Ganduls.

Deco, gandul,

Ronaldinho, gandul, indigne,

Abidal, gandul,

Ezquerro, gandul,

Zambrotta, gandul,

Edmílson, gandul,

Márquez, gandul,

Eto'o, gandul,

Gudjhonsen, gandul,

Henry, gandul,

Thuram, gandul,

Silvinho, gandul,

Oleguer, gandul,

Tots els ganduls, al carrer.

Sr. Laporta, si us plau... vostè el primer.

Feliç St. Jordi a tothom

La Gran Festa de Catalunya.

Tothom al carrer.

Avui és el dia en el qual els catalans i les catalanes ens trobem al carrer. Roses i llibres, llibres i roses són la millor excusa per compartir tots plegats el dia més maco del nostre paísEl llibre d'aquest St. Jordi, Catalanisme Federalista, d'en Miquel Iceta

Amb tu. Sense tu.

Ahir amb tu, avui sense tu.

En Marc ens ha deixat. Ha volgut marxar.

Ha deixat a la seva família. Els pares, la dona, la filla i el fill.

Ahir podien estar amb tu, avui no. 37 anys i tota una vida per davant. Molt fort.

No has volgut continuar el camí.

I avui, els teus, tot el teu entorn, ens han deixat gelats, un cop i un altre, amb les paraules que t'han dedicat. I això que avui el primaveral sol era de justícia.

Paraules d'aquelles que tardarem en oblidar tots els què allà erem per despedir-te.

Jo no et coneixia, ni et coneixeré mai, però avui m'he pogut fer una idea de com eres.

Hem quedo amb les paraules de la teva mare. Forta, molt forta. I decidida.

Quina enteressa, Antònia!!! Jo no arribo a imaginar-me a la meva mare en una situació com aquesta, no hagués aguantat ni tres minuts. I tu has estat forta, molt i molt forta. Envejable.

Ramon, una abraçada molt forta. Avui, la família socialista hem volgut estar amb tu.

A tots dos, que tingueu molta força, moltíssima. La què avui ens heu transmés.

Semana Santa en Mataró

Con la habitual ayuda en los últimos años del Ayuntamiento de Mataró, se ha celebrado un año más en Mataró la Semana Santa. Semana Santa que ha crecido con el tiempo y se ha establecido entre las más importantes de Catalunya. La Procesión conjunta del viernes sigue siendo inigualable. Ni por la cantidad de Pasos que salen conjuntamente, ni por la cantidad de gente que se agolpa en las calles.
Miles y miles de personas que se agolpan en las calles para ver pasar las diferentes cofradías con sus pasos y sus bandas de tambores y cornetas, cada vez más numerosas por cierto.

Es espectacular ver a la gente durante todo el recorrido que la Hermandad del Nazareno y la Esperanza por el barrio de Cerdanyola, juntamente con la Verónica (fantástica foto de Santi Flores).

Gente que pasó un frío extraordinario, pero que intentaron aguantar hasta pasadas la 1 de la madrugada para no perderse nada. Los niños se retiraron antes este año, acertada decisión, pero el resto aguantaron estoicamente un frío que dudo yo que haya habido otros años, porque acababa siendo inaguantable.

Gente para todos los gustos. Desde los que sienten auténtica pasión por cualquiera de las figuras, a las cuales veneran durante todo el año, hasta los que, simplemente quieren ver un espectáculo diferente. Y, entremedio, pues gente y devociones para todos los gustos. Todas respetables. Por supuesto.

Gente que decide que Mataró es un buen destino de Semana Santa, y que prefieren quedarse en su ciudad a disfrutar de los atractivos que ésta les ofrece durante estos días.

Otra forma de pasar la Semana Santa.

Vuelvo a felicitar a la Comisión organizadora, hay mucho trabajo detrás, muchos nervios, algunos problemas de última hora, muchos esfuerzos y, al final, llantos, pero llantos de felicidad, de saberse felices por la faena bien hecha.

Jamás había visto llorar a tantos hombres juntos por la faena bien hecha. También fué espectacular.
Otro monumento merecen las bandas, pero de ellas hablaré otro día.

Todo tiene su fín

Ésta es la canción de mi madre.
En una Semana Santa marcada por la cantidad de procesiones habidas en nuestra ciudad, todo un activo cultural y turístico, os dejo una canción versionada por muchos, pero que es originaria de Los Módulos, una especie de Hombres G de los '60.
Valga por delante mi admiración para todos los costaleros y costaleras que se han dejado sus fuerzas durante estos días en sus respectivas procesiones y, sobretodo, en la común del viernes. Espectacular.

Esta canción me recuerda tanto a mi madre que llega a dolerme. Hay recuerdos de épocas mejores que duelen, te dejan un nudo en el estómago y te hacen saber que tiempos pasados siempre, siempre, fueron mejores.

Vuelvo, de nuevo, con los Nazarenos y la Esperanza, que son espectaculares.
Lo fueron el jueves en Cerdanyola, y lo volvieron a ser el viernes en la Pza Sta Anna.

Vuelvo a la canción preferida de mi madre. Espero que os guste.
Cutrilla, pero bueno, es el modelo de la época. No puedo llegar a imaginarme la cantidad de gente que se enamoró con esta canción. Las versiones porteriores fueron muy dignas, por suerte, pero la original es inmejorable.

Feliz Semana Santa

Va por Ángel, Dios lo tenga en su regazo. No creía demasiado, bueno, no creío nada, pero tampoco era para merecerse este final. Ángel, nuestro Barça no mejora, ni de lejos, pero Primi está bien, y seguro que eso te tranquiliza. Joder, qué mazazo!

Seny

Diuen que el seny és una de les característiques més envejades dels catalans i les catalanes.

Sembla ser que la Sra. Marta Ferrusola se l'ha empassat.

Ha dit, perquè ningú digui que tergiverso les paraules, això concretament:

“Li molesta que el president de la Generalitat sigui andalús?”. Resposta: “Un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català”. Queda clar, doncs, que el que va dir exactament aquesta senyora.

Hi ha coses que es comenten per sí soles. Aquesta senyora, a qui jo li tenia un gran apreci, no sé si pels seus lligams amb Mataró o pel seu aire de iaia comprensiva, ens ha mostrat el pitjor de sí mateixa, un altre cop.

És la mateixa que va dir, quan els socialistes vam aconseguir la Presidència de la Generalitat, que "ens han entrat a casa". Ho imagino, tants anys, sempre amb el mateix candidat, tants llocs de feina regalats a tanta gent, que, és clar, per ells ja era com estar a casa per sempre.

De ben segur que les seves declaracions han acontentat a molts dels seus seguidors, però ja li dic que a molts catalans (de naixement o d'elecció) ens fa sentir com si ens volgués fer fora de casa nostra, CASA NOSTRA. Que no eren vostés aquells que volien una casa única? Doncs no tanquin portes, que no són els amos.

Senyora Ferrusola, seny, si us plau, seny.

Li posso una mica de música, a veure si es tranquilitza, li puc ben assegurar que jo ho he necessitat. És el meu grup preferit, són una mica "cutrillos" i fins i tot força antiquats, però no tant com vostè.

Faci's-ho mirar.

Gràcies per recolzar la Catalunya Optimista!

No es guanyen eleccions sense fer campanya (oi, ERC?)

No es fa campanya sense algú que les planifiqui (Zaragoza's power)

No es duen a terme les campanyes sense gent que les coordini pel territori.

I, sobretot, no es fan campanyes si no hi ha militants, simpatitzants, amics i amigues que li possen hores i hores per fer arribar els missatges que fan guanya les eleccions.

Ensobrar vots, ensobrar els maleïts llençols, omplir les bosses del porta a porta (2 carmels, 1 globus, 2 vots del Congrés, 2 vots del Senat, tríptic de la Chacón i tríptic d'en Zapatero, targetons de les diferències Aznar-ZP, dreta-esquerra, i tot dintre de la bossa amb el nostre logo).
Organitzar el porta a porta, obrir l'Espai Cerdanyola, donar feina a tothom a la 5ª de Les Tereses, rebre i parlar amb tothom a Cerdanyola, repartir i repartir vots i tot el que faci falta a Isla Cristina (Remi's power), anar als actes i, sobretot, anar a la festa del St. Jordi, d'on os posso les fotos (Quico's power).
Gràcies a tothom, a tots i a totes, per fer que la muntanya de 27000! vots a Mataró l'haguem pujat gra a gra, un a un, que és com es fan les coses. I, quina nit la del St. Jordi. Trigarem anys en oblidar-la!!!
Tots i totes hem recolzat la Catalunya Optimista, que també és la Catalunya Plural i la Catalunya Real!!!