Aquesta setmana molts mataronis i mataronines hem tornat a la feina. Tornem a començar. Reprendre els projectes aparcats per Santes, tornar a veure als companys de partit, de govern, als amics del barri, als companys de feina del Servei de Participació Ciutadana, la família, la mama...
Tornar a començar, malgrat que amb aquest inventillo de la Black Berry mai acabes de desconnectar del tot. El reglaments, sistemes participatius, consells... molts i molts deures al nou curs per poder portar a bon terme.
I tot, amb els ànims renovats, les idees prou clares i amb força, molta força.
Tot allò que fa just un mes semblava que es deixava en stand by, en un punt i a part, i que quedaven quatre setmanes, tot un mon, per tornar a començar, ja ha arribat. De fet, ja portem una setmana. Feina i més feina.
Tornar a començar.
Ara, en uns minuts, es juga la Súper Copa d’Europa a Mònaco entre el Sevilla FC i el Milan AC. Després de la mort d’ Antonio Puerta, la desgraciada notícia d’aquesta setmana, el jove jugador del Sevilla que es va desplomar al mateix camp de futbol i que semblava que es recuperava miraculosament, però que la malaltia coronària va ser més forta i traïdora que ell.
Avui, aquest equip torna a començar, la vida continua. Els hi desitjo tota la sort del món, molts ànims per a tota la plantilla, el club, el món del futbol i de l’esport en general. 
Uns companys que avui hauran entrat al mateix vestidor que tot just fa un any van guanyar al Barça (ens van humiliar), però amb la diferència que en aquell moment al vestidor hi havia en Puerta, diuen que l’alegria del vestidor. 
Una afició que no podrà concentrar-se i gaudir amb aquest partit tal i com han somiat mil cops durant aquest estiu, i que tindran el cap pensant en ell.
Espero que guanyin, desitjo que, a partir d’avui amb la seva victòria, comencin a oblidar aquesta setmana tan dura, la setmana de l’agonia i mort en directe d’un company, d’un amic.
I desitjo que aquests companys els hi quedi clar que tot torna a començar.
Tornar a començar, malgrat que amb aquest inventillo de la Black Berry mai acabes de desconnectar del tot. El reglaments, sistemes participatius, consells... molts i molts deures al nou curs per poder portar a bon terme.
I tot, amb els ànims renovats, les idees prou clares i amb força, molta força.
Tot allò que fa just un mes semblava que es deixava en stand by, en un punt i a part, i que quedaven quatre setmanes, tot un mon, per tornar a començar, ja ha arribat. De fet, ja portem una setmana. Feina i més feina.
Tornar a començar.
Ara, en uns minuts, es juga la Súper Copa d’Europa a Mònaco entre el Sevilla FC i el Milan AC. Després de la mort d’ Antonio Puerta, la desgraciada notícia d’aquesta setmana, el jove jugador del Sevilla que es va desplomar al mateix camp de futbol i que semblava que es recuperava miraculosament, però que la malaltia coronària va ser més forta i traïdora que ell.
Avui, aquest equip torna a començar, la vida continua. Els hi desitjo tota la sort del món, molts ànims per a tota la plantilla, el club, el món del futbol i de l’esport en general. Uns companys que avui hauran entrat al mateix vestidor que tot just fa un any van guanyar al Barça (ens van humiliar), però amb la diferència que en aquell moment al vestidor hi havia en Puerta, diuen que l’alegria del vestidor. Una afició que no podrà concentrar-se i gaudir amb aquest partit tal i com han somiat mil cops durant aquest estiu, i que tindran el cap pensant en ell.Espero que guanyin, desitjo que, a partir d’avui amb la seva victòria, comencin a oblidar aquesta setmana tan dura, la setmana de l’agonia i mort en directe d’un company, d’un amic.
I desitjo que aquests companys els hi quedi clar que tot torna a començar.
Tota la setmana amb el cap donant-li voltes a allò de...
Cuentan las lenguas antiguas,
que un catorce de octubre nació una ilusión
su madre fue Sevilla y le prestó su nombre,
y para defenderlo le dió a una afición...
Ejemplo de sevillanía...
No hay comentarios:
Publicar un comentario