Trobada de Bloggers

Aquest dissabte, dintre de l'Escola de Formació de la JSC Maresme que es farà a Pineda de Mar, concretament a St. Pere de Riu, farem una trobada de Bloggers, continuant amb una tradició que vam començar l'any passat a Arenys de Mar, i que aquest any els companys de la JSC han considerat oportú continuar-ho.

L'acte el presentarà el què per la majoria és el nostre mestre en això dels blogs, a part d'assistència a domicili 24 hores, en Javier Naya, i la ponència introductòria anirà a càrrec d'en José Antonio Donaire, un dels pioners a l'hora de tenir blog i un dels més estudiosos, li encanta analitzar el moviment blogger i acaba aportant dades curioses.
Tots i totes sou convidats, no és res tancat a ningú, i aprofitarem per conèixe'ns cara a cara amb alguns dels què habitem la blogosfera mataronina i maresmenca.

Us hi esperem!

Ista, ista, ista, Zapatero Feminista!!!

La setmana passada, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei d'Igualtat.

Amb el crit de guerra que poso al títol van rebre més de 200 dones al President del Govern Espanyol a la sortida del Congrés després de l'aprovació de la Llei.

Zapatero torna a complir amb les seves promeses.

Espanya es converteix, així, en un país capdavanter a Europa en el dret de les Dones.

Ara només falta que tots i totes realment ens ho creiem cada cop més i, d'una punyetera vegada, aquesta igualtat no es faci només quan la Llei ho obligui, i sigui més real.

Un cop més, i aquest cop ni em molesto saber els perquès, el PP no li va donar suport. El partit d'en Mojedano no vol la igualtat entre homes i dones. En Mojedano, líder de la cíbercampanya, malgrat alguns pírrics esforços en família, no vol la igualtat de drets entre homes i dones. Igualtat, sí, la de sempre: les dones, a casa netejant i parint!

Decàleg de compromisos del món local socialista (I i II)

Joan Antoni Baron amb el President Montilla a la Campanya Electoral Autonòmiques del passat novembre parlant amb membres del GIMM

Fa dos caps de setmana, el PSC vam celebrar, a L'Hospitalet, la III Convenció Municipal per fer el document marc que ha de servir a les diferents seccions locals socialistes de Catalunya com a base per fer els programes electorals per a les properes Eleccions Municipals del maig.

Us passo, per fases (per no cansar), el Decàleg de Compromisos del Món Local Socialista.

1. Demanem el reforç de l'autoritat democràtica dels alcaldes i alcaldesses per a milllorar la convivència i el civisme.

• Volem garantir la seguretat, la convivència i el civisme en l'espai públic dels nostres pobles i ciutats.
• Proposem que els alcaldes i alcaldesses tinguin suficients instruments jurídics per a combatre els comportaments incívics i la sobre ocupació dels habitatges.

2. Impulsarem mesures per garantir l'autonomia de les persones en situació de dependència.

• Incrementarem els serveis d'ajut domiciliari que permeten romandre més temps al seu domicili a les persones grnas i amb discapacitat.
• Millorarem la cobertura del servei de telealarma i de teleassistència que dóna seguretat i tanquil·litat a les persones grans.

Com podeu veure, són dos punts importantíssims: La convivència i les persones amb dependència. Eixos claus de tots els programes electorals que, fins al moment, conec de tots aquells que s'estan preparant a la comarca.

Emotividad

Es la sensación que nos llevamos las más de cien personas (114, las cuenta una a una, no necesito inflar) al acabar el acto de proclamación de Trinidad Fuentes como candidata socialista a la Alcaldía de Santa Susanna.

A pesar de que, a la hora de empezar el acto no teníamos ni atril, ni frontis, ni video, ni proyector, ni pantalla, ni cámara de fotos, ni portátil, ni boletines, ni nada de lo que yo suelo ocuparme (al menos había Consellera, Candidata y Jose Luís con la Megafonía, menos mal que él no me falla nunca). Hay días en los que no sale nada, y encima la tendencia es a empeorar. Llevamos 26 proclamaciones, pues a la 26, a la que le había echado más cariño, más horas, más atención, falla todo. Le fallé a la persona que menos se merecía que le fallara, a la que más necesitaba un día como el de ayer. Es lo que hay. Sólo puedo pedir disculpas desde estas lineas. Trini: LO SIENTO.

A pesar de los mil millones de problemas, el acto salió precioso. No hubo video, pero lo habrá pronto, muy pronto (lo prometo). No hubo atril hasta el final, pero al menos Trini lo tuvo, y pudo estar más tranquila. Desaparecieron los laterales del frontis, aún no sé porqué, pero pudimos disimularlo.
Os decía que salió precioso por el conjunto de las intervenciones. Desde Guille, la piedrecita que allí hay de la JSC, que acabara construyendo torres, hasta Trini, pasando por Consol, Isidro, Manel o por la Consellera Geli (al acabar hubo varias personas que pidieron una transcripción del mismo).

Trini sorprendió a todo el mundo con su dicción, con su facilidad de oratoria, por su claridad de ideas para el futuro de Santa Susanna y, en definitiva, porque el sábado por la tarde demostró a mucha gente que hay una alternativa clarísima para gobernar el pueblo con otras formas, con transparencia y, aunque suene a tardofranquismo, con DEMOCRACIA.
La foto final, espectacular. Inolvidable. Otra mujer fuerte como candidata en el Maresme, es de las que se merece, por su fortaleza para saber sobreponerse a las adversidades, el que haya un día especial dedicado a las Mujeres, en mayúscula. Aprovecho para mandar un beso muy grande.

Trini, enhorabuena.

Salut

Aquest dissabte, la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, hi serà tot el dia al Maresme.
Crec que no hem de defensar la necessitat d'una salut pública de qualitat i universal. És un debat que ja no es fa. Tothom ho té molt assumit. Com no podia ser d'una altra manera.
El dia començarà amb la col·locació de la primera pedra al CAP de La Llàntia, a Mataró, que serà molt important per donar servei als habitants de la zona, però sobretot per desmasificar els CAPs més propers, donat que es redistribuiran els ciutadans a uns altres ambulatoris de la zona.Després, farem la proclamació de l'Eduard Turon com a candidat socialista a l'Alcaldia de St. Iscle de Vallalta. Crec que és l'home que més demana pel seu poble. No arriben al miler d'habitants, i els recursos són escassos i han d'anar a picar portes a Administracions supramunicipals, i això l'Eduard ho fa molt i molt bé. Després de l'acte de proclamació, que es farà a la 1 del migdia a "La Sala", anirem a dinar a "Can Llavina", tot just al costat, que fan un pèsols amb sípia per llepar-se els dits, increïblement bons.
En acabar el dinar, visita al que ells diuen el Dispensari. O sia, un CAP de poble petit. El tenen en obres.
La tarda la començarem a Tordera, amb una xerrada de la Consellera amb gent del sector. Anirà molt bé per desmentir alguns rumors que el mateix Alcalde s'ha encarregat de fer córrer per fer que tota la culpabilitat de l’endarreriment de la construcció del nou CAP sigui de la Generalitat. Mentides i més mentides. La Consellera ha volgut encarar el problema ella directament i no amagar-se. Anirà molt bé pel nostre candidat, en Josep Romaguera. Després, a les 7, un d'aquells moments que porto molt de temps esperant. I no jo només, si no també molta més gent que veure'm com l'Agrupació socialista més petita del Maresme, Santa Susanna, amb tots els problemes del mon mundial, faran la proclamació de la Trinidad Fuentes com a candidata a l'Alcaldia del poble. Hem de treure el caciquisme de l'Ajuntament de Santa Susanna, i hem de fer entrar aire fresc, i la Trini és qui millor podrà fer-ho. És la més preparada, qui més s'ho ha currat en aquests últims anys malgrat tots els entrebancs, i per això la victòria tindrà un aquell gustillo de les coses ben fetes i la paciència infinita. Fins i tot la Consellera està molt il·lusionada de poder exercir de madrina de la candidata! I, a la nit, doncs tot el contrari. Anem a la proclamació d'en Josep Jo a Dosrius. Alcalde establert amb una majoria absoluta incontestable, que coneix cada cantonada del poble, que no es deixa arronsar per ningú, que coneix tothom, que el coneix tothom, que omplirà el poliesportiu del poble amb més de 400 persones, i que tindrà una cinquantena treballant tota la nit perquè tot surti bé. I, malgrat tot això, a en Josep ningú el pot acusar de no tenir la mateixa, o més, il·lusió per Dosrius que el primer dia. Des de que era l'únic regidor socialista del municipi i era constantment humiliat per l'Alcalde, fins ara, que continua parlant amb passió del seu poble.

Ni libre, ni muerto (y un par de casualidades)

No m'agrada aquest gest.

Ante la tormenta política de las últimas semanas, el caso De Juana Chaos, con el ridículo de los Senadores del PP en la comparecencia de Zapatero (cuántas veces compareció Aznar en los 8 años que fué Presidente del Gobierno en el Senado?), me gusta repetir la respuesta del ministro Rubalcaba frente al desafío de los Populares de "O libre, o muerto", que sería "Ni libre, ni muerto".

La Ley ampara al Gobierno. Y las Leyes están para cumplirlas siempre, no sólo cuando conviene.

Aznar, còmplice de De Juana Chaos por la redención de varios años de condena

Y, de muestra, un botón (bueno, unos cuantos). Os adjunto los datos de las redenciones de pena en la época del Gobierno de Derechas en España con el apoyo de CiU (qué casualidad! es lo mismo que ambos quieren repetir en Mataró!).

Durante las dos legislaturas del PP, entre 1997 y 2003, se le otorgan 600 días por redenciones extraordinarias, casi dos años:

1997: 31 días, por razones que no constan en el expediente.
1998: 13 días, por razones que tampoco constan en el expediente.
1999: redención de 175 días, la máxima permitida, por la autoría de una novela, Días-Egunak, un libro que ensalza la estrategia de ETA.
2000: se le vuelven a computar otros 175 días por rendimiento intelectual (la escritura de la misma novela); es decir, por el mismo concepto.
2001: 117 días por capacidad redactora y un curso sobre el arte de escribir.
2002: redención de 89 días por redacción y curso de escribir y por deporte programado.

En total: el Gobierno del PP otorgó a De Juana 600 días de redenciones
extraordinarias, dos de ellas de 175 días cada una por escribir el mismo libro .

Son cifras espeluznantes.

Casualmente, la redención por escribir un libro en la cárcel es el mismo tiempo que el que pide Joan Mora para decidir sobre Can Fàbregas. CiU y el PP cada día se parecen más y, en Mataró, sabedores de ello, se han declarado amor incondicional (la noticia es un poco antigua, pero es que ninguno de los dos ha dicho lo contrario).

Dones, i TREBALLADORES

Foto de família de l'acte de les dones caps de llista del PSC a Catalunya. Hi eren la Carmen Bastida (carita del fondo), la Pilar Ventura i la Rosa Albiol.

Dijous va ser el Dia de la Dona Treballadora. De les Dones Treballadores. De totes les Dones. Algú coneix a alguna dona que no treballi? A la feina i/o, sobretot, a casa?

Fa temps que tinc ganes de posar la lletra d'una cançó que m'agrada molt. Va sobre la violència de gènere. Se que és al novembre el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, però les ganes de compartir-la fan que us la doni a conèixer avui.

És d'Andy y Lucas, uns nois sevillans que a mí, personalment, m'agraden molt.

I, amb cançons com aquestes, surten de l'estereotip de grup rumbero que només parla d'amor i desamor entre adolescents.

La lletra és esgarrifant. Digna dels millors cantautors espanyols.

Taula presidencial del sopar "8 de març, 8 candidates". Lourdes Muñoz, Consol Prados, Maria Badia i Santi Fontbona, arrinconao

Vull dedicar-li a les Dones Treballadores, a totes les Dones.

En tu ventana

Y es que ella no sabe lo que es el amor

sólo sabe de golpes y de desolación

en su cara refleja la pena y el dolor

y es que ella, ella...

no conoce aquel hombre que un día la enamoró

duele mas el sufrimiento que cualquier moratón

se refugia en su alma de cualquier chaparrón

y es que ella, ella...

y en tu cocina

tan prisionera de tu casa

en la cocina

donde los días pasarán como rutina

donde su siesta es la paz de tu armonía

y en tu ventana

gritas al cielo pero lo dices callada

no vaya a ser que se despierte el que maltrata

cada sentido y cada gesto de tu alma

lo que daría yo

por cambiar su temor

por una estrella

donde sin golpes viviera ella sola

lo que daría yo

por parar su reloj

en madrugada

pá que durmiera tranquila y sola

de verse sola perdía en el infierno

con lo calentito que se está allí en invierno

pero prefiere mil veces sus sueños

antes de verse sola en sus adentros.

y en tu cocina
tan prisionera de tu casa
en la cocina
donde los días pasarán como rutina
donde su siesta es la paz de tu armonía