
A la mateixa es poden trobar un munt de pistes i d'informacions per entendre l'origen i el desenvolupament de la toponímia a Catalunya. Des de seres, valls, platges, rius, a religions o antigues amenades.

Crida l'atenció, per exemple, la fase expositiva de la dictadura franquista, a on estava prohibida la utilització de la llengua catalana i que ho van sofrir alguns topònims que ara ens fan riure, però que segur que en aquella època no va agradar gens als lugarenys (Sant Boi - San Baudilio). No hi ha, però, cap referència a l'època Republicana, a on també es van fer diverses "interpretacions" dels noms d'alguns carrers, places, pobles i ciutats de la nostra geografia.
Un cop més, demostrem que la llengua és un element que defineix la identitat personal i col·lectiva, què és una eina de comunicació i d'aprenentatge i una porta oberta al coneixement del mon i de tot allò qè ens envolta.
És bo tenir una actitud positiva d'interés i de confiança davant la diversitat de llengües i cultures, la consciència de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural, però sempre respectant a la dels altres i sense caràcter excloent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario