Valors (II). Entusiasme!

L'alcalde Baron amb la Vocalia de Dones de Vsita alegre, en un dels seus primers actes. Elles són tot un exemple d'entusiasme a l'hora de fer la feina

En temps de crisi com l'actual (els 3/4 anys que portem més els 3/4 què encara ens resten), ser generosos, compartir el què tenim, ser solidaris. Ara que en tenim menys, ho hem de fer més que mai. I amb entusiasme, tot té un valor afegit quan es fan les coses amb entusiasme. Posar-hi passió en el treball. Treball i passió haurien de ser paraules indissociables. Ho treballes amb passió, o canvia de feina. Sé que no sempre és fàcil, i que la cosa no està com per fer el valent, però s'ha de sentir la feina que fas.

I estar en contra de les identitats difuses, no permetre-ho. Diferenciar entre la relativització de les coses, el tot s’hi val (“disculpi senyora, aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres” Groucho Marx) i la flexibilitat. És un valor ser flexible si ens ho prenem com a falta de rigidesa! Les identitats difuses com a gran creadores de la crisi de valors que pateix la societat actual, són les nostres grans enemigues, no les hem de permetre!

I, sobretot, transmetre emocions, ser feliços, i fer feliços. Però com un valor, no com una obligació.

Crec que aquesta és la nostra obligació, crec que aquesta és l’obligació del món de la cooperació i la solidaritat de Mataró.

Valors (I). Mataró Solidària

Ja fa uns tres anys que estem immersos en una crisi econòmica global (al principi li dèiem financera) que ens ha fet veure a tots, com a col·lectivitat, com d’impotents som davant un món globalitzat que tot ho xucla.

Ràpidament, ens vàrem adonar, però, que a aquesta crisi se li havia afegit (o era conseqüència de?) una altra de calat més profund, la crisi dels valors. Hem dit, repetit i escoltat mil i una vegades que estem en crisi de valors. Que tot ens és igual, i que no fem res per remeiar-ho.

Però, si la primera, la econòmica, ens havia fet sentir impotents, crec què, a aquesta segona, a la de valors, i tenim molt a dir, i, sobretot, i tenim molt a fer.

Crec que tenim una responsabilitat, aquells que no som “el mercat” que tot ho arrasa, i és la d’aturar-nos, mirar de descansar d’aquesta disbauxa permanent, reflexionar, treballar-nos a nosaltres mateixos, assaborir tot el què tenim al voltant, treure conclusions, i mirar de viure amb sentit aplicant, i fent que s’apliquin uns valors mínims per tothom.

El món de la cooperació ja té unes bases sòlides. La solidaritat, el desenvolupament, la pròpia cooperació, el no pensar només en nosaltres... això fa que les pròpies entitats de cooperació tinguin en el seu codi genètic aquesta responsabilitat de ser transmissors de valors.

Dialogar i escoltar, que ens pot fer créixer com a persones. Això vol dir tenir confiança amb els altres, posar-hi voluntat en el cultiu de les converses, i tenir respecte en el nostre interlocutor. Això, de base, ja ens fa més tolerants. Crec que cada vegada que som tolerants, omplim una miqueta el nostre interior. A dia d’avui, em sembla que hi ha massa interiors buits.

Civisme i Convivència a Cerdanyola

Imatge de la Mostra d'entitats de Cerdanyola. En primer terme, la gent de la confraria del Nazareno, més enllà, la gent del teatre, de la poesia, els de la parròquia, el grup d'esplai... la varietat del què és el barri

Ja n'hem parlat en diverses ocasions en aquest espai de la gestió de la convivència i del civisme a la nosra ciutat i, més directament (no ens hem d'amagar) d'aquelles zones a on hi ha acumulada una taxa més alta d'immigració.

Tots tenim al cap, al subconscient, que allà a on hi ha més immigració, hi ha més problemes de convivència, i hi ha menys civisme. La majoria ho pensem quan pensem "en els altres". És a dir, sense viure-hi en aquestes zones, i sense conviure-hi amb aquesta realitat, entenem el fenomen de la immigració con un greu problema en la nostra societat.

A nivell d'Ajuntament fa molts anys que hi treballem sobre el tema. No sempre ens en sortim. És la primera vegada què es tracten aquestes realitats (no és la primera vegada que pasen, però sí la primera vegada que l'Administració se'n preocupa), i no sempre és fàcil, i no sempre se sap què fer, donat que no hi ha precedents.

Una altra foto de la Mostra de Cerdanyola, un dels eixos dels actes públics per fomentar la convivència. Al fons, ballen les nenes de la Casa de Andalucía. HI va assistir molta gent a la Plaça Onze de Setembre

La setmana passada vam presentar el balanç de la 7a campanya amb informadors cívics que ha dut a terme l’Ajuntament de Mataró. Aquesta vegada, la campanya s’ha centrat al barri de Cerdanyola, on s’ha informat les comunitats de veïns sobre els drets i obligacions relatius a la gestió de la convivència en les comunitats.

L’objectiu principal ha estat fer arribar als domicilis i comunitats de propietaris informació relacionada amb la bona convivència a la comunitat i al barri, començant per donar suport a la gestió de la comunitat de veïns, i orientar sobre la resolució de problemes de convivència i/o civisme. També s’ha difós informació sobre el Servei de Mediació Ciutadana i sobre els ajuts a la rehabilitació d’edificis i a la instal·lació d’ascensors. Per últim, s’han recordat diferents aspectes dels bons hàbits relacionats amb la recollida de residus i s’han proporcionat consells de sostenibilitat als habitatges.

Quins resultats hem obtingut? Doncs força sorprenents.

A finals de febrer s’havien visitat gairebé 9.926 habitatges, dels quals s’ha pogut contactar amb un 55% (5.470), i d’aquests han pogut ser informats un 94% (5.154 famílies). En aquestes visites s’ha repartit a cada habitatge i a la comunitat de veïns un dossier que resumeix la informació objectiu de la campanya.

Malgrat que s’intenta que els veïns resolguin els problemes de forma autònoma, s’han detectat 123 casos que presentaven incidències considerades més complexes i s’han posat en coneixement d’altres serveis municipals –Mediació Ciutadana, Prohabitatge, Policia Local, Serveis Municipals, Atenció Ciutadana, Mobilitat o Benestar Social– per fer el seguiment adequat fins a la seva resolució.

Les incidències més comunes han estat:

• desacords o molèsties dins la comunitat de veïns,
  
• sorolls,
  
• brutícia,
• insectes,
• impagament de quotes,
  
• queixes per mal estat de la via pública,
  
• mal ús dels contenidors,
  
• abandonament de voluminosos,
  
• brutícia provocada per animals domèstics i
  
• demandes de millora d’alguns espais públics.
  

En aquest sentit, cal apuntar que el Servei de Mediació Ciutadana ha incrementat l’atenció de casos a Cerdanyola en un 30% l’any 2010 ( 83 l’any 2009; 108 l’any 2010).

S’han aprofitat les visites a les comunitats per facilitar a Prohabitatge la informació sobre l’evolució en la instal.lació d’ascensors. Prohabitatge havia fet una diagnòsi l’any 2009 segons la qual hi havia la possibilitat d’instal.lar-ne 46. D’aquests, se n’ha instal·lat 5, 2 més estan en procés i en 5 comunitats més finalment no es podran instal·lar per temes tècnics. Pel que fa als 34 restants, o bé estan pendents de l’acord dels veïns o bé la comunitat no pot fer front a la despesa.

Del total de famílies informades, 4.961 han omplert un qüestionari sobre els problemes del dia a dia de la comunitat. A la pregunta sobre com és la convivència a la seva comunitat, un 77,11% respon que és bona o molt bona. Els resultats concrets són: un 14,82% ha respost que molt bona (735 famílies), un 62,29% que és bona (3.090 famílies), un 20,06% que és normal (995 famílies) i un 2,84% que és dolenta (141 famílies).

Adolescents i igualtat de gènere

El proper dimarts es celebra el Dia Internacional de la dona Treballadora (jo continuo reivindicant gènere i classe).

És un d’aquells dies per treballar amb més èmfasi per la igualtat en tots els sentits.

Desigualtats en tots els àmbits de la nostra societat n’hi ha, no ens enganyem. De la mateixa manera que podem dir que s’ha avançat, i força, en els darrers anys.

La desigualtat comenta amb una gènesi comuna què és la imposició de la força. Això, crec jo, determina la resta d’accions, per acció u omissió que ens han dut a aquestes diferències en les relacions home-dona històriques.

Des de fa uns anys, les polítiques d’igualtat estan a les “agendes polítiques”, forma part d’aquells temes que tothom demana que ens hi hem de posar, que s’han d’atacar de forma proactiva, i no tan sols reactiva. S'ha de treballar conjuntament per cercar solucions: no només Administracions, si no també la societat civil, per la seva feina diària a peu de carrer.

Un exemple d’allò què és impossible de treballar no tan sols per part de les Administracions: Relacions violentes entre adolescents difícils d'identificar. Potser, sota el meu parer, el més complicat d’identificar, el més estès en diversos sectors, i el més complicat d’eradicar degut a la seva invisibilitat (com gairebé tot allò que representa la relació adolescents – adults).

Els àmbits a on es pot trobar aquest tipus de violència, i alhora (insisteixo) més difícils de visibilitzar serien: social, laboral i comunitari, a les relacions entre adolescents.

A nivell social, diversos mals estesos i endèmics. Com es tracta cos i imatge dona jove (publicitat). Mal ús (indegut i, en alguns casos, extraordinàriament innecessari i gratuït). Estereotips que es creen. Ús inadequat que el converteixen en, exclusivament, un objecte de consum.

Tot plegat crea als nostres subconscients, una influència societat de l’ús d'aquesta imatge: rols publicitaris. Abans eren dones que netejaven, anaven a buscar els nens a l’escola, feien la compra, el dinar... i ara, que en part això està més igualat, se’n fa un ús exclusivament del seu cos com a element d’atracció de qualsevol tipus de producte.

A nivell comunitari, encara ens trobem amb el mite de la dona perfecte al servei dels homes. A disposar, i magníficament. “me barre, me frega, me lava, me hace la comida, me cría a los niños... eso sí, a veces la ayudo”

I, a nivell general, la plena adolescència. Ser capaces del no al rebuig social per no voler entrar en algunes pautes estereotipades, i negar-se a acceptar-les.

Molta feina a fer, insisteixo a nivell Administracions, però sobretot del conjunt de la societat, però restaria una major implicació per no continuar amb el foment d’aquests estereotips per part dels mitjans comunicació de tot l'anterior.