miércoles, 17 de enero de 2007

Salvador Casas, torna la tranquilitat

Una altra proclamació de candidats socialistes al Maresme. En Salvador Casas. Jove, que sap molt bé el què vol. L'acte ens va sortir molt bé, dels millors. Maco, emotiu i amb propostes de futur.
Les "madrines", Consol Prados i Marina Geli, de luxe.
En Vaquer, fantàstic. Los niños crecen.
Ahir al vespre es va celebrar la proclamació pública de Salvador Casas com a candidat socialista a l’alcaldia d’Argentona a les properes eleccions municipals del 27 de maig.
A l’acte hi van assistir un centenar de persones del poble, a més a més de dues convidades especials. Consol Prados, Diputada al Parlament de Catalunya i Marina Geli, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.
L’acte va començar amb un vídeo commemoratiu que repassava la vida personal i política del candidat i, amb la presentació del Primer Secretari de l’Agrupació local de la Joventut Socialista de Catalunya, es va fer un repàs de la última legislatura i dels resultats obtinguts a la mateixa pel PSC Argentona. La diputada Consol Prados va insistir en el caràcter municipalista dels governs socialistes a la Generalitat de Catalunya tant de l’anterior President Pasqual Maragall com de l’actual en José Montilla.
La Consellera de Salut Marina Geli va voler centrar el seu discurs en el descrèdit que estan sofrint els polítics degut als escàndols que hi ha hagut els últims mesos en diversos llocs d’Espanya i el seu ressò mediàtic. També va fer un repàs de la feina de la Conselleria de Salut a la comarca els últims anys, tant pel què fa a l’Hospital de Mataró com la ampliació o construcció de nous CAP’s degut al fort augment de la demanda dels últims anys.
En Vador Casas va repassar diversos aspectes com el voler ser l’alcalde per poder superar aquesta etapa conflictiva d’aquests anys, fer que la tranquil·litat torni al poble i per treballar intensament pels ciutadans d’Argentona i nous projectes com poden ser el desenvolupament del Pla d’Equipaments, accions per potenciar el comerç del poble i engegar la gestió del nou equipament cultural “La Sala”.
Divendres al vespre, Josep Maria Serés a Alella amb en Joan Rangel, i dissabte a la tarda, Ramon Vinyes a Arenys de Mar amb l'Ernest Maragall.

martes, 16 de enero de 2007

Batasuna - PP: Coincidencias

El sábado hubo dos manifestaciones multitudinarias en Madrid y en Bilbao contra ETA.
En la de Madrid, el PP utilizó las excusas más absurdas posibles con tal de no ir e intentar desautorizar a Zapatero, y en la de Bilbao, Batasuna tampoco asistió con excusas del mismo calibre.
Demasiadas coincidencias, no?
Batasuna y el PP no son lo mismo pero, al ser extremistas y radicales, demasiadas veces coinciden con el resultado final de sus acciones.
Yo, si fuera del PP, no me gustaría nada el que hubiera estas concidencias. Bajo ningún concepto aceptaría el acabar pareciénconos tanto a un partido, en principio, antagónico al mío. Me extrañan los silencios de las bases del Partido Popular. Imagino que los supuestos réditos electoras les ciegan.
Pero no es eso.

viernes, 12 de enero de 2007

Fuera Máscaras


Imatge del Ple de desembre
Fuera Máscaras. Es lo que han hecho los candidatos a alcalde de la derecha en Mataró.
Los unos y los otros ya han manifestado abiertamente que están dispuestos a pactar con el único objetivo de que Joan Antoni Baron y el PSC no renueven la alcaldía de Mataró la próxima primavera.
Por fín, y sin tener que ir al notario, la derecha se quita las máscaras, descubre qué cara tienen y tanto el nacionalista como el ultraconservador se dan cariñito en los medios y se lanzan flores en un noviazgo que intuyo que no tan sólo es púbico, si no que posiblemente también haya habido contactos que no querrán que se sepan para mantener engañado al electorado.
Ganas tengo de que se acerquen las fechas electorales puesto que, por fin, veremos una lucha derecha - izquierda. CiU olvida su nacionalismo catalán i el PP olvida su rancio nacionalismo español.
Veo que se están preparando a tope. Normal, como ellos no tienen una ciudad que gobernar...
Fuera Máscaras.

miércoles, 10 de enero de 2007

El meu Barça

Mundo Deportivo va encetar fa uns mesos, coincidint amb el seu Centenari.
Una promoció perquè els lectors escollissin el seu onze ideal de tota la història del Barça.
Jo hi vaig participar plantejant un onze emotiu barrejar entre el què va guanyar la Lliga 84-85 (la primera que vaig veure) i que el seu onze tipus era Urruti, Gerardo, Migueli, Julio Alberto, Víctor, Alexanko, Carrasco, Schuster, Clos (de Rocafonda), Archibald y Marcos (també hi van jugar, Calderé, Rojo, Manolo -de La Llàntia- Tente Sánchez...) i que va ser el mateix que va perdre la final de Sevilla i el Dream Team, amb noms que tothom coneix.
En tot cas, m’agrada el resultat final dels més votats i l’onze. És aquest:Els meus canvis serien:
  • Treure en Maradona. No m'agradava. No m'agrada. I en el seu lloc, l'Albert Ferrer com a lateral dret, i, d'aquesta manera, en Puyol faria de central (en Koeman ho necessitava).
  • Treure en Johan Cruyff per fer-lo entrenador i perquè m'ha de caber en Luís Enrique (mala lecha asturiana, sempre fa falta).
  • Laudrup a l'esquerra i en Deco a la dreta. Són d'aquells jugadors que juguen millor amb la banda canviada per poder encarar millor la porteria.
  • A la banqueta, amb en Johan Cruyff com a míster, hi hauria l'Urruti, l'Eto'o, en Hristo, en Migueli, Bakero, Eusebio, Julio Alberto, Quini, Txiki Begiristain, De la Peña i Laurent Blanc

I tu, quin onze faries?

martes, 9 de enero de 2007

Silencio, ruido

Admito que en estos últimos días no he sido capaz de continuar con la periodicidad que he llevado en el blog a la hora de colgar posts al menos un día entre semana. A parte del no disponer, todavía, de Internet en Can XarXes, el problema convertido en debate personal interno era el atentado de ETA.
Habiendo habido un terrible (lo son todos, pero la enorme carga de mala leche que la furgoneta llevaba era exagerada) atentado de ETA, después de muchos meses, con una tregua firme y parecía que sólilda, con dos muertos después de AÑOS, que nos han devuelto a aquella macabra rutina de aceptar que hay alguien que no se sabe muy bien porqué mata a otras personas porque se creen en su derecho, a la macabra rutina de los minutos de silencio, de las imágenes en televisión, de la espectacularidad de las fotos en los medios escritos... Maldita rutina!!!
El artículo de hoy de José F. de la Sota en El País creo que os hará entender el porqué no he querido escribrir, puesto que los temas que tenía preparados eran de la rutina real, la rutina a la que nos habíamos acostumbrado, temas para escribiros de las plazas de Mataró, de lo que pasa diariamente a dos recién emancipados, del día a día de lo que pasa en la calle, en las calles de Mataró, de mi barrio, de la ilusión de los nuevos candidatos socialistas a alcaldías... Pero creo que todo era demasiado frívolo. Os transcribo el párrafo que a mi entender creo que lo resume todo:
"...El silencio de ETA nos ha dejado hablar y escribir de otras cosas en los últimos meses. Nos ha dejado respirar y pensar. No ha sido suficiente. Nos ha dejado comprobar que hay vida más allá de la agónica existencia de esa organización que nos quiere imponer su partitura. Algo muy peligroso. Daba lo mismo que los analistas se dedicasen a descifrar el silencio elocuente o inquietante del plomo. ¿Quién tenía razón? Ahora, entre otros ruidos, tenemos que asistir a discusiones bizantinas sobre quién estaba en lo cierto y quién se equivocaba interpretando los silencios (el silencio) del terrorismo etarra. Silencio relativo, porque jamás dejamos de percibir la música de fondo de la kale borroka, que es como el preescolar del terrorismo, es decir, la violencia de baja intensidad. ¿Qué querían decirnos si es que querían decirnos algo que no supiéramos? Es evidente que ETA no utiliza el silencio como John Cage. De la misma manera, parece claro que su naturaleza no se aviene con el silencio. Su lenguaje tiende a ser explosivo y su sintaxis férrea y tirando a plomífera. Son monolingües. Su único idioma es la violencia. Es triste; también algo ridículo que esta gente te obligue a constatar lo obvio..."

jueves, 4 de enero de 2007

Los Auténticos Reyes

El Martes se comprobó que, en estas Fiestas, los Auténticos Reyes son LOS NIÑOS. Son ellos los que viven con mayor intensidad las mismas, y es por ellos por los que sigue valiendo la pena seguir las tradiciones, al menos en cuanto a lo que respecta al tema regalos.
Más de 2500 personas en el Parc Central para recibir a los Pajes Reales, 2 vueltas enteritas al perímetro del mismo, increíble! Parece que a Mataró le encanta salir a la calle, y eso que los que siempre están advirtiendo catástrofes siguen insistiendo en aquello de que Mataró es GRIS (ahora resulta que enamora), y que es aburrida. Pues menos mal!!!
Esa minoría (así tengo que definirles) que sigan con sus malos augurios, que el resto seguiremos trabajando (cada uno a nuestra manera) por seguir haciendo que Mataró salga una vez sí y otra también a la calle a relacionarse, a asistir a espectáculos tan bonitos como el que tuvimos el martes.
A parte, me cuenta uno de los pajes que vinieron de Oriente (del Oriente de Mataró) que constató varias curiosidades en cuanto a los niños y niñas a los que recogió la carta:
  • El 90% utilizaron, al llegar al Paje, el Catalán como lengua con la cual dirigirse al mismo.
  • 2 terceras partes escribieron la carta en Catalán.
  • Había niños de todos los barrios, pero sorprende la gran cantidad de Rocafonda y de Cerdanyola.
  • Muchos niños y niñas con rasgos orientales, sin serlo los padres.
  • Una cuarta parte de los niños venían de los pueblos vecinos: St. Vicenç, Argentona, Cabrils (los que más), Cabrera, Dosrius, Òrrius...
  • Todo el mundo tiene cámara de fotos digital, hasta las abuelas.
  • En cuanto a escuelas con mayor afluencia de niños fueron, por este orden, Anxaneta (tengo la sensación que vino absolutamente todo el colegio), Santa Anna Torrent i Camí del Mig.
  • En el lenguaje de los niños tiene sentido PSP, DS, Wii, Pro, 360... de la misma manera que puede tenerlo para los adultos IRPF, PDES, PEMU, PMC...

Huelga decir que muchas de estas curiosidades no tienen nada que ver con lo que el Paje del Oriente de Mataró se está encontrando en su visita a Vista Alegre.

martes, 2 de enero de 2007

Missatgers Reials

Aquesta tarda, a les 5, arriben els Missatgers de Ses Majestats els Reis d'Orient al Parc Central. Els rebrà l'alcalde (des de fa uns dies, alcalde i candidat socialista). Hi seran fins que tots els nens i nenes hagin pogut entregar la carta amb les demandes pels Reis.
Un amic d'un amic d'un amic que és Missatger Reial em diu que és un dels dies més macos de l'any per a ell donat què els nens i nenes són molt agraïts i demanen coses molt maques. La majoria volen joguines per a ells, però sempre n'hi ha que demanen la Pau al mon o joguines pels més pobres.
Amb la inocència que ho fan i la cara que fan es veu que ho demanen de tot cor, i s'agraeix que els més petits es conscienciïn dels problemes que els grans no sabem solucionar.
Els Missatgers també hi seran dimecres i dijous a diferents punts de la ciutat, entre ells al local de l'Associació de Veïns de Vista Alegre, entre les 6 i les 8. És un bon moment per pujar al barri i fer un itinerari entre el Pessebre, el Parc amb els jocs infantils, que ens els canviaran ben aviat i la visita al Missatger.
Jo no m'ho perdré, que tinc moltes coses demanades als Reis i vull entregar la carta dels primers!