Les meves conclusions de les Eleccions Europees

Després de molt i molt temps sense penjar cap entrada al meu bloc, avui m'he tornat a decidir a fer-ho. això no vol dir que torni a tenir cap periodicitat clara, entre d'altres coses perquè res de la meva vida té cap periodicitat clara més enllà de la meva feina.



M'he decidita fer-ho perquè necessito explicar les meves sensacions del què han estat les eleccions europees i els seus resultats, i tinc ganes de fer-ho públic.

Anem per parts:

1. El resum de tot és què penso que els resultats, pels socialistes, han estat positius.
2. M'agraden els resultats del meu barri, Vista Alegre. I Vista Alegre, carrer amunt, carrer avall, és el barri comprés entre els carrers Salvador Espriu, Creu de Pedra, Cretéil i Sant Oleguer. En els mateixos, el PSC pugem fins a un 45%, gairebe 7 punts per sobre la mitjana de la ciutat. CiU s'esfonsa fins poc més del 10%. La feina ben feta té resultats.
3. Crec què no podem parlar de fracàs als socialistes només comparant els resultats amb les europees del 2004, a on veníem d'una etapa post 11M amb un ZP molt fort, amb les tropes fora de l'Irak i uns altíssims índexs de sensació anti-PP importants, a part d'una desconfiança important del votant convergent vers l'Artur Mas, poc conegut llavors. si mirem els resultats del 1999, les avant-penúltimes, llavors sí que podem veure què ens mantenim força. Sí em preocupa l'augment importants del PP a algunes zones, però similars quan les votacions són a nivell estatal.
4. No es poden extrapolar aquests resultats a cap altre contesa. Si fos així, Montilla seria President molts anys sense naecessitar gaire els socis del tripartit (malgrat jo penso que sempre hem de comptar amb ells per les seves aportacions i la seva forma de governar). I a Mataró, que algú les ha volgut extrapolar, els resultats en regidors serien PSC 12 (+1), CiU 7 (=), PP 5 (+1), ERC 2 (=) i ICV 1 (-1). Molt semblant al què tenim ara. Gairebé el mateix equilibri. Llavors, crec jo, no extrapolem, que no serveix absolutament per res mai, i menys en els europees.
5. CiU: No entenc la seva eufòria més enllà de recupera una mica del molt i molt què van perdre al 2004. Tant a nivell de Catalunya com de Mataró. A Mataró, si extrapolem, a Cerdanyola tenen només un 9% dels vots, trist, a La Llàntia un 10 i a Vista Alegre un 11%. Resultats molt minsos si mai no volen fer es a la ciutat. Al contrari, a aquests barris el PP arriba al 24%, dada molt important i a tenir en compte. Si comparem amb les municipals, CiU ha perdut un 15% del nombre total de vots, mentre nosaltres hem perdut en 10% dels mateixos, malgrat la baixa participació. Més sagnant és el cs d'ICV, què perd el 30%, insostenible.
6. ICV i ERC no acaben de fidelitzar els vots que sí aconsegueixen a altres comteses electorals.
7. Crec què la campanya a Mataró és l'exemple d'allò què hem de fer. Taules al carrer cada dia per parlar amb la gent i equips nombrosos fent el porta a porta per saber què vol la ciutadania. I aquesta ho agraeix.
8. Continuen preocupant-me els alts índexs de vots que tenen els Blancs, els nuls i el POSI (la gent els confon amb el PSOE i els agafa). Si be és gent descontenta amb totes les opcions, almenys van a votar.

I vosaltres, què en penseu?
No responc anònims.

Optimisme

Mataró, desde Vista Alegre. Impresionante.

És el què em demana una familiar rebotant-me aquest correu que imagino que molts de vosaltres ja haureu rebut. És d'aquells què et fa pensar, té tota la raó.

Una Buena Moraleja...

Había una vez una persona que vivía al lado de una carretera donde vendía unas ricas albóndigas con pan. Estaba muy ocupado y por lo tanto no oía radio, no leía los periódicos ni veía la televisión.Alquiló un trozo de terreno, colocó una gran valla y anunció su mercancía gritando a todo pulmón: 'Compren deliciosas albóndigas calientes'. Y la gente se las compraba. Aumentó el consumo de pan y carne. Compró un terreno más grande para poder ocuparse de su negocio, y trabajó tanto que dispuso que su hijo dejara la Universidad donde estudiaba Ciencias Comerciales a fin de que le ayudara.
Sin embargo, ocurrió algo muy importante; su hijo le dijo: "Padre, ¿tú no escuchas la radio, ni lees los periódicos, ni ves la televisión...?. Estamos sufriendo una grave crisis. ¡La situación es realmente mala; peor no podría estar!".
El padre pensó: 'Mi hijo estudia en la Universidad, lee los diarios, ve televisión y escucha la radio. Debe saber mejor que yo lo que está pasando...'
Compró entonces menos pan y menos carne. Quitó la valla anunciadora, dejo el alquiler del terreno con el fin de eliminar los gastos y ya no anunció sus ricas albóndigas con pan. Y las ventas fueron disminuyendo cada día más. "Tenías razón hijo mío", le dijo al muchacho. "Verdaderamente estamos sufriendo una gran crisis".

MORALEJA
No sigamos hablando de crisis. Hablemos sólo de hacer buenos negocios, buenos trabajos y buenas tareas.Si nos programamos para fracasar, fracasaremos. Si nos mentalizamos para ganar, ganaremos. Es una simple elección personal.
"Para tener éxito no tienes que hacer cosas extraordinarias. Haz cosas ordinarias, extraordinariamente bien”