Repletos de Paz para el 2014. En todos los sentidos.

Madre anoche en las trincheras

entre el fuego de metralla

vi al enemigo correr

la noche estaba estrellada

Apunté con mi fusil

al tiempo que disparaba

y una luz iluminó 

el rostro que yo mataba

Era mi amigo José

compañero de la escuela

con quien tanto yo jugué

a soldados y trincheras

Hoy el juego era verdad

y a mi amigo ya lo entierran

madre ya quiero morir

Estoy harto de esta guerra

Madre si vuelvo a escribir

tal vez sea desde el cielo

donde encontraré a José 

y jugaremos de nuevo

Ratas en Cerdanyola

Es evidente, desde hace un par de años, que la ciudad de Mataró, está altamente abandonada.

Que la suciedad en las calles, plazas, parques y jardines es tal que no se veía desde hace cuarenta años.

Que da la sensación de que nadie cuida de la ciudad, en general. Que no hay ilusión, que la autoestima está por los suelos, que no hay fuerza, y que nada funciona.

No digo, ni creo que esto sea verdad. A nivel privado, son muchas las personas que, históricamente en nuestra ciudad, han sido abanderadas en muchos aspectos, han sido promotoras en crear empresas, en dinamizar la vida asociativa de la ciudad con una ratio de entidades de las más altas de Catalunya…

Pero, y a nivel público? A nivel público la cosa cambia. Esa fuerza, ese entusiasmo, ese liderazgo, esas ganas de trabajar no se ven, no se notan, no se palpan. No hay sensaciones. A nivel público sí que parece que haya un brutal abandono.

Ese abandono suele tener unas marcas muy claras. Si no inviertes en limpieza ni en civismo, la ciudad se ensucia más y se limpia menos. Si se ensucia más y se limpia menos, aparecen nuevos aspectos que, anteriormente, podrían resultar coyunturales, pero que ahora son, desgraciadamente, habituales.

Las ratas.

Cuándo hay ratas? Pues cuando no hay limpieza. O, esporádicamente, cuando hay tormentas o diversas manifestaciones climáticas.

Pues en Mataró hay ratas. Y las hay en diversas zonas de la ciudad. Mal signo. Signo de suciedad. Signo de falta de prevención, de falta de inversión, que no de gasto.

Concretamente, las que hay en el Parque de Cerdanyola, uno de los más visitados de la ciudad, por lo grande que es, y por ser el barrio más poblado de Mataró.

Las hay con sus madrigueras, las hay que no se asustan al ver humanos, las hay que campan a sus anchas y tan tranquilas… Sin problemas!

Haya niños y niñas, ancianos y ancianas, gente sentada en los bancos… da igual! Ellas tan felices!

Y porqué, porque el Ayuntamiento tiene olvidada esa faceta, tiene pocas ganas de arreglarlo, y prefiere gastarse ese dinero, que sí tiene, en otras cosas que le importan más…

Mataró abandona als joves

El Govern de CiU a Mataró, que no té cap mena de projecte ni polític ni social per la ciutat, té abandonats als i les joves de la capital maresmenca.

Amb una ciutat amb més del 20% d’aturats, a on els joves tenen un 53% d’atur, no hi ha cap mena de projecte, ni pla específic per a ells.

Des del PSC els demanem, a partir de la nostra experiència, amb més d’una dècada de Plans de Joventut treballats, consensuats i duts a terme amb les entitats de la ciutat, que s’hi posin a treballar.

Sembla fàcil, oi? Doncs això els passa, que els sembla que fan molta feina, però treballen poc. 

Tan difícil és posar-se colze a colze amb les entitats juvenils de la ciutat per fer un Pla Jove? Tanta por fa preguntar quins són els seus problemes per mirar de cercar solucions consensuades?

Treballar pels joves amb algunes clares apostes com:

1. Iniciar de manera urgent l’elaboració d’un nou Pla Jove, a partir de l’avaluació de l’anterior, per presentar-lo abans de finals de 2013
2. Aquest Pla estarà centrat en les polítiques d’inserció laboral dels joves
3. Les altres prioritats bàsiques del Pla seran en l’àmbit de l’educació, i de l’habitatge.
4. De manera urgent, s’enfortiran pel proper curs els Espais Joves, dotant-los de més recursos i així podran donar un millor servei, i més ampli en horaris. Ens trobem que es fan servir més que mai aquells llocs de trobada com els Espais Joves. Llocs a on trobar-se, llocs a on es fan diverses dinàmiques, intercanvis, relacions... és a dir, cohesió social. Per això pensem que urgentment han de ser aquells que s’enforteixin.
5. El Pla es farà en un procés participatiu amb les entitats i d’altres agents actius en aquest sector, així com dels sectors més importants en aquests moments pels joves (ocupació, educació, habitatge)

Ens faran cas?

Seran sensibles als problemes dels i de les joves de Mataró?

Els importen? Sí? Doncs que ho demostrin.

Si no, fan la sensació que els tenen completament oblidats. Que no els importen.

LA MALA EDUCACIÓN

La Mala Educación és una pel·lícula dirigida per Pedro Almodóvar a on dos amics es troben després de molts anys i rememoren la seva infantesa a on van sofrir vexacions sexuals per part del mossèn de la seva escola.

Més enllà d’això, és una pel·lícula a on, gairebé tots els protagonistes, acaben barrejant la realitat i la ficció. Barrejant i confonent, acaben per no saber cap d’ells qui és realment, ni qui són realment els altres protagonistes de la història.

Aquest vespre, al Ple de l’Ajuntament de Mataró, a partir d’una Declaració Institucional presentada per diversos grup municipals, el meu el PSC, ha votat a favor de la sobirania de Catalunya. És a dir, a favor de la independència de Catalunya.

A Mataró, el nou Reglament d’Ordenació Municipal fa que els temes que no afectin directament a la ciutat, es debatin a la Junta de Portaveus, per agilitzar la feina al Ple. Això, però, fa que aquests temes, més enllà del debat, es votin per vots delegats per cada Grup Municipal al seu portaveu. És a dir, allò que digui la meva portaveu allà és el que diu el meu grup. És a dir, allò que voti la meva portaveu allà és el que votem els vuit regidors del PSC.

Aquesta part del Reglament, que celebro i he celebrat en diverses ocasions donat que ens permet centrar-nos en temes municipals que afecten directament a la nostra ciutat, i fan que la participació de col·lectius i entitats es faci a unes hores molt més lògiques, té aquesta perversió de que una persona vagi amb els vots delegats de la resta, sense cap opció a puntualitzar matisos, sempre tan importants en política.

Quan una persona és la portaveu d’un Grup, se sobreentén que porta el resultat d’un debat fet anteriorment, almenys, al Grup. I, si pot ser, en ocasions especials, al seu partit corresponent. Aquesta riquesa ens ha de diferenciar d’altres maneres de fer d’altres grups i, sobretot, d’altres partits.

Doncs això no es va fer al meu Grup. Ni es va elevar el debat al partit, en qualsevol dels seus òrgans, ni es va facilitar la participació de tots els membres del mateix en un debat tan important.

Personalment, i em sap molt greu, no hi vaig poder participar. Al meu entendre, una doble acció de Mala Educació no m’ho va permetre. I, com se m’ha remés a manifestar-me lliurement, en aquest modest espai ho faig.

No em sento representat per aquesta votació que algú va escollir per part meva. No puc acceptar el resultat de la votació donat que no se’m va permetre participar-hi.

Per part meva, haig de dir-vos que, tal i com he manifestat moltes vegades, estic a favor del dret a decidir de Catalunya, com a país amb unes especificitats socials, històriques i culturals molt diferents a la resta de territoris d’Espanya, però estic en contra de la independència. Crec que Catalunya forma part d’Espanya, una part especial, i que així ha de continuar sent-ho. El company i ex Conseller Del Pozo ho resumia molt bé dient allò de les “nacionalitats concèntriques”. És a dir, tenir-ne més d’una i més encara quan comparteixen moltes coses.

Així es com crec que el meu partit ha de treballar. Així és com també hem de treballar a Mataró, al Grup, i al Partit. Amb feines concèntriques, amb decisions compartides.

I, com tot el que faig en la meva vida, no confonent realitat amb ficció. Això no és Matrix.

Nou PSC Maresme

El passat cap de setmana del 10 i 11 de febrer vam cel·lebrar a l'Institut Miquel Biada de Mataró el VI Congrés del PSC Maresme. Sota el lema de "NOU PSC. Més Maresme", va ser un interessantíssim cap de setmana de debat dels socialistes de la comarca.

En Xavier Amor va resultar escollit Primer Secretari del PSC Maresme pels propers anys. Liderarà un equip a on m'ha demanat fer les tasques de Secretari d'organització, però a on també hi formen part gent jove i molt potent com en Miquel González de Caldes, la Glòria Mans d'Alella, la Loli Agüera i en Josep Rueda de Palafolls, la Sílvia Tamayo de Canet, en Santi d'Arenys, i l'Alícia Romero de Mataró. A part de tot un grup de gent de tota la comarca per donar l'empemta necessària que els socialistes de la comarca hem de donar per tornar a ser el referent.

La veritat és que la sensació era que tenim un repte! El repte de construir un Nou PSC al Maresme, un partit que ha de tornar a ser l’eix central de la política a la nostra comarca. En dos anys, hem passat d’una de les millors situacions del nostre partit, amb governs a totes les administracions i amb una organització estable, a un dels pitjors escenaris possibles, en forma de successives derrotes electorals, sense una direcció clara i amb importants dubtes sobre el futur del PSC.

Hem d’invertir la tendència. I la única forma d’adaptar-se al canvi és canviar. A Catalunya hem entès la necessitat d’impulsar aquest canvi. A d’altres llocs, no. Ho vam veure al Congrés Nacional, i ho hem vist al nostre Congrés de Federació. Ara, ho volem veure a les Agrupacions locals, que és a on es guanyen les eleccions, sobretot aquelles més importants per nosaltres, les municipals.

Canvis en les idees, en les persones, en les maneres gestionar el partit i, sobretot, en les maneres de fer política... Per això tenim un repte!

El repte de recuperar la confiança abans de res, dels i de les nostres militants i simpatitzants, com a base per recuperar la dels nostres votants; que ens ha de portar a recuperar Ajuntaments, i a ser decisius al Consell Comarcal; en cap Administració ens podem permetre que es desmantellin les polítiques socials que tants i tants esforços ens ha costat aconseguir per la gent d’esquerres.

I tenim el repte d’aportar totes les nostres energies al PSC a tot Catalunya en el nostre model de país, i en el nostre nou model de partit.

Durant els últims mesos hem fet un profund exercici d’autocrítica, i hem arribat a la conclusió de que, a més a més de l’impacte electoral de la crisi econòmica, hi ha també aspectes de la nostra organització, activitat i discurs de partit que expliquen una part no menyspreable de la desafecció, desmobilització i resultats que estem patint. Combatim-los! Canviem-los! Siguem valents començant per nosaltres mateixos, per la nostra estructura i la nostra manera de fer!

Ho hem dit 1.000 vegades i ho direm 1.000 més: som representants de la ciutadania, la gent s’ha d’identificar amb nosaltres i perquè s’identifiquin, hem de fer POLÍTICA REAL.

Això és el Nou PSC, energia renovada per impulsar el progrés als municipis de la comarca.

Crec en un nou projecte de partit.

I crec que en els equips, en les agrupacions i en la militància socialista, començant per posar-hi la il·lusió, la creativitat, la valentia, l’energia i el treball que fan falta per dur-ho a terme.

JUNTS HO PODEM FER

Eleccions Municipals a Mataró -I-

Joan Antoni Baron i Consol Prados, la nit electoral agraïnt la feina a la militància. Foto: Capgros

Ara que ja han passat 40 dies de les eleccions municipals, crec què és bon moment per fer un anàlisi amb el cap més fred.

A Mataró, els resultats van ser: CiU 8, PSC 8, PP 5, PXC 3, ICV-EUiA 2, CUP 1.

Importantíssims canvis al Consistori mataroní. Per primera vegada, el PSC ni tindrà l'Alcaldia ni està en condicions de formar part de cap Govern. Les esquerres, molt i molt lluny de poder reeditar un Govern estable. De fet, s'ha passat de tenir 15 regidors, a tenir-ne 10.

I, per descontat, la imprevissible i inesperada entra dels racistes de Plataforma per Catalunya.

Nem per parts:

CiU: 11081 vots i 8 regidors, 25% dels vots. Pugen i guanyen l'Alcaldia. Històric, i se'ls ha de felicitar. Crec, però, què és una pujada minsa, insuficient, i no han aprofitat l'onada convergent que hi ha a tot el país. El candidat no ha cuallat malgrat la feina dels darrers 4 anys. No enganxa, i això ha fet que no es disparessin. Pugen 4 punts, i els seus feus són el Centre i l'Eixample, com sempre, però s'estampen a Cerdanyola, malgrat la feina de desgast del Govern portada a terme per en Quim Fernández i els seus amics allà al barri; feina pírrica. És el 5è pitjor resultat de CiU en unes municipals i queden molt lluny del seu millor resultat del 36% al '95. En general, una victòria agre.

PSC: 10033 vots i 8 regidros, 22,5% dels vots. Baixem i perdem el Govern i l'Alcaldia. Derrota sense paliatius. Una part per la situació política general, tant a Espanya com a Catalunya, i una altra per la situació interna del PSC a tots els nivells, sense líders clars i amb la marca molt i molt a la baixa; i, penso, per la pèrdua del control de la vida social, què establia una claríssima xarxa molt amplia que ajudava a aconseguir antics resultats històrics. Es baixen 12 punts i gairebé 4000 vots. Es mantenen, però menys, feus com Cerdanyola, hi ha una forta regularitat de vots a la resta de barris i hi ha forta batacada al Centre i l'Eixample. Molt lluny dels resultats històrics dels '80 amb més dels 50% dels vots o de la darrera majoria absoluta del '99 amb el 45%. Simptomàtic.

PP: 6900 vots i 5 regidors. Un dels altres vecendors de les eleccions. Malgrat les dissidències internes, han aprofitat la feina feta pel seu candidat a nivell social i, sobretot, la força de la marca PP a tot Espanya com a marca de canvi i de solucions a la crisi (tot molt per demostrar...) l'han fet guanyar un punt i mig i un regidor, malgrat la fuga de vots per la dreta cap a PxC. Es mostren forts a Cerdanyola (votants desencantats amb els socialistes? feina feta al seu local social?) i La Llàntia, també en menor medida a Rocafonda i Vista Alegre. I no acaben de destacar al Centre i l'Eixample, a on els voten la meitat que a la resta de barris. Es mostren molt estables, regidor amunt, regidor avall, des del '95, un fet força destacable de què el forat de la dreta lliberal espanyola està més que fet a Mataró.

PxC: 4700 vots i 3 regidors. La gran sorpresa d'aquestes eleccions. Els grans vencedors de les mateixes. El sorpasso. El partit racista d'ultradreta que aconsegueix fer-se forat a la nostra ciutat, malgrat la feina feta amb el fet migratori dels darrers 10 anys. Amb més vots a Rocafonda i Cerdanyola, a on superen el 15%!!! i menys al Centre i l'Eixample. Com exemple, al 2007 van obtenir 135 vots, així que el canvi és evident. Crec que han sabut canalitzar el vot descontent de les persones que es troben en "lluita" diària amb els nouvinguts, i fan servir els mateixos serveis socials diàriament i veuen com no arriba per tothom. A part, han sabut fer molt bé la campanya amb dos efectes potents: el lema "primer els de casa" (a veure qui es nega a això! vulgui dir el que vulgui dir!) i l'enviament d'un fals xec a totes les cases juntament amb les paperetes electorals (fet vergonyós que ja han denunciat diverses entitats de la ciutat). Ambdues accions els han ajudat, imolt, a fer la campanya (jo personalment només sé d'una trobada de col·laboradors abans de campanya i de veure'ls posant una carpa petita a Rocafonda, Tereses, la Geganta i Isla Cristina, a Cerdanyola), que, cal dir-ho, els ha anat molt bé. Tota una incògnita la seva feina pels propers 4 anys, malgrat el potent i duríssim discurs de la seva portaveu el dia de la Constitució del Consistori.

ICV: 3039 vots i 2 regidors. Es recuperen una mica de la desfeta del 2007, recuperen 500 vots, però no recuperen cap regidor. Malgrat tenir un bon candidat, nou i fresc, amb lluita obrera al darrera i dialogant, nohan pogut arribar a on volien. Tot i això, tenen un electorat força lleial que els fa costat sempre. Segueixen forts a Molins i Vista Alegre, però molt fluixos a Rocafonda, Cerdanyola i el Palau, antics graners de vots de l'esquerra. Molt lluny dels seus millors resultats historics.

CUP: 2482 vots i 1 regidor. Es mantenen a l'Ajuntament malgrat que hi ha hagut més participació, que semblava que els hi aniria en contra. La feina feta aquests darrers 4 anys per fidelitzar als qui els hi van fer confiança ha calat, i repeteixen resultat. Es fan forts al Centre i l'Eixample, però s'estampen a Cerdanyola, Pla d'en Boet i Cirera. es queden com a única força independentista a l'Ajuntament

Blanc: Crec què mereixen un anàlisi a part. Són gairebé 2000 vots (els què van treure, per exemple, la CUP i Alternativa Vecinal al 2007) i un 4,5% dels vots. És a dir, la opció d'anar a votar, però no voler votar cap de les 13 alternatives possibles guanya espai (pugen 700 vots i 1,5punts del 2007) i es queden, si fossin partit, a només 300 vots d'aconseguir "1 regidor". La pujada a totes les contesses electorals del vot en blanc és un altre element de reflecció prifunda.

i ERC? doncs ERC es quedenfora de l'Ajuntament. Amb 1773 vots no arriben ni al 4%, i es queden molt i molt lluny d'aconseguir un regidor (aproximadament 700 vots, és a dir, un 40% més del què han aconseguit). Malgrat la feina feta aquests darrers quatre anys, i la bona entrada dels seus regidors en alguns àmbits, la baixada de la marca a nivell Nacional (van arribar al 8,8%!) els ha sentenciat per faltar-los-hi una penetració social més profunda a la ciutat. S'han mantingut al Centre i l'Eixample, però tenen uns resultats paupèrrims a Cerdanyola o La Llàntia, per exemple, a on no arriben al 2% dels vots.

I els protagonistes d'altres eleccions? Doncs hi ha dos darrers derrotats més com són Alternativa vecinal, sota les sigles diverses de comunistes de la ciutat, perdent gairebé el 60% del seu electorat, i perdent-se com a alternativa de les persones que volen alternatives als partits històrics, i en Pau Mojedano, al capdavant de Mataronin's, la seva nova formació, que no ha arribat ni als 400 vots, ni tan sols un 1%, el què demostra que la marca PP era molt més forta que el seu candidat, una persona políticament molt més "centrada".

A Mataró, tal i com s'ha demostrat, no acaben de cuallar mai els projectes personalistes per damunt dels col·lectius.

Estil Mora

Degut a la meva irregularitat en aquest espai d'opinió, no volia actualitzar-lo en campanya. S'ha de ser conseqüent.

Però és que aquest vídeo és molt i molt bo.

Estil Mora: L'home que vivia darrera de totes les pancartes. Això no és fer política, això és populisme.