domingo, 16 de marzo de 2008

Gràcies per recolzar la Catalunya Optimista!

No es guanyen eleccions sense fer campanya (oi, ERC?)
No es fa campanya sense algú que les planifiqui (Zaragoza's power)
No es duen a terme les campanyes sense gent que les coordini pel territori.

I, sobretot, no es fan campanyes si no hi ha militants, simpatitzants, amics i amigues que li possen hores i hores per fer arribar els missatges que fan guanya les eleccions.
Ensobrar vots, ensobrar els maleïts llençols, omplir les bosses del porta a porta (2 carmels, 1 globus, 2 vots del Congrés, 2 vots del Senat, tríptic de la Chacón i tríptic d'en Zapatero, targetons de les diferències Aznar-ZP, dreta-esquerra, i tot dintre de la bossa amb el nostre logo).
Organitzar el porta a porta, obrir l'Espai Cerdanyola, donar feina a tothom a la 5ª de Les Tereses, rebre i parlar amb tothom a Cerdanyola, repartir i repartir vots i tot el que faci falta a Isla Cristina (Remi's power), anar als actes i, sobretot, anar a la festa del St. Jordi, d'on os posso les fotos (Quico's power).
Gràcies a tothom, a tots i a totes, per fer que la muntanya de 27000! vots a Mataró l'haguem pujat gra a gra, un a un, que és com es fan les coses. I, quina nit la del St. Jordi. Trigarem anys en oblidar-la!!!
Tots i totes hem recolzat la Catalunya Optimista, que també és la Catalunya Plural i la Catalunya Real!!!

jueves, 13 de marzo de 2008

Victoria Esperanza


Con ese nombre bromeaban los Populares que se llamaría la "niña de Rajoy".

Pues así me gustaría resumir el resultado de la magnífica noche electoral del pasado domingo, larga, muy larga, gracias, entre otras cosas, por la "sábana".

La sábana es la papeleta de votación de los candidatos al Senado, más grande, ininteligible y difícil que nunca. Difícil de desdoblar, difícil de separar, difícil de contar, difícil de cuadrar... Vamos, que fué la protagonista negativa de la tarde-noche!

Volvamos con Victoria-Esperanza.

Victoria:
  • Victoria del PSOE. Volverá a gobernar en España. 15 diputados de diferencia es una diferencia considerable, muy a tener en cuenta. Suficientes para gobernar sin pactos estables con otras fuerzas minoritarias.
  • Victoria del PSC. La columna vertebral del excelente resultado del PSOE. Los mejores resultados en número de diputados de la historia, juntamente con el '82, la famos a victoria "del cambio". Extraordinaria campaña la dirigida desde Nicaragua. Original y directa. Ahora es el momento de pedir, de EXIGIR, lo que se ha ganado, una mayor presencia en los órganos de decisión del Gobierno de España. Sin los diputados del PSC, el PSOE estaría muy por detrás del PP...
  • Victoria de Carmen Chacón. La candidata optimista. La cara de la definitiva renovación del PSC, de una nueva generación de políticos que necesitarán de nuevas ideas para resolver los dificilísimos problemes del siglo XXI, y con el mayo reto de la democracia: no ser la generación de políticos que consiga que la gente no viva realmente mejor ahora que antes. Difícil, muy difícil.
  • Victoria de la democracia. Participación sensiblemente inferior a hace 4 años, cuando nos hicieron creer que el terrible atentado del 11M fué el causante de más de 2 millones de votos de última hora. No es fácil que tres cuartsas partes del censo acuda a votar. Incluso en la hora de la lluvia torrencial la gente dejó de asistir a los colegios electorales. Colas y colas como jamás había visto yo en los colegios electorales.
  • Victoria de los socialistas en Mataró. Gran actividad directa, en la calle, en las plazas, en los mercados, actos sectoriales con un Manuel Mas a tope, con ganas, con discurso, con fuerza, dándolo todo, extraordinariamente rejuvenecido. Resultados en general a tener en cuenta a la hora de analizar las diferencias con las municipales. Llega la hora de la autocrítica.
  • Victoria de los socialistas en Euskadi. Sé de la fuerza que ello les va a dar a la hora de encarar las cercanas elecciones autonómicas, de reducir distancias con el burgués nacionalismo vasco y lograr, al fín, la alternancia democrática en Euskadi.
  • Victoria, nuevamente de Chaves y del Socialismo en Andalucía. Ha perdido votos y escaños, pero continúa estando sobrado de ambos. Vuelve a repetir mayoría abosluta, y sigue siendo incontestable. "La Carva" como le llaman por allí, sigue siendo el líder del avance de la nueva Andalucía, la más moderna, la que ha salido del furgón de cola de Europa

Y Esperanza:

  • Esperanza de que el PP haya aprendido la lección. Y haga una oposición constructiva, pactista, negociando los pactos de Estado, sumando y no restando continuamente, dándose cuenta de que sus resultados negativos son frutos de la contínua crispación, y n o son mejores por su falta de sentido de Estado.
  • Esperanza de que algún día unas Elecciones Generales no sean la excusa perfecta para que los asesinos de siempre quieran estropear la magnífica fiesta de la democracia, unas elecciones libres.
  • Esperanza Aguirre. La Lideresa. Que se ha quedado, de momento, sin la Esperanza de poder optar a ser Presidenta del Gobierno. Su partido sigue apostando por Rajoy.
  • Esperanza la de Rajoy, si piensa ser Presidente del Gobierno apostando por crispar y endurecer aún más su forma de hacer oposición.
  • Esperanza la que les debe quedar a Acebes y a Zaplana de seguir pintando algo en el actual Partido Popular, ya no les quieren, son la cara de la derrota. Lo fueron hace 4 años y han vuelto a serlo. Están escondidos.
  • Esperanza la de CiU si se piensan que los van a ir a buscar para formar gobierno. Espero que se den cuenta de que sepan de una vez que Catalunya NO es nacionalista, ni mucho menos, y que ahora tendrán una aportación muchísimo menor a la del propio PSC.
  • Esperanza la de Duran i Lleida de exigir ser ministro. Posiblemente acabe siéndolo (creo queno, pero no lo descarto), pero no por exigirlo ni merecerlo, si no por generosidad de Zapatero.
  • Esperanza es lo último que se pierde. Eso deben pensar en ERC y en ICV. Unos no han sabido digerir ni administrar sus resultados de contiendas anteriores (han desorientado a sus electores) y los otros llevan décadas sin renovar su discurso base, y así les va. Espero, sinceramente, que salgan de este bache y pongan su granito de arena para mejorar la izquierda en Catalunya.

Vamos, que la niña de Rajoy ha dado para mucho.

viernes, 7 de marzo de 2008

DC XIII: Assassins

Tots els partits polítics hem suspés la campanya electoral arran de l'atemptat de Mondragon, a on han assassinat a sang freda i per l'esquena i, el pitjor, davant de la seva dona i una de les seves filles, a Isaías Carrasco, exregidor socialista d'aquesta localitat guipuscoana. Actualment treballava al peatge de l'autopista.

Vull expressar el meu total rebuig i condemna a la barbàrie terrorista.

Descansi en pau.

jueves, 6 de marzo de 2008

Ciao (paréntesis de campaña)

No me puedo aguantar. Se me van las manos al teclado.
Tengo que hacer un post y gritarle al mundo que... ¡¡¡El Madrid fuera de Europa!!! el Federer del fútbol, el equipo intergaláctico, el que no perdía nunca, la quintaesencia del fútbol mundial...
Se ha quedado fuera de la Champions. Pos vaya...
Siempre fastidia que un equipo español quede eliminado de una competición europea. Bueno, siempre, siempre.... NO!
Ciao, ciao...

DC XII: Ja són aquí. Eixos legislatura ZP




Vídeo a on s'explica la por d'alguna gent a que torni el PP retrògad, ultranacionalista espanyol i mentider. Tot un malson: Ja són aquí!!!


Les lleis de la legislatura de ZP

Sembla que algú vulgui oblidar tota la feina a nivell legislatiu del govern Zapatero en aquesta legislatura.
S'ha fet feina, i molta, i és just donar les gràcies a aquells diputats i diputades que han lluitat sense aturar-se en cap moment per trencar els vuit anys de polítiques retògrades d'un PP ultraconservador.
I la justícia és retre contes.
En elles reconeixereu els eixos principals que ha marcat des del primer dia el govern socialista
presidit per José Luis Rodríguez Zapatero:

  • enfortiment de la democràcia, millorant les institucions del
    sistema constitucional,
  • respecte i reconeixement de les diferències pròpies d’un Estat Autonòmic i
  • millora de la convivència i de la qualitat de vida apostant per un aprofundiment de l’Estat del Benestar.

No podem oblidar, per exemple, la llei de regulació de Règim especial de la ciutat de Barcelona, la llei per cuidar dels animals i la seva no explotació, la llei de foment i cultura de la Pau, la de restitució a la Generalitat dels papers i documents incautats a la guerra civil, la de mesures d eprevenció del frau fiscal, la de Defensa de la competència. Lleis que moltes d'elles són molt desconegudes però que eren força demanades pel sector. Podríem recordar, també, la de la lluita contra el dopatge, la llei contra el racisme, la violència i la xenofobia als espectacles esportius, la de mides d'impuls de la Societat de la Informació, la del carnet de conduir per punts, la de poder perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina, la de persecució esxtraterritorial de persecució dels que trafiquen amb persones, la de reconeixement econòmic als espanyols que van sortir del país després de la Guerra Civil i que encara viuen fora, la dels treballadors autònoms...
A més a més, d'altres més famoses, com la del divorci express, la del matrimoni entre homosexuals, la d'igualtat de gènere, la de protecció integral contra la violència de génere, la de la memòria històrica, la llei anti tabaquisme, la dels 2500€ per naixement o adopció, la de pensions no contributives i, per descomptat, la quarta pota de l'Estat del Benestar, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Encara hi ha més, això dona per un altre post igual o més llarg que aquest, però és que s'ha fet moltíssima feina durant aquests quatre últims anys, i no només el terrorisme i la immigració, com ens volen fer veure els del PP.

Després de llegir-ho, encara tens dubtes del teu vot? Tota aquesta feina no et convenç?

martes, 4 de marzo de 2008

DC XI: El debate II. ZP ha machacado

Y no soy subjetivo.
No creo que esta vez haya sido más de lo mismo, ni mucho menos. El debate ha sido intenso, muy intenso, y se ha notado a los dos candidatos mucho más sueltos, menos encorsetados. Olga Viza, como siempre, fantástica. Me tiene perdido esta periodista, desde siempre.

Volviendo al debate, esta vez sí que el Presidente ha sido netamente superior al candidato.

Ha llevado la iniciativa desde el principio. No se ha limitado a defenderse y a recuperar algunos importantes aspectos del pasado, si no que ha hecho un sinfín de propuestas. Y ha demostrado ser un hombre de Estado al hablar de un pacto en contra de los terroristas: "Ofreceré al líder de la oposición un pacto para derrotar a ETA y no para negociar con ETA". A lo cual Rajoy no ha sabido qué contestar, y sus ininteligibles frases posteriores se caracterizaban básicamente por hablar como líder de la oposición: "Haya quien haya en el Gobierno, yo le ayudaré desde la oposición en hacer un pacto antiterrorista" (duda entre Zapatero y Llamazares?).

Tan sólo se ha visto superado por, uno, a la hora de la educación en castellano en toda España, en la cual no ha sido capaz de doblegar con verdades al candidato popular, cuando ha seguido con su demagogia de que en Catalunya no se pued eestudiar en castellano y dos, con los carteles en catalán, cuando, sin negar que existe esa Ley, prácticamente no se aplica y, sobretodo, se aprobó en el Parlament con los votos favorables.... del Partido Popular de Catalunya!!!

En el resto, me quedo con dos detalles que creo que resumen el debate y me atrevo a decir que el conjunto de la campaña:

  1. Zapatero ha hecho más de 80 propuestas claras y concisas para el futuro. Propuestas a aplicar desde el primer día en el cual sea Presidente. Esta vez sí que ha habido propuestas, y las mismas han sido en positivo. Propuestas viables, con un plan económico detrás y del todo creíbles. Infraestructuras y políticas sociales.

  2. Rajoy se ha inventado un Zapatero irreal para poder atacarle, insistiendo en un Zapatero mentiroso, en un Zapatero que no escucha, cuando no es ni mucho menos así. Ha querido adaptar a Zapatero a lo que a él le gustaría que fuera, pero Zapatero no es así, y en eso se ha equivocado el candidato conservador. Ha querido dibujar a un Zapatero irreal de la misma manera que nos dibuja contínuamente una España irreal, una España de las autonomías que cada vez es menos centralista y que cada vez puede celebrar mayores y mejores políticas sociales. Rajoy las ha negado. Éso sí es alejarse de la realidad.

En definitiva, creo que ha imperado el candidato que ha ido con propuestas, en su mayoría sociales y de beneficios directos para la ciudadanía, al candidato que tan sólo ha ofrecido orden y disciplina, anticatalanismo y centralismo. Rajoy insistía en explicar una y otra vez los problemas actuales del país cuando Zapatero no paraba de dar propuestas y más propuestas de futuro.

Por momentos me ha dado la sensación de que yo no vivo en la España de Rajoy, y vivo en una España muy parecida a la que nos ha presentado Zapatero, y quiero vivir en la España que Zapatero nos promete (y cumplirá, como siempre) para el futuro más cercano.

Zapatero ha machacado en este segundo debate a Rajoy

domingo, 2 de marzo de 2008

DC X: Recolzament a L. Cathala. Artistes mataronins amb el PSOE.




Us passo el vídeo de recolzament d'en
Joan Antoni Baron a Laurent Cathala, el veterà alcalde de Crèteil, ciutat agermanada amb Mataró des de fa 15 anys i que tot just en unes setmanes estarà en campanya electoral per unes noves eleccions municipals.
Ciutat que vissitarem per la seva propera festa, la "Jour de Fête", que aquest any, segons el model que fan servir des de fa uns pocs anys, estarà dedicada a la Cultura catalana i, concretament, a la de Mataró. Tot va començar gràcies a la visita d'una delegació encarregada de muntar la festa a les passades Santes.
Van flipar. No es creien el què veien.

Artistes mataronins amb el PSOE

A Mataró seguim forts en la campanya. Ahir, novament als mercats i a Isla Cristina.

Divendres al vespre vam fer un acte amb mig centenar de persones (podria dir amb un Espai Cerdanyola ple de gom a gom, però és molt petit i semblaria que us volgués enganyar) en el qual, a més a més de la presentació d'en Ramon Bassas i les intervencions de Joan Antoni Baron i Manuel Mas, un grup d'artistes mataronins van presentar un manifest en el qual deixaven clar quina era la seva opció en aquestes eleccions a on defensen, entre d'altres coses, que no és el mateix uns polítics que redistribueixen la riquesa que aquells altres que la reparteixen entre uns pocs, normalment amics seus.
Que no és el mateix Zapatero que Rajoy.

Avui han sortit dues noves enquestes. La de la Cadena SER evidencia tota una setmana a l'alça dels socialistes davant els conservadors. Ja són si punts de diferència antre ambdòs, el què pot dur al PSOE a arribar als 170 diputats, un resultat extraordinari i, per en Zapatero, tot un repte. Sembla ser, jono ho tinc tan clar, que la participació arribarà fins al 74%. I, aquí sí que hi ha forts canvis, ha pujat fortament el grau de fidelització del vot entre els socialistes, una característica que era quasi bé exclusivament un fort de la dreta, qui sempre ha tingut en la fidelització de vot dels seus el millor dels seus actius.

A El País l'estudi encara és més complet, i entra en detall en una cosa que a mí personalment m'osesiona que és el repartiment dels escons a totes les províncies espanyoles. Malgrat que sabem que la clau pot estar a Catalunya i a Andalussia, els petits canvis d'escons a algunes províncies que han guanyat població o a d'altres poden fer que la balança acabi decantant-se d'un lloc o d'un altre.

En tot cas, en ambdós casos són bones notícies pels socialistes. Sóc dels què creuen que les enquestes s'han de mirar com els desfils de models en les fires de roba, molt per sobre. Són tendències el què aquestes marquen, i aquesta tendència marca una pujada pausada dels socialistes per sobre dels populars.

I també indiquen la més que previsible baixada d'ERC, que estava, com els pisos, sobrevalorada. La continuada baixada d'IC, que sembla que mai arriben al seu mínim electoral, i encara pitjor a la resta d'Espanya, és una mala notícia. I CiU? no se sap. Ni ells ho saben. Continuen marejats i marejant a l'opinió pública. Sembla com si aquestes eleccions no fossin les seves.