
Una altra visió de Mataró amb les reflexions fetes per algú que quasi be tota la seva vida ha viscut al barri més alt i més maco de la ciutat, de la comarca, del país, del món. Política, societat, futbol, allò que sorgeixi en el dia a dia. Ara, capficat al repte del NOU PSC Maresme.
jueves, 31 de enero de 2008
Ismael Serrano en Rubí

miércoles, 23 de enero de 2008
Felipe González, siempre

Chacón, fuerte, firme, con empuje, mucho empuje, recordando desde el corazón los avances sociales habidos en los '80 con el gobierno socialista de Felipe (y de Serra, y de Lluch, y de Morán, y de Guerra, y de...) y cómo ella, con la cuarentena aún por cumplir, procediendo de una familia de clase media baja, ha podido estudiar lo que ha querido, duramente, pero lo ha hecho, ha podido estudiar en otros países, ha tenido una asistencia sanitaria más que digna (en crisis constante, sí, mejorable, sí, pero universal y más que digna). Me encanta Carmen Chacón, lo he repetido en varias ocasiones, y éste ha sido uno de sus mejores actos públicos, uno de sus mejores discursos. Como os decía, desde el corazón, y con frescura, mucha frescura.


sábado, 19 de enero de 2008
Ernest Lluch: El esfuerzo por construir un país


jueves, 17 de enero de 2008
Associació Amics de Ca l'Arenas
S'ha presentat l'associació, amb bones intencions, i han anunciat la preparació de conferències, xerrades, debats, exposicions i demés iniciatives culturals.
Crec que aquesta pot ser la necessària empenta que li ha de donar la societat civil a aquest equipament cultural. Sempre he defensat que l'Ajuntament no ho ha de fer tot, i que la feina de les entitats, de qualsevol caire, és molt necessària per potenciar les iniciatives de l'Administració, o fer-ne de noves. Si Terrassa és la capital catalana del Jazz no és perquè l'Ajuntament tot solet ho hagi promogut, si nó que la iniciativa de molt locals i d'entitats especialitzades, amb l'ajuda de l'Administració, han aconseguit aquesta fita. La suma com a factor indispensable per arribar a l'èxit.
No sóc cap especialista en la matèria, però crec que la conferència del doctor Carlos Velilla ha estat fluixeta. Coses que no s'entenien, frases que no finalitzava, canvis sobtats a la projecció, i no entro en el fons de la mateixa, considero que els meus coneixements en aquesta matèria són molt minsos com per avaluar-la.
En tot cas, vull donar els meus ànims a aquesta nova entitat, i molta força per fer molta feina durant molts anys.
martes, 15 de enero de 2008
Harto de estar harto de las banderas
El hombre del traje gris
llegaba demasiado tarde a amar a una Princesa
mientras confesaba estar harto de estar harto de las banderas
y ella le repetía "Yo no quiero 14 de febrero",
Porque amor, cuando no muere mata,
y que tu nombre me sabe a yerba
puesto que se marchito su infancia, señora
Sin olvidar esas pequeñas cosas
Le puso a su nombre todas las olas del mar
para él era mi fuente, mi sed, mi barco, mi red
Y encontró de golpe que había Mucha mucha policía
notando que el calendario no venga con prisas, q ser valiente no salga tan caro
A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos...
Tras 19 días y 500 noches, recordó a Penélope
con más de 100 palabras, más de 100 motivos
q esta noche ya se van nuestras miserias a dormir
Si eres alérgico a los desengaños
Todo pasa y todo queda, y haciendo camino al andar,
les dieron las 10 y las 11
Agradeciendo al personal su estrecha participación,
alguns només teníem 15 anys... Ella qui sap on es, ella qui sap on para...
que fa 20 anys que te 20 anys i pot creure en Déus potser amb un Pirata cojo en el número 7, c/ Melancolía
Patrullando la ciudad en busca de una gatita,
Cuando el alma necesitaba un cuerpo de acariciar...
...Para la libertad,
si lo que quieres es vivir 100 años
y poder dejar de estar harto
de estar harto de las banderas
lunes, 14 de enero de 2008
La Catalunya Optimista
Aquesta és la Catalunya Real. Amb Dret a Decidir sobre el seu dia a dia, i sobre els temes que realment els interessa.
La Catalunya Optimista, la Catalunya Real.
Conchita - Parèntesi
Us deixo la lletra. Molt maca.
Per cert, el llarg parèntesi al blog ha estat motivat per allò que em sembla que tots hem fet alguna vegada, que és canviar de companyia d'Internet, el què ha fet que la promesa de 5 dies hagin estat quasi bé 5 setmanes. Tot un Via Crucis.
He hagut d'escoltar i de llegir tantes coses sobre tot allò que ha succeït a la nostra ciutat durant aquest temps, que encara estic flipant. Això sí, ningú, nigú, ningú, m'ha trucat per preguntar-me el meu parer. És més fàcil criticar i matxacar que preguntar, no sigui que una veritat ens tiri per terra un bon titular, no? I els titulars no els fan només els periodistes.
Manifest per la Pau

Martí i Pol va dir encertadament que la Pau no és un cop de vent sobtat, sinó la
pedra on cada dia cal esculpir l’esforç de conquerir-la. De la Pau i de la seva
absència parlen el fets històrics i els més de 8.000 tractats que s’han signat al món
després de més de 8.000 guerres concloses. Moltes, però, encara resten obertes i/o
latents. La frase cèlebre de M. Gandhi no hi ha camí per la pau, la pau és el camí,
és un crit d’esperança, implica, tal com va dir Dorothy Thomson, més que
l’absència de guerra. La pau ha d’esdevenir el camí per a la resolució de qualsevol
conflicte. Els conflictes són inevitables i positius perquè la seva absència ens
portaria a l’anòmia, a l’esterilitat i a la immobilitat. Són les armes, els odis i la
mort, les “bales” els que oposen el conflicte a la pau. Mentre que la paraula i el
diàleg el dignifiquen i ens permeten avançar vers una transformació social
constructiva basada en la justícia social, el respecte pels drets humans i orientada
al desarmament.
Segons el llibre dels canvis xinès, el “yi-king”, l'oposat a la pau és
l'estancament. Simbòlicament, això indica que la pau no és un absolut, sinó una
recerca permanent. I a més, indica que el conflicte no és l'oposat a la pau. Convé
en un tràmit cap a la pau, transformar el conflicte, no suprimir-lo. Les gestions noviolentes
encarnen aquest tràmit de transformació pacífica del conflicte.
Martin Luther King, en la “Carta de Birmingham” escrita des de la presó, diu que
la veritable pau no és simplement l'absència de tensió: és la presència de justícia.
Totes aquestes definicions determinen prou bé el que globalment entenem per Pau,
i malauradament evidencien que estem encara molt lluny d’aconseguir-la.
Avui i aquí, en aquest acte de lliurament del XXVIII Premi per la Pau, volem
manifestar, en nom dels governs locals de la demarcació de Barcelona, que els
municipis, tenen, i volen tenir, un rol clar i específic en la construcció de la Pau.
Per moltes raons:
Pel pes de les ciutats en el món. Aquest any hem conegut que la xifra de
població urbana a l’àmbit mundial és ja del 50% i que a la Unió Europea aquesta
xifra se situa entorn al 80% i l’estimació és que, en 20 anys, el 75% de la població
mundial viurà a les ciutats. En aquest context, és evident el protagonisme, el pes i
la importància de les polítiques locals a l’hora de resoldre els problemes que afecten
al conjunt de la població.
Per la confiança i la credibilitat. Els governs locals són les institucions de govern
més properes al ciutadà, les que ofereixen més confiança i credibilitat a la població.
Tenen la capacitat de resoldre, millor que qualsevol altra instància de poder, les
demandes i necessitats dels ciutadans en cada moment. És per això que aquestes
instàncies de poder local tenen la possibilitat – a partir de la seva pròpia
especificitat - de realitzar rellevants contribucions en la consolidació de la pau i la
resolució dels conflictes. Els municipis han demostrat el seu potencial per innovar,
imaginar i liderar projectes ciutadans..
Per la seva voluntat d’intervenció. Les ciutats han de ser molt més que
proveïdores de serveis als seus ciutadans. Han de donar un pas més, avançant cap
a un paper més ampli que inclogui la relació i la cooperació amb altres ciutats i el
foment de la Pau. Les Relacions Internacionals no s’han d’entendre com un
assumpte que correspon exclusivament als Estats i a les organitzacions
internacionals. La Pau és un dels temes pendents del nostre món i, com a governs
locals, hem d’assumir el nostre paper en la seva consecució. L’especificitat de les
seves actuacions caracteritza als governs locals amb una naturalesa diferent a la
d’altres instàncies de poder. Als governs locals els hi correspon, també, actuar en
aquest àmbit. Aquesta actuació ha de ser complementària a la d’altres actors
(nacionals, internacionals, societat civil) en un escenari de col.laboració i
complementarietat que promogui la pau, la justícia, el desenvolupament social, el
progrés, la cohesió, la llibertat, la cooperació i la promoció dels drets humans.
Finalment, fem una crida als ajuntaments i també a les organitzacions de la
societat civil i al conjunt de la ciutadania a treballar en aquesta direcció i a cercar i
a construir una societat, lliure, justa, solidària i en pau.
Els ajuntaments que conformem el Grup d’Ajuntaments per la Pau de la Província
de Barcelona, amb aquesta declaració feta en motiu de la celebració de l’acte de
lliurament del XXVIII premi per la Pau impulsat per l’Associació per a les Nacions
Unides, volem:
_En primer lloc reafirmar la nostra voluntat de seguir treballant per la
Pau en els nostres municipis i arreu.
_Felicitar a l’ ANUE per la iniciativa del Premi
_Felicitar a la Sra. Miriam Makeba per la seva tasca humanitària
la seva lluita contra la violència de gènera, la Fam i la SIDA entre els
col.lectius socials més vulnerables.