Amb tu. Sense tu.

Ahir amb tu, avui sense tu.

En Marc ens ha deixat. Ha volgut marxar.

Ha deixat a la seva família. Els pares, la dona, la filla i el fill.

Ahir podien estar amb tu, avui no. 37 anys i tota una vida per davant. Molt fort.

No has volgut continuar el camí.

I avui, els teus, tot el teu entorn, ens han deixat gelats, un cop i un altre, amb les paraules que t'han dedicat. I això que avui el primaveral sol era de justícia.

Paraules d'aquelles que tardarem en oblidar tots els què allà erem per despedir-te.

Jo no et coneixia, ni et coneixeré mai, però avui m'he pogut fer una idea de com eres.

Hem quedo amb les paraules de la teva mare. Forta, molt forta. I decidida.

Quina enteressa, Antònia!!! Jo no arribo a imaginar-me a la meva mare en una situació com aquesta, no hagués aguantat ni tres minuts. I tu has estat forta, molt i molt forta. Envejable.

Ramon, una abraçada molt forta. Avui, la família socialista hem volgut estar amb tu.

A tots dos, que tingueu molta força, moltíssima. La què avui ens heu transmés.