De petit, quan jugava a futbol, els meus entrenadors, i els meus pares, sempre em deien que era més difícil, i més important, aprendre a saber guanyar que a saber perdre, malgrat lo segon, quan ets petit, sempre és més difícil (i en el meu cas molt habitual).
Saber guanyar és ser generós amb el què ha perdut, és estendre la mà a aquell a qui has guanyat abans fins i tot de celebrar la teva victòria. Saber guanyar és continuar treballant de la mateixa manera que si no haguessis guanyat. Saber guanyar és tenir visió de futur. Es guanyen les guerres, no pas les batalles.
Saber guanyar és el què ens volen fer creure a CiU amb el fair play del President Mas, apuntalat per l’elegància a l’hora de marxar del President Montilla. Però demostren que no saben guanyar quan comencen campanyes amb mentides i fal·làcies, quan ens intenten fer veure (que sí, que sí, què és molt habitual en política) que no sabien res de la situació financera de la Generalitat, i de què no és tan necessari destinar tants recursos a Salut, o ens arruïnarem. Dir mentides és no saber guanyar, dir mentides és recolzar-te en la victòria per argumentar segons quines decisions dient que qui hi havia abans ho feia molt malament i és culpa d’ells.
Saber guanyar és el què saben fer, i molt bé, a Can Barça. Gaudir de les victòries, al camp, a Zurich o a on sigui, sense voler trepitjar ningú. Quina diferència amb l’estil de l’anterior President. Saber guanyar és el què va fer ahir en Messi dedicant la victòria als altres dos companys seus que també hi optaven a la Pilota d’Or.
Saber guanyar és celebrar amb els teus les teves victòries, no ser un maleducat anant a celebrar-ho a la victòria visitant, sense excuses. Ells no tenen “la culpa” de voler guanyar-te un partit, ells no són culpables de demostrar que poden ser millor que tu, ni que sigui, quaranta-cinc minuts. Tu sí que ets culpable de provocar, i de les reaccions d’aquells a qui provoques. Ni que siguis l'Special One. Pots acabar sent l'Special Last. Sempre pot haver-hi algú disposat a ensenyar-te una maneta
Saber guanyar és ser generós en la victòria. És ser generós quan tens el poder, i no menystenir a aquells que tens per sota teu. Mai saps si després els tindràs per sobre. Mai saps si els necessitaràs per res. Mai es gaudeix del tot una victòria si menystens al teu rival, i menys quan el teu rival és del teu equip, i t’ha ajudat a guanyar. Males formes. Entre d’altres coses, perquè potser et penses què has guanyat més del què realment és. Entre d’altre coses, perquè en aquesta vida, a part de ser molt lleig, no pots anar deixant “cadàvers” pel camí, perquè aquests, sempre, sempre, sempre, estaran esperant la més mínima ensopegada per ressuscitar i trepitjar-te. Algú ho havia de dir.
Saber guanyar és el què ens volen fer creure a CiU amb el fair play del President Mas, apuntalat per l’elegància a l’hora de marxar del President Montilla. Però demostren que no saben guanyar quan comencen campanyes amb mentides i fal·làcies, quan ens intenten fer veure (que sí, que sí, què és molt habitual en política) que no sabien res de la situació financera de la Generalitat, i de què no és tan necessari destinar tants recursos a Salut, o ens arruïnarem. Dir mentides és no saber guanyar, dir mentides és recolzar-te en la victòria per argumentar segons quines decisions dient que qui hi havia abans ho feia molt malament i és culpa d’ells.
Saber guanyar és el què saben fer, i molt bé, a Can Barça. Gaudir de les victòries, al camp, a Zurich o a on sigui, sense voler trepitjar ningú. Quina diferència amb l’estil de l’anterior President. Saber guanyar és el què va fer ahir en Messi dedicant la victòria als altres dos companys seus que també hi optaven a la Pilota d’Or.
Saber guanyar és celebrar amb els teus les teves victòries, no ser un maleducat anant a celebrar-ho a la victòria visitant, sense excuses. Ells no tenen “la culpa” de voler guanyar-te un partit, ells no són culpables de demostrar que poden ser millor que tu, ni que sigui, quaranta-cinc minuts. Tu sí que ets culpable de provocar, i de les reaccions d’aquells a qui provoques. Ni que siguis l'Special One. Pots acabar sent l'Special Last. Sempre pot haver-hi algú disposat a ensenyar-te una maneta
Saber guanyar és ser generós en la victòria. És ser generós quan tens el poder, i no menystenir a aquells que tens per sota teu. Mai saps si després els tindràs per sobre. Mai saps si els necessitaràs per res. Mai es gaudeix del tot una victòria si menystens al teu rival, i menys quan el teu rival és del teu equip, i t’ha ajudat a guanyar. Males formes. Entre d’altres coses, perquè potser et penses què has guanyat més del què realment és. Entre d’altre coses, perquè en aquesta vida, a part de ser molt lleig, no pots anar deixant “cadàvers” pel camí, perquè aquests, sempre, sempre, sempre, estaran esperant la més mínima ensopegada per ressuscitar i trepitjar-te. Algú ho havia de dir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario