miércoles, 19 de febrero de 2014

M’agraden les primàries. II. Barcelona

Com deia, el PSC és el partit de les Primàries. És el nostre gran segell, malgrat altres ara vulguin fer paripés per intentar dir el mateix, amb aquesta suposada marca de “regeneradors” de la política.

Un cop fetes les d’Europa, ara toca Barcelona.

Barcelona sempre havia estat un fortí del socialisme català des de la represa democràtica. Primer amb Narcís Serrra i després amb Pasqual Maragall es van anar guanyant les diferents eleccions municipals (molt poques vegades amb majoria absoluta, no ens enganyem).

Posteriorment, amb Joan Clos i Jordi Hereu, les victòries van anar minvant en diferència amb la resta, el que anava complicant la governabilitat, i eixamplant els pactes.

Ara toca fer foc nou. Ara, després d’uns anys a la oposició, a on ens hi volen tots, per cert, i amb un Govern que s’hi entén molt millor amb el PP que no pas amb el PSC, i que treballa més per tapar les vergonyes de la Generalitat que no pas pels barcelonins i barcelonines, toca canviar radicalment.

Canviar radicalment no és canviar de persones. O no només això.

És canviar de forma de fer. Possiblement, en una doble vesant; la primera, modernitzant-nos i obrint el zoom a nivell extern. Saber si volem la Barcelona icona, o la Barcelona agradable i atractiva. Per això, hem de modernitzar el nostre discurs, deixar-nos de determinats apriorismes, i ser agosarats.

I, segon, a nivell intern. A nivell de la Barcelona dels districtes, la Barcelona dels barris, la Barcelona dels barcelonins i barcelonines. Aquí, més que modernitzar-nos, hem de recuperar l’essència de les trinxeres socialistes, el trobar-nos persona a persona, carrer a carrer, plaça a plaça.

Però volia parlar de primàries. De les Primàries de Barcelona. I sí, ja són un èxit. Èxit de participació, amb sis precandidat/es. Sis models diferents, però que tenen moltíssimes coses en comú. Sis models que donen vida a les primàries, que li donen significat, i que centralitzen el debat de les idees per Barcelona, per les dues Barcelones, que no pas per davant de les persones.

M’agrada el debat que estan fent. M’agrada que prevalgui les idees pròpies per sobre de la crítica als altres. 

M’agrada que s’entengui que l’únic enemic, qui realment està fent mal a Barcelona, es diu Alcalde Trias, i no pas els precandidats a les primàries.

Aquest és el camí. Bona feina del PSC Barcelona. Bona feina del PSC per posar al mig del debat Barcelona, el camí del debat, el camí de la democràcia interna.

M’agraden les primàries, i m’agradaria poder-hi participar activament. Idees, debats, propostes, models de campanyes....


M’agraden les primàries!!!

No hay comentarios: