lunes, 17 de marzo de 2008

Seny





Diuen que el seny és una de les característiques més envejades dels catalans i les catalanes.

Sembla ser que la Sra. Marta Ferrusola se l'ha empassat.

Ha dit, perquè ningú digui que tergiverso les paraules, això concretament:

“Li molesta que el president de la Generalitat sigui andalús?”. Resposta: “Un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català”. Queda clar, doncs, que el que va dir exactament aquesta senyora.

Hi ha coses que es comenten per sí soles. Aquesta senyora, a qui jo li tenia un gran apreci, no sé si pels seus lligams amb Mataró o pel seu aire de iaia comprensiva, ens ha mostrat el pitjor de sí mateixa, un altre cop.

És la mateixa que va dir, quan els socialistes vam aconseguir la Presidència de la Generalitat, que "ens han entrat a casa". Ho imagino, tants anys, sempre amb el mateix candidat, tants llocs de feina regalats a tanta gent, que, és clar, per ells ja era com estar a casa per sempre.

De ben segur que les seves declaracions han acontentat a molts dels seus seguidors, però ja li dic que a molts catalans (de naixement o d'elecció) ens fa sentir com si ens volgués fer fora de casa nostra, CASA NOSTRA. Que no eren vostés aquells que volien una casa única? Doncs no tanquin portes, que no són els amos.

Senyora Ferrusola, seny, si us plau, seny.

Li posso una mica de música, a veure si es tranquilitza, li puc ben assegurar que jo ho he necessitat. És el meu grup preferit, són una mica "cutrillos" i fins i tot força antiquats, però no tant com vostè.

Faci's-ho mirar.

No hay comentarios: