Valors (II). Entusiasme!

L'alcalde Baron amb la Vocalia de Dones de Vsita alegre, en un dels seus primers actes. Elles són tot un exemple d'entusiasme a l'hora de fer la feina

En temps de crisi com l'actual (els 3/4 anys que portem més els 3/4 què encara ens resten), ser generosos, compartir el què tenim, ser solidaris. Ara que en tenim menys, ho hem de fer més que mai. I amb entusiasme, tot té un valor afegit quan es fan les coses amb entusiasme. Posar-hi passió en el treball. Treball i passió haurien de ser paraules indissociables. Ho treballes amb passió, o canvia de feina. Sé que no sempre és fàcil, i que la cosa no està com per fer el valent, però s'ha de sentir la feina que fas.

I estar en contra de les identitats difuses, no permetre-ho. Diferenciar entre la relativització de les coses, el tot s’hi val (“disculpi senyora, aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres” Groucho Marx) i la flexibilitat. És un valor ser flexible si ens ho prenem com a falta de rigidesa! Les identitats difuses com a gran creadores de la crisi de valors que pateix la societat actual, són les nostres grans enemigues, no les hem de permetre!

I, sobretot, transmetre emocions, ser feliços, i fer feliços. Però com un valor, no com una obligació.

Crec que aquesta és la nostra obligació, crec que aquesta és l’obligació del món de la cooperació i la solidaritat de Mataró.

Valors (I). Mataró Solidària

Ja fa uns tres anys que estem immersos en una crisi econòmica global (al principi li dèiem financera) que ens ha fet veure a tots, com a col·lectivitat, com d’impotents som davant un món globalitzat que tot ho xucla.

Ràpidament, ens vàrem adonar, però, que a aquesta crisi se li havia afegit (o era conseqüència de?) una altra de calat més profund, la crisi dels valors. Hem dit, repetit i escoltat mil i una vegades que estem en crisi de valors. Que tot ens és igual, i que no fem res per remeiar-ho.

Però, si la primera, la econòmica, ens havia fet sentir impotents, crec què, a aquesta segona, a la de valors, i tenim molt a dir, i, sobretot, i tenim molt a fer.

Crec que tenim una responsabilitat, aquells que no som “el mercat” que tot ho arrasa, i és la d’aturar-nos, mirar de descansar d’aquesta disbauxa permanent, reflexionar, treballar-nos a nosaltres mateixos, assaborir tot el què tenim al voltant, treure conclusions, i mirar de viure amb sentit aplicant, i fent que s’apliquin uns valors mínims per tothom.

El món de la cooperació ja té unes bases sòlides. La solidaritat, el desenvolupament, la pròpia cooperació, el no pensar només en nosaltres... això fa que les pròpies entitats de cooperació tinguin en el seu codi genètic aquesta responsabilitat de ser transmissors de valors.

Dialogar i escoltar, que ens pot fer créixer com a persones. Això vol dir tenir confiança amb els altres, posar-hi voluntat en el cultiu de les converses, i tenir respecte en el nostre interlocutor. Això, de base, ja ens fa més tolerants. Crec que cada vegada que som tolerants, omplim una miqueta el nostre interior. A dia d’avui, em sembla que hi ha massa interiors buits.

Civisme i Convivència a Cerdanyola

Imatge de la Mostra d'entitats de Cerdanyola. En primer terme, la gent de la confraria del Nazareno, més enllà, la gent del teatre, de la poesia, els de la parròquia, el grup d'esplai... la varietat del què és el barri

Ja n'hem parlat en diverses ocasions en aquest espai de la gestió de la convivència i del civisme a la nosra ciutat i, més directament (no ens hem d'amagar) d'aquelles zones a on hi ha acumulada una taxa més alta d'immigració.

Tots tenim al cap, al subconscient, que allà a on hi ha més immigració, hi ha més problemes de convivència, i hi ha menys civisme. La majoria ho pensem quan pensem "en els altres". És a dir, sense viure-hi en aquestes zones, i sense conviure-hi amb aquesta realitat, entenem el fenomen de la immigració con un greu problema en la nostra societat.

A nivell d'Ajuntament fa molts anys que hi treballem sobre el tema. No sempre ens en sortim. És la primera vegada què es tracten aquestes realitats (no és la primera vegada que pasen, però sí la primera vegada que l'Administració se'n preocupa), i no sempre és fàcil, i no sempre se sap què fer, donat que no hi ha precedents.

Una altra foto de la Mostra de Cerdanyola, un dels eixos dels actes públics per fomentar la convivència. Al fons, ballen les nenes de la Casa de Andalucía. HI va assistir molta gent a la Plaça Onze de Setembre

La setmana passada vam presentar el balanç de la 7a campanya amb informadors cívics que ha dut a terme l’Ajuntament de Mataró. Aquesta vegada, la campanya s’ha centrat al barri de Cerdanyola, on s’ha informat les comunitats de veïns sobre els drets i obligacions relatius a la gestió de la convivència en les comunitats.

L’objectiu principal ha estat fer arribar als domicilis i comunitats de propietaris informació relacionada amb la bona convivència a la comunitat i al barri, començant per donar suport a la gestió de la comunitat de veïns, i orientar sobre la resolució de problemes de convivència i/o civisme. També s’ha difós informació sobre el Servei de Mediació Ciutadana i sobre els ajuts a la rehabilitació d’edificis i a la instal·lació d’ascensors. Per últim, s’han recordat diferents aspectes dels bons hàbits relacionats amb la recollida de residus i s’han proporcionat consells de sostenibilitat als habitatges.

Quins resultats hem obtingut? Doncs força sorprenents.

A finals de febrer s’havien visitat gairebé 9.926 habitatges, dels quals s’ha pogut contactar amb un 55% (5.470), i d’aquests han pogut ser informats un 94% (5.154 famílies). En aquestes visites s’ha repartit a cada habitatge i a la comunitat de veïns un dossier que resumeix la informació objectiu de la campanya.

Malgrat que s’intenta que els veïns resolguin els problemes de forma autònoma, s’han detectat 123 casos que presentaven incidències considerades més complexes i s’han posat en coneixement d’altres serveis municipals –Mediació Ciutadana, Prohabitatge, Policia Local, Serveis Municipals, Atenció Ciutadana, Mobilitat o Benestar Social– per fer el seguiment adequat fins a la seva resolució.

Les incidències més comunes han estat:

• desacords o molèsties dins la comunitat de veïns,
  
• sorolls,
  
• brutícia,
• insectes,
• impagament de quotes,
  
• queixes per mal estat de la via pública,
  
• mal ús dels contenidors,
  
• abandonament de voluminosos,
  
• brutícia provocada per animals domèstics i
  
• demandes de millora d’alguns espais públics.
  

En aquest sentit, cal apuntar que el Servei de Mediació Ciutadana ha incrementat l’atenció de casos a Cerdanyola en un 30% l’any 2010 ( 83 l’any 2009; 108 l’any 2010).

S’han aprofitat les visites a les comunitats per facilitar a Prohabitatge la informació sobre l’evolució en la instal.lació d’ascensors. Prohabitatge havia fet una diagnòsi l’any 2009 segons la qual hi havia la possibilitat d’instal.lar-ne 46. D’aquests, se n’ha instal·lat 5, 2 més estan en procés i en 5 comunitats més finalment no es podran instal·lar per temes tècnics. Pel que fa als 34 restants, o bé estan pendents de l’acord dels veïns o bé la comunitat no pot fer front a la despesa.

Del total de famílies informades, 4.961 han omplert un qüestionari sobre els problemes del dia a dia de la comunitat. A la pregunta sobre com és la convivència a la seva comunitat, un 77,11% respon que és bona o molt bona. Els resultats concrets són: un 14,82% ha respost que molt bona (735 famílies), un 62,29% que és bona (3.090 famílies), un 20,06% que és normal (995 famílies) i un 2,84% que és dolenta (141 famílies).

Adolescents i igualtat de gènere

El proper dimarts es celebra el Dia Internacional de la dona Treballadora (jo continuo reivindicant gènere i classe).

És un d’aquells dies per treballar amb més èmfasi per la igualtat en tots els sentits.

Desigualtats en tots els àmbits de la nostra societat n’hi ha, no ens enganyem. De la mateixa manera que podem dir que s’ha avançat, i força, en els darrers anys.

La desigualtat comenta amb una gènesi comuna què és la imposició de la força. Això, crec jo, determina la resta d’accions, per acció u omissió que ens han dut a aquestes diferències en les relacions home-dona històriques.

Des de fa uns anys, les polítiques d’igualtat estan a les “agendes polítiques”, forma part d’aquells temes que tothom demana que ens hi hem de posar, que s’han d’atacar de forma proactiva, i no tan sols reactiva. S'ha de treballar conjuntament per cercar solucions: no només Administracions, si no també la societat civil, per la seva feina diària a peu de carrer.

Un exemple d’allò què és impossible de treballar no tan sols per part de les Administracions: Relacions violentes entre adolescents difícils d'identificar. Potser, sota el meu parer, el més complicat d’identificar, el més estès en diversos sectors, i el més complicat d’eradicar degut a la seva invisibilitat (com gairebé tot allò que representa la relació adolescents – adults).

Els àmbits a on es pot trobar aquest tipus de violència, i alhora (insisteixo) més difícils de visibilitzar serien: social, laboral i comunitari, a les relacions entre adolescents.

A nivell social, diversos mals estesos i endèmics. Com es tracta cos i imatge dona jove (publicitat). Mal ús (indegut i, en alguns casos, extraordinàriament innecessari i gratuït). Estereotips que es creen. Ús inadequat que el converteixen en, exclusivament, un objecte de consum.

Tot plegat crea als nostres subconscients, una influència societat de l’ús d'aquesta imatge: rols publicitaris. Abans eren dones que netejaven, anaven a buscar els nens a l’escola, feien la compra, el dinar... i ara, que en part això està més igualat, se’n fa un ús exclusivament del seu cos com a element d’atracció de qualsevol tipus de producte.

A nivell comunitari, encara ens trobem amb el mite de la dona perfecte al servei dels homes. A disposar, i magníficament. “me barre, me frega, me lava, me hace la comida, me cría a los niños... eso sí, a veces la ayudo”

I, a nivell general, la plena adolescència. Ser capaces del no al rebuig social per no voler entrar en algunes pautes estereotipades, i negar-se a acceptar-les.

Molta feina a fer, insisteixo a nivell Administracions, però sobretot del conjunt de la societat, però restaria una major implicació per no continuar amb el foment d’aquests estereotips per part dels mitjans comunicació de tot l'anterior.

Ni més ni menys

Al gener vam fer "Mengem-nos el món", un acte a on a la seu d'una entitat Rociera (Divina Pastora), una entitat de nousciutadans (Bolivians de Mataró) ens van fer i explicar el dinar, i, mentrestant, vam fer un taller de castells (Capgrossos de Mataró)

L’Ajuntament de Mataró vam començar fa unes setmanes una campanya de sensibilització ciutadana a nivell intercultural. Campanya pionera a Espanya. I agosserada com poques.
Som una ciutat que en 8 anys hem passat de tenir el 4% d’immigrants al 17,4% actual. En números, parlem de passar de 4000 a 21500 persones.

Aquesta va ser una situació extraordinària, nova, difícil per no dir impossible de preveure, i molt difícil de gestionar. De gestionar, com no, pels Ajuntaments, l’Administració més propera i que més ens preocupem pel conjunt de la ciutadania.

A Mataró vam tenir molt clar des del principi que aquest era un fenomen que havíem de treballar, que n’havíem de parlar, pactar, consensuar amb tothom (partits polítics i ciutadania organitzada), donat que ens jugàvem, ens juguem molt, ens juguem el futur de mínim dues generacions pel què respecta a convivència i cohesió social! No volem ser França, no volem les banlieurs!

La campanya, amb el nom de Ni més ni menys, neix amb L’objectiu és informar, amb rigor i de forma clara, sobre l’objectivitat de l’Ajuntament de Mataró a l’hora d’aplicar els criteris per tal d’atorgar ajuts socials, llicències d’activitats o accedir a determinats serveis públics. Al mateix temps es pretén canviar la percepció de determinats sectors de la població sobre l’existència de discriminació positiva envers la població nouvinguda.

La campanya s’emmarca dins del Pacte per a la Nova Ciutadania on es va acordar impulsar actuacions de sensibilització dirigides al conjunt de la població per a la deconstrucció d’estereotips i prejudicis envers la immigració. Aquestes actuacions es duen a terme amb la participació i la complicitat del teixit associatiu de la ciutat (imprescindible).

Els objectius globals són afavorir el principi d’igualtat de tracte, facilitar la coneixença del fenomen de la immigració, lluitar contra les idees, actituds i actuacions xenòfobes, discriminatòries i racistes, potenciar la participació en la vida social de tots els col·lectius i en definitiva potenciar i fomentar la cohesió social.

L’augment de les persones en situació de desocupació, i per tant, de la demanda de serveis socials i d’altres serveis públics, afavoreix l’aparició de un sentiment de competència sobre els recursos socials i econòmics per part dels sectors de població autòctona envers les persones nouvingudes. Això es tradueix freqüentment en expressions de rebuig, discriminació i desconfiança i en la creença que aquests col·lectius nouvinguts són beneficiaris d’un tracte de favor o discriminació positiva per part de les administracions públiques en l’accés a serveis públics.

“Ni més, ni menys” pretén demostrar que això és únicament una percepció no fonamentada, no una realitat. I ho diem ben clar.

Andalusia i Mataró. Nous temps.

S'apropa el Dia d'Andalusia, el 28 de febrer.

A Mataró, aquest dia, es celebra des de fa 35 anys, almenys.

Aquest any, però, hi ha una gran novetat. El conjunt de les nou entitats andaluses de la ciutat s'han federat (FECAM: Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Mataró) i han sumat esforços.

Totes elles, amb una mitjana de 20 anys d’història a la nostra ciutat, excepte la Casa de Andalucía, amb 35 anys, i la Penya Bètica, amb 5 anys.

És a dir, gent amb molts i molts anys al darrere treballant per la cultura a la nostra ciutat, per la convivència, per la cohesió social als nostres barris. Som entitats que històricament hem estat als barris de Cerdanyola i de Rocafonda, però que han tingut, i tenen vocació de ciutat.

Estem en una època de canvis estructurals a la nostra ciutat, i les entitats de cultura popular andalusa no es podien quedar al marge. Un cop superada l’etapa de què els creadors, els fundadors, els dirigents de les entitats era gent que havia nascut i viscut uns anys a Andalusia, que el portaven a la sang, al cor, i que aquesta enyorança era el què els empenyia a fer treball a les entitats.

Nosaltres ara som fills o néts d’aquelles primeres persones que van pensar que fer una bona xarxa social era la millor manera d’estimar-se la seva terra. Però això ja ha acabat. Nosaltres pensem que ara han de diversificar les entitats, fer coses diferents, sense deixar la base de la seva raó de ser, què és una cultura molt marcada.

Tornant a la federació, consta d’un òrgan de govern intern, la Junta Directiva, a on hi ha un membre de cada entitat, a part del President. S'han estat trobant un cop cada dues setmanes, i darrerament una mica més per preparar el Dia d’Andalusia de Mataró 2011. això vol dir que totes les entitats són copartíceps de les activitats que puguin generar.

El Dia d'Andalusia què han parit farcit d’activitats culturals, i fetes a tota la ciutat. Al centre, a La Llàntia, a Pla d’en Boet i a Cerdanyola. Una exposició de quadres de gent altament reconeguda de Mataró (un milió de gràcies a la gent del Dimarts al Llimoner), artistes d’alt nivell, amenitzada la seva inauguració amb cantaores i bailaoras de Mataró (avui divendres a les 8 del vesprer a Boet); una conferència al voltant del Flamenc, amb un expert vingut expressament de Còrdoba, l’ofrena floral a Blás Infante, com sempre, i la presentació d’un llibre que va fer una entitat de Tertúlia Flamenca de Badalona en complir 25 anys. Un programa en el qual volem celebrar que el flamenc ha estat declarat “Patrimoni Cultural Inmaterial per la UNESCO” fa tres mesos, conjuntament amb els nostres estimats castells.

Una nova fornada de dirigents de les entitats, amb una altra manera de pensar, amb una altra manera de fer, i súper respectuosos amb la gent que hi han estat fins ara, són els encarregas de donar una llarga vida al moviment cultural andalús de la nostra ciutat una generació més. Tot un repte. Des d'aquí els vull esperonar a continuar amb aqueta feina.

Sort!

Más rarezas: Can Fábregas y Ciller

Roda de Premsa a on l'Alcalde anuncia el sobreseiment del cas. Envoltat dels tres portaveus dels grups del govern, sempre caracteritzats pel recolzament màxim i la lleialtat al projecte.

Semana de sentimientos a tope. Un lunes de San Valentín que será de aquellos de no olvidar en mucho tiempo.

Precisamente por una par de rarezas. Hace un mes os hablaba de otros sentimientos encontrados con muchas rarezas en la época Navideña. Y mira por dónde este lunes, San Valentín, día que mucha gente critica porque es el Día de los Enamorados inventado por El Corte Inglés, es el día en el cual se allana más el camino para que estos grandes almacenes se acerquen a Mataró.

La gran locomotora comercial, denostada por casi todos los entornos políticos de Mataró, que no de la ciudadanía, que ya hace 4 años que viene pidiéndola con insistencia, se abre camino.
Foto del Capgròs, a on es veuen als ja NO imputats Basas i Baron, juntament amb en Teixidó, Regidor d'habitatge, visitant el solar a on anirà El Corte Inglés
Y cómo? Pues con el sobreseimiento de la causa que la CUP instó, planificó, programó e incluso patrocinó moralmente, se levantan las medidas cautelares, y se permite que se acaben de quitar los últimos bloques de uno de los muros, se eliminen los subsuelos, y se permitan que, cuando estén preparados, El Corte Inglés empiezen las obras. Serán mil puestos de trabajo en nuestra ciudad.

Obras que traerán una inversión a la ciudad de 180.000.000€, es decir el doble d elo que costó Cristiano Ronaldo. Eso quiere decir trabajo para mucha gente en la ciudad durante el aproximadamente año y medio de obras, trabajo para un tipo de gente que en la ciudad vamos (desgraciadamente) sobrados, y que esperemos sean los contratados por la constructora encargada de la obra.

Y, al abrirse, dejará en la ciudad, sólo en sueldos directos, la friolera de 35.000.000€ cada año! Dinero que revertirá en la creación de riqueza en la ciudad, y que nos ayudará a salir del hoyo del 19% del paro en el que nos encontramos.

Pero, sobre todo, sobre todo, sobre todo, será porque dos amigos, dos compañeros, ya no están imputados en el caso. Ya podrán estar tranquilos. Que, aunque sabedores de su inocencia, no es nada agradable estar imputado en una causa y menos aún cuando piensas que eso es lo mejor para tu ciudad, y aliiará la economia de la misma y ayudara a muchas familias a no pasarlo tan mal como ahora.

Qué han conseguido los que no lo querían? que han conseguido los de la CUP, y los de CIU que se abstenían en todo y nunca nunca nunca han apoyado al Gobierno de Mataró? Pues han conseguido que todo estuviera parado un año. Doce meses más que tardará El Corte Inglés en llegar a Mataró por la cabezonería de algunos, y la judicialización de la política de otros, que lo que pierden en los debates, que lo que pierden haciendo política (y eso que les encanta ningunearnos a los que estamos gobernando la ciudad), lo quieren ganar en los juzgados!

Yo he sido muchos años árbitro, y siempre estuve en contra de que los equipos impugnaran los partidos; lo que no se gana en el campo, que no intentaran ganarlo en los despacho federativos (justicia deportiva). Pues eso. Claro, no?

Por fín, Baron y Bassas, Bassas y Baron, pueden estar tranquilos. La más independiente de las columnas del Estado de Derecho, la judicial, les ha dado la razón. Ahora, a parte de sus conciencias, su cabeza estará tranquila. A alguno de ellos le dolía la rodilla el martes... algún intento de salto del tigre celbrándolo? :)
Foto del Tot Mataró a on la seva Directora, la Carme Rodríguez, lliura el premi a en Ciller
También el lunes se celebró el acto de entrega del Mataroní de l'Any, que organiza desde hac eun par de años El tot Mataró, la histórica revista gratuíta de información de la ciudad, con casi 30 años a sus espaldas. Después de elegir 15 primeros candidatos, de ir eliminandos 3 cada semana, 2 la última, quedaron los tres finalistas.

La verdad, personalmente, pensé que el gran favorito era Carles Guanyabens, President de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, que este año se ha metido en "Champions" con la Torre de 9, y que,. después de 6 años inmaculados en el cargo, acaba de abandonar la presidencia. Con uan base social espectacular, bien estructurados y organizados, siendo una votación popular, pensé que sería el elegido.

Pues no. El elegido fué Juan antonio Ciller, súper activista de la ciudad. Ex entrenador de fútbol de la Orsa, de la Cerdanyola, Mataronesa, Vilassar... Miembro de entidades juveniles en su época en Salesianos, alma mater de la Caminada per l'Alzheimer que reúne a 3000 personas cada septiembre, miembro currante de EPMA, la entidad de teatro amateur histórica del barrio de Cerdanyola y con vocación de ciudad, y, personalmente, un compañero y gran amigo de algunas fechorías! Con él, y gracias a él, estuve en Nicaragua hace un mes conociendo el Boris Vega, nuestro estimado barrio de Estelí, conociendo la realidad de aquella zona, y conviviendo con gente majísima.

Tengo que admitir que, a pesar de que Guanyabens es una de aquellas personas con las que tengo un trato exquisito, de aquellas personas que no pueden caerte mal de ninguna de las maneras, y que entiendes el cariño masivo que tiene en su entidad. Pues eso, a pesar de todo, Ciller es mi amigo. Es otra de esas personas que es imposible sentirte mal, una de esas personas que se desvive por el resto (alguna experiencia con Ana Mari al respecto hemos vivido en Nicaragua...).

Verle con la ilusión con la cual, a partir del mes de Abril (sí, sí, Abril!) organiza la Caminada per l'Alzheimer, mientras coordina todo lo respectivo a Salvando el Nido, se interesa por la próxima exposición de pinturas de EPMA o está ayudando a cualquier amigo en cualquier "jaleo", es lo que hace que la gente haya optado por votarle (tengo que admitir que jamás he votado por nadie en este concurso, creo que a priori debo permanecer neutro).

Toda una sorpresa, toda una alegría para mucha gente, todo un premio que jamás pensó llevarse el amigo Ciller. Todo un ejemplo. Que siga así!

Vaya rarezas. Vaya lunes más inesperado. Vaya con San Valentín, que nos ha enamorado de El Corte Inglés!