Baron i Bassas el dia del Ple de constitució de l'actual Consistori. 16.06.07. Al darrere, l'Esteve.D'aquí a tres setmanes, dissabte 29 de novembre, a les sales annexes del Teatre Monumental, es
celebrarà el III Congrés del PSC Mataró. Fins i tot tenim nova web.
Moment per refer el nostre programari, refer allò què ens ha de portar pel millor camí per poder oferir als nostres ciutadans i ciutadanes la millor de les gestions, la millor de les polítiques, la millor de les felicitats, la millor de les alegries pels propers anys pels veïns i veines de la nostra ciutat.
font> Arribant a tothom.
Han de ser les línies marc en les quals s'ha de recolzar el nostre projecte, més renovat que mai d'idees, ganes, força i programes i amb una renovació de persones molt semblant a la què es va fer fa gairebé una dècada tan al partit com al Grup Municipal.
La gent ja fa temps que no ens demanen només gestió dels seus impostos, de les mancances puntuals del seu dia a dia, del seu carrer, del seu barri, de la seva ciutat.
La gent, la ciutadania, ara ens demana una altra cosa. Ens demana poder sentir-se copartíceps d’aquesta gestió, d’aquest programari, d’aquesta manera d’entendre la política de dirigir el comú.
Ens estan demanant proximitat.
Ens estan demanant que anem una mica per endavant per ser els què marquem per on anar, però no tan avançats com per marcar tot el camí.
El Present del PSC al Partit i a les Administracions: Prados, Baron, Mas, Bassas i Fontbona
Ens demanen què liderem, però que liderem comptant amb el conjunt de tothom.
I ens demanen què ho fem amb sentiments, amb alegria, superant els reptes i no queixant-nos dels problemes què aquests ens ocasionen.
I, per descomptat, els congressos serveixen per escollir a aquella gent que ha de dur a terme aquest tipus de polítiques de les què us parlava. Líders i equips.
I per tot això, penso, i tinc molt clar el què dic, que en Ramon Bassas és avui qui millor, ara mateix, pot liderar aquesta feina al PSC Mataró. És qui millor ens pot guiar, malgrat les seves mancances i defectes, (que té molt clares i per això les converteix en noves oportunitats i en matèria de superació) per continuar tenint aquest lideratge de les polítiques públiques a Mataró, com sempre. Ha admès errades, vol no tornar a fer-les i vol potenciar el molt què s’ha fet bé. Això l’honora.
I és qui a dia d’avui té les idees més clares i com aplicar-les, i és qui té més clar amb quin equip vol comptar per fer-ho.
I, sobretot, és qui ha donat un pas endavant i ens ha dit: Vull fer-ho. Ara, més que mai. Només per això ja és, avui (demà Deu dirà), el meu candidat. Qui cerqui altres aventures, a mi què no em truqui (ni als meus).
Sé molt bé el què dic. Ho tinc molt clar. Sé el què diran aquests “amics íntims” que tinc en política i que a qualsevol lloança veuen un “peloteo” al Jefe, un llepar no se massa bé el qué (uffff, el lumbago...), o un tornar no sé massa bé quins favors que sembla ser sempre li dec i a aquest pas sempre li deuré,
in eternum (aquesta encara no l'entenc, sembla com si tot ens ho regalessin).
Qué poquito nos conocen, si ellos supieran...
De vegades aconsegueixen què hi hagi dies que no tingui ganes de continuar treballant a nivell intern, què em pregunti si de veritat val la pena. Però perden, sempre perden. Sang de les Báez.
Tinc el meu criteri, fruit de ja un grapat d’anys treballant amb ell (collons! Com passa el temps!), i amb molta altra gent, sóc prou grandet i per això escric el què escric i em manifesto com i quan em manifesto.
Sóc lliure, molt més lliure del què alguns es pensen.
Des del Cel, us ho puc ben assegurar, les coses es veuen d'una altra manera (ni millor ni pitjor, diferent).
I, qui vulgui tenir més arguments perquè amb aquest no el/la convenço, què em truqui i li donaré, a veure si aconsegueixo el seu vot per ell i el seu nou equip pel proper Congrés del PSC Mataró.
Oi què ens entenem?
Su fuerza, a pesar de su edad, en aquél momento tenía 74 años, nos sorprendió a todo el mundo que pudimos conocerla cuando visitó Mataró para la entrega del premio.