Alegría, que es Navidad!!!

Dedicatto a la mamma di Charo.
Oggi abiamo vinto una vataglia.

Puede ser,
que me haya equivocado una y otra vez,
pero esta vez es cierto que todo va a ir bien,
lo siento aquí en el pecho y en tu cara también
y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve más claro, más fácil no se,
las cosas se van ordenando solas sin querer,
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra no se
mas grande mas bonita y mas facil que ayer,
mas facil que ayer
y esta vez en cambio de una puerta viene un ventanal
muy sólido muy fuerte y con vistas al mar, con vistas al mar...
Y puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero la vida me dice que me toca a mí eso de sentirme bien,
y puede ser que me equivoque otra vez...
y ahora que se marcha la tristeza y las penas también
quisiera despedirme diciéndoles
que espero que no nos volvamos a ver
debe ser que pienso igual que ayer
pero del revés todo se be más claro,
más fácil no sé,
las cosas se van ordenando solas sin querer,
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra no sé
más grande más bonita y más fácil que ayer,
más fácil que ayer
y esta vez en cambio de una puerta viene un ventanal
muy sólido muy fuerte y con vistas al mar,
con vistas al mar...
Y puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero la vida me dice que me toca a mi eso de sentirme bien,
y puede ser que me equivoque otra vez...

RESOLUCIÓ DEL III CONGRÉS DEL PSC DE MATARÓ

Aquesta és la resolució aprovada al Congrés del PSC Mataró de fa un parell de setmanes d'on va sortir una nova executiva (foto) i moltes noves idees per continuar avançant en la governabilitat de la ciutat, seguint sent el referent polític a la ciutat i continuar marcatn l'agenda de la mateixa:

Els socialistes de Mataró, en el nostre III Congrés, ens hem dotat d’un nou programa d’actuació política amb l’objectiu de ser el referent de l’esquerra política i social de la ciutat.

Assumim els objectius com a organització, i és sobretot la nova direcció la que ha d’impulsar les noves pràctiques en aquest renovat compromís col.lectiu.

Amb aquesta resolució identifiquem quins són els nostres principals objectius estratègics:

1. Un partit més atractiu
Cal treballar per una organització més permeable i oberta, i amb noves formes de participació que reculli els diferents interessos de la gent i les seves disponibilitats.
Una organització d’acord amb els nous estils de vida i amb sensibilitat amb la conciliació del temps que destinem a altres aspectes de la vida.
Comunicar més i millor la nostra proposta i utilitzar les noves xarxes socials.

2. Un partit amb més gent i amb més presència
Volem sumar gent al nostre projecte i establir nous contactes. Ens volem adreçar especialment a les famílies joves que conformem la majoria de la nostra població; als professionals i als sectors emprenedors en l’àmbit de l’empresa, les noves tecnologies i la cultura; als joves que desconfien de la política o la miren amb desinterès.
Volem incrementar la presència en les entitats i àmbits cívics de la ciutat.

3. Fer més interessant la política, combatre l’abstenció
La política necessita de proximitat i de creativitat. Necessitem generar entusiasme perquè els ciutadans i ciutadanes puguin identificar-se amb nosaltres.
Treballar especialment en les zones de la ciutat que creix l’abstenció oferint un discurs renovat i generador de confiances.

4. Un projecte renovat per la ciutat
Cal actuar des del realisme i la fermesa davant els reptes de la ciutat. Les transformacions demogràfiques, socials, econòmiques,... necessiten d’un projecte engrescador i estratègic i amb propostes renovades per continuar fent la ciutat de les persones.

5. Governar la ciutat
Coneixedors de la realitat i conscients dels reptes, sense cofoisme i amb voluntat de lideratge. Som conscients que hem de renovar noves confiances en el nostre projecte polític, i volem reivindicar la dignitat de la política municipal com l’art de gestionar els interessos de l’espai públic que compartim. Per això volem guanyar les properes conteses electorals, especialment les municipals del 2011.

60è aniversari Drets Humans

Un moment de l'acte (capgros.com)

Ahir es van celebrar els 60 anys de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans, i per aquest motiu, al migidia, a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró han fet un acte de lectura de la mateixa article per aticle amb representants de diverses entitats, col·lectius i escoles. De l'Angeleta Ferrer han assistit un grupet de nens i nenes que han llegit diversos articles de la mateixa

La Declaració Universal del Drets Humans de 1948 estableix que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”.

Fa 60 anys , que els Estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt dels drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, proclamant així el dret a una vida digna per a tots els essers humans.

Els Drets Humans són universals, indivisibles i interdependents i cap no té prioritat sobre l’altre. Per aquets motiu la comunitat internacional ha de tractar al conjunt dels drets humans de manera global, justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes.

60 anys després de la Declaració dels Drets Humans, veiem com aquest Drets encara no són plens. Moltes pobles i individus no gaudeixen dels drets més elementals: el dret a l’aliment, a l’educació, a la sanitat, a la igualtat entre home i dona, al treball...

Amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la Declararció dels Drets Humans, el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon diu:

“És el nostre deure garantir que aquests drets es facin efectius en la realitat –que siguin coneguts, compresos y gaudits per tots, en tots els llocs del món. Moltes vegades, els que més necessiten que es protegeixin els seus drets són els que necessiten estar informats de l’existència de la declaració- i de que existeixen per a tots.”

Es tasca de tots, dels Estats, de les organitzacions internacionals, també des de els municipis i les organitzacions locals, donar a conèixer la declaració del Drets Humans, però més encara el treball pel seu compliment.

Des de l’any 2005 per acord del Ple Municipal, Mataró forma part de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans a la Ciutat –actualment adherits 139 municipis de la provincia- que en l’àmbit municipal preten:

· Difondre el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
· Incorporar dins l’ordenament local els principis i les normes de la Carta com a primera regla jurídica.
· Endegar mecanismes de garantia establerts en la Carta així com les actuacions necessàries per tal d’implementar indicadors de seguiment.

Després de 60 anys, de ben segur que s’ha avançat amb l’acompliment d’alguns dels Drets contemplats en la Declaració, però mentre hi hagi persones en el món que passin fam, no tinguin dret a la sanitat, a l’educació, vegin els seus drets vulnerats o pateixin les conseqüències de la guerra, caldrà continuar treballant en dues direccions denunciant els incompliments i posant els mitjans per la seva aplicació.

Assassins

ETA ha tornat a matar. Del tot condemnable. Tothom, o gairebé, ho condemna.
No se sap massa en nom de qui.
Han perdut, han perdut per golejada, i es nota.
I no saben perdre. I ho demostren mirant de fer canallades com la d'ahir al migdia assassinant a una persona que dona futur, riquesa i feina a la seva gent, a una persona què era dels seus.
Han perdut perquè no van saber arribar a un final pactat, a un final arribant a la Pau, i ara acabaran arribant a un final de detencions, judicis, condemnes i anys i anys de presons lluny de la seva gent.
Van perdre la seva oportunitat, amb un Zapatero valent que fins i tot es va recolzar amb una votació històrica al Congrés per "oficialitzar" les ganes i la necessitat d'arribar a un acord de diàleg.
Diàleg, diàleg i diàleg. No han volgut, no van voler. I ara fan pagar la seva incompetència a persones que no en volen saber es d'això, dels independentismes a cop de pistola.
Són uns assassins, assassins de la bogeria. Que s'ho facin mirar.

Cultura a Cerdanyola

Des de ja fa cinc anys, un grup de veïns i veines del barri de Cerdanyola, amb neguits culturals, es van agrupar en Associació Cultural Cerdanyola, i des de llavors, organitzen una Setmana Cultural d'allò més variat. Finalitza aquest cap de setmana.

L'any passat ja us veig parlar de la marxa popular amb exposició de bolets.

Aquest any tenen nous actes, com la presentació demà del llibre de l'Esther Francia "Transforma tus emociones y construye la vida que tú elijas" i d'altres què es repeteixen com el concert de la Banda Ciutat de Mataró, l'exposició de pintura presidida per l'Alcalde i a la qual vaig assistir divendres passat al vespre a la sala d'exposicions de Maria Auxiliadora, o, un altre habitual però que sempre està ple de gent com és el recital de poesia d'aquest vespre-nit al Casal d'Avis de Cerdanyola, a on els alumnes del taller de poesia de l'Associació reciten els seus poemes acompanyat a la guitarra per en Rubén, el jove President de l'entitat, entusiasta i traballador com qui més, i què es deixa la pell per aquesta Setmana Cultural.

Vull felicitar-los per la seva feina, per la seva empenta, per les seves ganes de sumar pel barri, per demostrar què es poden fer activitats culturals descentralitzades amb pocs mitjans però amb imaginació i molta participació, i dessitjar-los què continuin amb aquesta feina tan important per Cerdanyola.

Un de cada sis*

(Foto: inauguració oficina lleis de barri a Rocafonda. Capgros.com, Albert Canalejo)

En els darrers anys els municipis catalans han estat testimoni de l’arribada d’un important nombre de persones que han emigrat dels seus països d’origen buscant unes condicions laborals i de vida millors. A Mataró, per exemple, un total de 15000 persones en 8 anys, passant de tenir un percentatge d’immigrants (si bé n’hi ha que porten 30 anys a Catalunya) del 7 al 16% del total de la població (19000 de 120000 mataronins).

Això vol dir què un de cada sis mataronins és immigrant, majoritàriament extracomunitari i, d’aquests, la meitat són magrebins (unes 7000 persones).

Per tant, ens trobem amb un fenomen que, malgrat tenir les seves arrels en l’àmbit internacional, afecta al mon local, per ser els Ajuntaments l’Administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i li hem de donar resposta a aquesta ja no tan nova realitat malgrat que el fenomen s’està produint a una velocitat tan gran que sovint els fets van per davant de les polítiques que som capaços d’aplicar.

A Mataró portem aplicant plans per immigrants gairebé una dècada, i fa uns dies vam aprovar per unanimitat de tots els grups de l’Ajuntament un nou Pacte (el Pacte són les línies genèriques en les quals ens basarem per fer els programes i les activitats) amb el seu Pla (el Pla són les actuacions a fer per portar a terme les línies estratègiques del Pacte) per a la Nova Ciutadana. Per això, podem dir que en moltes coses el nostre municipi les nostres polítiques han intentat, si més no, anar a la mateixa velocitat que els fets.

Alguns poder pensar què això són “coses dels polítics”, però res més lluny de la realitat. És un tema què ens afecta a tota la ciutadania, i què els polítics, recolzats per les entitats més directament implicades, las què pertanyen al Consell Municipal de Convivència (és un òrgan de Participació a on som els grups polítics, l’Ajuntament i, com us deia, les entitats que tracten temes d’immigració a on ens reunim i debatem i prenem decisions sobre quina és la millor manera de tractar les politiques vers els immigrants) hem arribat a un acord.

Els polítics n’hem parlat, debatut, treballat conjuntament (Govern i oposició tots plegats) i ens hem posat d’acord,és la nostra responsabilitat, però ho hem fet mirant a la cara a la gent, no amagant-nos dels problemes què hi ha al carrer, sabent que la convivència és difícil però no impossible, sabent què estem en èpoques de canvis, sabent que amagar que hi ha dificultats només feia que entorpir el trobar solucions, i enganyar-nos a nosaltres mateixos i, de rebot, a la ciutadania. No s’hi val enganyar als ciutadans i no s´hi val dir que com Ajuntament no podem fer res. És la nostra obligació i és la nostra responsabilitat, malgrat no tenir sempre tots els recursos necessaris.

Solucionarem els problemes derivats de l’arribada contínua d’immigrants? Doncs tots no, els Ajuntaments no fem miracles, però farem tot el possible per minimitzar-los i per facilitar al màxim la convivència i la integració (aquests Pla i Pacte són la millor eina), sense avantatges per ningú, per descomptat, i aprofitant les moltes coses bones què ens aporten aquests nouvinguts per créixer tots plegats i millorar dia a dia les nostres vides, amb l’objectiu que tothom tenim més clar, la cohesió social.

*Article publicat a capgros.com aquesta setmana

Rumors sobre els immigrants

Intervenció divendres a la tarda al programa "La Guardiola" de la Gabi Morales a Mataró ràdio, en directe des de l'INNOVA360º

Divendres vaig ser convidat per la Gabi Morales al seru programa de Mataró Ràdio, La Guardiola, a on es parlen de diversos temes d'actualitat.

Em va demanar que parlessim dels suposts beneficis que tenen els immigrants a Mataró (i pel què em consta a moltes altres ciutats) i que són rumors que ja fa uns quants anys que circulen (hi ha un interessant reportatge d'un Joan Salicrú al desaparegut Mataró Report de fa uns anys que els trenca tots), però que, malgrat la pedagogia que s'intenta fer amb desmentits constants, és molt difícil aturar-los.

És complicat determinar “els beneficis” que obtenen les persones immigrades, però en qualsevol cas circulen una sèrie de rumors que he intentat agrupar en “Rumors socials”, “Rumors comercials” i “Llegendes i tòpics”.

Rumors socials: beques de llibres i de menjador; distribució escolar; tenen “punts” per entrar a l’escola bressol; ajuts escolars; pisos de protecció oficial; beneficiaris del PIRMI, entre d’altres.

Cal dir, molt clarament, que si en l’àmbit educatiu hi ha alguna discriminació és negativa, ja que apliquem un principi de redistribució dels alumnes entre les diferents escoles de la ciutat, tant de la xarxa pública com concertada. Això provoca que alumnes d’origen nouvingut que viuen a Rocafonda o El Palau, atès les Necessitats Socio-educatives especials, s’han de matricular en escoles situades en barris amb menor pressió migratòria, com el Centre o l’Eixample.
Les beques de menjador no les gestiona l’Ajuntament. Les atorga les AMPE’s, atès que coneixen millor la realitat socio-econòmica de les famílies.
No hi ha cap tracte de favor envers els alumnes nouvinguts. La llei estableix que cada escola ha de preservar 5 places per a necessitats socio-educatives especials, que les cobreixen alumnes que tenen algun tipus de dificultats psíquiques, físiques o sensorials, problemes amb l’idioma (normalment alumnes estrangers).
Pel que fa a escoles bressol, sí que és cert que hi ha una preinscripció molt important per part de famílies nouvingudes, però quan han de matricular, tenint en compte que és un servei públic, però que és de qualitat i, per tant, no és ni gratuït ni barat, no formalitzen la matriculació.

Rumors comercials: incompliment d’horaris comercials, no pagament d’impostos, facilitats per obrir negocis...

Això és absolutament fals. Tothom ha de complir amb les mateixes lleis d’horaris comercials (90 hores d’obertura setmanal), tothom paga impostos i tothom ha de tenir llicència d’activitat. Tenim inspectors de Llicències, de sanitat i policies de barri que estan al carrer, i si detecten una nova activitat econòmica, els informem de tots els requisits necessaris.

Llegendes i tòpics: Carro de la compra, vals de menjar, cotxets per a nadons, pisos de protecció oficial...

No hi ha vals de compra per a ningú. Si algú en veu un, que ens el porti. El mateix passa amb els carros de les compres, i els cotxets per als nadons. L’Ajuntament no ha fet mai cap discriminació ni positiva ni negativa amb cap col·lectiu determinat.

No veas la entrevista

M'arriba un mail d'un familiar amb aquesta campanyeta a la qual m'agradaria adherir-m'hi i mirar d'ajudar una mica.

Imagino que directa o indirectament (els programes de zapping fan molt bé la funció d'informar una mica de cada cosa) us haurà arribat que a en Pachuli, l'ínclit Julian Muñoz, ex regidor i exalcalde de Marbella que ens va fer tota una campanya d'imatge impagable a tots els què estem en això de la política municipal, el volen entrevistar a Tele 5 aquest dissabte a la nit en un programa d'aquests interessantíssims del cor, d'aquests en els quals uns supossats periodistes entrevisten a una persona amb un suposat interés matxacant-lo durant uns minuts, barallant-se amb ells i acabant barallant-se tots amb tots, periodistes inclosos.

Aquest tipus d'interés, recolzats an l'audiència, fa que aquests senyors li vulguin pagar a l'ínclit senyor Muñoz la friolera de 360.000€!!! 60 milions de les antigues pessetes!!!!

Indigne. Ens hem tornat bojos?

"No veas la entrevista", així de clar. I, si ets una empresa, si us plau, no facis publicitat!!!

N - I

La Nacional I es la carretera que une Madrid e Irún. Irún y Madrid.
Tiene una longitud total de 461km que a algunos anoche se les hicieron eternos. Schuster busca respuestas del cielo (foto: sport.es)
No sé si una carretera con un alto índice de accidentes, pero yo conozco a unos (que van de blanco y son de la capital) que anoche se pegaron un batacazo Padre que les va a dejar secuelas durante mucho, mucho, mucho tiempo. Los jugadores del Real unión celebrando uno de los muchos goles que marcaron anoche en el Bernabéu (foto: As.com)
Ésto es impagable.

Sobre el escenario

Esta madrugada ha muerto Miriam Makeba, el último Premi per la Pau que otorga Naciones Unidas España en el marco de un acto celebrado en el Teatro Monumental de Mataró el pasado mes de enero.

Como no podía ser de otra manera, la veterana cantante y activista africana ha muerto, tal y como nos amenazó al visitar nuestra ciudad, encima de un escenario, mezclando las dos pasiones que tuvi en su vida: la música y la denuncia de las injusticias.

Murió tras encontrarse indispuesta en un concierto en contra del racismo y anti-camorra, y sufrir posteriormente un ataque al corazón.

Su fuerza, a pesar de su edad, en aquél momento tenía 74 años, nos sorprendió a todo el mundo que pudimos conocerla cuando visitó Mataró para la entrega del premio.

Su entereza al recrear los momentos duros de su vida, su disponibilidad a seguir sirviendo, su emoción al recordar la casa para mujeres, su último gran proyecto en África...

Mamá África nos ha dejado, la gran defensora de la raza negra se ha ido justo en la semana que otro negro consigue a dream.

Vaya manera de empezar la semana. Descanse en Paz.

Bassas, el meu candidat

Baron i Bassas el dia del Ple de constitució de l'actual Consistori. 16.06.07. Al darrere, l'Esteve.

D'aquí a tres setmanes, dissabte 29 de novembre, a les sales annexes del Teatre Monumental, es

celebrarà el III Congrés del PSC Mataró. Fins i tot tenim nova web.
Moment per refer el nostre programari, refer allò què ens ha de portar pel millor camí per poder oferir als nostres ciutadans i ciutadanes la millor de les gestions, la millor de les polítiques, la millor de les felicitats, la millor de les alegries pels propers anys pels veïns i veines de la nostra ciutat.

font>

Arribant a tothom.
Han de ser les línies marc en les quals s'ha de recolzar el nostre projecte, més renovat que mai d'idees, ganes, força i programes i amb una renovació de persones molt semblant a la què es va fer fa gairebé una dècada tan al partit com al Grup Municipal.
La gent ja fa temps que no ens demanen només gestió dels seus impostos, de les mancances puntuals del seu dia a dia, del seu carrer, del seu barri, de la seva ciutat.
La gent, la ciutadania, ara ens demana una altra cosa. Ens demana poder sentir-se copartíceps d’aquesta gestió, d’aquest programari, d’aquesta manera d’entendre la política de dirigir el comú.
Ens estan demanant proximitat.
Ens estan demanant que anem una mica per endavant per ser els què marquem per on anar, però no tan avançats com per marcar tot el camí.

El Present del PSC al Partit i a les Administracions: Prados, Baron, Mas, Bassas i Fontbona
Ens demanen què liderem, però que liderem comptant amb el conjunt de tothom.
I ens demanen què ho fem amb sentiments, amb alegria, superant els reptes i no queixant-nos dels problemes què aquests ens ocasionen.
I, per descomptat, els congressos serveixen per escollir a aquella gent que ha de dur a terme aquest tipus de polítiques de les què us parlava. Líders i equips.
I per tot això, penso, i tinc molt clar el què dic, que en Ramon Bassas és avui qui millor, ara mateix, pot liderar aquesta feina al PSC Mataró. És qui millor ens pot guiar, malgrat les seves mancances i defectes, (que té molt clares i per això les converteix en noves oportunitats i en matèria de superació) per continuar tenint aquest lideratge de les polítiques públiques a Mataró, com sempre. Ha admès errades, vol no tornar a fer-les i vol potenciar el molt què s’ha fet bé. Això l’honora.
I és qui a dia d’avui té les idees més clares i com aplicar-les, i és qui té més clar amb quin equip vol comptar per fer-ho.
I, sobretot, és qui ha donat un pas endavant i ens ha dit: Vull fer-ho. Ara, més que mai. Només per això ja és, avui (demà Deu dirà), el meu candidat. Qui cerqui altres aventures, a mi què no em truqui (ni als meus).
Sé molt bé el què dic. Ho tinc molt clar. Sé el què diran aquests “amics íntims” que tinc en política i que a qualsevol lloança veuen un “peloteo” al Jefe, un llepar no se massa bé el qué (uffff, el lumbago...), o un tornar no sé massa bé quins favors que sembla ser sempre li dec i a aquest pas sempre li deuré, in eternum (aquesta encara no l'entenc, sembla com si tot ens ho regalessin). Qué poquito nos conocen, si ellos supieran...
De vegades aconsegueixen què hi hagi dies que no tingui ganes de continuar treballant a nivell intern, què em pregunti si de veritat val la pena. Però perden, sempre perden. Sang de les Báez.
Tinc el meu criteri, fruit de ja un grapat d’anys treballant amb ell (collons! Com passa el temps!), i amb molta altra gent, sóc prou grandet i per això escric el què escric i em manifesto com i quan em manifesto.

Sóc lliure, molt més lliure del què alguns es pensen.

Des del Cel, us ho puc ben assegurar, les coses es veuen d'una altra manera (ni millor ni pitjor, diferent).
I, qui vulgui tenir més arguments perquè amb aquest no el/la convenço, què em truqui i li donaré, a veure si aconsegueixo el seu vot per ell i el seu nou equip pel proper Congrés del PSC Mataró.
Oi què ens entenem?

Mots Amb Arrels

Des del passat 3 de novembre i fins al 29 tenim l'oportunitat de veure a la Biblioteca Pompeu Fabra l'expossició Mots Amb Arrels, la qual ens ofereix claus precioses per desxifrar els escenaris del passat, i poder entendre la fesomia dels paisatges d'avui. Són noms que tenen arrels.
A la mateixa es poden trobar un munt de pistes i d'informacions per entendre l'origen i el desenvolupament de la toponímia a Catalunya. Des de seres, valls, platges, rius, a religions o antigues amenades. Aquests noms són el testimoni de la història del país, i del pas pel territori de diferents pobles i cultures que han deixat la seva senyal i la seva petjada en forma de topònims.

Crida l'atenció, per exemple, la fase expositiva de la dictadura franquista, a on estava prohibida la utilització de la llengua catalana i que ho van sofrir alguns topònims que ara ens fan riure, però que segur que en aquella època no va agradar gens als lugarenys (Sant Boi - San Baudilio). No hi ha, però, cap referència a l'època Republicana, a on també es van fer diverses "interpretacions" dels noms d'alguns carrers, places, pobles i ciutats de la nostra geografia.

Un cop més, demostrem que la llengua és un element que defineix la identitat personal i col·lectiva, què és una eina de comunicació i d'aprenentatge i una porta oberta al coneixement del mon i de tot allò qè ens envolta.

És bo tenir una actitud positiva d'interés i de confiança davant la diversitat de llengües i cultures, la consciència de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural, però sempre respectant a la dels altres i sense caràcter excloent.

Audiència Pública dilluns 10 de novembre

Hi sou tots convidats al moment més important del procés participatiu.

L'escenari a on tota la ciutadania hi són convidats, ja sgui a títol individual, col·lectiu o com a entitat.

Vine a conèixer què farà el teu Ajuntament l'any que vé i ens diu què et sembla i si tens més idees.

T'hi esperem!!!

Signatura Pla i Pacte Nova Ciutadania

(Foto: Quico Melero)

Aquest vespre a les 8 al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró farem la signatura formal entre tots els grups municipals del Pla i el Pacte per la Nova Ciutadania 2008 - 2011.

L'acte, què és una sessió oberta del Consell Municipal per la Convivència, estarà pressidit per l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i es clourà amb una conferència d'en Jordi Sánchez, reconegut politòleg i Director de la Fundació Jaume Bofill.

El passat 15 de juny de 2007 s’iniciava un nou mandat municipal amb la signatura de l’Acord de Govern per aquesta legislatura.
Al mateix, s’articulaven les prioritats fonamentals, entre les quals hi ha la integració.

I ens vam posar a treballar, i no només com a Govern, sinó que es va obrir a tots els Grups Municipals que composen aquest Consistori. Tanmateix, des del Consell Municipal per la Convivència, se’ns va fer un encàrrec molt semblant, ens van plantejar la importància d’arribar a un consens per evitar entrebancs i que el Consell com a tal i les entitats que el composen puguin tenir la suficient empenta i que no quedés condicionat i supeditat a altres debats que no tenen a veure directament amb les polítiques a aplicar als immigrants.
Atenent a aquest objectiu, l’anterior regidor de Presidència, l’Esteve Terradas, va presentar les línies d’actuació i el calendari a la Comissió Municipal Informativa d’Innovació i Presidència el 19 de novembre de 2007 per constituir un grup de treball integrat per tots els grups municipals.

Es van realitzar un total de vuit sessions a on s’anava avançant amb el Pacte, amb voluntat de consens, amb voluntat de sumar, amb diagnòstics realistes, disparitat de parers, (com no podia ser d’una altra manera, amb l’ampli i variat ventall que és el resum d’allò què és la nostra ciutat, i demostrant que no tots som iguals) i a on es va acordar què, perquè hi hagués un compromís major del Govern, s’havia de fer un Pla a on s’englobessin totes aquestes actuacions en forma de programes i projectes com a eina d’execució de l’acord polític i el compromís de la memòria econòmica del mateix amb recursos humans i pressupostaris assignats a cada programa. Com poden veure, un compromís ferm.

Som conscients de les dificultats que aquesta Nova Ciutadania comporta, amb gairebé un 16% de la població estrangera quan fa una dècada no eren ni la meitat, hem volgut ser exigents.
Hi ha hagut confiança en les nostres capacitats col·lectives, confiança en les respostes que com a conjunt hem sabut donar, confiança en què superarem els reptes i confiança en la superació d’aquestes empreses que com a Ajuntaments cada cop més ens toca lluitar amb elles.

No s’hi val enganyar a la gent, no s’hi val enganyar a la ciutadania, i no hem volgut pintar un escenari ni excessivament pessimista remarcant només els problemes que comporta l’entrada massiva de persones nouvingudes en una situació que ja no és tan nova, ni optimistes pensant que ja està tot arreglat i que amb uns pocs programes ja estaria tot fet.

Tampoc no s’hi val dir que no podem fer res. I érem sabedors que el nostre ànim col·lectiu no havia de quedar tancat en quatre parets.

Ens ha d’importar que a aquest Pla i Pacte que presentem avui hi ha tres parts importants de seguiment dels mateixos:

· La creació d’una comissió de seguiment del Pacte, formada per tots els grups municipals
· I la creació d’una comissió tècnica de caire transversal formada per tots els serveis i organismes autònoms de l’Ajuntament implicats.
· A més a més de l’informe que es lliurarà a la Junta de Portaveus dos cops l’any.

A partir de la creació d’aquestes dues comissions, tots en serem corresponsables. Corresponsables, solidaris i amb transparència, amb vocació de futur i que seran els millors mecanismes de revisió i actualització d’aquests acords garantistes com els deia abans, mirant en tot moment la realitat de cara i dient-li a les coses pel seu nom.

Els grups del Govern, i en conjunt del Consistori, crec que avui podem manifestar la nostra satisfacció per l’acord entre els sis grups municipals, i n’estic ben segur que ara cadascú, en les seves intervencions, acabarà remarcant allò que els agrada més i el agrada menys, però forma part de la normalitat, aquesta diversificació.

El document marc va utilitzar com a punt de partida l’avaluació de l’anterior mandat i te en compte la futura Llei d’acollida i el futur Pacte per a la Immigració. Aquestes polítiques han de contemplar la participació de les entitats i la cogestió de projectes, així com la transversalitat dins els serveis de l’Ajuntament.

Les línies d’actuació prioritàries son: acollida, dona, joves, convivència, l’habitatge, sector econòmic i laboral, i educació i formació
Tan punt el document de treball per al nou pacte està consensuat a nivell de grups polítics s’ha fet arribar a les entitats del Consell tal i com ens vam comprometre.

Hem volgut renunciar a tota demagògia sobre la immigració, presentant-la com a fenomen altament positiu si s’aborda des dels requisits de la regulació , la plena integració i la igualtat de drets i deures. I, com no, sent conscients que els canvis en eles cicles econòmics modifiquen la capacitat d’absorbir els fluxos d’immigració, conscients de les especials necessitats educatives dels diferents col·lectius d’immigrants, i comprometent-nos a fer que el català esdevingui també una llengua d’integració.

Pel què respecta al Pla, està composat per més de 100 programes, que ja poden ser actuacions directes, accions formatives o d’altres en les quals l’Ajuntament dona suport a associacions i entitats. Actualment ja s’han conveniat recursos i actuacions amb una quinzena d’entitats de la nostra ciutat. Com el s deia abans, hi ha des de programes d’acollida, d’altres per a dones o joves fins a programes de convivència, civisme, seguretat, habitatge, activitats econòmiques i l’ensenyament i la formació.

Nou enllaç C32

Imatge de la nova sortida (Foto: capgros. com)




Un somni llargament esperat. Fins i tot sembla mentida que hagi arribat.

Des d'ahir divendres és obert als cotxes la nova sortida Mataró Nord, el què permetrà desencallar una mica més, o molt més la gairebé sempre plena de cotxes Plaça de França.

és una d'aquelles imatges desgraciadament habituals a la ciutat, la d'arribar per la Ronda i trobar-te centenars de metres abans un carril totalment aturat a moltes hores del dia, les punteres, i durant gairebé tot el divendres tarda-vespre i dissabte tot el dia, tot ple de cotxes i més cotxes, camions, furgonetes i, el pitjor, ambulàncies.

La Generalitat de Catalunya, la d'abans, la que no feia previsions i deia que no a tot el què demanaven els Ajuntaments amb Alcaldes socialistes i Governs d'esquerres, es va negar un i mil cops a voler fer aquesta altra sortida que havien demanat aquestes una i mil vegades l'Ajuntament i la ciutadania en general que patia les cues i els accidents a la sortida Mataró Oest (recordem que la bifurcació per l'entrada directe dels cotxes des del túnel fins a la Via Europa la va haver de fer -i pagar- l'Ajuntament tot solet, com tantes altres coses a aquella època).

La Generalitat de Catalunya, la d'ara, ho va acceptar inmediatament, ho va entendre, no va mirar el color del Govern ni de l'Alcalde (com no ha fet a altres centenars d'obres i projectes que s'estan realitzant al país) i es va posar a treballar. D'acord que ens hagués agradat que hagués arribat abans, però els temps de les obres públiques són els què són i no es poden fer miracles.

Amb aquesta nova sortida, que permet sortir a la zona Nord de Mataró (directament a Rocafonda i molt a prop del Palau, Vista Alegre i zona Cal Collut - l'Havana-) als que venen de Barcelona, ens farà estalviar a molts temps i accidents (ahir a mitja tarda n'hi havia un provocat per la pluja).

Tanmateix, l'entrada a la mateixa per anar directament a Barcelona també facilitarà el trànsit a totes aquelles persones que ara han d'anar a sortir a la Plaça Gran Bretanya.

I, el millor de tot, els camions que van i venen a i de Barcelona al Polígon Industrial Mata Rocafonda i a la zona de les Cinc Sènies podran fer-ho directament, sense obstaculitzar tota la Ronda dels Païssos Catalans (els seus veïns començaran a descansar una mica de tota aquesta circulació) i en general del trànsit de la ciutat.

Amb aquesta obra, ja s'ha aconseguit l'objectiu de fa uns anys de distribuir els tres terços de vehicles que entren per Mataró Oest:

• Els què van a Mataró Centre i Via Europa, entren pel carril bifurcat fa uns anys (sí què és veritat que seria molt més pràctic haver-ho fet abans del túnel, però problemes tècnics no ho permetien)


• Els què van a la zona de Mataró Parc i Hospital, seguiran fent el mateix que ara (i serà del tot inevitable que es torni a saturar segons quines hores si tothom ens encaparrem a anar al mateix a la mateixa hora en el nostre vehicle privet)


• Aquells que van a la zona Nord de Mataró, incloent-hi el pólígon de Mata - Rocafonda.

En definitiva, una obra llargament esperada i que s'ha de celebrar com cal donat què és d'aquelles coses importants que pasen a la ciutat i que la milloren. I ja van...

Participació al PAM 2009 fins avui

La Regidora de Serveis Centrals, Montse López, durant la seva magnífica intervenció exposant el pressupost 2009 de l'Ajuntament de Mataró. Molt bona feina d'ella i del seu excel·lent equip tècnic

Procés que hem seguit fins ara a nivell de Participació Ciutadana pel PAM i Pressupostos 2009 i que vam aprovar inicialment ahir al Ple amb els vots a favor del govern i en contra dels grups de l'opossició:

La participació ciutadana ha estat i segueix sent un dels eixos fonamentals del govern a Mataró. Considerem que la participació és clau per formular polítiques complertes, que tinguin present els diferents interessos i grups de la ciutat, i que és essencial per fer front als reptes de futur.

La participació s’ha anat implantant i revisant per ampliar i diversificar els sistemes, siguin més accessible a diferents perfils i àgils a l’hora de prendre decisions.

Enguany, un cop finalitzat el procés de renovació dels Consells Municipals per a millorar el seu funcionament i coordinació, el gran debat ha pogut fer-se en els mateixos, optant per aquests com escenari de luxe per a la participació de la ciutadania organitzada després de la feina feta durant tot l’any donant l’oportunitat i obrint possibilitats a totes les persones que participen als mateixos de dir-hi la seva abans fins i tot de la primera proposta de PAM del Govern.

Ha estat aquest un mètode revolucionari que ha apropat encara més les decisions del Govern a la ciutadania, i les prioritats de la ciutadania al Govern.

El dia 2 de juny el govern va presentar un document de prioritats que es va presentar al Consell de Ciutat del dia 25 de juny, i es van iniciar els debats als consells territorials i sectorials fins a mitjans del mes de juliol, i abans de sortir la primera proposta de PAM.

El dia 14 d’octubre es presentà al Consell de Ciutat el document provisional de PAM amb el resultat de les aportacions realitzades en els diferents consells que són:

Mitjana de propostes per Consell (se'n van fer 12 sectorials i territorials) 6.33

Acceptats totalment 64.5% (d'un total de 76)

Acceptats parcialment 21% Denegats 14.5%

Durant el mes d’octubre s’ha estat fent el retorn a tots els Consells a les sessions que actualment encara s’estan realitzant i en els quals se’ls informa d’aquelles aportacions que han estat acceptades i quines no, amb la intenció de rendir comptes.

Enguany es realitzarà l’Audiència Pública en posterioritat al Ple d’Aprovació inicial al ple per facilitar la disponibilitat de la documentació amb temps pel seu estudi i debat a nivell d’entitats i persones interessades. Es farà el proper 10 de novembre.
L’Audiència Pública és l’espai, obert a tota la ciutadania, i té el sentit de que els ciutadans puguin rebre la presentació de la proposta de PAM i disposar d’un espai per poder fer aclariments i formular propostes. La d’aquest any ha estat la desena audiència pública de PAM i pressupost que es realitza a Mataró. El format consta de dues parts. En una primera part es fa l’exposició per part del govern municipal de les línies del PAM. En una segona part, es dóna la paraula als assistents per tal que formulin les seves preguntes i aportacions.
El retorn serà per carta personalitzada a les persones i entitats que van realitzar les intervencions.
Del 3 al 19 de novembre es procedirà a la recollida d’al·legacions per procedir a l’aprovació definitiva el dia 22 de desembre.
Val la pena ressaltar el treball realitzat per la Comissió Permanent del Consell de Ciutat. S’han realitzat sis sessions de treball (dates: 15 gener 2008, 25 març 2008, 28 maig 2008, 8 abril 2008, 22 abril 2008, 23 setembre 2008), en les que s’ha fet un treball de formació amb el suport de l’IGOP de la UAB i un procés de reflexió i debat per millorar el procés participatiu.

Lima

Seguimos el viaje. Ahora ya con jet lag agudísimo. Se nos incorporan Joan y Dani de Mataró Audiovisual. Iniciamos el día en el Hostal Porta.

Ayer estuvimos casi todo el día en Lima. Lima es la capital del Perú, con más de diez millones de habitantes y dividida en varias municipalidades que cuentan incluso con gobernadores propios.

Es la ciudad de la neblina contínua. Imposible ver ni siquiera las nubes, ya no digo un rayo de Sol. Y dicen que siempre está así. Como todas las capitales, todavía mantiene algo de las características propias de su país, pero la gente es, en general, moderna.

Vinieron al Hotel a buscarnos Lurdes, una peruana simpatiquísima que ha estado varias veces en Mataró y que domina a la perfección el catalán, que vino para acompañarnos durante todo el día y fué la guía perfecta. Su entusiasmo nos contagió rápidamente a pesar del cansancio y de la gélida mañana.

También vino Andréu Carbonell, canetenc que lleva 51 años en Lima. Antiguo trabajador textil que hizo las Américas para estar cuatro meses y medio en busca de nuevos mercados y que al mes y medio se enamoró perdidamente de una peruana con la cual se casó a los dos años y aquellos cuatro meses y medio se convirtieron, de momento, en 620!!! Suma y sigue. Con una vitalidad especial, una claridad meridiana a la hora de explicarse, con un catalán también perfecto y con ganas de seguir presidiendo el Casal de Catalunya que él mismo fundó años atrás.

Con ambos, después de hacer unas gestiones pendientes, fuímos a dar una breve vuelta por la caótica Lima, donde circular por ella es algo así como una atracción de feria sin seguro dónde agarrarte, con las Combis (furgonetas para mínimo 12 personas que hacen determinados itinerarios a modo de Bus de Barri) como reinas de la ciudad, siempre repletas, a velocidades vertiginosas, y los Taxis, todos ellos con coches antiqüísimos que no respetan ninguna señal de tráfico sintiéndose los amos del asfalto urbano y pitando cada 2 segundos para llmar la atención de aquellos que van andando por la calle. Siempre pitan, y pitan, y vuelven a pitar, sumando a este organizado caos un ruido de fondo que te persigue allá donde vayas.

Al mediodía, visita rápida al Congreso de Perú, en la Plaza Mayor y visita a un Chefy. Qué es un Chefy? Pues un Chefy es un Chino, ni más ni menos, pero con más solera. De sobras es conocida la relación histórica del Perú con Oriente, y son millones las personas que hicieron el camino de un lado a otro y viceversa. Pues de los que se quedaron en Perú destacan sobre cualquieras otros immigrantes los chinos, y los chinos son, ante todo, unos buscavidas. Y, de lo que mejor dominan a la hora de ganarse la vida, son sus famosos en el mundo entero Restaurantes.

Aquí la diferencia es que son muy bien considerados, que la mayoría o casi todos son Buffet Libre, que la comida de origen peruano supera con creces a la de origen chino y que, al estar tan integrados en la vida del día a día de los peruanos, cada uno tiene un Chefy que consideran como propio y al cual raramente les serán infieles.

Un nuevo paseo en busca de nuestra Combi personal, en el cual destacan los balcones mozárabes con reminiscencias francesas de madera del Ministerio de Exteriores y los cientos y cientos de vendedores ambulantes que tienen montado su chiringuito en medio de la calle.

Y me sorprendió muchísimo su especialización y simpleza. Simples porque con una mesa se apañan, cubierta con un mantel y cerca de la pared para poder apoyar el género, y especializadas porque, aunque parezca sorprendente, a excepción de las de comida, el resto no sobrepasaban el par de productos diferentes. Podías encontrar un chiringuito de bolígrafos, otro de venta de sobres (?), otro para tomarte la tensión, otro sólo con una fruta, otro con cacahuetes, y así un sinfín de productos habituales o de lo más extravagante, pero, eso sí, no más de dos diferentes (se repartirán el mercado -la calle- entre ellos bajo algún efecto regulador? o a lo mejor es que no quieren complicarse la vida y se especializan para conseguir mejores precios?).

Y otro de los detalles que más me sorprendieron eran los Cambiadores, hombres con un chaleco amarillo chillón como los que llevamos todos en nuestros coches, y fajos de billetes en sus manos que se dedican única y exclusivamente a cambiar €uros y Dólare$ por Soles.

Sorprendente.

Nos despedimos de Andréu y Lurdes. Nos da pena a todos. Veo especialemente afectado a Andréu, ha estado muy cómodo en todo momento con nosotros y viceversa.

Al llegar a la Combi, volvimos ala agencia de viajes a cerrar flecos de los vuelos pendientes, volvimos al aeropuerto de Lima (de nuevo colas para facturar, colas para pagar las taxas de aeropuertos -no se pagan con el billete, se pagan antes de ir a embarcar-) con destino Juliaca.

Pasamos un par de horas de crisis, ésas en las cuales con el cambio horario estaríamos a punto de dormirnos, y se hacen, literalmente, eternas.

Volamos a Juliaca, con una escala, y son casi tres horas de vuelo que aprovechamos al unísono para dormir. Hasta ahora no ha habido tregua, y posiblemente a partir de ahora no la haya, así que hay que aprovechar cualquier ocasión para descansar lo que se pueda.

Llegamos a Juliaca pasadas las nueve de la noche y ya están esperándonos el Padre Lucho y sus muchachos.

Alegría por parte de todos por volver a verle, tras la visita que nos hizo a Mataró hacer ahora casi un año para explicarnos cómo iban los proyectos en aquellos momentos en marcha.

Empezamos a notar la altura, no en vano Juliaca está a 3825 metros de altura sobre el nivel del mar, y el frío. Es tarde.
Nos llevan al Hotel, donde nos recomiendan que, para superar mejor al día siguiente el mal de altura, no cenemos en exceso, así que nuestro fastuoso menú después de un día agotador se compone de una sopita, uauuu, y una infusión de Mate de Coca!!! Dicen que tiene poderes extraordinarios para bajar la tensión y, por lo tanto, hacer más liviano esas primeras horas por estas latitudes.
Nosotros, disciplinados como nadie, obededcemos las órdenes-recomendaciones y cenamos tanquilamente.
Al acabar, la cama se convierte en un preciado trofeo más uqe merecido para todos des´pués de tres vuelos en treinta horas, un montón más en cuatro aeropuertos diferentes, el tráfico-caos de Lima y el Jet Lag, que nos amenaza contínuamente.
No creo que nadie durara más de cinco minutos en dormirse.
Bona nit,

Problemas técnicos, no puedo poner fotos. Hasta mañana!

Wellcome to Peru - T4S

Ya estamos en Perú. Aeropuerto de Lima. Controles y más controles.

Estamos de viaje en Perú. Un grupo de representantes de l'Associació d'Amics del Bisbe Godayol (Pim, Teresa y Marcel) con una mini delegación del Ayuntamiento de Mataró (Dolors y yo) estamos de viaje en Perú para inaugurar dos residencias para estudiantes en el país andino.
De las mismas, si seguimos teniendo conexión, ya os iré dando detalles en los próximos días.
Hoy os explicaré la excursión por Barajas. Uno, que es un poco de pueblo, sabía que existía la T4, famosa por su inversión, modernidad, preparación y, desgraciadamente, por ser el lugar del primer atentado de ETA tras la tregua (rompió la misma) al colocar centenares de quilos de explosivos en su inmenso aparcamiento.
El vuelo Madrid - Lima salía a las 5 de la tarde. Para llegar al mismo, tuvimos que salir de Mataró a las 9 de la mañana.
El itinerario tiene su miga:

• 08.50h: Vista Alegre: Iniciamos el camino. Voy solo.
• 09.05h: (no es fácil circular por Mataró a esas horas, paso por delante de 4 colegios, en plena ebullición de criaturas, madres, padres, abuelos y abuelas) Ciutat Jardí: Recojo a Pim y Teresa, Teresa y Pim. Ya somos una expedición.
• 09.10h: St. Pelegrí: Dolors nos espera. El coche se va llenando.
• 09.20h: Les Tereses: Marcel acaba de componer el Dream Team del Perú. Ja hi som tots. Un amigo nos acompaña para devolver el coche a Mataró.
• 10.50h: Aeropuerto El Prat: La C32 difícil y la Ronda de Dalt imposible hacen la primera parte del viaje larga, demasiado larga. Serán las ganas.
• 11.05h: Colas para facturar en SpainAir (glupsss): El encargado se equivoca y la mitad de las maletas no harán el viaje directo a Lima, tendremos que recoger las otras tres en Madrid y volver a facturarlas. Qué guay...
• 11.25h: Pasamos el primer control aeropuertario. Gente muy maja y comprensiva...
• 11.40h: Puerta 31 de embarque: Breves momentos de descanso, de acopio de prensa, algún libro de última hora, al baño y a hacer cola para embarcar. Nos vamos pa' Madrí.
• 12.30h: Embarcamos con tiempo suficiente. El avión arranca, y digo arranca y no que despega porque nos tiramos unos 20 minutos recorriendo las pistas de El Prat. Hay quien bromea con que vamos a hacer el camino por carretera...
• 13.15h: Llegamos a Madrid - Barajas. El Barajas de siempre, el de toda la vida.
Llegada a Barajas. Frío, con nebulosa y feote como siempre


• 13.40h: Recogemos las maletas que no deberíamos haber recogido, cuartito de hora esperando. Y aún tenemos suerte.
• 13.50h: Tras una vueltecita por Barajas, salimos a la calle a esperar un Bus que nos llevará a la T4.
• 13.55h: Llega el Bus y a toda velocidad hacemos diez quilómetros saliendo incluso a una autovía para llegar a la T4.
• 14.10h: Llegamos a la T4. Inmensa. Majestuosa. Imponente. Un poco en el medio de la nada. Es lo que tiene la Meseta.
  La nueva terminal T4. Impresionante, majestuosa.. y grande, muuuuuy grande
  
• 14.20h: Pasamos otro control dentro de la T4. Ya van dos.
• 14.30h: Tras preguntar tres veces y andar un poquito bastante, llegamos a los mostradores de facturación de LAN, la aerolínea que nos llevará a Lima.
• 14.50h: Logramos facturar. Muy amables, pero lentos como Sanchís en su mejor época.
• 14.55h: Vemos un cartelito dónde pone que hasta nuestra puerta de embarque hay... 35 minutos!!! buffff...
• 15.10h: Tras informarnos, bajamos cuatro pisos para coger... un tren interno! 6/7 minutos en el mismo nos lleva a la que ellos llaman T4S (Satélite). Alguien sabía que existía la T4 Satélite? Yo no, los de pueblo esas cosas nos vienen como que muy modernas...
• 15.20h: Una vez en la T4 Satélite (en adelante la T4S), otro cartelito nos advierte que para llegar a la R12, nuestra puerta de embarque, restan 17 minutos. Pues nada hombre, a andar un poquito, que va bien para el corazón. Por suerte la última zona está repleta de cintas transportadoras... Nos quedamos en la penúltima, que el restaurante nos acaba de convencer para comer.
• 15.45h: Comida:Un bocata reparador, no por hambre, si no por el esfuerzo... Ni la Caminada per l'Alzheimer duró tanto! (yo no pude hacerla, ya sabéis, mis isquiotibiales). Por fín algo de descanso. sobremesa de chafardeo de Mataró (sanísimo), café y Santornem-hi.
• 16.25h: Colas para embarcar. El paisaje fisonómico empieza a cambiar. Las teces morenas dominan sobre el resto.
• 17.00h: Última fila. Vamos, que si pasa algo no nos libramos ni de broma. Al menos estamos cerca del baño, por si hubiere urgencias... Eso sí, cada vez que sale alguien del mismo, el pérfume que nos embarga es... no sé cómo definirlo...
• 17.15h: El avión se apresta a despegar. Rápido y eficaz. Todo un ejército de azafatas y asistentes nos ayudan en la acomodación al mismo. Todas estadounidenses que hablan perfectamente el castellano. Imagino que en su país son "latinas". Nos esperan, me dicen, doce horas y media de vuelo por el Atlántico. La pantallita del respaldo del asiento delantero hace que el vuelo casi, casi se nos haga corto. Tres películas, un poco de zapping por todo el menú (audio, películas, documentales, series, juegos...), un capítulo de CSI, dos de House (todo doblado en "sudamericano". Nos entendemos, verdad?)
• 04.30h: Aterrizamos en Lima. Aterrrizaje suave, perfecto. Da gusto viajar en esta aerolínea: LAN. Ojalá todas fueran así.
• 04.50h: Pasamos otro control. Éste, de entrada.
• 05.00h: Bajamos del avión, esperamos las maletas, pasamos otro control, cambiamos el reloj, son 7 horas menos, y de golpe y porrazo ya son las diez de la noche, después de la espera casi las once. Lo primero que vemos "Wellcome to Perú". Las primeras decenas de carteles todas en inglés, imagino que en "deferencia" al turista yankee.
• 05.50h (22.50h hora local): Nos espera una furgoneta que, tras un buen rato, nos lleva hacia el Hostal Porto, en el barrio de Miraflores, en Lima, muy cerquita del Pacífico, a dos manzanas. Cambios impresionantes en las fachadas de una manzana a otra, parecen ciudades diferentes entremezcladas todas en una. Edificios abandonados se mezclan con otros con recién estrenadas luces de neón que invitan a comer pollo o pizzas, cambiar dólares, saunas, muebles, coches y todo aquello que invite a gastarse el dinero.
Cartel de bienvenida de la delegación. El referente, como no, "Pin" Montserrat


• 23.30h (hora local ya asumida): Llegada al Hostal. Rápido chek-in, y para la habitación a descansar. TVE Internacional me ayuda a ponerme al día y a dormirme, que alguna cabezadita en el avión y el cambio horario no lo hacen fácil. Hace frío. Estamos en Primavera.

Bona nit!

Hoy, a la espera del vuelo que nos llevará a Juliaca, otra escala, aprovecharemos para ir a visitar la Casa de Catalunya en Lima antes de ir al aeropuerto... de nuevo!
Fins demà!

El Almendro

Al Cel, com enlloc.

Orgullo Barriero

A finals del gener vaig tenir ocassió d'assistir a un concert del grup El Barrio al Palau Olímpic de Badalona, ple de gom a gom amb, diuen, 25000 persones.
Impresionant el festival que aquest cantant gadità va donar a un públic entregadíssim que de principi al final va disfrutar com si fos una festa pròpia del concert.
La cançó que més va agradar a la gent va ser la que dona títol a la gira de concerts, Orgullo Barriero, i és quan s'arriba al súmum. És una cançó que l'artista se la pren com un regal a tots els seus seguidors després de més de dues hores de música d'alta qualitat.
Cinc mesos després encara tinc el regust d'aquell concert, encara recordo aquell moment que ens va regalar El Barrio, encara recordo l'Orgullo Barriero.
Com deien els de Sau, Quina Nit! Com deien els companys des del Cel, Quin Cap de Setmana!
Doncs això, ORGULLO BARRIERO.

Nova, o no, Coral La Perla a l'Havana

La capella de l'antic Hospital plena de gom a gom, amb gent fins i tot al carrer dissabte passat en la reestrena de la Coral la Perla de l'Havana

Continuen les festes de barri. Després de la climatològicament accidentada Festa de Cerdanyola, a on es van haver de suspendre la meitat dels actes i d'altres, com el dinar intercultural, es va aconseguir fer canviant-lo de lloc i conseguint un ambient de barri maquíssi. Felicitats a l'organització, no va ser fàcil.

Això va ser fa dues setmanes.

La setmana passada va ser la Festa del barri de l'Havana.

També amb problemes climatològics amb molts actes suspesos, i amb un neguit continu a la Comissió de Festes que et fa no acabar de disfrutar del tot de la Festa, però que es va demostrar que aquest és un barri amb gent que treballa molt, del tot assentat al calendari festiu, i que cada any, malgrat les dificultats per la realitat social del barri, amb molta gent gran i poca gent jove, no es desanimen i milloren de manera excepcional. Són uns petits herois.

Doncs ells, els de l'Associació de Veïns de l'Havana i Rodalies, juntament amb el Casal d'Avis del barri, han recuperat, per la festa la Coral La Perla, que ara és nova però que té una història des del 1896, més d'un segle, i que a principis del segle XX eren molt actius al barri i a la ciutat.

Ara es diuen Coral La Perla de l'Havana, per accentuar les seves arrels del barri i que el passat dissabte, amb només tres mesos d'assajos, van demostrar que tenen molta història, però que també tenen molt de futur. Felicitats per la iniciativa. Llarga vida a la Coral La Perla!!!

I les festes continuen, ja en parlarem. Aquest cap de setmana, Pla d'en Boet a tope i una aperitius a Vista Alegre. Ah!, i una festeta avui molt intensa al Parc de l'Alegria per continuar fent que la gent de Cerdanyola tingui excuses per sortir al carrer.

Els barris no paren, la ciutat no para.

Festes Via Europa

Aquest cap de setmana han estat les Festes de la Via Europa - Nou Parc Central de Mataró. Des del canvi de la Festa de La Llàntia al voltant de San Juan Bosco (encara ho fan en menor grau) al Juliol, són la primera festa de barri del calendari festiu mataroní que acabarà, irremeiablement, en l'esclat generalitzat ciutadà per Les Santes.
Al setembre, pròrroga amb Les Santes - Escorxador i la festa de barri de totes les festes, la de Cirera.
Volia ressaltar de l'Associació de Veïns Via Europa - Nou Parc Central l'agilitat en poder canviar tot un programa de festes una setmana per culpa de la pluja. Habilitat per prendre una decisió tan difícil con endarrerir-la, i encertar-la. I fer-ho bé.
Són una Associació modèlica, amb molta gent jove, moltes dones, molta gent que provenen del mon geganter, de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de les escoles públiques de Mataró.
Nous projectes que volen fer al seu nou local al C/ Alemanya, que vam inaugurar al setembre, des de les activitats que en aquell mateix moment van començar, fins a ser una de les comparses més nombroses al Carnestoltes, amb gairebé dues-centes persones participant-hi.
Idees com un Grup d'Esplai, una Vocalia de Dones, un taller d'escacs són projectes que a bon segur s'acabaran realitzant els propers mesos. Ens han demanat ajut a l'Ajuntament, i els hi donarem. És un barri molt jove que va trencant rècords any rera any de creixement de la Junta.
Ahir, desenes de nens i nenes a la Trobada de Gegantons i Cap Grossos, seguit del pregó i espectacles pels més petits. Moviment i més moviment tota la tarda al C/ Esteve Albert.
I són d'una manera que ens van fer sentir com a casa.
Avui, al migdia, paellada de germanor entre el veïnat. Gairebé dues-centes persones dinant plegades un migdia assolellat d'aquells que tan estem acostumats a Mataró. Una irregular brisa feia que no ens torréssim, l'amplitud del carrer ho permetia.
I, aquesta tarda, Concert del Dia d'Europa, amb molta gent repartida pel carrer, entre les paradetes de tallers i inflables pels més petits i els més grans disfrutant d'un divertit concert fet per l'Agrupació Musical del Maresme. Tarda molt agradable.
Quan hem marxat, centenars de persones omplien les activitats organitzades i les terrasses dels bars de la zona.
Gent i més gent al carrer, comença el tour de festes de barri, i ha començat el barri més nou i més jove de la ciutat. La propera setmana, Cerdanyola.
Felicitats a l'Associació de Veïns Via Europa - Nou Parc Central i a la Comissió de Festes per la bona organització i el bon programa de festes. Molta força pel futur.

El "Boss" se ha ido

Esteve Terradas, concejal socialista del Ayuntamiento de Mataró, y amante de Bruce Springsteen, "The Boss", deja el Ayuntamiento de Mataró.
Se va de Jefe de Gabinete de Joan Rangel, Delegado del Gobierno en Catalunya, a hacer política de altos vuelos.
Me gustaría hacer uno de esos posts suyos en los cuales con muy poco explica mucho. Y deja aún más para interpretar. Pero no sé. Lo haré a mi manera.
Huelga decir que su ausencia dejará un hueco difícil de cubrir en el Govern por su forma de ver la política, por su lealtad inquebrantable y, sobre todo, por su amistad bien entendida y su forma de ayudarte en todo momento, por lo menos a aquéllos que llevamos poco tiempos con él de compañero.
Es una pena, y seguro que a él no le gusta nada, que ahora le salgan mil halagos de todas partes, siendo muchos de ellos aquéllos que llevan 8 años insistiendo que su época en Mataró había acabado. Aquéllos que ya decían que no debería haber estado en la última lista, aquéllos que ya pedían su marcha cuando lo hizo Manuel Mas como Alcalde.
Ahora resulta que es imprescindible. Ahora resulta que va a ser imposible sustituirle. Ahora todo el mundo ha olvidado críticas anteriores. Cualquier cosa con tal de intentar desgastar al Govern de Mataró, cualquier cosa sirve.
La persona de Esteve es insustituíble, y su experiencia, lógicamente, no es equiparable a nadie de los actuales miembros del Govern. A nadie. La experiencia es una cuestión de tiempo. Pero hay preparación, categoría, fuerza y ganas para hacer que su ausencia no se note en el Ayuntamiento de Mataró. Y no será fácil, repito, lógicamente.
Creo que Esteve no quiere este tipo de "amigos", prefiere subir sólo nuevas cumbres.
Esteve, mucha suerte! Ya verás cómo el año que viene, con Guardiola, no sufrimos tanto... o eso espero...

Ganduls.

Deco, gandul,

Ronaldinho, gandul, indigne,

Abidal, gandul,

Ezquerro, gandul,

Zambrotta, gandul,

Edmílson, gandul,

Márquez, gandul,

Eto'o, gandul,

Gudjhonsen, gandul,

Henry, gandul,

Thuram, gandul,

Silvinho, gandul,

Oleguer, gandul,

Tots els ganduls, al carrer.

Sr. Laporta, si us plau... vostè el primer.

Feliç St. Jordi a tothom

La Gran Festa de Catalunya.

Tothom al carrer.

Avui és el dia en el qual els catalans i les catalanes ens trobem al carrer. Roses i llibres, llibres i roses són la millor excusa per compartir tots plegats el dia més maco del nostre paísEl llibre d'aquest St. Jordi, Catalanisme Federalista, d'en Miquel Iceta

Amb tu. Sense tu.

Ahir amb tu, avui sense tu.

En Marc ens ha deixat. Ha volgut marxar.

Ha deixat a la seva família. Els pares, la dona, la filla i el fill.

Ahir podien estar amb tu, avui no. 37 anys i tota una vida per davant. Molt fort.

No has volgut continuar el camí.

I avui, els teus, tot el teu entorn, ens han deixat gelats, un cop i un altre, amb les paraules que t'han dedicat. I això que avui el primaveral sol era de justícia.

Paraules d'aquelles que tardarem en oblidar tots els què allà erem per despedir-te.

Jo no et coneixia, ni et coneixeré mai, però avui m'he pogut fer una idea de com eres.

Hem quedo amb les paraules de la teva mare. Forta, molt forta. I decidida.

Quina enteressa, Antònia!!! Jo no arribo a imaginar-me a la meva mare en una situació com aquesta, no hagués aguantat ni tres minuts. I tu has estat forta, molt i molt forta. Envejable.

Ramon, una abraçada molt forta. Avui, la família socialista hem volgut estar amb tu.

A tots dos, que tingueu molta força, moltíssima. La què avui ens heu transmés.

Semana Santa en Mataró

Con la habitual ayuda en los últimos años del Ayuntamiento de Mataró, se ha celebrado un año más en Mataró la Semana Santa. Semana Santa que ha crecido con el tiempo y se ha establecido entre las más importantes de Catalunya. La Procesión conjunta del viernes sigue siendo inigualable. Ni por la cantidad de Pasos que salen conjuntamente, ni por la cantidad de gente que se agolpa en las calles.
Miles y miles de personas que se agolpan en las calles para ver pasar las diferentes cofradías con sus pasos y sus bandas de tambores y cornetas, cada vez más numerosas por cierto.

Es espectacular ver a la gente durante todo el recorrido que la Hermandad del Nazareno y la Esperanza por el barrio de Cerdanyola, juntamente con la Verónica (fantástica foto de Santi Flores).

Gente que pasó un frío extraordinario, pero que intentaron aguantar hasta pasadas la 1 de la madrugada para no perderse nada. Los niños se retiraron antes este año, acertada decisión, pero el resto aguantaron estoicamente un frío que dudo yo que haya habido otros años, porque acababa siendo inaguantable.

Gente para todos los gustos. Desde los que sienten auténtica pasión por cualquiera de las figuras, a las cuales veneran durante todo el año, hasta los que, simplemente quieren ver un espectáculo diferente. Y, entremedio, pues gente y devociones para todos los gustos. Todas respetables. Por supuesto.

Gente que decide que Mataró es un buen destino de Semana Santa, y que prefieren quedarse en su ciudad a disfrutar de los atractivos que ésta les ofrece durante estos días.

Otra forma de pasar la Semana Santa.

Vuelvo a felicitar a la Comisión organizadora, hay mucho trabajo detrás, muchos nervios, algunos problemas de última hora, muchos esfuerzos y, al final, llantos, pero llantos de felicidad, de saberse felices por la faena bien hecha.

Jamás había visto llorar a tantos hombres juntos por la faena bien hecha. También fué espectacular.
Otro monumento merecen las bandas, pero de ellas hablaré otro día.

Todo tiene su fín

Ésta es la canción de mi madre.
En una Semana Santa marcada por la cantidad de procesiones habidas en nuestra ciudad, todo un activo cultural y turístico, os dejo una canción versionada por muchos, pero que es originaria de Los Módulos, una especie de Hombres G de los '60.
Valga por delante mi admiración para todos los costaleros y costaleras que se han dejado sus fuerzas durante estos días en sus respectivas procesiones y, sobretodo, en la común del viernes. Espectacular.

Esta canción me recuerda tanto a mi madre que llega a dolerme. Hay recuerdos de épocas mejores que duelen, te dejan un nudo en el estómago y te hacen saber que tiempos pasados siempre, siempre, fueron mejores.

Vuelvo, de nuevo, con los Nazarenos y la Esperanza, que son espectaculares.
Lo fueron el jueves en Cerdanyola, y lo volvieron a ser el viernes en la Pza Sta Anna.

Vuelvo a la canción preferida de mi madre. Espero que os guste.
Cutrilla, pero bueno, es el modelo de la época. No puedo llegar a imaginarme la cantidad de gente que se enamoró con esta canción. Las versiones porteriores fueron muy dignas, por suerte, pero la original es inmejorable.

Feliz Semana Santa

Va por Ángel, Dios lo tenga en su regazo. No creía demasiado, bueno, no creío nada, pero tampoco era para merecerse este final. Ángel, nuestro Barça no mejora, ni de lejos, pero Primi está bien, y seguro que eso te tranquiliza. Joder, qué mazazo!

Seny

Diuen que el seny és una de les característiques més envejades dels catalans i les catalanes.

Sembla ser que la Sra. Marta Ferrusola se l'ha empassat.

Ha dit, perquè ningú digui que tergiverso les paraules, això concretament:

“Li molesta que el president de la Generalitat sigui andalús?”. Resposta: “Un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català”. Queda clar, doncs, que el que va dir exactament aquesta senyora.

Hi ha coses que es comenten per sí soles. Aquesta senyora, a qui jo li tenia un gran apreci, no sé si pels seus lligams amb Mataró o pel seu aire de iaia comprensiva, ens ha mostrat el pitjor de sí mateixa, un altre cop.

És la mateixa que va dir, quan els socialistes vam aconseguir la Presidència de la Generalitat, que "ens han entrat a casa". Ho imagino, tants anys, sempre amb el mateix candidat, tants llocs de feina regalats a tanta gent, que, és clar, per ells ja era com estar a casa per sempre.

De ben segur que les seves declaracions han acontentat a molts dels seus seguidors, però ja li dic que a molts catalans (de naixement o d'elecció) ens fa sentir com si ens volgués fer fora de casa nostra, CASA NOSTRA. Que no eren vostés aquells que volien una casa única? Doncs no tanquin portes, que no són els amos.

Senyora Ferrusola, seny, si us plau, seny.

Li posso una mica de música, a veure si es tranquilitza, li puc ben assegurar que jo ho he necessitat. És el meu grup preferit, són una mica "cutrillos" i fins i tot força antiquats, però no tant com vostè.

Faci's-ho mirar.