Audiència Pública dilluns 10 de novembre

Hi sou tots convidats al moment més important del procés participatiu.

L'escenari a on tota la ciutadania hi són convidats, ja sgui a títol individual, col·lectiu o com a entitat.

Vine a conèixer què farà el teu Ajuntament l'any que vé i ens diu què et sembla i si tens més idees.

T'hi esperem!!!

Signatura Pla i Pacte Nova Ciutadania

(Foto: Quico Melero)

Aquest vespre a les 8 al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró farem la signatura formal entre tots els grups municipals del Pla i el Pacte per la Nova Ciutadania 2008 - 2011.

L'acte, què és una sessió oberta del Consell Municipal per la Convivència, estarà pressidit per l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i es clourà amb una conferència d'en Jordi Sánchez, reconegut politòleg i Director de la Fundació Jaume Bofill.

El passat 15 de juny de 2007 s’iniciava un nou mandat municipal amb la signatura de l’Acord de Govern per aquesta legislatura.
Al mateix, s’articulaven les prioritats fonamentals, entre les quals hi ha la integració.

I ens vam posar a treballar, i no només com a Govern, sinó que es va obrir a tots els Grups Municipals que composen aquest Consistori. Tanmateix, des del Consell Municipal per la Convivència, se’ns va fer un encàrrec molt semblant, ens van plantejar la importància d’arribar a un consens per evitar entrebancs i que el Consell com a tal i les entitats que el composen puguin tenir la suficient empenta i que no quedés condicionat i supeditat a altres debats que no tenen a veure directament amb les polítiques a aplicar als immigrants.
Atenent a aquest objectiu, l’anterior regidor de Presidència, l’Esteve Terradas, va presentar les línies d’actuació i el calendari a la Comissió Municipal Informativa d’Innovació i Presidència el 19 de novembre de 2007 per constituir un grup de treball integrat per tots els grups municipals.

Es van realitzar un total de vuit sessions a on s’anava avançant amb el Pacte, amb voluntat de consens, amb voluntat de sumar, amb diagnòstics realistes, disparitat de parers, (com no podia ser d’una altra manera, amb l’ampli i variat ventall que és el resum d’allò què és la nostra ciutat, i demostrant que no tots som iguals) i a on es va acordar què, perquè hi hagués un compromís major del Govern, s’havia de fer un Pla a on s’englobessin totes aquestes actuacions en forma de programes i projectes com a eina d’execució de l’acord polític i el compromís de la memòria econòmica del mateix amb recursos humans i pressupostaris assignats a cada programa. Com poden veure, un compromís ferm.

Som conscients de les dificultats que aquesta Nova Ciutadania comporta, amb gairebé un 16% de la població estrangera quan fa una dècada no eren ni la meitat, hem volgut ser exigents.
Hi ha hagut confiança en les nostres capacitats col·lectives, confiança en les respostes que com a conjunt hem sabut donar, confiança en què superarem els reptes i confiança en la superació d’aquestes empreses que com a Ajuntaments cada cop més ens toca lluitar amb elles.

No s’hi val enganyar a la gent, no s’hi val enganyar a la ciutadania, i no hem volgut pintar un escenari ni excessivament pessimista remarcant només els problemes que comporta l’entrada massiva de persones nouvingudes en una situació que ja no és tan nova, ni optimistes pensant que ja està tot arreglat i que amb uns pocs programes ja estaria tot fet.

Tampoc no s’hi val dir que no podem fer res. I érem sabedors que el nostre ànim col·lectiu no havia de quedar tancat en quatre parets.

Ens ha d’importar que a aquest Pla i Pacte que presentem avui hi ha tres parts importants de seguiment dels mateixos:

· La creació d’una comissió de seguiment del Pacte, formada per tots els grups municipals
· I la creació d’una comissió tècnica de caire transversal formada per tots els serveis i organismes autònoms de l’Ajuntament implicats.
· A més a més de l’informe que es lliurarà a la Junta de Portaveus dos cops l’any.

A partir de la creació d’aquestes dues comissions, tots en serem corresponsables. Corresponsables, solidaris i amb transparència, amb vocació de futur i que seran els millors mecanismes de revisió i actualització d’aquests acords garantistes com els deia abans, mirant en tot moment la realitat de cara i dient-li a les coses pel seu nom.

Els grups del Govern, i en conjunt del Consistori, crec que avui podem manifestar la nostra satisfacció per l’acord entre els sis grups municipals, i n’estic ben segur que ara cadascú, en les seves intervencions, acabarà remarcant allò que els agrada més i el agrada menys, però forma part de la normalitat, aquesta diversificació.

El document marc va utilitzar com a punt de partida l’avaluació de l’anterior mandat i te en compte la futura Llei d’acollida i el futur Pacte per a la Immigració. Aquestes polítiques han de contemplar la participació de les entitats i la cogestió de projectes, així com la transversalitat dins els serveis de l’Ajuntament.

Les línies d’actuació prioritàries son: acollida, dona, joves, convivència, l’habitatge, sector econòmic i laboral, i educació i formació
Tan punt el document de treball per al nou pacte està consensuat a nivell de grups polítics s’ha fet arribar a les entitats del Consell tal i com ens vam comprometre.

Hem volgut renunciar a tota demagògia sobre la immigració, presentant-la com a fenomen altament positiu si s’aborda des dels requisits de la regulació , la plena integració i la igualtat de drets i deures. I, com no, sent conscients que els canvis en eles cicles econòmics modifiquen la capacitat d’absorbir els fluxos d’immigració, conscients de les especials necessitats educatives dels diferents col·lectius d’immigrants, i comprometent-nos a fer que el català esdevingui també una llengua d’integració.

Pel què respecta al Pla, està composat per més de 100 programes, que ja poden ser actuacions directes, accions formatives o d’altres en les quals l’Ajuntament dona suport a associacions i entitats. Actualment ja s’han conveniat recursos i actuacions amb una quinzena d’entitats de la nostra ciutat. Com el s deia abans, hi ha des de programes d’acollida, d’altres per a dones o joves fins a programes de convivència, civisme, seguretat, habitatge, activitats econòmiques i l’ensenyament i la formació.

Nou enllaç C32

Imatge de la nova sortida (Foto: capgros. com)




Un somni llargament esperat. Fins i tot sembla mentida que hagi arribat.

Des d'ahir divendres és obert als cotxes la nova sortida Mataró Nord, el què permetrà desencallar una mica més, o molt més la gairebé sempre plena de cotxes Plaça de França.

és una d'aquelles imatges desgraciadament habituals a la ciutat, la d'arribar per la Ronda i trobar-te centenars de metres abans un carril totalment aturat a moltes hores del dia, les punteres, i durant gairebé tot el divendres tarda-vespre i dissabte tot el dia, tot ple de cotxes i més cotxes, camions, furgonetes i, el pitjor, ambulàncies.

La Generalitat de Catalunya, la d'abans, la que no feia previsions i deia que no a tot el què demanaven els Ajuntaments amb Alcaldes socialistes i Governs d'esquerres, es va negar un i mil cops a voler fer aquesta altra sortida que havien demanat aquestes una i mil vegades l'Ajuntament i la ciutadania en general que patia les cues i els accidents a la sortida Mataró Oest (recordem que la bifurcació per l'entrada directe dels cotxes des del túnel fins a la Via Europa la va haver de fer -i pagar- l'Ajuntament tot solet, com tantes altres coses a aquella època).

La Generalitat de Catalunya, la d'ara, ho va acceptar inmediatament, ho va entendre, no va mirar el color del Govern ni de l'Alcalde (com no ha fet a altres centenars d'obres i projectes que s'estan realitzant al país) i es va posar a treballar. D'acord que ens hagués agradat que hagués arribat abans, però els temps de les obres públiques són els què són i no es poden fer miracles.

Amb aquesta nova sortida, que permet sortir a la zona Nord de Mataró (directament a Rocafonda i molt a prop del Palau, Vista Alegre i zona Cal Collut - l'Havana-) als que venen de Barcelona, ens farà estalviar a molts temps i accidents (ahir a mitja tarda n'hi havia un provocat per la pluja).

Tanmateix, l'entrada a la mateixa per anar directament a Barcelona també facilitarà el trànsit a totes aquelles persones que ara han d'anar a sortir a la Plaça Gran Bretanya.

I, el millor de tot, els camions que van i venen a i de Barcelona al Polígon Industrial Mata Rocafonda i a la zona de les Cinc Sènies podran fer-ho directament, sense obstaculitzar tota la Ronda dels Païssos Catalans (els seus veïns començaran a descansar una mica de tota aquesta circulació) i en general del trànsit de la ciutat.

Amb aquesta obra, ja s'ha aconseguit l'objectiu de fa uns anys de distribuir els tres terços de vehicles que entren per Mataró Oest:

• Els què van a Mataró Centre i Via Europa, entren pel carril bifurcat fa uns anys (sí què és veritat que seria molt més pràctic haver-ho fet abans del túnel, però problemes tècnics no ho permetien)


• Els què van a la zona de Mataró Parc i Hospital, seguiran fent el mateix que ara (i serà del tot inevitable que es torni a saturar segons quines hores si tothom ens encaparrem a anar al mateix a la mateixa hora en el nostre vehicle privet)


• Aquells que van a la zona Nord de Mataró, incloent-hi el pólígon de Mata - Rocafonda.

En definitiva, una obra llargament esperada i que s'ha de celebrar com cal donat què és d'aquelles coses importants que pasen a la ciutat i que la milloren. I ja van...

Participació al PAM 2009 fins avui

La Regidora de Serveis Centrals, Montse López, durant la seva magnífica intervenció exposant el pressupost 2009 de l'Ajuntament de Mataró. Molt bona feina d'ella i del seu excel·lent equip tècnic

Procés que hem seguit fins ara a nivell de Participació Ciutadana pel PAM i Pressupostos 2009 i que vam aprovar inicialment ahir al Ple amb els vots a favor del govern i en contra dels grups de l'opossició:

La participació ciutadana ha estat i segueix sent un dels eixos fonamentals del govern a Mataró. Considerem que la participació és clau per formular polítiques complertes, que tinguin present els diferents interessos i grups de la ciutat, i que és essencial per fer front als reptes de futur.

La participació s’ha anat implantant i revisant per ampliar i diversificar els sistemes, siguin més accessible a diferents perfils i àgils a l’hora de prendre decisions.

Enguany, un cop finalitzat el procés de renovació dels Consells Municipals per a millorar el seu funcionament i coordinació, el gran debat ha pogut fer-se en els mateixos, optant per aquests com escenari de luxe per a la participació de la ciutadania organitzada després de la feina feta durant tot l’any donant l’oportunitat i obrint possibilitats a totes les persones que participen als mateixos de dir-hi la seva abans fins i tot de la primera proposta de PAM del Govern.

Ha estat aquest un mètode revolucionari que ha apropat encara més les decisions del Govern a la ciutadania, i les prioritats de la ciutadania al Govern.

El dia 2 de juny el govern va presentar un document de prioritats que es va presentar al Consell de Ciutat del dia 25 de juny, i es van iniciar els debats als consells territorials i sectorials fins a mitjans del mes de juliol, i abans de sortir la primera proposta de PAM.

El dia 14 d’octubre es presentà al Consell de Ciutat el document provisional de PAM amb el resultat de les aportacions realitzades en els diferents consells que són:

Mitjana de propostes per Consell (se'n van fer 12 sectorials i territorials) 6.33

Acceptats totalment 64.5% (d'un total de 76)

Acceptats parcialment 21% Denegats 14.5%

Durant el mes d’octubre s’ha estat fent el retorn a tots els Consells a les sessions que actualment encara s’estan realitzant i en els quals se’ls informa d’aquelles aportacions que han estat acceptades i quines no, amb la intenció de rendir comptes.

Enguany es realitzarà l’Audiència Pública en posterioritat al Ple d’Aprovació inicial al ple per facilitar la disponibilitat de la documentació amb temps pel seu estudi i debat a nivell d’entitats i persones interessades. Es farà el proper 10 de novembre.
L’Audiència Pública és l’espai, obert a tota la ciutadania, i té el sentit de que els ciutadans puguin rebre la presentació de la proposta de PAM i disposar d’un espai per poder fer aclariments i formular propostes. La d’aquest any ha estat la desena audiència pública de PAM i pressupost que es realitza a Mataró. El format consta de dues parts. En una primera part es fa l’exposició per part del govern municipal de les línies del PAM. En una segona part, es dóna la paraula als assistents per tal que formulin les seves preguntes i aportacions.
El retorn serà per carta personalitzada a les persones i entitats que van realitzar les intervencions.
Del 3 al 19 de novembre es procedirà a la recollida d’al·legacions per procedir a l’aprovació definitiva el dia 22 de desembre.
Val la pena ressaltar el treball realitzat per la Comissió Permanent del Consell de Ciutat. S’han realitzat sis sessions de treball (dates: 15 gener 2008, 25 març 2008, 28 maig 2008, 8 abril 2008, 22 abril 2008, 23 setembre 2008), en les que s’ha fet un treball de formació amb el suport de l’IGOP de la UAB i un procés de reflexió i debat per millorar el procés participatiu.

Lima

Seguimos el viaje. Ahora ya con jet lag agudísimo. Se nos incorporan Joan y Dani de Mataró Audiovisual. Iniciamos el día en el Hostal Porta.

Ayer estuvimos casi todo el día en Lima. Lima es la capital del Perú, con más de diez millones de habitantes y dividida en varias municipalidades que cuentan incluso con gobernadores propios.

Es la ciudad de la neblina contínua. Imposible ver ni siquiera las nubes, ya no digo un rayo de Sol. Y dicen que siempre está así. Como todas las capitales, todavía mantiene algo de las características propias de su país, pero la gente es, en general, moderna.

Vinieron al Hotel a buscarnos Lurdes, una peruana simpatiquísima que ha estado varias veces en Mataró y que domina a la perfección el catalán, que vino para acompañarnos durante todo el día y fué la guía perfecta. Su entusiasmo nos contagió rápidamente a pesar del cansancio y de la gélida mañana.

También vino Andréu Carbonell, canetenc que lleva 51 años en Lima. Antiguo trabajador textil que hizo las Américas para estar cuatro meses y medio en busca de nuevos mercados y que al mes y medio se enamoró perdidamente de una peruana con la cual se casó a los dos años y aquellos cuatro meses y medio se convirtieron, de momento, en 620!!! Suma y sigue. Con una vitalidad especial, una claridad meridiana a la hora de explicarse, con un catalán también perfecto y con ganas de seguir presidiendo el Casal de Catalunya que él mismo fundó años atrás.

Con ambos, después de hacer unas gestiones pendientes, fuímos a dar una breve vuelta por la caótica Lima, donde circular por ella es algo así como una atracción de feria sin seguro dónde agarrarte, con las Combis (furgonetas para mínimo 12 personas que hacen determinados itinerarios a modo de Bus de Barri) como reinas de la ciudad, siempre repletas, a velocidades vertiginosas, y los Taxis, todos ellos con coches antiqüísimos que no respetan ninguna señal de tráfico sintiéndose los amos del asfalto urbano y pitando cada 2 segundos para llmar la atención de aquellos que van andando por la calle. Siempre pitan, y pitan, y vuelven a pitar, sumando a este organizado caos un ruido de fondo que te persigue allá donde vayas.

Al mediodía, visita rápida al Congreso de Perú, en la Plaza Mayor y visita a un Chefy. Qué es un Chefy? Pues un Chefy es un Chino, ni más ni menos, pero con más solera. De sobras es conocida la relación histórica del Perú con Oriente, y son millones las personas que hicieron el camino de un lado a otro y viceversa. Pues de los que se quedaron en Perú destacan sobre cualquieras otros immigrantes los chinos, y los chinos son, ante todo, unos buscavidas. Y, de lo que mejor dominan a la hora de ganarse la vida, son sus famosos en el mundo entero Restaurantes.

Aquí la diferencia es que son muy bien considerados, que la mayoría o casi todos son Buffet Libre, que la comida de origen peruano supera con creces a la de origen chino y que, al estar tan integrados en la vida del día a día de los peruanos, cada uno tiene un Chefy que consideran como propio y al cual raramente les serán infieles.

Un nuevo paseo en busca de nuestra Combi personal, en el cual destacan los balcones mozárabes con reminiscencias francesas de madera del Ministerio de Exteriores y los cientos y cientos de vendedores ambulantes que tienen montado su chiringuito en medio de la calle.

Y me sorprendió muchísimo su especialización y simpleza. Simples porque con una mesa se apañan, cubierta con un mantel y cerca de la pared para poder apoyar el género, y especializadas porque, aunque parezca sorprendente, a excepción de las de comida, el resto no sobrepasaban el par de productos diferentes. Podías encontrar un chiringuito de bolígrafos, otro de venta de sobres (?), otro para tomarte la tensión, otro sólo con una fruta, otro con cacahuetes, y así un sinfín de productos habituales o de lo más extravagante, pero, eso sí, no más de dos diferentes (se repartirán el mercado -la calle- entre ellos bajo algún efecto regulador? o a lo mejor es que no quieren complicarse la vida y se especializan para conseguir mejores precios?).

Y otro de los detalles que más me sorprendieron eran los Cambiadores, hombres con un chaleco amarillo chillón como los que llevamos todos en nuestros coches, y fajos de billetes en sus manos que se dedican única y exclusivamente a cambiar €uros y Dólare$ por Soles.

Sorprendente.

Nos despedimos de Andréu y Lurdes. Nos da pena a todos. Veo especialemente afectado a Andréu, ha estado muy cómodo en todo momento con nosotros y viceversa.

Al llegar a la Combi, volvimos ala agencia de viajes a cerrar flecos de los vuelos pendientes, volvimos al aeropuerto de Lima (de nuevo colas para facturar, colas para pagar las taxas de aeropuertos -no se pagan con el billete, se pagan antes de ir a embarcar-) con destino Juliaca.

Pasamos un par de horas de crisis, ésas en las cuales con el cambio horario estaríamos a punto de dormirnos, y se hacen, literalmente, eternas.

Volamos a Juliaca, con una escala, y son casi tres horas de vuelo que aprovechamos al unísono para dormir. Hasta ahora no ha habido tregua, y posiblemente a partir de ahora no la haya, así que hay que aprovechar cualquier ocasión para descansar lo que se pueda.

Llegamos a Juliaca pasadas las nueve de la noche y ya están esperándonos el Padre Lucho y sus muchachos.

Alegría por parte de todos por volver a verle, tras la visita que nos hizo a Mataró hacer ahora casi un año para explicarnos cómo iban los proyectos en aquellos momentos en marcha.

Empezamos a notar la altura, no en vano Juliaca está a 3825 metros de altura sobre el nivel del mar, y el frío. Es tarde.
Nos llevan al Hotel, donde nos recomiendan que, para superar mejor al día siguiente el mal de altura, no cenemos en exceso, así que nuestro fastuoso menú después de un día agotador se compone de una sopita, uauuu, y una infusión de Mate de Coca!!! Dicen que tiene poderes extraordinarios para bajar la tensión y, por lo tanto, hacer más liviano esas primeras horas por estas latitudes.
Nosotros, disciplinados como nadie, obededcemos las órdenes-recomendaciones y cenamos tanquilamente.
Al acabar, la cama se convierte en un preciado trofeo más uqe merecido para todos des´pués de tres vuelos en treinta horas, un montón más en cuatro aeropuertos diferentes, el tráfico-caos de Lima y el Jet Lag, que nos amenaza contínuamente.
No creo que nadie durara más de cinco minutos en dormirse.
Bona nit,

Problemas técnicos, no puedo poner fotos. Hasta mañana!

Wellcome to Peru - T4S

Ya estamos en Perú. Aeropuerto de Lima. Controles y más controles.

Estamos de viaje en Perú. Un grupo de representantes de l'Associació d'Amics del Bisbe Godayol (Pim, Teresa y Marcel) con una mini delegación del Ayuntamiento de Mataró (Dolors y yo) estamos de viaje en Perú para inaugurar dos residencias para estudiantes en el país andino.
De las mismas, si seguimos teniendo conexión, ya os iré dando detalles en los próximos días.
Hoy os explicaré la excursión por Barajas. Uno, que es un poco de pueblo, sabía que existía la T4, famosa por su inversión, modernidad, preparación y, desgraciadamente, por ser el lugar del primer atentado de ETA tras la tregua (rompió la misma) al colocar centenares de quilos de explosivos en su inmenso aparcamiento.
El vuelo Madrid - Lima salía a las 5 de la tarde. Para llegar al mismo, tuvimos que salir de Mataró a las 9 de la mañana.
El itinerario tiene su miga:

• 08.50h: Vista Alegre: Iniciamos el camino. Voy solo.
• 09.05h: (no es fácil circular por Mataró a esas horas, paso por delante de 4 colegios, en plena ebullición de criaturas, madres, padres, abuelos y abuelas) Ciutat Jardí: Recojo a Pim y Teresa, Teresa y Pim. Ya somos una expedición.
• 09.10h: St. Pelegrí: Dolors nos espera. El coche se va llenando.
• 09.20h: Les Tereses: Marcel acaba de componer el Dream Team del Perú. Ja hi som tots. Un amigo nos acompaña para devolver el coche a Mataró.
• 10.50h: Aeropuerto El Prat: La C32 difícil y la Ronda de Dalt imposible hacen la primera parte del viaje larga, demasiado larga. Serán las ganas.
• 11.05h: Colas para facturar en SpainAir (glupsss): El encargado se equivoca y la mitad de las maletas no harán el viaje directo a Lima, tendremos que recoger las otras tres en Madrid y volver a facturarlas. Qué guay...
• 11.25h: Pasamos el primer control aeropuertario. Gente muy maja y comprensiva...
• 11.40h: Puerta 31 de embarque: Breves momentos de descanso, de acopio de prensa, algún libro de última hora, al baño y a hacer cola para embarcar. Nos vamos pa' Madrí.
• 12.30h: Embarcamos con tiempo suficiente. El avión arranca, y digo arranca y no que despega porque nos tiramos unos 20 minutos recorriendo las pistas de El Prat. Hay quien bromea con que vamos a hacer el camino por carretera...
• 13.15h: Llegamos a Madrid - Barajas. El Barajas de siempre, el de toda la vida.
Llegada a Barajas. Frío, con nebulosa y feote como siempre


• 13.40h: Recogemos las maletas que no deberíamos haber recogido, cuartito de hora esperando. Y aún tenemos suerte.
• 13.50h: Tras una vueltecita por Barajas, salimos a la calle a esperar un Bus que nos llevará a la T4.
• 13.55h: Llega el Bus y a toda velocidad hacemos diez quilómetros saliendo incluso a una autovía para llegar a la T4.
• 14.10h: Llegamos a la T4. Inmensa. Majestuosa. Imponente. Un poco en el medio de la nada. Es lo que tiene la Meseta.
  La nueva terminal T4. Impresionante, majestuosa.. y grande, muuuuuy grande
  
• 14.20h: Pasamos otro control dentro de la T4. Ya van dos.
• 14.30h: Tras preguntar tres veces y andar un poquito bastante, llegamos a los mostradores de facturación de LAN, la aerolínea que nos llevará a Lima.
• 14.50h: Logramos facturar. Muy amables, pero lentos como Sanchís en su mejor época.
• 14.55h: Vemos un cartelito dónde pone que hasta nuestra puerta de embarque hay... 35 minutos!!! buffff...
• 15.10h: Tras informarnos, bajamos cuatro pisos para coger... un tren interno! 6/7 minutos en el mismo nos lleva a la que ellos llaman T4S (Satélite). Alguien sabía que existía la T4 Satélite? Yo no, los de pueblo esas cosas nos vienen como que muy modernas...
• 15.20h: Una vez en la T4 Satélite (en adelante la T4S), otro cartelito nos advierte que para llegar a la R12, nuestra puerta de embarque, restan 17 minutos. Pues nada hombre, a andar un poquito, que va bien para el corazón. Por suerte la última zona está repleta de cintas transportadoras... Nos quedamos en la penúltima, que el restaurante nos acaba de convencer para comer.
• 15.45h: Comida:Un bocata reparador, no por hambre, si no por el esfuerzo... Ni la Caminada per l'Alzheimer duró tanto! (yo no pude hacerla, ya sabéis, mis isquiotibiales). Por fín algo de descanso. sobremesa de chafardeo de Mataró (sanísimo), café y Santornem-hi.
• 16.25h: Colas para embarcar. El paisaje fisonómico empieza a cambiar. Las teces morenas dominan sobre el resto.
• 17.00h: Última fila. Vamos, que si pasa algo no nos libramos ni de broma. Al menos estamos cerca del baño, por si hubiere urgencias... Eso sí, cada vez que sale alguien del mismo, el pérfume que nos embarga es... no sé cómo definirlo...
• 17.15h: El avión se apresta a despegar. Rápido y eficaz. Todo un ejército de azafatas y asistentes nos ayudan en la acomodación al mismo. Todas estadounidenses que hablan perfectamente el castellano. Imagino que en su país son "latinas". Nos esperan, me dicen, doce horas y media de vuelo por el Atlántico. La pantallita del respaldo del asiento delantero hace que el vuelo casi, casi se nos haga corto. Tres películas, un poco de zapping por todo el menú (audio, películas, documentales, series, juegos...), un capítulo de CSI, dos de House (todo doblado en "sudamericano". Nos entendemos, verdad?)
• 04.30h: Aterrizamos en Lima. Aterrrizaje suave, perfecto. Da gusto viajar en esta aerolínea: LAN. Ojalá todas fueran así.
• 04.50h: Pasamos otro control. Éste, de entrada.
• 05.00h: Bajamos del avión, esperamos las maletas, pasamos otro control, cambiamos el reloj, son 7 horas menos, y de golpe y porrazo ya son las diez de la noche, después de la espera casi las once. Lo primero que vemos "Wellcome to Perú". Las primeras decenas de carteles todas en inglés, imagino que en "deferencia" al turista yankee.
• 05.50h (22.50h hora local): Nos espera una furgoneta que, tras un buen rato, nos lleva hacia el Hostal Porto, en el barrio de Miraflores, en Lima, muy cerquita del Pacífico, a dos manzanas. Cambios impresionantes en las fachadas de una manzana a otra, parecen ciudades diferentes entremezcladas todas en una. Edificios abandonados se mezclan con otros con recién estrenadas luces de neón que invitan a comer pollo o pizzas, cambiar dólares, saunas, muebles, coches y todo aquello que invite a gastarse el dinero.
Cartel de bienvenida de la delegación. El referente, como no, "Pin" Montserrat


• 23.30h (hora local ya asumida): Llegada al Hostal. Rápido chek-in, y para la habitación a descansar. TVE Internacional me ayuda a ponerme al día y a dormirme, que alguna cabezadita en el avión y el cambio horario no lo hacen fácil. Hace frío. Estamos en Primavera.

Bona nit!

Hoy, a la espera del vuelo que nos llevará a Juliaca, otra escala, aprovecharemos para ir a visitar la Casa de Catalunya en Lima antes de ir al aeropuerto... de nuevo!
Fins demà!

El Almendro

Al Cel, com enlloc.