Ni més ni menys

Al gener vam fer "Mengem-nos el món", un acte a on a la seu d'una entitat Rociera (Divina Pastora), una entitat de nousciutadans (Bolivians de Mataró) ens van fer i explicar el dinar, i, mentrestant, vam fer un taller de castells (Capgrossos de Mataró)

L’Ajuntament de Mataró vam començar fa unes setmanes una campanya de sensibilització ciutadana a nivell intercultural. Campanya pionera a Espanya. I agosserada com poques.
Som una ciutat que en 8 anys hem passat de tenir el 4% d’immigrants al 17,4% actual. En números, parlem de passar de 4000 a 21500 persones.

Aquesta va ser una situació extraordinària, nova, difícil per no dir impossible de preveure, i molt difícil de gestionar. De gestionar, com no, pels Ajuntaments, l’Administració més propera i que més ens preocupem pel conjunt de la ciutadania.

A Mataró vam tenir molt clar des del principi que aquest era un fenomen que havíem de treballar, que n’havíem de parlar, pactar, consensuar amb tothom (partits polítics i ciutadania organitzada), donat que ens jugàvem, ens juguem molt, ens juguem el futur de mínim dues generacions pel què respecta a convivència i cohesió social! No volem ser França, no volem les banlieurs!

La campanya, amb el nom de Ni més ni menys, neix amb L’objectiu és informar, amb rigor i de forma clara, sobre l’objectivitat de l’Ajuntament de Mataró a l’hora d’aplicar els criteris per tal d’atorgar ajuts socials, llicències d’activitats o accedir a determinats serveis públics. Al mateix temps es pretén canviar la percepció de determinats sectors de la població sobre l’existència de discriminació positiva envers la població nouvinguda.

La campanya s’emmarca dins del Pacte per a la Nova Ciutadania on es va acordar impulsar actuacions de sensibilització dirigides al conjunt de la població per a la deconstrucció d’estereotips i prejudicis envers la immigració. Aquestes actuacions es duen a terme amb la participació i la complicitat del teixit associatiu de la ciutat (imprescindible).

Els objectius globals són afavorir el principi d’igualtat de tracte, facilitar la coneixença del fenomen de la immigració, lluitar contra les idees, actituds i actuacions xenòfobes, discriminatòries i racistes, potenciar la participació en la vida social de tots els col·lectius i en definitiva potenciar i fomentar la cohesió social.

L’augment de les persones en situació de desocupació, i per tant, de la demanda de serveis socials i d’altres serveis públics, afavoreix l’aparició de un sentiment de competència sobre els recursos socials i econòmics per part dels sectors de població autòctona envers les persones nouvingudes. Això es tradueix freqüentment en expressions de rebuig, discriminació i desconfiança i en la creença que aquests col·lectius nouvinguts són beneficiaris d’un tracte de favor o discriminació positiva per part de les administracions públiques en l’accés a serveis públics.

“Ni més, ni menys” pretén demostrar que això és únicament una percepció no fonamentada, no una realitat. I ho diem ben clar.