com tot el que faig en la meva vida, no confonent realitat amb ficció. Això no és Matrix.