jueves, 6 de marzo de 2008

Ciao (paréntesis de campaña)

No me puedo aguantar. Se me van las manos al teclado.
Tengo que hacer un post y gritarle al mundo que... ¡¡¡El Madrid fuera de Europa!!! el Federer del fútbol, el equipo intergaláctico, el que no perdía nunca, la quintaesencia del fútbol mundial...
Se ha quedado fuera de la Champions. Pos vaya...
Siempre fastidia que un equipo español quede eliminado de una competición europea. Bueno, siempre, siempre.... NO!
Ciao, ciao...

DC XII: Ja són aquí. Eixos legislatura ZP




Vídeo a on s'explica la por d'alguna gent a que torni el PP retrògad, ultranacionalista espanyol i mentider. Tot un malson: Ja són aquí!!!


Les lleis de la legislatura de ZP

Sembla que algú vulgui oblidar tota la feina a nivell legislatiu del govern Zapatero en aquesta legislatura.
S'ha fet feina, i molta, i és just donar les gràcies a aquells diputats i diputades que han lluitat sense aturar-se en cap moment per trencar els vuit anys de polítiques retògrades d'un PP ultraconservador.
I la justícia és retre contes.
En elles reconeixereu els eixos principals que ha marcat des del primer dia el govern socialista
presidit per José Luis Rodríguez Zapatero:

  • enfortiment de la democràcia, millorant les institucions del
    sistema constitucional,
  • respecte i reconeixement de les diferències pròpies d’un Estat Autonòmic i
  • millora de la convivència i de la qualitat de vida apostant per un aprofundiment de l’Estat del Benestar.

No podem oblidar, per exemple, la llei de regulació de Règim especial de la ciutat de Barcelona, la llei per cuidar dels animals i la seva no explotació, la llei de foment i cultura de la Pau, la de restitució a la Generalitat dels papers i documents incautats a la guerra civil, la de mesures d eprevenció del frau fiscal, la de Defensa de la competència. Lleis que moltes d'elles són molt desconegudes però que eren força demanades pel sector. Podríem recordar, també, la de la lluita contra el dopatge, la llei contra el racisme, la violència i la xenofobia als espectacles esportius, la de mides d'impuls de la Societat de la Informació, la del carnet de conduir per punts, la de poder perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina, la de persecució esxtraterritorial de persecució dels que trafiquen amb persones, la de reconeixement econòmic als espanyols que van sortir del país després de la Guerra Civil i que encara viuen fora, la dels treballadors autònoms...
A més a més, d'altres més famoses, com la del divorci express, la del matrimoni entre homosexuals, la d'igualtat de gènere, la de protecció integral contra la violència de génere, la de la memòria històrica, la llei anti tabaquisme, la dels 2500€ per naixement o adopció, la de pensions no contributives i, per descomptat, la quarta pota de l'Estat del Benestar, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Encara hi ha més, això dona per un altre post igual o més llarg que aquest, però és que s'ha fet moltíssima feina durant aquests quatre últims anys, i no només el terrorisme i la immigració, com ens volen fer veure els del PP.

Després de llegir-ho, encara tens dubtes del teu vot? Tota aquesta feina no et convenç?

martes, 4 de marzo de 2008

DC XI: El debate II. ZP ha machacado

Y no soy subjetivo.
No creo que esta vez haya sido más de lo mismo, ni mucho menos. El debate ha sido intenso, muy intenso, y se ha notado a los dos candidatos mucho más sueltos, menos encorsetados. Olga Viza, como siempre, fantástica. Me tiene perdido esta periodista, desde siempre.

Volviendo al debate, esta vez sí que el Presidente ha sido netamente superior al candidato.

Ha llevado la iniciativa desde el principio. No se ha limitado a defenderse y a recuperar algunos importantes aspectos del pasado, si no que ha hecho un sinfín de propuestas. Y ha demostrado ser un hombre de Estado al hablar de un pacto en contra de los terroristas: "Ofreceré al líder de la oposición un pacto para derrotar a ETA y no para negociar con ETA". A lo cual Rajoy no ha sabido qué contestar, y sus ininteligibles frases posteriores se caracterizaban básicamente por hablar como líder de la oposición: "Haya quien haya en el Gobierno, yo le ayudaré desde la oposición en hacer un pacto antiterrorista" (duda entre Zapatero y Llamazares?).

Tan sólo se ha visto superado por, uno, a la hora de la educación en castellano en toda España, en la cual no ha sido capaz de doblegar con verdades al candidato popular, cuando ha seguido con su demagogia de que en Catalunya no se pued eestudiar en castellano y dos, con los carteles en catalán, cuando, sin negar que existe esa Ley, prácticamente no se aplica y, sobretodo, se aprobó en el Parlament con los votos favorables.... del Partido Popular de Catalunya!!!

En el resto, me quedo con dos detalles que creo que resumen el debate y me atrevo a decir que el conjunto de la campaña:

  1. Zapatero ha hecho más de 80 propuestas claras y concisas para el futuro. Propuestas a aplicar desde el primer día en el cual sea Presidente. Esta vez sí que ha habido propuestas, y las mismas han sido en positivo. Propuestas viables, con un plan económico detrás y del todo creíbles. Infraestructuras y políticas sociales.

  2. Rajoy se ha inventado un Zapatero irreal para poder atacarle, insistiendo en un Zapatero mentiroso, en un Zapatero que no escucha, cuando no es ni mucho menos así. Ha querido adaptar a Zapatero a lo que a él le gustaría que fuera, pero Zapatero no es así, y en eso se ha equivocado el candidato conservador. Ha querido dibujar a un Zapatero irreal de la misma manera que nos dibuja contínuamente una España irreal, una España de las autonomías que cada vez es menos centralista y que cada vez puede celebrar mayores y mejores políticas sociales. Rajoy las ha negado. Éso sí es alejarse de la realidad.

En definitiva, creo que ha imperado el candidato que ha ido con propuestas, en su mayoría sociales y de beneficios directos para la ciudadanía, al candidato que tan sólo ha ofrecido orden y disciplina, anticatalanismo y centralismo. Rajoy insistía en explicar una y otra vez los problemas actuales del país cuando Zapatero no paraba de dar propuestas y más propuestas de futuro.

Por momentos me ha dado la sensación de que yo no vivo en la España de Rajoy, y vivo en una España muy parecida a la que nos ha presentado Zapatero, y quiero vivir en la España que Zapatero nos promete (y cumplirá, como siempre) para el futuro más cercano.

Zapatero ha machacado en este segundo debate a Rajoy

domingo, 2 de marzo de 2008

DC X: Recolzament a L. Cathala. Artistes mataronins amb el PSOE.




Us passo el vídeo de recolzament d'en
Joan Antoni Baron a Laurent Cathala, el veterà alcalde de Crèteil, ciutat agermanada amb Mataró des de fa 15 anys i que tot just en unes setmanes estarà en campanya electoral per unes noves eleccions municipals.
Ciutat que vissitarem per la seva propera festa, la "Jour de Fête", que aquest any, segons el model que fan servir des de fa uns pocs anys, estarà dedicada a la Cultura catalana i, concretament, a la de Mataró. Tot va començar gràcies a la visita d'una delegació encarregada de muntar la festa a les passades Santes.
Van flipar. No es creien el què veien.

Artistes mataronins amb el PSOE

A Mataró seguim forts en la campanya. Ahir, novament als mercats i a Isla Cristina.

Divendres al vespre vam fer un acte amb mig centenar de persones (podria dir amb un Espai Cerdanyola ple de gom a gom, però és molt petit i semblaria que us volgués enganyar) en el qual, a més a més de la presentació d'en Ramon Bassas i les intervencions de Joan Antoni Baron i Manuel Mas, un grup d'artistes mataronins van presentar un manifest en el qual deixaven clar quina era la seva opció en aquestes eleccions a on defensen, entre d'altres coses, que no és el mateix uns polítics que redistribueixen la riquesa que aquells altres que la reparteixen entre uns pocs, normalment amics seus.
Que no és el mateix Zapatero que Rajoy.

Avui han sortit dues noves enquestes. La de la Cadena SER evidencia tota una setmana a l'alça dels socialistes davant els conservadors. Ja són si punts de diferència antre ambdòs, el què pot dur al PSOE a arribar als 170 diputats, un resultat extraordinari i, per en Zapatero, tot un repte. Sembla ser, jono ho tinc tan clar, que la participació arribarà fins al 74%. I, aquí sí que hi ha forts canvis, ha pujat fortament el grau de fidelització del vot entre els socialistes, una característica que era quasi bé exclusivament un fort de la dreta, qui sempre ha tingut en la fidelització de vot dels seus el millor dels seus actius.

A El País l'estudi encara és més complet, i entra en detall en una cosa que a mí personalment m'osesiona que és el repartiment dels escons a totes les províncies espanyoles. Malgrat que sabem que la clau pot estar a Catalunya i a Andalussia, els petits canvis d'escons a algunes províncies que han guanyat població o a d'altres poden fer que la balança acabi decantant-se d'un lloc o d'un altre.

En tot cas, en ambdós casos són bones notícies pels socialistes. Sóc dels què creuen que les enquestes s'han de mirar com els desfils de models en les fires de roba, molt per sobre. Són tendències el què aquestes marquen, i aquesta tendència marca una pujada pausada dels socialistes per sobre dels populars.

I també indiquen la més que previsible baixada d'ERC, que estava, com els pisos, sobrevalorada. La continuada baixada d'IC, que sembla que mai arriben al seu mínim electoral, i encara pitjor a la resta d'Espanya, és una mala notícia. I CiU? no se sap. Ni ells ho saben. Continuen marejats i marejant a l'opinió pública. Sembla com si aquestes eleccions no fossin les seves.

viernes, 29 de febrero de 2008

DC IX: Espai Cerdanyola


La campanya feta des de la base. Sense fotos com aquesta, que ningú enté si després diu tot el contrari sobre els immigrants.
Una altra forma de fer campanya electoral, almenys per part nostra, és anar allà a on hi és la gent.
Parlar amb ells, intercanviar opinions... directament, estar amb la gent.
Fa més de 4 anys vam inaugurar un petit local a Cerdanyola, que vam batejar com l'Espai Cerdanyola, coincidia abans de les municipals d'aquell any. Des de llavors, quan arriben eleccions allò es converteix en l'hepicentre de l'actuació del PSC Mataró, lloc de trobada de militants, càrrecs, simpatitzants o simplement veïns que passen per allà i entren a saludar.
És el contrapés a una campanya que gira alvoltant dels gran actes electorals protagonitzats pels dos únics candidats que poden aspirar a ser Presidentes del Gobierno, una campanya mediàticament centrada en els debats, els predebats i els anàlisis posteriors.
Gent que ve a ensobrar, d'altres que no paren de moure coses, d'altres preparen el material pel cap de setmana pels mercats, d'altres la fan petar sense parar, d'altres preparen les boses del porta a porta, d'altres en fan, el porta a porta, d'altres provoquen el debat... Tothom té feina!
Aquest irrepetible ambientillo de campanya és magnífic. A mí m'agrada, als militants també i crec que, si no fos per l'allau de propostes que reben elsciutadans i ciutadanes durant aquests dies, m'atreveria a dir que tambè els agrada que hi hagi moviment a peu de carrer dels partits polítics, els agrada veure com treballen.
I tot això en un ambient molt maco, amb divergència d'opinions, com ha de ser, però sempre debatint-ho tot amb bon rollo. Això sí, sempre hi ha algú que pringa i paga els cafés i el berenar!
Ahir parlàvem de la falta d'un rumb clar a Convergència, ara sí volem entrar al govern, ara anem amb aquests, ara marxem amb uns altres, ara amb ningú, ara blanc, ara negre, papa jo vull ser ministre com sigui, papa ja no, papa ara no ho sé. I, a sobre, papa, la culpa és teva, no sé perquè, però segur que la culpa és teva.
Vols dir que no estan marejant fins i tot als seus propis votants?

Mal·leïda connexió, no hem deixa penjar el post!

miércoles, 27 de febrero de 2008

Laura, Maria Victoria, Virma y Maria José

Hoy no pienso hablar de la campaña. Hoy no puedo hablar de la campaña.
Hoy hemos amanecido con la noticia de cuatro (4) mujeres asesinadas por el terrorismo machista.
Sus parejas se han encargado de cortar cuatro vidas porque se han creído superiores, porque su herramienta para convencer es la violencia o, posiblemente, porque se han visto inferiores y eso hay algunos, muchos, que no lo aguantan.
Me vuelve a la memoria la canción de Bebe, que ya tiene unos años, que se convirtió en un himno antimachista.
La vuelvo a poner hoy como homenaje a esos cuatro proyectos de vida cortados por cuatro imbéciles que no han entendido nada en esta vida.
Terrorismo machista que no entiende ni de edad, ni de clase, ni de procedencia, ni de nada de nada.
Las ciudades: Madrid, Puerto de Santa María, Cullera y Valladolid.
La procedencia: Una boliviana, el resto, autóctonas.
Las edades: 22, 49, 55 y 45
Los asesinos: Uno novio y los otros tres maridos. Dos se suicidaron, los otros dos ni lo intentaron.
Las armas: Dos apuñaladas y dos por disparos
En definitiva, todo un ilógico sinsentido que no tiene visos siquiera de menguar. Más bien todo lo contrario.

Laura, María Victoria, Virma y Maria José no podrán votar. Ellos, lo asesinos, tampoco.
Hoy no quiero hablar de la campaña.

Apareciste una noche fría, con olor a tabaco sucio y a ginebra
el miedo ya me recorría mientras cruzaba los deditos tras la puerta.
Tu carita de niño guapo se la ha ido comiendo el tiempo por tus venas,
y tu inseguridad machista se refleja cada día en mis lagrimitas.
Una vez más no por favor que estoy cansada y no puedo con el corazón.
Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen.
Una vez mas no por favor que estoy cansada y no puedo con el corazón.
Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego voy a quemar tu puño de acero
y del morao de mis mejillas saldrá el valor para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres no se daña quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres no se daña quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres no te pienses mejor que las mujeres.
El dia es gris cuando tu estás, y el sol vuelve a salir cuando te vas
y la penita de mi corazón yo me la tengo que tragar con el fogón.
mi carita de niña linda se ha ido envejeciendo en el silencio.
cada vez que me dices puta se hace tu cerebro más pequeño.
Una vez más no por favor que estoy cansaa y no puedo con el corazón.
Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen
Una vez más no por favor que estoy cansada y no puedo con el corazón.
Una vez más no mi amor por favor, no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego voy a quemar tus puño de acero
y del morao de mis mejillas saldrá el valor para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres no se daña quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres no te pienses mejor que las mujeres
malo, malo eres,malo eres, porque quieres...malo, malo eres...no me chilles, que me duele...
eres débil y eres malo,y no te pienses mejor que yo ni que nadie...
y ahora yo me fumo un cigarrito y te echo el humo en el corazoncito...
Bebe - Malo

DC VII: Noticias del día después. Fuera caretas.



Així es titula aquest nou vídeo de la JSC, que aquest cop s'ha fet a nivell Nacional. És prou clar. I més que creïble.

A l'entorn socialista cada cop tenim més clar que el nostre futur depèn només de nosaltres: si anem a votar, i fem que la gent vagi a votar i que omplin les urnes de progrés, serem més que decissius perquè el president sigui Zapatero y no Rajoy. No es el mateix. La cosa està ajustada, ho diuen les enquestes.

Que el proper president sigui Zapatero o sigui Rajoy està a les nostres mans, és la bona notícia.En uns pocs dies de campanya electoral, ni tan sols hem complert la primera setmana, el Partit Popular s'ha tret la careta, han deixat de dissimular, i han disparat tota la seva artilleria anticatalanista.

Cada cop és més evident que s'ha d'anar a votar, perquè quedar-se a casa és votar Rajoy.En un tres i no res han promés quatre retallades per a Catalunya si guanyen:

  • Eliminaran la nova Agència Tributària de Catalunya
  • Recuperaran el transvasament de l´Ebre
  • No invertiran els 34500 milions d'euros del pacte Solbes i Castells
  • Rajoy ha dit a més que acabaran amb la immersió lingüística i segregaran els estudiants segons l´idioma que parlin

Això sí que és ser anticatalanista, això sí que és tornar enrere amb tot el què ens ha costat fer aquestes passes, algunes històriques per aquest país, com perquè vingui l'agressiu, poc respectuós i demagog Rajoy (tal i com ens va demostrar ahir a la nit al debat) i les esborri de cop i volta només arribar a la Presidència.

Aquests senyors, els del Partit Popular, no tenen cap projecte, no tenen cap alternativa, més enllà de les amenaces de desfer allò que ha aconseguit aquest Govern, de fer d'opossició malgrat la hipòtesi de tornar a manar. Sempre a la contra, sempre crispant.