Civisme i Convivència a Cerdanyola

Imatge de la Mostra d'entitats de Cerdanyola. En primer terme, la gent de la confraria del Nazareno, més enllà, la gent del teatre, de la poesia, els de la parròquia, el grup d'esplai... la varietat del què és el barri

Ja n'hem parlat en diverses ocasions en aquest espai de la gestió de la convivència i del civisme a la nosra ciutat i, més directament (no ens hem d'amagar) d'aquelles zones a on hi ha acumulada una taxa més alta d'immigració.

Tots tenim al cap, al subconscient, que allà a on hi ha més immigració, hi ha més problemes de convivència, i hi ha menys civisme. La majoria ho pensem quan pensem "en els altres". És a dir, sense viure-hi en aquestes zones, i sense conviure-hi amb aquesta realitat, entenem el fenomen de la immigració con un greu problema en la nostra societat.

A nivell d'Ajuntament fa molts anys que hi treballem sobre el tema. No sempre ens en sortim. És la primera vegada què es tracten aquestes realitats (no és la primera vegada que pasen, però sí la primera vegada que l'Administració se'n preocupa), i no sempre és fàcil, i no sempre se sap què fer, donat que no hi ha precedents.

Una altra foto de la Mostra de Cerdanyola, un dels eixos dels actes públics per fomentar la convivència. Al fons, ballen les nenes de la Casa de Andalucía. HI va assistir molta gent a la Plaça Onze de Setembre

La setmana passada vam presentar el balanç de la 7a campanya amb informadors cívics que ha dut a terme l’Ajuntament de Mataró. Aquesta vegada, la campanya s’ha centrat al barri de Cerdanyola, on s’ha informat les comunitats de veïns sobre els drets i obligacions relatius a la gestió de la convivència en les comunitats.

L’objectiu principal ha estat fer arribar als domicilis i comunitats de propietaris informació relacionada amb la bona convivència a la comunitat i al barri, començant per donar suport a la gestió de la comunitat de veïns, i orientar sobre la resolució de problemes de convivència i/o civisme. També s’ha difós informació sobre el Servei de Mediació Ciutadana i sobre els ajuts a la rehabilitació d’edificis i a la instal·lació d’ascensors. Per últim, s’han recordat diferents aspectes dels bons hàbits relacionats amb la recollida de residus i s’han proporcionat consells de sostenibilitat als habitatges.

Quins resultats hem obtingut? Doncs força sorprenents.

A finals de febrer s’havien visitat gairebé 9.926 habitatges, dels quals s’ha pogut contactar amb un 55% (5.470), i d’aquests han pogut ser informats un 94% (5.154 famílies). En aquestes visites s’ha repartit a cada habitatge i a la comunitat de veïns un dossier que resumeix la informació objectiu de la campanya.

Malgrat que s’intenta que els veïns resolguin els problemes de forma autònoma, s’han detectat 123 casos que presentaven incidències considerades més complexes i s’han posat en coneixement d’altres serveis municipals –Mediació Ciutadana, Prohabitatge, Policia Local, Serveis Municipals, Atenció Ciutadana, Mobilitat o Benestar Social– per fer el seguiment adequat fins a la seva resolució.

Les incidències més comunes han estat:

• desacords o molèsties dins la comunitat de veïns,
  
• sorolls,
  
• brutícia,
• insectes,
• impagament de quotes,
  
• queixes per mal estat de la via pública,
  
• mal ús dels contenidors,
  
• abandonament de voluminosos,
  
• brutícia provocada per animals domèstics i
  
• demandes de millora d’alguns espais públics.
  

En aquest sentit, cal apuntar que el Servei de Mediació Ciutadana ha incrementat l’atenció de casos a Cerdanyola en un 30% l’any 2010 ( 83 l’any 2009; 108 l’any 2010).

S’han aprofitat les visites a les comunitats per facilitar a Prohabitatge la informació sobre l’evolució en la instal.lació d’ascensors. Prohabitatge havia fet una diagnòsi l’any 2009 segons la qual hi havia la possibilitat d’instal.lar-ne 46. D’aquests, se n’ha instal·lat 5, 2 més estan en procés i en 5 comunitats més finalment no es podran instal·lar per temes tècnics. Pel que fa als 34 restants, o bé estan pendents de l’acord dels veïns o bé la comunitat no pot fer front a la despesa.

Del total de famílies informades, 4.961 han omplert un qüestionari sobre els problemes del dia a dia de la comunitat. A la pregunta sobre com és la convivència a la seva comunitat, un 77,11% respon que és bona o molt bona. Els resultats concrets són: un 14,82% ha respost que molt bona (735 famílies), un 62,29% que és bona (3.090 famílies), un 20,06% que és normal (995 famílies) i un 2,84% que és dolenta (141 famílies).