Força, Pasqi!

No vull estar-m'hi d'encoratjar al President Maragall davant la seva malaltia que ens ha agafat a tots de sorpresa i que, malgrat el seu coratge, la seva força i el seu missatge de dissabte quan va anunciar amb enteresa que té principis d'Alzheimer, una malaltia degenerativa i lenta, massa lenta, ens ha emocionat a tots. Ha estat entranyable, molt entranyable, com sempre.

Company fins fa poc, en la meva condició de militant del PSC he pogut viure algunes tardes de campanya, sobretot la del 2003, en la qual ho vam donar tot per poder treure la dreta nacionalista del govern de la Generalitat de Catalunya, i ho vam aconoseguir. Ho vas aconseguir.

Recordo que la següent assemblea del PSC Mataró, quan encara no estava tancat el Pacte del Tinell, vaig criticar el seu tarannà, la seva forma de fer en aquella campanya en la qual semblava que ja fos President, i això la gent no li ho va perdonar.

I recordo els debats polítics al sí de la JSC, a on jo quasi be sempre acabava quedant-me sol en les crítiques al llavors President del Partit. Hi havia quasi be unanimitat a l'hora d'idolatrar a un polític irrepetible, fort, amb idees avançades al seu temps, però que no sempre explicava les coses perquè tothom l'entenguessim, i a mi hi havia moltes que mai vaig acabar d'entendre.

Tot i això, tots vam fer tot el possible per fer-te President, tots a una, malgrat les diferències, com ha de ser. La roba bruta es neteja a casa.

I fins ara, mai, mai de fora del partit podrà dir-me que vaig criticar el nostre President en públic.

Avui no ho faig, em limito a recordar les meves diferències amb ell per potenciar encara més la meva solidaritat avui, avui i demà. Jo encara el considero un company de partit i, per davant de tot, una persona. I em fa mal quan les persones ho pasen malament. I ell ho pasarà molt malament. I la seva família, i tot el seu entorn. I per això em solidaritzo amb ells, amb elles.

No tinc la claredat d'escriure com en Miquel Iceta, però els meus sentiments avui s'assemblen molt als seus, malgrat no haver compartit tan a prop tantes experiències amb ell, però el fons és el mateix. Aquest és el seu article.

Avui repeteixo amb més força que mai allò que li deiem als mítings o quan podíem compartir amb ell dinars i sopars:

Força, Pasqi!

Una abraçada molt forta.