10 anys de Pirates

Ara fa 10 anys, que dues noies molt joves de Vista Alegre van entrar eal despatx de l'Associació de Veïns del barri i, molt tímidament, em van demanar permís per poder començar a fer un Grup d'Esplai al barri.

Per descomptat, se'ls va dir què no els hi feia falta ni permís, i què una iniciativa com aquesta era molt i molt necessària al barri, mancat d'espais comuns ja fos per nens i nenes, com per joves, com per la gent gran.

I aquest nou espai, el Grup d'Esplai, ompliria un forat imoprtant al barri.

I avui, deu anys després d'aquell dissabte en el què van fer el seu primer acte públic cantant un parell de cançons, i veien la care dels pares, mares, avis i àvies, hem de dir que va ser tot un encert.

Decenes i decenes de nens i nenes què han omplert els seus dissabtes a la tarda formant-se amb un model diferent de fer-ho, amb unos monitors i monitores que no és què no ho haguessin fet mai, és què mai no havien fet ni d'alumnes a un Grup d'Esplai!!!

Però la il·lusió ho pot tot. I les ganes de fer les coses. I l'estima què li han posat sempre i la que de ben segur li seguiran posant.

Al barri, han marcat un abans i un després. Allà, la gent només tenia una il·lusió comuna, la Festa de Vista Alegre, però des de fa deu anys ja en tenen dues, el seu Grup d'Esplai, Los Piratas.

La primera de les feines va ser pintar les figures del pessebre, l'únic a tot Mataró què es fa al carrer, després els balls, les cançons, les sortides al Parc Forestal, les trobades amb altres Grups d'Esplai, les Gales (acte exclusivament d'ells a la Festa del barri amb cançons, teatre, Playbacks...), el trasllat al nou local social del C/ Almeria, la participació al Carnestoltes de Mataró, la participació també al Carnestoltes propi del barri, la participació a d'altres festes de barri, el seu propi vaixell "Satarip Sol" construit a mà, la seva Cap Grossa, la "Nany"... Tot ha anat evolucionant moltíssim. Millorant la qualitat de la formació, millorant la qualitat de les activitats, aplicant nous models d'oci per els més grans...

En definitiva, formant ciutadans i ciutadanes lliures!

I aquí hi han jugat molt i molt fort, deixant-se la pell i totes les hores del mon, els monitors i monitores què hi han passat. Des d'aquelles dues nenes tímides, la Soraya i la Glòria, passant per en Víctor, la Laia, la Tamara, en Sergio, en Carlos, la Lídia, la Mari Àngeles, la Soraya petita (la primera alumna que va pasar a ser monitora) i moltíssims més què emdeixo i que li han dedicat les hores què han pogut.

Sí què m'agradaria destacar a Soraya Iglesias Sáez. A part de ser un Sol de nena, extraordinària, inquieta i meravellosa, de tenir un cor que no li cap al pit, i d'haver aguantat absolutament de tot (i, desgraciadament, de tothom, fins i tot de qui menys s'ho esperava), ella sempre ha estat al peu del canó, des del primer dia fins avui, sense fallar mai. I estar-s'hi en qualsevol lloc 10 anys té un mèrit incalculable, però ser a un grup desplai 10 anys és, inexorablement, IMPAGABLE. Soraya, et mereixes l'aplaudiment més fort del mon. Sabem què aquestes coses no t'agrades (a la foto ni se la veu), però ho mereixeis sobradament. Al César lo que es del César.

A Vista Alegre sempre ens diuen que hi estem molt orgullosos de ser del barri, què hi ha un sentiment molt fort de pertànyer al mateix (jo mateix vaig donar nom al meu bloc per l'estima que li tinc), però des de fa dos anys, hi ha un doble orgull al barri, ser PIRATA!!!