viernes, 21 de noviembre de 2008

Cultura a Cerdanyola


Des de ja fa cinc anys, un grup de veïns i veines del barri de Cerdanyola, amb neguits culturals, es van agrupar en Associació Cultural Cerdanyola, i des de llavors, organitzen una Setmana Cultural d'allò més variat. Finalitza aquest cap de setmana.

L'any passat ja us veig parlar de la marxa popular amb exposició de bolets.

Aquest any tenen nous actes, com la presentació demà del llibre de l'Esther Francia "Transforma tus emociones y construye la vida que tú elijas" i d'altres què es repeteixen com el concert de la Banda Ciutat de Mataró, l'exposició de pintura presidida per l'Alcalde i a la qual vaig assistir divendres passat al vespre a la sala d'exposicions de Maria Auxiliadora, o, un altre habitual però que sempre està ple de gent com és el recital de poesia d'aquest vespre-nit al Casal d'Avis de Cerdanyola, a on els alumnes del taller de poesia de l'Associació reciten els seus poemes acompanyat a la guitarra per en Rubén, el jove President de l'entitat, entusiasta i traballador com qui més, i què es deixa la pell per aquesta Setmana Cultural.

Vull felicitar-los per la seva feina, per la seva empenta, per les seves ganes de sumar pel barri, per demostrar què es poden fer activitats culturals descentralitzades amb pocs mitjans però amb imaginació i molta participació, i dessitjar-los què continuin amb aquesta feina tan important per Cerdanyola.

jueves, 20 de noviembre de 2008

Un de cada sis*

(Foto: inauguració oficina lleis de barri a Rocafonda. Capgros.com, Albert Canalejo)

En els darrers anys els municipis catalans han estat testimoni de l’arribada d’un important nombre de persones que han emigrat dels seus països d’origen buscant unes condicions laborals i de vida millors. A Mataró, per exemple, un total de 15000 persones en 8 anys, passant de tenir un percentatge d’immigrants (si bé n’hi ha que porten 30 anys a Catalunya) del 7 al 16% del total de la població (19000 de 120000 mataronins).

Això vol dir què un de cada sis mataronins és immigrant, majoritàriament extracomunitari i, d’aquests, la meitat són magrebins (unes 7000 persones).

Per tant, ens trobem amb un fenomen que, malgrat tenir les seves arrels en l’àmbit internacional, afecta al mon local, per ser els Ajuntaments l’Administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i li hem de donar resposta a aquesta ja no tan nova realitat malgrat que el fenomen s’està produint a una velocitat tan gran que sovint els fets van per davant de les polítiques que som capaços d’aplicar.

A Mataró portem aplicant plans per immigrants gairebé una dècada, i fa uns dies vam aprovar per unanimitat de tots els grups de l’Ajuntament un nou Pacte (el Pacte són les línies genèriques en les quals ens basarem per fer els programes i les activitats) amb el seu Pla (el Pla són les actuacions a fer per portar a terme les línies estratègiques del Pacte) per a la Nova Ciutadana. Per això, podem dir que en moltes coses el nostre municipi les nostres polítiques han intentat, si més no, anar a la mateixa velocitat que els fets.

Alguns poder pensar què això són “coses dels polítics”, però res més lluny de la realitat. És un tema què ens afecta a tota la ciutadania, i què els polítics, recolzats per les entitats més directament implicades, las què pertanyen al Consell Municipal de Convivència (és un òrgan de Participació a on som els grups polítics, l’Ajuntament i, com us deia, les entitats que tracten temes d’immigració a on ens reunim i debatem i prenem decisions sobre quina és la millor manera de tractar les politiques vers els immigrants) hem arribat a un acord.

Els polítics n’hem parlat, debatut, treballat conjuntament (Govern i oposició tots plegats) i ens hem posat d’acord,és la nostra responsabilitat, però ho hem fet mirant a la cara a la gent, no amagant-nos dels problemes què hi ha al carrer, sabent que la convivència és difícil però no impossible, sabent què estem en èpoques de canvis, sabent que amagar que hi ha dificultats només feia que entorpir el trobar solucions, i enganyar-nos a nosaltres mateixos i, de rebot, a la ciutadania. No s’hi val enganyar als ciutadans i no s´hi val dir que com Ajuntament no podem fer res. És la nostra obligació i és la nostra responsabilitat, malgrat no tenir sempre tots els recursos necessaris.

Solucionarem els problemes derivats de l’arribada contínua d’immigrants? Doncs tots no, els Ajuntaments no fem miracles, però farem tot el possible per minimitzar-los i per facilitar al màxim la convivència i la integració (aquests Pla i Pacte són la millor eina), sense avantatges per ningú, per descomptat, i aprofitant les moltes coses bones què ens aporten aquests nouvinguts per créixer tots plegats i millorar dia a dia les nostres vides, amb l’objectiu que tothom tenim més clar, la cohesió social.
*Article publicat a capgros.com aquesta setmana

lunes, 17 de noviembre de 2008

Rumors sobre els immigrants

Intervenció divendres a la tarda al programa "La Guardiola" de la Gabi Morales a Mataró ràdio, en directe des de l'INNOVA360º

Divendres vaig ser convidat per la Gabi Morales al seru programa de Mataró Ràdio, La Guardiola, a on es parlen de diversos temes d'actualitat.

Em va demanar que parlessim dels suposts beneficis que tenen els immigrants a Mataró (i pel què em consta a moltes altres ciutats) i que són rumors que ja fa uns quants anys que circulen (hi ha un interessant reportatge d'un Joan Salicrú al desaparegut Mataró Report de fa uns anys que els trenca tots), però que, malgrat la pedagogia que s'intenta fer amb desmentits constants, és molt difícil aturar-los.

És complicat determinar “els beneficis” que obtenen les persones immigrades, però en qualsevol cas circulen una sèrie de rumors que he intentat agrupar en “Rumors socials”, “Rumors comercials” i “Llegendes i tòpics”.

Rumors socials: beques de llibres i de menjador; distribució escolar; tenen “punts” per entrar a l’escola bressol; ajuts escolars; pisos de protecció oficial; beneficiaris del PIRMI, entre d’altres.

Cal dir, molt clarament, que si en l’àmbit educatiu hi ha alguna discriminació és negativa, ja que apliquem un principi de redistribució dels alumnes entre les diferents escoles de la ciutat, tant de la xarxa pública com concertada. Això provoca que alumnes d’origen nouvingut que viuen a Rocafonda o El Palau, atès les Necessitats Socio-educatives especials, s’han de matricular en escoles situades en barris amb menor pressió migratòria, com el Centre o l’Eixample.
Les beques de menjador no les gestiona l’Ajuntament. Les atorga les AMPE’s, atès que coneixen millor la realitat socio-econòmica de les famílies.
No hi ha cap tracte de favor envers els alumnes nouvinguts. La llei estableix que cada escola ha de preservar 5 places per a necessitats socio-educatives especials, que les cobreixen alumnes que tenen algun tipus de dificultats psíquiques, físiques o sensorials, problemes amb l’idioma (normalment alumnes estrangers).
Pel que fa a escoles bressol, sí que és cert que hi ha una preinscripció molt important per part de famílies nouvingudes, però quan han de matricular, tenint en compte que és un servei públic, però que és de qualitat i, per tant, no és ni gratuït ni barat, no formalitzen la matriculació.

Rumors comercials: incompliment d’horaris comercials, no pagament d’impostos, facilitats per obrir negocis...

Això és absolutament fals. Tothom ha de complir amb les mateixes lleis d’horaris comercials (90 hores d’obertura setmanal), tothom paga impostos i tothom ha de tenir llicència d’activitat. Tenim inspectors de Llicències, de sanitat i policies de barri que estan al carrer, i si detecten una nova activitat econòmica, els informem de tots els requisits necessaris.

Llegendes i tòpics: Carro de la compra, vals de menjar, cotxets per a nadons, pisos de protecció oficial...

No hi ha vals de compra per a ningú. Si algú en veu un, que ens el porti. El mateix passa amb els carros de les compres, i els cotxets per als nadons. L’Ajuntament no ha fet mai cap discriminació ni positiva ni negativa amb cap col·lectiu determinat.

viernes, 14 de noviembre de 2008

No veas la entrevista


M'arriba un mail d'un familiar amb aquesta campanyeta a la qual m'agradaria adherir-m'hi i mirar d'ajudar una mica.

Imagino que directa o indirectament (els programes de zapping fan molt bé la funció d'informar una mica de cada cosa) us haurà arribat que a en Pachuli, l'ínclit Julian Muñoz, ex regidor i exalcalde de Marbella que ens va fer tota una campanya d'imatge impagable a tots els què estem en això de la política municipal, el volen entrevistar a Tele 5 aquest dissabte a la nit en un programa d'aquests interessantíssims del cor, d'aquests en els quals uns supossats periodistes entrevisten a una persona amb un suposat interés matxacant-lo durant uns minuts, barallant-se amb ells i acabant barallant-se tots amb tots, periodistes inclosos.

Aquest tipus d'interés, recolzats an l'audiència, fa que aquests senyors li vulguin pagar a l'ínclit senyor Muñoz la friolera de 360.000€!!! 60 milions de les antigues pessetes!!!!

Indigne. Ens hem tornat bojos?

"No veas la entrevista", així de clar. I, si ets una empresa, si us plau, no facis publicitat!!!

miércoles, 12 de noviembre de 2008

N - I





La Nacional I es la carretera que une Madrid e Irún. Irún y Madrid.
Tiene una longitud total de 461km que a algunos anoche se les hicieron eternos.
Schuster busca respuestas del cielo (foto: sport.es)
No sé si una carretera con un alto índice de accidentes, pero yo conozco a unos (que van de blanco y son de la capital) que anoche se pegaron un batacazo Padre que les va a dejar secuelas durante mucho, mucho, mucho tiempo. Los jugadores del Real unión celebrando uno de los muchos goles que marcaron anoche en el Bernabéu (foto: As.com)
Ésto es impagable.

lunes, 10 de noviembre de 2008

Sobre el escenario

Esta madrugada ha muerto Miriam Makeba, el último Premi per la Pau que otorga Naciones Unidas España en el marco de un acto celebrado en el Teatro Monumental de Mataró el pasado mes de enero.

Como no podía ser de otra manera, la veterana cantante y activista africana ha muerto, tal y como nos amenazó al visitar nuestra ciudad, encima de un escenario, mezclando las dos pasiones que tuvi en su vida: la música y la denuncia de las injusticias.

Murió tras encontrarse indispuesta en un concierto en contra del racismo y anti-camorra, y sufrir posteriormente un ataque al corazón.
Su fuerza, a pesar de su edad, en aquél momento tenía 74 años, nos sorprendió a todo el mundo que pudimos conocerla cuando visitó Mataró para la entrega del premio.


Su entereza al recrear los momentos duros de su vida, su disponibilidad a seguir sirviendo, su emoción al recordar la casa para mujeres, su último gran proyecto en África...


Mamá África nos ha dejado, la gran defensora de la raza negra se ha ido justo en la semana que otro negro consigue a dream.


Vaya manera de empezar la semana. Descanse en Paz.

sábado, 8 de noviembre de 2008

Bassas, el meu candidat

Baron i Bassas el dia del Ple de constitució de l'actual Consistori. 16.06.07. Al darrere, l'Esteve.


D'aquí a tres setmanes, dissabte 29 de novembre, a les sales annexes del Teatre Monumental, es

celebrarà el III Congrés del PSC Mataró. Fins i tot tenim nova web.
Moment per refer el nostre programari, refer allò què ens ha de portar pel millor camí per poder oferir als nostres ciutadans i ciutadanes la millor de les gestions, la millor de les polítiques, la millor de les felicitats, la millor de les alegries pels propers anys pels veïns i veines de la nostra ciutat.

font>

Arribant a tothom.
Han de ser les línies marc en les quals s'ha de recolzar el nostre projecte, més renovat que mai d'idees, ganes, força i programes i amb una renovació de persones molt semblant a la què es va fer fa gairebé una dècada tan al partit com al Grup Municipal.
La gent ja fa temps que no ens demanen només gestió dels seus impostos, de les mancances puntuals del seu dia a dia, del seu carrer, del seu barri, de la seva ciutat.
La gent, la ciutadania, ara ens demana una altra cosa. Ens demana poder sentir-se copartíceps d’aquesta gestió, d’aquest programari, d’aquesta manera d’entendre la política de dirigir el comú.
Ens estan demanant proximitat.
Ens estan demanant que anem una mica per endavant per ser els què marquem per on anar, però no tan avançats com per marcar tot el camí.
El Present del PSC al Partit i a les Administracions: Prados, Baron, Mas, Bassas i Fontbona
Ens demanen què liderem, però que liderem comptant amb el conjunt de tothom.
I ens demanen què ho fem amb sentiments, amb alegria, superant els reptes i no queixant-nos dels problemes què aquests ens ocasionen.
I, per descomptat, els congressos serveixen per escollir a aquella gent que ha de dur a terme aquest tipus de polítiques de les què us parlava. Líders i equips.
I per tot això, penso, i tinc molt clar el què dic, que en Ramon Bassas és avui qui millor, ara mateix, pot liderar aquesta feina al PSC Mataró. És qui millor ens pot guiar, malgrat les seves mancances i defectes, (que té molt clares i per això les converteix en noves oportunitats i en matèria de superació) per continuar tenint aquest lideratge de les polítiques públiques a Mataró, com sempre. Ha admès errades, vol no tornar a fer-les i vol potenciar el molt què s’ha fet bé. Això l’honora.
I és qui a dia d’avui té les idees més clares i com aplicar-les, i és qui té més clar amb quin equip vol comptar per fer-ho.
I, sobretot, és qui ha donat un pas endavant i ens ha dit: Vull fer-ho. Ara, més que mai. Només per això ja és, avui (demà Deu dirà), el meu candidat. Qui cerqui altres aventures, a mi què no em truqui (ni als meus).
Sé molt bé el què dic. Ho tinc molt clar. Sé el què diran aquests “amics íntims” que tinc en política i que a qualsevol lloança veuen un “peloteo” al Jefe, un llepar no se massa bé el qué (uffff, el lumbago...), o un tornar no sé massa bé quins favors que sembla ser sempre li dec i a aquest pas sempre li deuré, in eternum (aquesta encara no l'entenc, sembla com si tot ens ho regalessin). Qué poquito nos conocen, si ellos supieran...
De vegades aconsegueixen què hi hagi dies que no tingui ganes de continuar treballant a nivell intern, què em pregunti si de veritat val la pena. Però perden, sempre perden. Sang de les Báez.
Tinc el meu criteri, fruit de ja un grapat d’anys treballant amb ell (collons! Com passa el temps!), i amb molta altra gent, sóc prou grandet i per això escric el què escric i em manifesto com i quan em manifesto.

Sóc lliure, molt més lliure del què alguns es pensen.

Des del Cel, us ho puc ben assegurar, les coses es veuen d'una altra manera (ni millor ni pitjor, diferent).
I, qui vulgui tenir més arguments perquè amb aquest no el/la convenço, què em truqui i li donaré, a veure si aconsegueixo el seu vot per ell i el seu nou equip pel proper Congrés del PSC Mataró.
Oi què ens entenem?