miércoles, 31 de enero de 2007

¡Cómo mola!

Vista de Mataró desde la Plaza Vista Alegre

Así es como se expresan los niños y niñas pequeñas al ver la remodelación de la zona infantil del Parque de Vista Alegre.
Gracias a una nueva inversión del Ayuntamiento de Mataró en el barrio, del Departamento de Mantenimiento en concreto, una zona que estaba sobresaturada ha sido ampliada en más de 100 m2 con nuevos juegos infantiles como el de la foto, que es la estrella del parque.
Sólo os hago un avance del post que quiero escribir mañana, que hoy no he podido y no puedo aguantarme de pasaros unas fotos de la Plaza más bonita de Mataró... Es lo que hay....
A Los Piratas los tenemos contentísimos, nuevamente son los encargados de darle vida a todos los rincones del barrio.

martes, 30 de enero de 2007

Ens truquem dilluns

Aquest cap de setmana "només" han mort 10 persones en accidents de trànsit a al carretera a Espanya. Menys de la meitat que altres anys.

A la JSC vam fer una campanya fa un parell d'anys a on instavem als joves a què ens truquessin el dilluns, que era una manera de dir que volíem que no es matessin a la carretera.
Els accidents de trànsit són una autèntica lacra a la nostra societat i, en particular, entre els joves. Les xifres de morts en accidents a la carretera esgarrifen any rere any.

Famílies que es trenquen per aquestes vides que es perden absurdament.

Són molts els joves i les joves que cada dilluns no poden tornar a trucar perquè es deixen la vida a l'asfalt. Nosaltres ho vam intentar. Va tenir molta repercussió, almenys a Mataró.

Volia escriure sobre aquest tema donat que els esforços del govern central sembla ser que ara sí que tenen els seus fruits. La xifra que us indicava al principi és boníssima i veiem com, des de la implantació del carnet per punts per part del Govern Zapatero, cada setmana, cada pont, cada Operación Salida i cada Operación Retorno són menys els accidents mortals i, per tant, cada cop són menys la gent que mor a la carretera.

Amb això, amb aquest detall que ens atany als joves molt directament, volia demostrar que hi ha vida més enllà d'ETA. Que és moltíssima la feina que s'ha fet en molts àmbits perquè els de sempre només vulguin veure l'ampolla mig buida, o buida del tot.

Tot un munt de noves lleis per fer iguals a les persones s'han fet durant la legislatura Zapatero, i tot això no podem deixar que caigui en detriment d'altres que no dic que no siguin importants, que ho són, però que no només aquest és el problema que tenim la gent.

lunes, 29 de enero de 2007

Respuestas

Foto con Manuela en una paellada en Pineda el pasado marzo.
Las respuestas a las incóginitas del meme de la semana pasada son las siguientes:
  1. Sí, fuí a Valldemia. Fácil. Cosas de la mama. Con sus cosas positivas y sus cosas negativas.
  2. Sí, soy un soso. Con Manolo ya somos dos, pero el que no vale, no vale. Y no será porque Susana no lo ha intentado la pobre...
  3. Sí, es verdad. Difícil de creer, pero es verdad. Muchos años en los Maristas. La costumbre nocturna "culpa" del Hermano Eusebio, en 5º C. Leímos la Biblia en voz alta 4 veces durante el curso. Siempre nos decía que de mayores recordaríamos que alguien nos hizo leerla, y que era faena que ya teníamos avanzada.
  4. Sí, también es verdad. Cosas de las Municipales. Afinidades personales que sobrepasaron a las afinidades políticas. Cada vez que lo pienso sigo sin encontrar respuestas. No sé si soy uno de esos números que analizan en la Campalans de cambio de voto. Por vuestras respuestas, nadie se lo imaginaba.
  5. Sí, es verdad. Pasé las pruebas por teléfono, acerté 19 de 20 en Deportes y 16 de 20 en Cine y Espectáculos. Y la Paula Vázquez del Euromillón con su nariz y algún kilito de más le daba mil vueltas a la Paula Vázquez recauchutada de ahora.
  6. Sí, también es verdad. Fácil. Las ganas de hacer cosas y la rabia que me daba el que el resto de equipos de la ciudad le faltaran al respeto a un equipo histórico me hicieron dar el paso.
  7. Sí, y esta era fácil. Casi 2000 partidos. ¿Cuántos hijos de p... y me c... en tu p... madre habré escuchado? Los hay que hacen alpinismo y otros deportes de riesgo, a mí me dio por arbitrar.
  8. Mentira. La única falsa. Odio la nieve. Odio esquiar. Odio hasta que la gente se gaste tantísimo dinero en ello. Deporte caro, carísimo, peligroso, de sólo unos meses al año, siempre hay que hacer colas, la mayoría de las veces hay que hacer un montón de kilómetros en un solo día de ida y vuelta , se te quema la cara, se te congelan las manos y encima se practica en sitios que hace frío... No lo entiendo. Me pone hasta de mala leche, en serio. Que nadie intente convencerme.
  9. También es verdad. Los "bocatas-ballena", zarzuelas y demás de Pepi (extremeña) sólo eran superados por el Mero al Horno de Marisol (donostio-riojana). De la 3ª no hablo.
  10. Verdad, verdad, verdad. Ya le comento a Joana que la foto que coincidimos ambos en poner en nuestros posts es para mí algo parecido a lo que para otros pueden ser fotos de la mayoría de las niñas de series españolas, todas muy monas, pero raquíticas. Mil veces antes a Amaya de la Oreja que Paulina Rubio, Arantxa S. Vicario que Sharapova, Àngels Barceló que Leticia Ortiz o Maribel Verdú (en los '80) que Penélope Cruz.

Gracias a todo el mundo que ha participado, a los que me lo habéis mandado por mail porque no podíais colgarlo, pero nadie ha ganado. Os quedáis sin cena en el Alsus, me quedo sin excusa para romper la dieta. Si un caso, David Pérez, que ha acertado 9 le daremos un accesit (una cola light)

jueves, 25 de enero de 2007

Más proclamaciones de candidatos

Montse Tura haciendo campaña en el mercado de Tordera para las elecciones Autonómicas. Con ella, Romaguera, candidato de Tordera, Rubén, Secretario de Organización de Tordera y Tomás Esteban. Entre medio, Pilar Paredes, una amiga.

Este fin de semana seguimos con el carrusel de proclamaciones de los candidatos y candidatas socialistas a las alcaldías de sus poblaciones.
Este fin de semana, en concreto, candidatos de lujo con invitados de lujo.

Lluís Bisbal
Viernes por la tarde Lluís Bisbal, candidato de St. Vicenç de Montalt, buena persona y mejor alcalde. La gestión de estos cuatro años así lo constata. Eso sí, peculiar, muy peculiar. Invitada, Manuela de Madre, casi ná! La Agrupación, en constante crecimiento y a tope de ganas de trabajar. Posiblemente, demasiado homogenea, pero con muchos especialistas. Enhorabuena. Tomás Esteban
Sábado a media tarde, Tomás Esteban, candidato de Premià de Mar, posiblemente la persona que más me ayudó cuando era Primer Secretario de JSC Maresme al ser él Secretario de Organización del PSC Maresme. Le debo mucho. En Premià hicimos el Congreso de JSC Maresme. Invitado: Antoni Castells, Conseller d’Economia, invitado Pata Negra. Le irá bien, Premià necesita un cambio y él es quien mejor puede encarnar ese cambio. También con un grupo potente, y con varios jóvenes detrás ayudando y empujando, que también a veces hay que empujar. Conxita Campoy
Y el sábado a última hora de la tarde, Conxita Campoy, candidata de Malgrat de Mar, Alaldesa desde 1991, pero sigue con la misma ilusión que el primer día. Es, como diría mi madre, una mujerona de armas tomar. Valentín es quien coordina el trabajo fuerte allí. Incansable, como casi todos los Secretarios de Organización de Agrupación. Invitada: Montse Tura, Consellera de Justícia, tengo que admitiroslo, mi debilidad. Posiblemente sea demasiado mediática para lo que gusta en el PSC, pero su entrega y disponibilidad hacen que le tenga un cariño especial.

miércoles, 24 de enero de 2007

Si el eco de su voz se debilita, pereceremos

Hoy hace 30 años de la Matanza de los abogados laboralistas de Atocha.
Hoy se les ha hecho un homenaje junto a la estatua de El Abrazo, de Juan Genovés.
El título del post es la frase que ponía en la placa que hoy se ha colocado.
El 24 de enero de 1977, un grupo de pistoleros de extrema derecha irrumpieron en el despacho de abogados laboralistas de la calle Atocha, de Madrid, y ametrallaron a las nueve personas presentes. Fallecieron los abogados laboralistas Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira y el trabajador Ángel Rodríguez.
Imagen del funeral multitudinario

Resultaron heridos Alejandro Ruiz (en la foto con Zapatero), María Dolores González, Luis Ramos y Miguel Sarabia.
Los pistoleros de extrema derecha pertenecían al Sindicato Vertical y a la
Triple A, y causó una gran conmoción en todo el país. Pertenecían a Los Guerrilleros de Cristo Rey.
Conmoción en Madrid el día del funeral

Afortunadamente, hoy, no sufrimos este tipo de cosas. Pero es conveniente no olvidar de dónde venimos y las cosas que en su día sucedieron para saber dónde vamos.
Desgraciadamente, algunos siguen utilizando las mismas armas que entoncese, no tan sangrientas como las metralletas pero que a mí me dan el mismo miedo. Tensan y tensan la cuerda sabedores de que su victoria es la ruptura de la cuerda y que, para que no se rompan, la otra parte es la que debe soltar.
El PP sigue forzando y forzando. Los hijos y los nietos de algunos de los que provocaron las situaciones que llevaron, por ejemplo, al hecho que arriba os explicaba.
Destensionar y hacer propuestas. Ésa es la función que creo yo de la oposición. Y ésa es la visión de Estado que hay que tener. Sentido de Estado.

martes, 23 de enero de 2007

7

Joan Antoni Baron i Ernest Maragall dissabte a la inauguració de la 7a Escola Bressol Muncipal a Mataró

7 són les Escoles Bressol Municipals que hi ha a Mataró.
Ja us vaig explicar dissabte la importància de la educació, i el dia que havíem montat amb el Conseller d'Educació, l'Ernest Maragall.
Crec que, si hi ha algun Ajuntament a Catalunya, i potser a tota Espanya, que això s'ho creu és el de Mataró.
7 Escoles Bressol que acullen quasi bé 700 nens i nenes que pemeten a moltíssimes mares i pares gaudir (i avis i àvies) gaudir d'uan llibertat que, si haguessin d'hagut esperar-se a que la Generalitat de Catalunya a l'època de CiU i el PP els hi hagués fet, no tindrien aquesta llibertat.
Recordem que el govern nacionalista que molts anys va ser sostingut pels nacionalistes ultraconservadors del PP va fer a Mataró, en 23 anys.... 0 (zero) places. Cero Patatero. Potser és el que volien, que les dones es quedin a casa a netejar i a parir i que els marits les mantinguin. Imagino que forma part del decàleg del bon militant conservador. Fàstic.
Per això dissabte a Mataró es va viure un dia d'esclat d'alegria de la ciutadania que omplia a vessar "Els Menuts", i que van deixar bocabadat al Conseller, que crec que no s'ho esperava.
Un cop més, a l'Ajuntament de Mataró d'en Joan Antoni Baron i dels socialistes, FEINA FETA.

lunes, 22 de enero de 2007

Incognitas...


Recogo el testigo que me pasa Javi de un Meme que, como la mayoría de veces, llega de Joana.
Se trata de explicaros 10 detalles sobre uno mismo que no tienen que, necesariamente, ser ciertos. Espero vuestra participación intentando adivinar los verdaderos y los falsos.
Espero sorprenderos. Os sorprenderé, ya aviso.
  1. Fuí a Valldemia. Fuí, como dicen en mi barrio, un Valdemiero. Desde los 5 hasta los 18 años, casi ná. De mi generación no hay ningún pepero, pero de otras quintas son Toni Fernández, Joan López, Albert Fernández, Rovira...
  2. Debo ser el único en Vista Alegre que no sé bailar sevillanas, ni tocar la guitarra, ni dar palmas, ni las castañuelas ni nada de nada... En ese tipo de ambientes soy, y eso lo hago muy bien, bulto. Siempre hace falta alguien que haga de bulto. Son muchos años practicando, y me sale muy bien.
  3. Soy católico. No profundamente, pero me considero católico. Rezo cada noche antes de dormirme. Lo escondo porque me mola meterme con ellos dos, que también son muy católicos. A partir de ahora ya no podré hacerlo.
  4. La segunda vez que pude votar, fue en las Municipales del '95, y vote a Joan López, del PP, puesto que era el 2º entrenador del Cadete del Mataró y, como lo entrenaba Toni Fernández, y era muy buen tipo, le voté. En la primera, eran las Europeas del '94, voté al Partido del Mar y la Montaña. Menos mal que con la edad según qué tonterías se pierden y, al año siguiente de votar al PP, me dí de alta como militante del PSC.
  5. Pertenezco al que veo que es un grupo importante de bloggers que es el haber estado en varios castings de programas de televisión. En Alta Tensión, en el 2001 no me escogieron, pero en el Euromillón, en el 2002, sí. Lo malo es que cuando me tocaba ir, lo retiraron de pantalla. Me quedé sin ver a Paula Vázquez. De hecho, era mi única intención...
  6. Fuí directivo del C.E. Mataró con tan sólo 17 años. De hecho, tuvieron que esperar unos meses para darme de alta puesto que los Estatutos no permitían que lo fueran los menores de edad. Fueron dos años muy intensos, de formación continua. Primero con Pallarés (dónde estará?) y luego con Rafa Campos & cia... Empecé de socio con 16 años, estando el equipo en 1ª Regional, años durísimos. Mi sobrino grande también ses socio desde el día en que nació, el 03.02.2000.
  7. Llevo 13 temporadas arbitrando fútbol. Empecé después del Mundial de fútbol de EEUU y aún sigo. Pito poco por falta de tiempo, pero sigo considerándome árbitro. Por eso, según qué críticas, no es que no las oiga, es que ya ni me duelen. Siendo árbitro tienes que encajar muy bien, je, je.
  8. Sufro por la escasez de nieve. Un invierno bien se merece 4 o 5 esquiadas para soltar adrenalina. Lo hago desde pequeño, y cada año, cuando se acercan las Navidades, ya me entra el gusanillo.
  9. No siempre he estado tan gordo. De hecho, la culpa es de mis exnovias (las que me han durado un tiempecillo), que hicieron que dejara de practicar deporte, y de sus madres, que todas cocinaban como los ángeles. De hecho, puedo asegurar que cada una de ellas me ha costado 10 kg, así estoy. Siempre acaba siendo culpa de ellas...
  10. Hablando de mujeres... tema complicado... dejémoslo en que ahora mismo soy feliz. Ahí lo dejo. Me piden que ponga mi tipo... Pues altas, rellenitas, que sonrían siempre, y que les guste abrazar.

Pues eso, al que adivine todas le pago una cena en el Alsus (es la excusa para poder ir sin que se entere mi dietista, que me machaca y me mata de hambre)

sábado, 20 de enero de 2007

Avui, Educació

Avui és el dia de l’Educació al Maresme.
Durant gairebé tot el dia, ens acompanyarà el Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’Ernest Maragall.
Pel matí, a Teià, col·locació de la Primera Pedra del futur Institut de Teià. Un altre poble més del Maresme que podrà comptar amb un Institut propi, i els joves del poble no hauran de desplaçar-se cada dia per fer la secundària a altres poblacions veïnes.
Al migdia, inauguració de l’Escola Bressol “Els Menuts” a l’Escorxador (El mítico Matadero) amb més de cent places pels infants. Una molt bona notícia pel barri d’ El Palau.
Això hem fa recordar que ara fa 4 anys, a petició de varis agents de la societat civil de Mataró es va celebrar una Audiència Pública per parlar del tema. Audiència que en Manel Mas i en Sergi Bonamusa van haver de torejar davant d’una sala plena a vessar de mares i pares exigint explicacions a l’Ajuntament de Mataró.
El govern, íntegrament socialista en aquells moments, va aprofitar per presentar un Pla (made in MM) d’allò que es volia fer els propers anys, és clar que les mares i pares que en aquells moments hi assistien volien que es fes màgia i apareguessin 4 escoles bressol en 3 mesos, però jo vull quedar-me amb una de les últimes frases que va dir en Manel Mas, quan intentava convèncer als qui omplien la sala de què aquella era una competència de la Generalitat de Catalunya: “I, des de l’Ajuntament de Mataró, i jo personalment, esperem que els propers mesos hi hagi un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya que faci que aquestes mancances es vagin normalitzant els propers anys”. Dit i fet. Ahir, El Tabalet, avui, Els Menuts, demà Bombers, Via Europa... algunes d’elles Municipals, i totes amb ajuts d’aquell que més ha de vetllar, la Generalitat de Catalunya.
Després, i ja com a PSC, anirem a dinar amb el Conseller i representants del mon educatiu de Mataró, els quals podran saber de primera mà què pensa aquell que en té les responsabilitats.
En acabar, curta però segur que efectiva reunió del Conseller amb el mon educatiu d’Arenys de Munt, la Rosa, candidata socialista al poble, ho ha muntat. (Gràcies Laura)
Després, el mateix però a l’altre Arenys, en aquest cas amb el candidat de Mar, en Ramon Vinyes, qui celebrarà el seu acte de proclamació apadrinat pel Conseller a mitja tarda en un lloc maquíssim i que us recomano per comprar aquell vi o cava que no trobeu enlloc o per fer un sopar romàntic, “El Club del Cep” al polígon Valldegata Darder, per sobre del McDonalds d’Arenys. També ens hi acompanyarà la Consol.
I, sense adonar-nos, haurem arribat a la nit havent-hi estat a 4 pobles, havent conegut de primera mà com estan les coses a nivell d’Educació de 3 pobles, inaugurant una escola bressol més i proclamant a un altre candidat socialista del Maresme.
T’hi sumes?
Cambio de tamaño de la letra, me lo pide Vaquer.

miércoles, 17 de enero de 2007

Salvador Casas, torna la tranquilitat

Una altra proclamació de candidats socialistes al Maresme. En Salvador Casas. Jove, que sap molt bé el què vol. L'acte ens va sortir molt bé, dels millors. Maco, emotiu i amb propostes de futur.
Les "madrines", Consol Prados i Marina Geli, de luxe.
En Vaquer, fantàstic. Los niños crecen.
Ahir al vespre es va celebrar la proclamació pública de Salvador Casas com a candidat socialista a l’alcaldia d’Argentona a les properes eleccions municipals del 27 de maig.
A l’acte hi van assistir un centenar de persones del poble, a més a més de dues convidades especials. Consol Prados, Diputada al Parlament de Catalunya i Marina Geli, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.
L’acte va començar amb un vídeo commemoratiu que repassava la vida personal i política del candidat i, amb la presentació del Primer Secretari de l’Agrupació local de la Joventut Socialista de Catalunya, es va fer un repàs de la última legislatura i dels resultats obtinguts a la mateixa pel PSC Argentona. La diputada Consol Prados va insistir en el caràcter municipalista dels governs socialistes a la Generalitat de Catalunya tant de l’anterior President Pasqual Maragall com de l’actual en José Montilla.
La Consellera de Salut Marina Geli va voler centrar el seu discurs en el descrèdit que estan sofrint els polítics degut als escàndols que hi ha hagut els últims mesos en diversos llocs d’Espanya i el seu ressò mediàtic. També va fer un repàs de la feina de la Conselleria de Salut a la comarca els últims anys, tant pel què fa a l’Hospital de Mataró com la ampliació o construcció de nous CAP’s degut al fort augment de la demanda dels últims anys.
En Vador Casas va repassar diversos aspectes com el voler ser l’alcalde per poder superar aquesta etapa conflictiva d’aquests anys, fer que la tranquil·litat torni al poble i per treballar intensament pels ciutadans d’Argentona i nous projectes com poden ser el desenvolupament del Pla d’Equipaments, accions per potenciar el comerç del poble i engegar la gestió del nou equipament cultural “La Sala”.
Divendres al vespre, Josep Maria Serés a Alella amb en Joan Rangel, i dissabte a la tarda, Ramon Vinyes a Arenys de Mar amb l'Ernest Maragall.

martes, 16 de enero de 2007

Batasuna - PP: Coincidencias

El sábado hubo dos manifestaciones multitudinarias en Madrid y en Bilbao contra ETA.
En la de Madrid, el PP utilizó las excusas más absurdas posibles con tal de no ir e intentar desautorizar a Zapatero, y en la de Bilbao, Batasuna tampoco asistió con excusas del mismo calibre.
Demasiadas coincidencias, no?
Batasuna y el PP no son lo mismo pero, al ser extremistas y radicales, demasiadas veces coinciden con el resultado final de sus acciones.
Yo, si fuera del PP, no me gustaría nada el que hubiera estas concidencias. Bajo ningún concepto aceptaría el acabar pareciénconos tanto a un partido, en principio, antagónico al mío. Me extrañan los silencios de las bases del Partido Popular. Imagino que los supuestos réditos electoras les ciegan.
Pero no es eso.

viernes, 12 de enero de 2007

Fuera Máscaras


Imatge del Ple de desembre
Fuera Máscaras. Es lo que han hecho los candidatos a alcalde de la derecha en Mataró.
Los unos y los otros ya han manifestado abiertamente que están dispuestos a pactar con el único objetivo de que Joan Antoni Baron y el PSC no renueven la alcaldía de Mataró la próxima primavera.
Por fín, y sin tener que ir al notario, la derecha se quita las máscaras, descubre qué cara tienen y tanto el nacionalista como el ultraconservador se dan cariñito en los medios y se lanzan flores en un noviazgo que intuyo que no tan sólo es púbico, si no que posiblemente también haya habido contactos que no querrán que se sepan para mantener engañado al electorado.
Ganas tengo de que se acerquen las fechas electorales puesto que, por fin, veremos una lucha derecha - izquierda. CiU olvida su nacionalismo catalán i el PP olvida su rancio nacionalismo español.
Veo que se están preparando a tope. Normal, como ellos no tienen una ciudad que gobernar...
Fuera Máscaras.

miércoles, 10 de enero de 2007

El meu Barça

Mundo Deportivo va encetar fa uns mesos, coincidint amb el seu Centenari.
Una promoció perquè els lectors escollissin el seu onze ideal de tota la història del Barça.
Jo hi vaig participar plantejant un onze emotiu barrejar entre el què va guanyar la Lliga 84-85 (la primera que vaig veure) i que el seu onze tipus era Urruti, Gerardo, Migueli, Julio Alberto, Víctor, Alexanko, Carrasco, Schuster, Clos (de Rocafonda), Archibald y Marcos (també hi van jugar, Calderé, Rojo, Manolo -de La Llàntia- Tente Sánchez...) i que va ser el mateix que va perdre la final de Sevilla i el Dream Team, amb noms que tothom coneix.
En tot cas, m’agrada el resultat final dels més votats i l’onze. És aquest:Els meus canvis serien:
  • Treure en Maradona. No m'agradava. No m'agrada. I en el seu lloc, l'Albert Ferrer com a lateral dret, i, d'aquesta manera, en Puyol faria de central (en Koeman ho necessitava).
  • Treure en Johan Cruyff per fer-lo entrenador i perquè m'ha de caber en Luís Enrique (mala lecha asturiana, sempre fa falta).
  • Laudrup a l'esquerra i en Deco a la dreta. Són d'aquells jugadors que juguen millor amb la banda canviada per poder encarar millor la porteria.
  • A la banqueta, amb en Johan Cruyff com a míster, hi hauria l'Urruti, l'Eto'o, en Hristo, en Migueli, Bakero, Eusebio, Julio Alberto, Quini, Txiki Begiristain, De la Peña i Laurent Blanc

I tu, quin onze faries?

martes, 9 de enero de 2007

Silencio, ruido

Admito que en estos últimos días no he sido capaz de continuar con la periodicidad que he llevado en el blog a la hora de colgar posts al menos un día entre semana. A parte del no disponer, todavía, de Internet en Can XarXes, el problema convertido en debate personal interno era el atentado de ETA.
Habiendo habido un terrible (lo son todos, pero la enorme carga de mala leche que la furgoneta llevaba era exagerada) atentado de ETA, después de muchos meses, con una tregua firme y parecía que sólilda, con dos muertos después de AÑOS, que nos han devuelto a aquella macabra rutina de aceptar que hay alguien que no se sabe muy bien porqué mata a otras personas porque se creen en su derecho, a la macabra rutina de los minutos de silencio, de las imágenes en televisión, de la espectacularidad de las fotos en los medios escritos... Maldita rutina!!!
El artículo de hoy de José F. de la Sota en El País creo que os hará entender el porqué no he querido escribrir, puesto que los temas que tenía preparados eran de la rutina real, la rutina a la que nos habíamos acostumbrado, temas para escribiros de las plazas de Mataró, de lo que pasa diariamente a dos recién emancipados, del día a día de lo que pasa en la calle, en las calles de Mataró, de mi barrio, de la ilusión de los nuevos candidatos socialistas a alcaldías... Pero creo que todo era demasiado frívolo. Os transcribo el párrafo que a mi entender creo que lo resume todo:
"...El silencio de ETA nos ha dejado hablar y escribir de otras cosas en los últimos meses. Nos ha dejado respirar y pensar. No ha sido suficiente. Nos ha dejado comprobar que hay vida más allá de la agónica existencia de esa organización que nos quiere imponer su partitura. Algo muy peligroso. Daba lo mismo que los analistas se dedicasen a descifrar el silencio elocuente o inquietante del plomo. ¿Quién tenía razón? Ahora, entre otros ruidos, tenemos que asistir a discusiones bizantinas sobre quién estaba en lo cierto y quién se equivocaba interpretando los silencios (el silencio) del terrorismo etarra. Silencio relativo, porque jamás dejamos de percibir la música de fondo de la kale borroka, que es como el preescolar del terrorismo, es decir, la violencia de baja intensidad. ¿Qué querían decirnos si es que querían decirnos algo que no supiéramos? Es evidente que ETA no utiliza el silencio como John Cage. De la misma manera, parece claro que su naturaleza no se aviene con el silencio. Su lenguaje tiende a ser explosivo y su sintaxis férrea y tirando a plomífera. Son monolingües. Su único idioma es la violencia. Es triste; también algo ridículo que esta gente te obligue a constatar lo obvio..."

jueves, 4 de enero de 2007

Los Auténticos Reyes

El Martes se comprobó que, en estas Fiestas, los Auténticos Reyes son LOS NIÑOS. Son ellos los que viven con mayor intensidad las mismas, y es por ellos por los que sigue valiendo la pena seguir las tradiciones, al menos en cuanto a lo que respecta al tema regalos.
Más de 2500 personas en el Parc Central para recibir a los Pajes Reales, 2 vueltas enteritas al perímetro del mismo, increíble! Parece que a Mataró le encanta salir a la calle, y eso que los que siempre están advirtiendo catástrofes siguen insistiendo en aquello de que Mataró es GRIS (ahora resulta que enamora), y que es aburrida. Pues menos mal!!!
Esa minoría (así tengo que definirles) que sigan con sus malos augurios, que el resto seguiremos trabajando (cada uno a nuestra manera) por seguir haciendo que Mataró salga una vez sí y otra también a la calle a relacionarse, a asistir a espectáculos tan bonitos como el que tuvimos el martes.
A parte, me cuenta uno de los pajes que vinieron de Oriente (del Oriente de Mataró) que constató varias curiosidades en cuanto a los niños y niñas a los que recogió la carta:
  • El 90% utilizaron, al llegar al Paje, el Catalán como lengua con la cual dirigirse al mismo.
  • 2 terceras partes escribieron la carta en Catalán.
  • Había niños de todos los barrios, pero sorprende la gran cantidad de Rocafonda y de Cerdanyola.
  • Muchos niños y niñas con rasgos orientales, sin serlo los padres.
  • Una cuarta parte de los niños venían de los pueblos vecinos: St. Vicenç, Argentona, Cabrils (los que más), Cabrera, Dosrius, Òrrius...
  • Todo el mundo tiene cámara de fotos digital, hasta las abuelas.
  • En cuanto a escuelas con mayor afluencia de niños fueron, por este orden, Anxaneta (tengo la sensación que vino absolutamente todo el colegio), Santa Anna Torrent i Camí del Mig.
  • En el lenguaje de los niños tiene sentido PSP, DS, Wii, Pro, 360... de la misma manera que puede tenerlo para los adultos IRPF, PDES, PEMU, PMC...

Huelga decir que muchas de estas curiosidades no tienen nada que ver con lo que el Paje del Oriente de Mataró se está encontrando en su visita a Vista Alegre.

martes, 2 de enero de 2007

Missatgers Reials

Aquesta tarda, a les 5, arriben els Missatgers de Ses Majestats els Reis d'Orient al Parc Central. Els rebrà l'alcalde (des de fa uns dies, alcalde i candidat socialista). Hi seran fins que tots els nens i nenes hagin pogut entregar la carta amb les demandes pels Reis.
Un amic d'un amic d'un amic que és Missatger Reial em diu que és un dels dies més macos de l'any per a ell donat què els nens i nenes són molt agraïts i demanen coses molt maques. La majoria volen joguines per a ells, però sempre n'hi ha que demanen la Pau al mon o joguines pels més pobres.
Amb la inocència que ho fan i la cara que fan es veu que ho demanen de tot cor, i s'agraeix que els més petits es conscienciïn dels problemes que els grans no sabem solucionar.
Els Missatgers també hi seran dimecres i dijous a diferents punts de la ciutat, entre ells al local de l'Associació de Veïns de Vista Alegre, entre les 6 i les 8. És un bon moment per pujar al barri i fer un itinerari entre el Pessebre, el Parc amb els jocs infantils, que ens els canviaran ben aviat i la visita al Missatger.
Jo no m'ho perdré, que tinc moltes coses demanades als Reis i vull entregar la carta dels primers!