Ni més ni menys

Al gener vam fer "Mengem-nos el món", un acte a on a la seu d'una entitat Rociera (Divina Pastora), una entitat de nousciutadans (Bolivians de Mataró) ens van fer i explicar el dinar, i, mentrestant, vam fer un taller de castells (Capgrossos de Mataró)

L’Ajuntament de Mataró vam començar fa unes setmanes una campanya de sensibilització ciutadana a nivell intercultural. Campanya pionera a Espanya. I agosserada com poques.
Som una ciutat que en 8 anys hem passat de tenir el 4% d’immigrants al 17,4% actual. En números, parlem de passar de 4000 a 21500 persones.

Aquesta va ser una situació extraordinària, nova, difícil per no dir impossible de preveure, i molt difícil de gestionar. De gestionar, com no, pels Ajuntaments, l’Administració més propera i que més ens preocupem pel conjunt de la ciutadania.

A Mataró vam tenir molt clar des del principi que aquest era un fenomen que havíem de treballar, que n’havíem de parlar, pactar, consensuar amb tothom (partits polítics i ciutadania organitzada), donat que ens jugàvem, ens juguem molt, ens juguem el futur de mínim dues generacions pel què respecta a convivència i cohesió social! No volem ser França, no volem les banlieurs!

La campanya, amb el nom de Ni més ni menys, neix amb L’objectiu és informar, amb rigor i de forma clara, sobre l’objectivitat de l’Ajuntament de Mataró a l’hora d’aplicar els criteris per tal d’atorgar ajuts socials, llicències d’activitats o accedir a determinats serveis públics. Al mateix temps es pretén canviar la percepció de determinats sectors de la població sobre l’existència de discriminació positiva envers la població nouvinguda.

La campanya s’emmarca dins del Pacte per a la Nova Ciutadania on es va acordar impulsar actuacions de sensibilització dirigides al conjunt de la població per a la deconstrucció d’estereotips i prejudicis envers la immigració. Aquestes actuacions es duen a terme amb la participació i la complicitat del teixit associatiu de la ciutat (imprescindible).

Els objectius globals són afavorir el principi d’igualtat de tracte, facilitar la coneixença del fenomen de la immigració, lluitar contra les idees, actituds i actuacions xenòfobes, discriminatòries i racistes, potenciar la participació en la vida social de tots els col·lectius i en definitiva potenciar i fomentar la cohesió social.

L’augment de les persones en situació de desocupació, i per tant, de la demanda de serveis socials i d’altres serveis públics, afavoreix l’aparició de un sentiment de competència sobre els recursos socials i econòmics per part dels sectors de població autòctona envers les persones nouvingudes. Això es tradueix freqüentment en expressions de rebuig, discriminació i desconfiança i en la creença que aquests col·lectius nouvinguts són beneficiaris d’un tracte de favor o discriminació positiva per part de les administracions públiques en l’accés a serveis públics.

“Ni més, ni menys” pretén demostrar que això és únicament una percepció no fonamentada, no una realitat. I ho diem ben clar.

Andalusia i Mataró. Nous temps.

S'apropa el Dia d'Andalusia, el 28 de febrer.

A Mataró, aquest dia, es celebra des de fa 35 anys, almenys.

Aquest any, però, hi ha una gran novetat. El conjunt de les nou entitats andaluses de la ciutat s'han federat (FECAM: Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Mataró) i han sumat esforços.

Totes elles, amb una mitjana de 20 anys d’història a la nostra ciutat, excepte la Casa de Andalucía, amb 35 anys, i la Penya Bètica, amb 5 anys.

És a dir, gent amb molts i molts anys al darrere treballant per la cultura a la nostra ciutat, per la convivència, per la cohesió social als nostres barris. Som entitats que històricament hem estat als barris de Cerdanyola i de Rocafonda, però que han tingut, i tenen vocació de ciutat.

Estem en una època de canvis estructurals a la nostra ciutat, i les entitats de cultura popular andalusa no es podien quedar al marge. Un cop superada l’etapa de què els creadors, els fundadors, els dirigents de les entitats era gent que havia nascut i viscut uns anys a Andalusia, que el portaven a la sang, al cor, i que aquesta enyorança era el què els empenyia a fer treball a les entitats.

Nosaltres ara som fills o néts d’aquelles primeres persones que van pensar que fer una bona xarxa social era la millor manera d’estimar-se la seva terra. Però això ja ha acabat. Nosaltres pensem que ara han de diversificar les entitats, fer coses diferents, sense deixar la base de la seva raó de ser, què és una cultura molt marcada.

Tornant a la federació, consta d’un òrgan de govern intern, la Junta Directiva, a on hi ha un membre de cada entitat, a part del President. S'han estat trobant un cop cada dues setmanes, i darrerament una mica més per preparar el Dia d’Andalusia de Mataró 2011. això vol dir que totes les entitats són copartíceps de les activitats que puguin generar.

El Dia d'Andalusia què han parit farcit d’activitats culturals, i fetes a tota la ciutat. Al centre, a La Llàntia, a Pla d’en Boet i a Cerdanyola. Una exposició de quadres de gent altament reconeguda de Mataró (un milió de gràcies a la gent del Dimarts al Llimoner), artistes d’alt nivell, amenitzada la seva inauguració amb cantaores i bailaoras de Mataró (avui divendres a les 8 del vesprer a Boet); una conferència al voltant del Flamenc, amb un expert vingut expressament de Còrdoba, l’ofrena floral a Blás Infante, com sempre, i la presentació d’un llibre que va fer una entitat de Tertúlia Flamenca de Badalona en complir 25 anys. Un programa en el qual volem celebrar que el flamenc ha estat declarat “Patrimoni Cultural Inmaterial per la UNESCO” fa tres mesos, conjuntament amb els nostres estimats castells.

Una nova fornada de dirigents de les entitats, amb una altra manera de pensar, amb una altra manera de fer, i súper respectuosos amb la gent que hi han estat fins ara, són els encarregas de donar una llarga vida al moviment cultural andalús de la nostra ciutat una generació més. Tot un repte. Des d'aquí els vull esperonar a continuar amb aqueta feina.

Sort!

Más rarezas: Can Fábregas y Ciller

Roda de Premsa a on l'Alcalde anuncia el sobreseiment del cas. Envoltat dels tres portaveus dels grups del govern, sempre caracteritzats pel recolzament màxim i la lleialtat al projecte.

Semana de sentimientos a tope. Un lunes de San Valentín que será de aquellos de no olvidar en mucho tiempo.

Precisamente por una par de rarezas. Hace un mes os hablaba de otros sentimientos encontrados con muchas rarezas en la época Navideña. Y mira por dónde este lunes, San Valentín, día que mucha gente critica porque es el Día de los Enamorados inventado por El Corte Inglés, es el día en el cual se allana más el camino para que estos grandes almacenes se acerquen a Mataró.

La gran locomotora comercial, denostada por casi todos los entornos políticos de Mataró, que no de la ciudadanía, que ya hace 4 años que viene pidiéndola con insistencia, se abre camino.
Foto del Capgròs, a on es veuen als ja NO imputats Basas i Baron, juntament amb en Teixidó, Regidor d'habitatge, visitant el solar a on anirà El Corte Inglés
Y cómo? Pues con el sobreseimiento de la causa que la CUP instó, planificó, programó e incluso patrocinó moralmente, se levantan las medidas cautelares, y se permite que se acaben de quitar los últimos bloques de uno de los muros, se eliminen los subsuelos, y se permitan que, cuando estén preparados, El Corte Inglés empiezen las obras. Serán mil puestos de trabajo en nuestra ciudad.

Obras que traerán una inversión a la ciudad de 180.000.000€, es decir el doble d elo que costó Cristiano Ronaldo. Eso quiere decir trabajo para mucha gente en la ciudad durante el aproximadamente año y medio de obras, trabajo para un tipo de gente que en la ciudad vamos (desgraciadamente) sobrados, y que esperemos sean los contratados por la constructora encargada de la obra.

Y, al abrirse, dejará en la ciudad, sólo en sueldos directos, la friolera de 35.000.000€ cada año! Dinero que revertirá en la creación de riqueza en la ciudad, y que nos ayudará a salir del hoyo del 19% del paro en el que nos encontramos.

Pero, sobre todo, sobre todo, sobre todo, será porque dos amigos, dos compañeros, ya no están imputados en el caso. Ya podrán estar tranquilos. Que, aunque sabedores de su inocencia, no es nada agradable estar imputado en una causa y menos aún cuando piensas que eso es lo mejor para tu ciudad, y aliiará la economia de la misma y ayudara a muchas familias a no pasarlo tan mal como ahora.

Qué han conseguido los que no lo querían? que han conseguido los de la CUP, y los de CIU que se abstenían en todo y nunca nunca nunca han apoyado al Gobierno de Mataró? Pues han conseguido que todo estuviera parado un año. Doce meses más que tardará El Corte Inglés en llegar a Mataró por la cabezonería de algunos, y la judicialización de la política de otros, que lo que pierden en los debates, que lo que pierden haciendo política (y eso que les encanta ningunearnos a los que estamos gobernando la ciudad), lo quieren ganar en los juzgados!

Yo he sido muchos años árbitro, y siempre estuve en contra de que los equipos impugnaran los partidos; lo que no se gana en el campo, que no intentaran ganarlo en los despacho federativos (justicia deportiva). Pues eso. Claro, no?

Por fín, Baron y Bassas, Bassas y Baron, pueden estar tranquilos. La más independiente de las columnas del Estado de Derecho, la judicial, les ha dado la razón. Ahora, a parte de sus conciencias, su cabeza estará tranquila. A alguno de ellos le dolía la rodilla el martes... algún intento de salto del tigre celbrándolo? :)
Foto del Tot Mataró a on la seva Directora, la Carme Rodríguez, lliura el premi a en Ciller
También el lunes se celebró el acto de entrega del Mataroní de l'Any, que organiza desde hac eun par de años El tot Mataró, la histórica revista gratuíta de información de la ciudad, con casi 30 años a sus espaldas. Después de elegir 15 primeros candidatos, de ir eliminandos 3 cada semana, 2 la última, quedaron los tres finalistas.

La verdad, personalmente, pensé que el gran favorito era Carles Guanyabens, President de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, que este año se ha metido en "Champions" con la Torre de 9, y que,. después de 6 años inmaculados en el cargo, acaba de abandonar la presidencia. Con uan base social espectacular, bien estructurados y organizados, siendo una votación popular, pensé que sería el elegido.

Pues no. El elegido fué Juan antonio Ciller, súper activista de la ciudad. Ex entrenador de fútbol de la Orsa, de la Cerdanyola, Mataronesa, Vilassar... Miembro de entidades juveniles en su época en Salesianos, alma mater de la Caminada per l'Alzheimer que reúne a 3000 personas cada septiembre, miembro currante de EPMA, la entidad de teatro amateur histórica del barrio de Cerdanyola y con vocación de ciudad, y, personalmente, un compañero y gran amigo de algunas fechorías! Con él, y gracias a él, estuve en Nicaragua hace un mes conociendo el Boris Vega, nuestro estimado barrio de Estelí, conociendo la realidad de aquella zona, y conviviendo con gente majísima.

Tengo que admitir que, a pesar de que Guanyabens es una de aquellas personas con las que tengo un trato exquisito, de aquellas personas que no pueden caerte mal de ninguna de las maneras, y que entiendes el cariño masivo que tiene en su entidad. Pues eso, a pesar de todo, Ciller es mi amigo. Es otra de esas personas que es imposible sentirte mal, una de esas personas que se desvive por el resto (alguna experiencia con Ana Mari al respecto hemos vivido en Nicaragua...).

Verle con la ilusión con la cual, a partir del mes de Abril (sí, sí, Abril!) organiza la Caminada per l'Alzheimer, mientras coordina todo lo respectivo a Salvando el Nido, se interesa por la próxima exposición de pinturas de EPMA o está ayudando a cualquier amigo en cualquier "jaleo", es lo que hace que la gente haya optado por votarle (tengo que admitir que jamás he votado por nadie en este concurso, creo que a priori debo permanecer neutro).

Toda una sorpresa, toda una alegría para mucha gente, todo un premio que jamás pensó llevarse el amigo Ciller. Todo un ejemplo. Que siga así!

Vaya rarezas. Vaya lunes más inesperado. Vaya con San Valentín, que nos ha enamorado de El Corte Inglés!

La Participació al Pressupost 2011. Què hem fet, i com ho hem fet.

Vista general del CC Pla d'en Boet abans de començar l'Audiència Pública. Foto: Cap Gròs

Dins del complex procés d’elaboració del PAM (Pla d’Actuació Municipal) i els pressupostos, hi ha un element destacable que és la seva vessant participativa. A Mataró, des de fa anys, aquesta vessant ocupa una posició cabdal i s’estructura a través de la xarxa d’espais participatius sectorials i territorials, és a dir els consells municipals de participació.
El marc pressupostari per l’any 2011 es va presentar en un Consell de Ciutat extraordinari celebrat al novembre.
Posteriorment, aquest avantprojecte de PAM i pressupostos 2011 s’ha presentat en tots els consells de participació. Actualment a Mataró comptem amb 13 consells sectorials, 5 territorials, 1 consell de ciutat, 4 consells dependents d’organismes autònoms i 4 d’empreses municipals. Això significa que s’ha treballat amb més de 600 persones. Cartell Audiència Púbica 2011
Al gener es va celebrar l’Audiència Pública a la qual es va convocar a totes aquestes persones, així com a la ciutadania en general. A aquest acte hi van assistir gairebé 200 persones. Més que mai. La majoria de les propostes van ser de caire social.
El document final del PAM 2011 s’ha elaborat a partir de les aportacions fetes en tot aquest procés, escoltant a la gent, debatin-te les propostes i valorant-les sent realistes.
Cal destacar que en el marc de les reunions dels consells municipals es va treballar en coherència amb tot allò que suposa la situació de crisi econòmica actual, millorant la proposta inicial.
Cal felicitar-nos, doncs, de la participació de la ciutadania, organitzada o no, en tot el procés, i cal felicitar-nos del producte final, un Pla d’Actuació 2011 fet per tots i totes.

Fa 7 anys, fa 4 anys, ahir, avui i demà, Baron.

Fa una mica més de 4 anys escribia un post sobre l'elecció d'en Joan Antoni Baron com a candidat del PSC Mataró a l'alcaldia de Mataró. Li deia Ahir, Baron. Avui, Baron. Demà, Baron. (aprofito per tornar a posar la foto de llavors de la Marga Cruz)En el mateix, recordava des dels primers temps treballant junts a la Sectorial d'esports fins arribar a la seva elecció per primera vegada com a cap de llista del PSC Mataró a unes Eleccions Municipals.

Doncs bé, ahir al vespre vam repetir. Vam fer l'Assemblea del partit en la qual per una majoria aclaparadora, gairebé unànim, el vam tornar a escollir candidat.

No crec que ara hagi de descobrir en Joan Antoni, però sí m'agradri destacar alguns trets d'ell ara que he pogut compartir gairebé 4 anys molt a propo d'ell treballant per la ciutat.

I ho dic, principalment, perquè tenim el millor candidat. No només és el millor candidat que el PSC Mataró podria presentar per guanyar aquestes eleccions, si no què és el millor candidat, la millor persona que hores d’ara, a la nostra ciutat, es pot presentar per fer d’Alcalde. I, per descomptat, qui millor pot fer aquesta feina.

Un home que durant els últims set anys ha dedicat tots els seus esforços a treballar incansablement pels mataronins i les mataronines. En aquest temps, el seu nom ha esdevingut a la nostra ciutat sinònim de compromís, eficàcia i proximitat.

Compromís responsable amb la seva tasca com alcalde: set anys de dedicació absoluta a la nostra ciutat, la seva gent i la seva manera de fer. Compromís transparent: allò que és promet s’ha de fer sí o sí, i calguin els esforços que calguin. Tot és poc per fer de cada promesa una realitat.

Compromís ideològic com a socialista: Mataró ha de seguir essent una ciutat de tots i per tots, sense exclusions, cohesionada i il·lusionada amb el futur. Compromís basat en sòlids valors i profundes conviccions.

Per tot això, el vaig votar, i per tot això vaig demanar el vot als meus companys.

Ara, a treballar. Ara, a suar la samarreta. Ara, a fer pinya. Ara, a mirar ben amunt!