El proper dimarts es celebra el Dia Internacional de la dona Treballadora (jo continuo reivindicant gènere i classe).És un d’aquells dies per treballar amb més èmfasi per la igualtat en tots els sentits.
Desigualtats en tots els àmbits de la nostra societat n’hi ha, no ens enganyem. De la mateixa manera que podem dir que s’ha avançat, i força, en els darrers anys.
La desigualtat comenta amb una gènesi comuna què és la imposició de la força. Això, crec jo, determina la resta d’accions, per acció u omissió que ens han dut a aquestes diferències en les relacions home-dona històriques.
Des de fa uns anys, les polítiques d’igualtat estan a les “agendes polítiques”, forma part d’aquells temes que tothom demana que ens hi hem de posar, que s’han d’atacar de forma proactiva, i no tan sols reactiva. S'ha de treballar conjuntament per cercar solucions: no només Administracions, si no també la societat civil, per la seva feina diària a peu de carrer.
Un exemple d’allò què és impossible de treballar no tan sols per part de les Administracions: Relacions violentes entre adolescents difícils d'identificar. Potser, sota el meu parer, el més complicat d’identificar, el més estès en diversos sectors, i el més complicat d’eradicar degut a la seva invisibilitat (com gairebé tot allò que representa la relació adolescents – adults).
Els àmbits a on es pot trobar aquest tipus de violència, i alhora (insisteixo) més difícils de visibilitzar serien: social, laboral i comunitari, a les relacions entre adolescents.
A nivell social, diversos mals estesos i endèmics. Com es tracta cos i imatge dona jove (publicitat). Mal ús (indegut i, en alguns casos, extraordinàriament innecessari i gratuït). Estereotips que es creen. Ús inadequat que el converteixen en, exclusivament, un objecte de consum.
Tot plegat crea als nostres subconscients, una influència societat de l’ús d'aquesta imatge: rols publicitaris. Abans eren dones que netejaven, anaven a buscar els nens a l’escola, feien la compra, el dinar... i ara, que en part això està més igualat, se’n fa un ús exclusivament del seu cos com a element d’atracció de qualsevol tipus de producte.
A nivell comunitari, encara ens trobem amb el mite de la dona perfecte al servei dels homes. A disposar, i magníficament. “me barre, me frega, me lava, me hace la comida, me cría a los niños... eso sí, a veces la ayudo”
I, a nivell general, la plena adolescència. Ser capaces del no al rebuig social per no voler entrar en algunes pautes estereotipades, i negar-se a acceptar-les.
Molta feina a fer, insisteixo a nivell Administracions, però sobretot del conjunt de la societat, però restaria una major implicació per no continuar amb el foment d’aquests estereotips per part dels mitjans comunicació de tot l'anterior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario