lunes, 14 de enero de 2008

Conchita - Parèntesi

Malgrat ser considerada una d'aquelles cantants "mediàtiques", Conchita ens va demostrar divendres al Privat que és una persona especial, que canta unes cançons especials i que té una veu excepcional, pròpia i encantadora. A mi, personalment, em va enamorar.



Us deixo la lletra. Molt maca.
Nunca se me dió demasiado bien poner las cartas sobre la mesa.
Nunca se me dió demasiado bién.
Y ahora nos volvemos a encontrar y me prenguntas
que tal me va.
Quisiera ser capaz de decirte la verdad, decirte que me va realmente mal.
No te logré olvidar, ni lo intenté quizás.
Quisiera ser capaz, mirarte y no temblar, decirte que nadies me volvió a besar.
No te logré olvidar, ni lo intenté quizás.
Y en lugar de eso sonrío y tiemblo,
y te cuento que ya acabé la facultad, me puse a trabajar y me volví a enamorar.
Y en lugar de eso sonrío y pienso por qué no seré capaz de decir la verdad.
Te pierdo una vez más.
Y ahora me quedan dos opciones: quedarme quieta o echar a correr.
Y me pongo a correr, ya que puedo perder, veras es que no me va demasiado bién.
No te logré olvidar, ni lo intenté quizás.
Y me pongo a correr ya que puedo perder, veras es que nadie me volvió a besar.
No te logré olvidar ni lo intenté quizás.
Y ahora ya te toca a ti acabar con esta historia, y ahora ya te toca a ti decir las cosas.
Pon un punto y final o besame sin más.
Y ahora ya te toca a ti, no vale callar, esta vez no volveré a perderte una vez más.
No me voy a marchar sin saber el final.
Nunca se me dió demasiado bién poner las cartas sobre la mesa, nunca se me dió demasiado bién.
Y ahora nos volvemos a encontrar y me preguntas que qué tal me va.
Y yo ya no sé, ya no sé ni que contestar.
Parèntesi

Per cert, el llarg parèntesi al blog ha estat motivat per allò que em sembla que tots hem fet alguna vegada, que és canviar de companyia d'Internet, el què ha fet que la promesa de 5 dies hagin estat quasi bé 5 setmanes. Tot un Via Crucis.
He hagut d'escoltar i de llegir tantes coses sobre tot allò que ha succeït a la nostra ciutat durant aquest temps, que encara estic flipant. Això sí, ningú, nigú, ningú, m'ha trucat per preguntar-me el meu parer. És més fàcil criticar i matxacar que preguntar, no sigui que una veritat ens tiri per terra un bon titular, no? I els titulars no els fan només els periodistes.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Ni los periodistas te han llamado?

Anónimo dijo...

Entenc perfectament el que dius de canviar de servidor d'Internet, jo ho he fet dues vegades, i l'última va portar cua. Celebro que estigui sol·lucionat.
Ànims!!!

Carlos dijo...

NO, no me han llamado. No se lleva eso de contrastar según qué noticias.
Glòria, és el pitjor que es pot fer. Ens deixem portar per les ofertes, i això et porta, com a mínim, a un mes sense connexió.