Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró
Avui, els companys i companyes del PSC Mataró farem una assemblea per escollir a en Joan Antoni Baron com a candidat socialista per a l'alcaldia de Mataró a les properes eleccions municipals i, en acabar, farem l'acte públic de proclamació. Hoy puede ser un gran día
planteatelo así,
aprovecharlo o pasarlo de largo
depende en parte de tí
Crec que aquesta part d'una conegudíssima cançó d'en Serrat pot resumir tot allò que en un dia com avui pot representar per a moltíssima gent. És un dia important, molt important. I hem de fer que sigui maco, tal i com es mereix. Tal i com es mereixen tot un grapat de gent que des de fa uns anys lluiten (lluitem) per una mateixa il·lusió.
La veritat és que no sé ni com explicar-ho. Imagino que quan s'apropin les eleccions n'hi haurà molts dies com aquest, però per mi el dia en què l'Assemblea ho ratifica com a candidat és molt important. Es compleixen els terminis, no hi ha soroll, sense interferències, moralment fortíssim.
Totes aquelles coses que, com la salut, només les valores quan et falten i arriben els problemes. Per això considero que el dia d'avui és molt important.
Em sento orgullós de l'Agrupació socialista a la qual pertanyo. Som un exemple per a moltíssimes altres que tenen una altra manera de fer, i no sempre els hi surt bé.
Ja ho vaig fer en privat fa tres anys quan em van preguntar qui volia que fos el meu alcalde. Això era Ahir.
Aquesta tarda ho tornaré a fer. No parlaré a l'Assemblea perquè ningú no em malinterpreti (n'estic fart, ja ho sabeu). Això és Avui.
I ho faré el proper 27 de maig quan, pasades les 8 del vespre, pugui introduir el meu vot en una urna per acabar de complir una il·lusió.
Això será Demà.
Totes aquelles coses que, com la salut, només les valores quan et falten i arriben els problemes. Per això considero que el dia d'avui és molt important.
Em sento orgullós de l'Agrupació socialista a la qual pertanyo. Som un exemple per a moltíssimes altres que tenen una altra manera de fer, i no sempre els hi surt bé.
Ja ho vaig fer en privat fa tres anys quan em van preguntar qui volia que fos el meu alcalde. Això era Ahir.
Aquesta tarda ho tornaré a fer. No parlaré a l'Assemblea perquè ningú no em malinterpreti (n'estic fart, ja ho sabeu). Això és Avui.
I ho faré el proper 27 de maig quan, pasades les 8 del vespre, pugui introduir el meu vot en una urna per acabar de complir una il·lusió.
Això será Demà.
2 comentarios:
Gràcies, Charly
La foto és de Sant Sebastià, ho recordes?
I tant que ho recordo (el culpable d'aquesta foto tan mal feta sóc jo, je je). Va ser fantàstic. Encara faig servir la documentació que ens van donar per discursos i argumentaris. I, bueno, la ruta gastronòmica... ou, ou, ouuuuu
Publicar un comentario