miércoles, 28 de marzo de 2007

Hoy juega LA ROJA




Las alineaciones antes de empezar el partido
Pues sí, esta noche la selección española de fútbol se juega una muy buena parte de sus posisbilidades de estar en el próximo Campeonato de Europa de Selecciones, más conocido como Eurocopa de Fútbol, que se celebrará en Suiza y Austria el año próximo.
Y digo que se juega sus posibilidades porque las derrotas pasadas la han dejado sin colchón para perder más puntos y, por primera vez en 16 años (desde la Eurocopa del '92) la selección española podría quedarse fuera de una gran competición internacional balompédica.
Mis amigos dicen que ya tendríamos que comprar las entradas que pronto saldrán a la venta, tal y como hicimos el pasado verano al ir a Kaiserlautern (si bien nos alojamos en Mannheim, pueblecito precioso a 75km.) a ver el España - Arabia Saudí de la primera fase del Mundial.
Aprovechando la capacidad del coche, fuimos 7 amigos a ver el partido, y, si hubiéramos tenido más plazas, más gente hubiera venido. Aún recuerdo la cara de Ivan Pera decepcionado por no poder venir al no quedar más plazas. Y como él hubo otros muchos más compañeros del PSC y de JSC que se quedaron con las ganas.

Espectacular imagen de una parte del estadio repleta de aficionados de la selección española. El ambiente fué de aquellos que dejan huella.
Fué una lástima, el viaje fué inolvidable, y el ambientazo en el campo, extraordinario. Me recordó a la final de las Olimpiadas del '92 en el Camp Nou entre España y Polonia, con aquél golazo final de Kiko que nos dió la medalla de Oro, y los saltos acrobáticos de Toni, muy buen portero. Aquél equipo estaba dirigido magistralmente en el campo, como no, por Pep Guardiola.
Pues eso, esta noche hay que animar a la selección en su partido contra Islandia, y no dejar que se nos escape el tren de la Eurocopa, y seguir viajando en la Primera División Europea y Mundial a nivel de selecciones.
Si no se es Islandés, no entendería que nadie quisiera que España perdiera esta noche.

martes, 27 de marzo de 2007

La lliçó de l'Ulster


"Que el nostre rebuig a les tragèdies del passat no es converteixi en barrera d'un futur millor pels nostres fills"
"No hem de permetre que el rebuig als horrors i tragèdies del passat es converteixi en una barrera pera la creació d'un futur estable i millor pels nostres fills" va proclamar ahir al castell de Stormont, a Belfast, seu de l'Assemblea norirlandesa, el reverend Ian Paisley, històric líder del radical Partit Demòcrata Unionista.
Al seu costat es trobava Gerry Adams, líder del no menys radical Sinn Fein, considerat com el braç polític de l'IRA. Ambdós no ocultaven la seva satisfacció. Formaran en breu un Govern de coalició que reprendrà la consolidació de les institucions autònomes sota el signe de la pau que s'espera que sigui definitiva.
Doncs això, la lliçó de l'Ulster.

lunes, 26 de marzo de 2007

Fantástico día de Calçotada en Vista Alegre

Es la palabra que se me ocurre al recordar la Calçotada del domingo pasado en Vista Alegre. Ya os lo comenté.
Nuevamente, batiendo records de participación. A la gente le encanta salir a la calle y relacionarse.
El día, por suerte, acompañó. En cuanto se fué el último rayo de sol, la gente voló a casa, pero durante el día se estuvo muy bien.
La salsa, espectacular (qué llevaría...?)
Y, sobretodo, fué fantástico y espectacular la forma de hacere los calçots.
Os paso las fotos. Son dos guardaespaldas de muelles enganchados con alambres y se ponen los calçots en medio. Yo no sé si esta metodología la utilizan en otros sitios donde hagan calçotadas pero, original lo es y, por supuesto, los calçots estaban buenísimos!!!
El año que vine, a por la IV Calçotada Vista Alegre.

Decàleg de compromisos del món local socialista (III i IV)

Imatge del dia de la Inauguració de l'Avinguda Puig i Cadafalch per part de l'alcalde, Joan Antoni Baron, amb la Plaça Isla Cristina a tope. És al barri de Cerdanyola, al qual se'l va aprovar un pla de millora dintre de la Llei de Barris, i ja en veuen els resultats satisfactoris


3. Potenciarem les polítiques destinades a les famílies dedicant més recursos i més serveis.
  • Les famílies necessiten suport de totes les administracions per a conciliar les responsabilitats laborals i familiars.
  • Noves polítiques, més recursos i més serveis: centres de dia, activitats extraescolars, suport als pares i mares per a l'educació dels seus fills.
  • Augmentarem les places d'escola bressol fins arribar a les 30000 places compromeses.
  • Actualment, 283 municipis ja han engegat projectes de construcció d'aquestes 30000 noves places.

4. Continuarem millorant els nostres barris

  • Actuarem integralment per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels nostres barris: espai públic, habitatges i equipaments socials
  • S'han aprovat plans de millora per a 47 barris. Amb la nova convocatòria (la quarta), recentment aprovada per la Generalitat de Catalunya, arribarem a 60 barris rehabilitats al nostre país.

Famílies i barris, barris i famílies. Crec que és suficienment explícit pel què respecta a les prioritats dels socialistes pels seus municipis.

jueves, 22 de marzo de 2007

Calçotada a Vista Alegre

Este domingo, 25 de marzo, celebraremos la III Calçotada de Vista Alegre.
2500 calçots y 200 botifarras para un nuevo día de fiesta.
Es ésta una nueva iniciativa que el primer año ya contó con la presencia de 74 personas y que el año pasado, el segundo, pasamos de los 150! Otra cosa no sé, pero en Vista Alegre y a los amigos de los de Vista Alegre, las Fiestas en la calle nos encantan. La calle como mejor equipamiento social.
Estaremos desde las 10 de la mañana en la Plaza con inflables para los más pequeños y, por supuesto, algo montaremos para los mayores.
A partir de las 12, vermut para todo el mundo y, a la 1 y media, calçots, botis y mongetes.
Para los más peques, lomo con patatas. Todo el mundo está invitado. Eso sí, apuntaros antes, y así nadie se quedará sin comer. Las plazas son limitadas.
Por las vistas desde la plaza no cobramos nada... de momento, je je.
Te lo vas a perder?

miércoles, 21 de marzo de 2007

Trobada de Bloggers

Aquest dissabte, dintre de l'Escola de Formació de la JSC Maresme que es farà a Pineda de Mar, concretament a St. Pere de Riu, farem una trobada de Bloggers, continuant amb una tradició que vam començar l'any passat a Arenys de Mar, i que aquest any els companys de la JSC han considerat oportú continuar-ho.
L'acte el presentarà el què per la majoria és el nostre mestre en això dels blogs, a part d'assistència a domicili 24 hores, en Javier Naya, i la ponència introductòria anirà a càrrec d'en José Antonio Donaire, un dels pioners a l'hora de tenir blog i un dels més estudiosos, li encanta analitzar el moviment blogger i acaba aportant dades curioses.
Tots i totes sou convidats, no és res tancat a ningú, i aprofitarem per conèixe'ns cara a cara amb alguns dels què habitem la blogosfera mataronina i maresmenca.
Us hi esperem!

lunes, 19 de marzo de 2007

Ista, ista, ista, Zapatero Feminista!!!

La setmana passada, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei d'Igualtat.
Amb el crit de guerra que poso al títol van rebre més de 200 dones al President del Govern Espanyol a la sortida del Congrés després de l'aprovació de la Llei.
Zapatero torna a complir amb les seves promeses.
Espanya es converteix, així, en un país capdavanter a Europa en el dret de les Dones.
Ara només falta que tots i totes realment ens ho creiem cada cop més i, d'una punyetera vegada, aquesta igualtat no es faci només quan la Llei ho obligui, i sigui més real.
Un cop més, i aquest cop ni em molesto saber els perquès, el PP no li va donar suport. El partit d'en Mojedano no vol la igualtat entre homes i dones. En Mojedano, líder de la cíbercampanya, malgrat alguns pírrics esforços en família, no vol la igualtat de drets entre homes i dones. Igualtat, sí, la de sempre: les dones, a casa netejant i parint!

Decàleg de compromisos del món local socialista (I i II)

Joan Antoni Baron amb el President Montilla a la Campanya Electoral Autonòmiques del passat novembre parlant amb membres del GIMM

Fa dos caps de setmana, el PSC vam celebrar, a L'Hospitalet, la III Convenció Municipal per fer el document marc que ha de servir a les diferents seccions locals socialistes de Catalunya com a base per fer els programes electorals per a les properes Eleccions Municipals del maig.
Us passo, per fases (per no cansar), el Decàleg de Compromisos del Món Local Socialista.

1. Demanem el reforç de l'autoritat democràtica dels alcaldes i alcaldesses per a milllorar la convivència i el civisme.
  • Volem garantir la seguretat, la convivència i el civisme en l'espai públic dels nostres pobles i ciutats.
  • Proposem que els alcaldes i alcaldesses tinguin suficients instruments jurídics per a combatre els comportaments incívics i la sobre ocupació dels habitatges.

2. Impulsarem mesures per garantir l'autonomia de les persones en situació de dependència.

  • Incrementarem els serveis d'ajut domiciliari que permeten romandre més temps al seu domicili a les persones grnas i amb discapacitat.
  • Millorarem la cobertura del servei de telealarma i de teleassistència que dóna seguretat i tanquil·litat a les persones grans.
Com podeu veure, són dos punts importantíssims: La convivència i les persones amb dependència. Eixos claus de tots els programes electorals que, fins al moment, conec de tots aquells que s'estan preparant a la comarca.

Emotividad


Es la sensación que nos llevamos las más de cien personas (114, las cuenta una a una, no necesito inflar) al acabar el acto de proclamación de Trinidad Fuentes como candidata socialista a la Alcaldía de Santa Susanna.
A pesar de que, a la hora de empezar el acto no teníamos ni atril, ni frontis, ni video, ni proyector, ni pantalla, ni cámara de fotos, ni portátil, ni boletines, ni nada de lo que yo suelo ocuparme (al menos había Consellera, Candidata y Jose Luís con la Megafonía, menos mal que él no me falla nunca). Hay días en los que no sale nada, y encima la tendencia es a empeorar. Llevamos 26 proclamaciones, pues a la 26, a la que le había echado más cariño, más horas, más atención, falla todo. Le fallé a la persona que menos se merecía que le fallara, a la que más necesitaba un día como el de ayer. Es lo que hay. Sólo puedo pedir disculpas desde estas lineas. Trini: LO SIENTO.
A pesar de los mil millones de problemas, el acto salió precioso. No hubo video, pero lo habrá pronto, muy pronto (lo prometo). No hubo atril hasta el final, pero al menos Trini lo tuvo, y pudo estar más tranquila. Desaparecieron los laterales del frontis, aún no sé porqué, pero pudimos disimularlo.
Os decía que salió precioso por el conjunto de las intervenciones. Desde Guille, la piedrecita que allí hay de la JSC, que acabara construyendo torres, hasta Trini, pasando por Consol, Isidro, Manel o por la Consellera Geli (al acabar hubo varias personas que pidieron una transcripción del mismo).
Trini sorprendió a todo el mundo con su dicción, con su facilidad de oratoria, por su claridad de ideas para el futuro de Santa Susanna y, en definitiva, porque el sábado por la tarde demostró a mucha gente que hay una alternativa clarísima para gobernar el pueblo con otras formas, con transparencia y, aunque suene a tardofranquismo, con DEMOCRACIA.
La foto final, espectacular. Inolvidable. Otra mujer fuerte como candidata en el Maresme, es de las que se merece, por su fortaleza para saber sobreponerse a las adversidades, el que haya un día especial dedicado a las Mujeres, en mayúscula. Aprovecho para mandar
un beso muy grande.
Trini, enhorabuena.

viernes, 16 de marzo de 2007

Salut


Aquest dissabte, la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, hi serà tot el dia al Maresme.
Crec que no hem de defensar la necessitat d'una salut pública de qualitat i universal. És un debat que ja no es fa. Tothom ho té molt assumit. Com no podia ser d'una altra manera.
El dia començarà amb la col·locació de la
primera pedra al CAP de La Llàntia, a Mataró, que serà molt important per donar servei als habitants de la zona, però sobretot per desmasificar els CAPs més propers, donat que es redistribuiran els ciutadans a uns altres ambulatoris de la zona.Després, farem la proclamació de l'Eduard Turon com a candidat socialista a l'Alcaldia de St. Iscle de Vallalta. Crec que és l'home que més demana pel seu poble. No arriben al miler d'habitants, i els recursos són escassos i han d'anar a picar portes a Administracions supramunicipals, i això l'Eduard ho fa molt i molt bé. Després de l'acte de proclamació, que es farà a la 1 del migdia a "La Sala", anirem a dinar a "Can Llavina", tot just al costat, que fan un pèsols amb sípia per llepar-se els dits, increïblement bons.
En acabar el dinar, visita al que ells diuen el Dispensari. O sia, un CAP de poble petit. El tenen en obres.
La tarda la començarem a
Tordera, amb una xerrada de la Consellera amb gent del sector. Anirà molt bé per desmentir alguns rumors que el mateix Alcalde s'ha encarregat de fer córrer per fer que tota la culpabilitat de l’endarreriment de la construcció del nou CAP sigui de la Generalitat. Mentides i més mentides. La Consellera ha volgut encarar el problema ella directament i no amagar-se. Anirà molt bé pel nostre candidat, en Josep Romaguera. Després, a les 7, un d'aquells moments que porto molt de temps esperant. I no jo només, si no també molta més gent que veure'm com l'Agrupació socialista més petita del Maresme, Santa Susanna, amb tots els problemes del mon mundial, faran la proclamació de la Trinidad Fuentes com a candidata a l'Alcaldia del poble. Hem de treure el caciquisme de l'Ajuntament de Santa Susanna, i hem de fer entrar aire fresc, i la Trini és qui millor podrà fer-ho. És la més preparada, qui més s'ho ha currat en aquests últims anys malgrat tots els entrebancs, i per això la victòria tindrà un aquell gustillo de les coses ben fetes i la paciència infinita. Fins i tot la Consellera està molt il·lusionada de poder exercir de madrina de la candidata! I, a la nit, doncs tot el contrari. Anem a la proclamació d'en Josep Jo a Dosrius. Alcalde establert amb una majoria absoluta incontestable, que coneix cada cantonada del poble, que no es deixa arronsar per ningú, que coneix tothom, que el coneix tothom, que omplirà el poliesportiu del poble amb més de 400 persones, i que tindrà una cinquantena treballant tota la nit perquè tot surti bé. I, malgrat tot això, a en Josep ningú el pot acusar de no tenir la mateixa, o més, il·lusió per Dosrius que el primer dia. Des de que era l'únic regidor socialista del municipi i era constantment humiliat per l'Alcalde, fins ara, que continua parlant amb passió del seu poble.

miércoles, 14 de marzo de 2007

Ni libre, ni muerto (y un par de casualidades)

No m'agrada aquest gest.

Ante la tormenta política de las últimas semanas, el caso De Juana Chaos, con el ridículo de los Senadores del PP en la comparecencia de Zapatero (cuántas veces compareció Aznar en los 8 años que fué Presidente del Gobierno en el Senado?), me gusta repetir la respuesta del ministro Rubalcaba frente al desafío de los Populares de "O libre, o muerto", que sería "Ni libre, ni muerto".
La Ley ampara al Gobierno. Y las Leyes están para cumplirlas siempre, no sólo cuando conviene.
Aznar, còmplice de De Juana Chaos por la redención de varios años de condena
Y, de muestra, un botón (bueno, unos cuantos). Os adjunto los datos de las redenciones de pena en la época del Gobierno de Derechas en España con el apoyo de CiU (qué casualidad! es lo mismo que ambos quieren repetir en Mataró!).

Durante las dos legislaturas del PP, entre 1997 y 2003, se le otorgan 600 días por redenciones extraordinarias, casi dos años:

1997: 31 días, por razones que no constan en el expediente.
1998: 13 días, por razones que tampoco constan en el expediente.
1999: redención de 175 días, la máxima permitida, por la autoría de una novela, Días-Egunak, un libro que ensalza la estrategia de ETA.
2000: se le vuelven a computar otros 175 días por rendimiento intelectual (la escritura de la misma novela); es decir, por el mismo concepto.
2001: 117 días por capacidad redactora y un curso sobre el arte de escribir.
2002: redención de 89 días por redacción y curso de escribir y por deporte programado.
En total: el Gobierno del PP otorgó a De Juana 600 días de redenciones
extraordinarias, dos de ellas de 175 días cada una por escribir el mismo libro .
Son cifras espeluznantes.
Casualmente, la redención por escribir un libro en la cárcel es el mismo tiempo que el que pide Joan Mora para decidir sobre Can Fàbregas. CiU y el PP cada día se parecen más y, en Mataró, sabedores de ello, se han declarado amor incondicional (la noticia es un poco antigua, pero es que ninguno de los dos ha dicho lo contrario).

lunes, 12 de marzo de 2007

Dones, i TREBALLADORES

Foto de família de l'acte de les dones caps de llista del PSC a Catalunya. Hi eren la Carmen Bastida (carita del fondo), la Pilar Ventura i la Rosa Albiol.
Dijous va ser el Dia de la Dona Treballadora. De les Dones Treballadores. De totes les Dones. Algú coneix a alguna dona que no treballi? A la feina i/o, sobretot, a casa?
Fa temps que tinc ganes de posar la lletra d'una cançó que m'agrada molt. Va sobre la violència de gènere. Se que és al novembre el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, però les ganes de compartir-la fan que us la doni a conèixer avui.
És d'Andy y Lucas, uns nois sevillans que a mí, personalment, m'agraden molt.
I, amb cançons com aquestes, surten de l'estereotip de grup rumbero que només parla d'amor i desamor entre adolescents.
La lletra és esgarrifant. Digna dels millors cantautors espanyols.
Taula presidencial del sopar "8 de març, 8 candidates". Lourdes Muñoz, Consol Prados, Maria Badia i Santi Fontbona, arrinconao

Vull dedicar-li a les Dones Treballadores, a totes les Dones.

En tu ventana

Y es que ella no sabe lo que es el amor
sólo sabe de golpes y de desolación
en su cara refleja la pena y el dolor
y es que ella, ella...

no conoce aquel hombre que un día la enamoró
duele mas el sufrimiento que cualquier moratón
se refugia en su alma de cualquier chaparrón
y es que ella, ella...

y en tu cocina
tan prisionera de tu casa
en la cocina
donde los días pasarán como rutina
donde su siesta es la paz de tu armonía

y en tu ventana
gritas al cielo pero lo dices callada
no vaya a ser que se despierte el que maltrata
cada sentido y cada gesto de tu alma

lo que daría yo
por cambiar su temor
por una estrella
donde sin golpes viviera ella sola

lo que daría yo
por parar su reloj
en madrugada
pá que durmiera tranquila y sola

de verse sola perdía en el infierno
con lo calentito que se está allí en invierno
pero prefiere mil veces sus sueños
antes de verse sola en sus adentros.

y en tu cocina
tan prisionera de tu casa
en la cocina
donde los días pasarán como rutina
donde su siesta es la paz de tu armonía

viernes, 9 de marzo de 2007

Cobardes


Cobardía: Falta de ánimo y valor
Cobarde: Pusilánime. Sin valor ni espíritu.

Monstruos

Qué vergüenza
carezco de monstruos interiores
no fumo en pipa frente al horizonte
en todo caso creo que mis huesos
son importantes para mí y mi sombra
los sábados de noche me lleno de coraje
y olvido casi siempre que el suicidio es gratuíto
qué vergüenza
odio a los cobardes que se esconden
y no confunden sed con paroxismo
qué vergüenza
dios mío no me gusta Ionesco
sin embargo estoy falto de monstruos interiores
quisiera prometer como Dios manda
y vacilar como la gente en prosa
qué vergüenza en las tardes qué vergüenza
en las tardes más oscuras de invierno
me gusta acomodarme en la ventana
ver cómo corre la llovizna
corre a mis acreedores
y ponerme a esperar
quizás a esperarte
tal como si la muerte
fuera una falsa alarma.


Mario Benedetti

A Ana Díaz. Con cariño.
A todos los cobardes, con hastío.
Trucutrú.

jueves, 8 de marzo de 2007

Aus


Pues eso, que el Madrí se queda fuera de la Champions. As no titula con un "Aus" la eliminación merengue, que es de la manera dañina que tituló la eliminación del Barça hace ahora 24 horas, pero bueno, el centralismo es como es...Como no he querido ser dañino, no he machacado a los que lo hicieron ayer a estas horas.
El euipo es impotente, sólo hace bien 10 minutos cada partido. Las excusas arbitrales ya no les sirven. Los nuevos no pueden con tantas responsabilidades, y los veteranos no pueden con sus piernas, y tienen los bolsillos y las vitrinas demasiado llenas como para tener hambre de gol, hambre de fútbol, hambre de glorias deportivas.

Pero bueno, volviendo a mis amigos los merengones, como les veo este finde, no se escaparán de mi humilde humillación.
Eso sí, como esto del futbol no para, el sábado por la noche habrá un poco de locura, así que los tengo que ver antes para recordarles que han sido eliminados de la Champions por un equipo pasado en años y que vive de las rentas de lo fué. Si al Madrid lo hubiera pillado hoy el Liverpool, salen de allí con un carrito entero de goles. Y eso que tiene a San Iker, el mejor portero del mundo.
Pues nada, chicos, otra año será, y ya van....
Así lo ven El País, Cadenaser.com, Marca, Mundodeportivo y Sport. Curioso...

miércoles, 7 de marzo de 2007

10 segundos


Sin sufrimientos, es lo que deben estar pensando ahora mismo los seguidores merengues (o sea, Xesco y Francos).

A los 10 segundos, Roy Makaay, del Bayer de Munich, ha marcado un gol al R. Madrid para no hacer sufrir a los del Madrid. Es lo mejor, que te machaquen al principio, estar virtualmente eliminado, y así no sufrir.

Ya os lo decía ayer, hay que esperar 24 horas para devolver todos los mensajes y las llamadas humillando a los amiguetes merengues que ayer me dieron la noche...

De momento, yo disfruto como un guarrillo en un charco.

Por si acaso, no sea que estos del Madrid les de por empatar o algo y clasificarse para cuartos...

Out


Con esa doliente palabra abre su portada la edición digital de los listillos de As de esta noche.

Es lo que le ha pasado al Barça en Liverpool. La extraordinaria y sabia mano de Rafa Benítez ha conseguido maniatar durante casi 90 minutos al gran Barça, y no le ha dejado mostrarse tal y como es, o tal y como era, que cada vez cuesta más ver el equipo que era meses atrás.

Ha faltado poquito, es verdad, pero para ser sinceros y justos, el Liverpool ha sido bastante superior al Barça en el global de la eliminatoria. Y se ha merecido clasificarse par los cuartos de final de la Champions.

Así lo ven en Mundo Deportivo, Sport, As y Marca.

Los graciosos de Víctor Francos y José Luís Torrevejano no paran de jactarse con mil sms y alguna llamadita machacándome.

Y encima hoy, que, definitivamente, las malas relaciones con mi espalda, que soy incapaz de reconducir, me han llevado a urgencias encogido casi casi en posición fetal. A ver si, a partir de ahora, reinicio las negociaciones con ella y, al menos, consigo una tregua para estos tres meses...

martes, 6 de marzo de 2007

Media parte

Está pasando, lo estamos contando.
Media parte y el Barça sigue vivo.
Está jugando fatal, y el Liverpool está jugando el partido de su vida.
Suerte tenemos de ir a los vestuarios a la media parte con empate a cero. No estamos clasificados, pero tampoco estamos muertos. La cosa ha sido muy difícil.
A ver cómo se presenta la segunda parte.
Por cierto, no soporto a los comentaristas de Antena 3. Podrían dejar que Laudrup y Bakero lo comentaran solos, no son tan centralistas como los otros. Echo de menos a Carlos Martínez.
El Valencia también aguanta elempate, pero en este caso les da la clasificación.

viernes, 2 de marzo de 2007

David Bote

Bote Votando en el XIIIè Congrès JSC
Aprovecho la oportunidad que me ofrece David Bote, compañero de JSC, amigo especial, raro, friky, pero con un corazón que no le cabe en el pecho.
Es de esas personas que siempre necesitan un cuidado especial, pero que, cuando se lo das, notas que está súperagradecido. E incluso se molesta si no puede corresponderte. Repito, alguien especial.
Pues decía que aprovecho que nos manda una poesía para completar el meme de Joana de hace unas semanas para ir haciendo rinconcitos de poesía.
Gracias David, es preciosa.

Al pensamiento
que se sucede
a las gotas del reloj
que suenan en el vacío de una habitación,
en caída libre en los charcos del pasado,
en esos que llueve sobre mojado.

A una ventana abierta
que deja pasar la luz del sol,
que llena mi corazón de aire fresco.
A esa ventana azul en el día,
negra en la noche,
punteada, maquillada con purpurina.

A esa ventana al jardín,
a esa ventana que yo puse ahí.
A ese invento, a esa frontera,
ser feliz no es saltar al jardín,
ser feliz es ir más allá,
eliminando no la ventana,
sí la pared.
Las esencias no se buscan,
se aceptan.
Somos y sabemos.

Estados permanentes.

A todo eso y más,
espacio tiempo
les niego su eternidad.
A todo eso y más,
les pongo a jugar,
a jugar en este juego escrito
para buscar la realidad,
para forjar la libertad
y poderte a ti y a mi
regalarte algo más que una constante.
Un poquito más, que es mucho,
un proceso para los dos,
un proceso que se sucede,

un pensamiento que vive,
un pensamiento que es,
esencia cautiva que miro al revés.

jueves, 1 de marzo de 2007

Benvinguts!

Ahir us parlava de la presentació que farem divendres de la web del candidat socialista al Sidral.
Avui, vull donar la benvinguda a nous blocaires o, si més no, a nous blogs per veterans del sector.
Benvinguda Consol Prados. Diputada al Parlament de Catalunya des del 2003, exregidora de l'Ajuntament de Mataró del 95 al 2004 i compi de campanyes electorals vàries. Quina facilitat la teva per escriure, quina enveja!Benvinguda Piedad Jiménez, Piti pels amics. Candidata socialista a l'Alcaldia de St. Pol. Dona lluitadora. Cap de Colla d'un grup que farà coses pel seu municipi. De moment, la seva lluita ha fet capgirar el mapa polític del petit municipi maresmenc.
I benvinguts Burgada (a més a més de Maragallista, també és Baronista (1) quasi bé sempre...i Salicrú, els prolífics periodistes mataronins amb els qui hem compartit curtes però divertides estones als actes que han vingut a cobrir pels seus respectius mitjans i que disfruten, entre d'altres coses, puntxant-me un cop i un altre. Típic dels MTV, se senten molt hippi-pijos i han vingut amb tenda de campanya(2). Jo sóc molt normal i sempre busco algun llit més estable, des de que la meva esquena i jo vam trencar relacions no em puc permetre aquests luxes. Llàstima que ells siguin tan intramuralles (3), amb lo be que es viu i la felicitat que hi ha més enllà d'aquestes...
Avui us he pogut punxar tres llances, però encara us dec unes quantes... Alegria!!!