No me puedo aguantar. Se me van las manos al teclado.Tengo que hacer un post y gritarle al mundo que... ¡¡¡El Madrid fuera de Europa!!! el Federer del fútbol, el equipo intergaláctico, el que no perdía nunca, la quintaesencia del fútbol mundial...


Una altra visió de Mataró amb les reflexions fetes per algú que quasi be tota la seva vida ha viscut al barri més alt i més maco de la ciutat, de la comarca, del país, del món. Política, societat, futbol, allò que sorgeixi en el dia a dia. Ara, capficat al repte del NOU PSC Maresme.
No me puedo aguantar. Se me van las manos al teclado.

Vídeo a on s'explica la por d'alguna gent a que torni el PP retrògad, ultranacionalista espanyol i mentider. Tot un malson: Ja són aquí!!!
Les lleis de la legislatura de ZP
Sembla que algú vulgui oblidar tota la feina a nivell legislatiu del govern Zapatero en aquesta legislatura.
S'ha fet feina, i molta, i és just donar les gràcies a aquells diputats i diputades que han lluitat sense aturar-se en cap moment per trencar els vuit anys de polítiques retògrades d'un PP ultraconservador.
I la justícia és retre contes.
En elles reconeixereu els eixos principals que ha marcat des del primer dia el govern socialista
presidit per José Luis Rodríguez Zapatero:
No podem oblidar, per exemple, la llei de regulació de Règim especial de la ciutat de Barcelona, la llei per cuidar dels animals i la seva no explotació, la llei de foment i cultura de la Pau, la de restitució a la Generalitat dels papers i documents incautats a la guerra civil, la de mesures d eprevenció del frau fiscal, la de Defensa de la competència. Lleis que moltes d'elles són molt desconegudes però que eren força demanades pel sector.
Podríem recordar, també, la de la lluita contra el dopatge, la llei contra el racisme, la violència i la xenofobia als espectacles esportius, la de mides d'impuls de la Societat de la Informació, la del carnet de conduir per punts, la de poder perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina, la de persecució esxtraterritorial de persecució dels que trafiquen amb persones, la de reconeixement econòmic als espanyols que van sortir del país després de la Guerra Civil i que encara viuen fora, la dels treballadors autònoms...
A més a més, d'altres més famoses, com la del divorci express, la del matrimoni entre homosexuals, la d'igualtat de gènere, la de protecció integral contra la violència de génere, la de la memòria històrica, la llei anti tabaquisme, la dels 2500€ per naixement o adopció, la de pensions no contributives i, per descomptat, la quarta pota de l'Estat del Benestar, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Encara hi ha més, això dona per un altre post igual o més llarg que aquest, però és que s'ha fet moltíssima feina durant aquests quatre últims anys, i no només el terrorisme i la immigració, com ens volen fer veure els del PP.
Després de llegir-ho, encara tens dubtes del teu vot? Tota aquesta feina no et convenç?
Y no soy subjetivo.En definitiva, creo que ha imperado el candidato que ha ido con propuestas, en su mayoría sociales y de beneficios directos para la ciudadanía, al candidato que tan sólo ha ofrecido orden y disciplina, anticatalanismo y centralismo. Rajoy insistía en explicar una y otra vez los problemas actuales del país cuando Zapatero no paraba de dar propuestas y más propuestas de futuro.
Por momentos me ha dado la sensación de que yo no vivo en la España de Rajoy, y vivo en una España muy parecida a la que nos ha presentado Zapatero, y quiero vivir en la España que Zapatero nos promete (y cumplirá, como siempre) para el futuro más cercano.
Zapatero ha machacado en este segundo debate a Rajoy
Us passo el vídeo de recolzament d'en Joan Antoni Baron a Laurent Cathala, el veterà alcalde de Crèteil, ciutat agermanada amb Mataró des de fa 15 anys i que tot just en unes setmanes estarà en campanya electoral per unes noves eleccions municipals.
Ciutat que vissitarem per la seva propera festa, la "Jour de Fête", que aquest any, segons el model que fan servir des de fa uns pocs anys, estarà dedicada a la Cultura catalana i, concretament, a la de Mataró. Tot va començar gràcies a la visita d'una delegació encarregada de muntar la festa a les passades Santes. Van flipar. No es creien el què veien.
Artistes mataronins amb el PSOE
A Mataró seguim forts en la campanya. Ahir, novament als mercats i a Isla Cristina.
Divendres al vespre vam fer un acte amb mig centenar de persones (podria dir amb un Espai Cerdanyola ple de gom a gom, però és molt petit i semblaria que us volgués enganyar) en el qual, a més a més de la presentació d'en Ramon Bassas i les intervencions de Joan Antoni Baron i Manuel Mas, un grup d'artistes mataronins van presentar un manifest en el qual deixaven clar quina era la seva opció en aquestes eleccions a on defensen, entre d'altres coses, que no és el mateix uns polítics que redistribueixen la riquesa que aquells altres que la reparteixen entre uns pocs, normalment amics seus.
Que no és el mateix Zapatero que Rajoy.
Avui han sortit dues noves enquestes. La de la Cadena SER evidencia tota una setmana a l'alça dels socialistes davant els conservadors. Ja són si punts de diferència antre ambdòs, el què pot dur al PSOE a arribar als 170 diputats, un resultat extraordinari i, per en Zapatero, tot un repte. Sembla ser, jono ho tinc tan clar, que la participació arribarà fins al 74%. I, aquí sí que hi ha forts canvis, ha pujat fortament el grau de fidelització del vot entre els socialistes, una característica que era quasi bé exclusivament un fort de la dreta, qui sempre ha tingut en la fidelització de vot dels seus el millor dels seus actius.
A El País l'estudi encara és més complet, i entra en detall en una cosa que a mí personalment m'osesiona que és el repartiment dels escons a totes les províncies espanyoles. Malgrat que sabem que la clau pot estar a Catalunya i a Andalussia, els petits canvis d'escons a algunes províncies que han guanyat població o a d'altres poden fer que la balança acabi decantant-se d'un lloc o d'un altre.
En tot cas, en ambdós casos són bones notícies pels socialistes. Sóc dels què creuen que les enquestes s'han de mirar com els desfils de models en les fires de roba, molt per sobre. Són tendències el què aquestes marquen, i aquesta tendència marca una pujada pausada dels socialistes per sobre dels populars.
I també indiquen la més que previsible baixada d'ERC, que estava, com els pisos, sobrevalorada. La continuada baixada d'IC, que sembla que mai arriben al seu mínim electoral, i encara pitjor a la resta d'Espanya, és una mala notícia. I CiU? no se sap. Ni ells ho saben. Continuen marejats i marejant a l'opinió pública. Sembla com si aquestes eleccions no fossin les seves.

Hoy no pienso hablar de la campaña. Hoy no puedo hablar de la campaña.
Sus parejas se han encargado de cortar cuatro vidas porque se han creído superiores, porque su herramienta para convencer es la violencia o, posiblemente, porque se han visto inferiores y eso hay algunos, muchos, que no lo aguantan.
La vuelvo a poner hoy como homenaje a esos cuatro proyectos de vida cortados por cuatro imbéciles que no han entendido nada en esta vida.Així es titula aquest nou vídeo de la JSC, que aquest cop s'ha fet a nivell Nacional. És prou clar. I més que creïble.
A l'entorn socialista cada cop tenim més clar que el nostre futur depèn només de nosaltres: si anem a votar, i fem que la gent vagi a votar i que omplin les urnes de progrés, serem més que decissius perquè el president sigui Zapatero y no Rajoy. No es el mateix. La cosa està ajustada, ho diuen les enquestes.
Que el proper president sigui Zapatero o sigui Rajoy està a les nostres mans, és la bona notícia.
En uns pocs dies de campanya electoral, ni tan sols hem complert la primera setmana, el Partit Popular s'ha tret la careta, han deixat de dissimular, i han disparat tota la seva artilleria anticatalanista.
Cada cop és més evident que s'ha d'anar a votar, perquè quedar-se a casa és votar Rajoy.En un tres i no res han promés quatre retallades per a Catalunya si guanyen:
Això sí que és ser anticatalanista, això sí que és tornar enrere amb tot el què ens ha costat fer aquestes passes, algunes històriques per aquest país, com perquè vingui l'agressiu, poc respectuós i demagog Rajoy (tal i com ens va demostrar ahir a la nit al debat) i les esborri de cop i volta només arribar a la Presidència.
Aquests senyors, els del Partit Popular, no tenen cap projecte, no tenen cap alternativa, més enllà de les amenaces de desfer allò que ha aconseguit aquest Govern, de fer d'opossició malgrat la hipòtesi de tornar a manar. Sempre a la contra, sempre crispant.