Alegría, que es Navidad!!!

Dedicatto a la mamma di Charo.
Oggi abiamo vinto una vataglia.

Puede ser,
que me haya equivocado una y otra vez,
pero esta vez es cierto que todo va a ir bien,
lo siento aquí en el pecho y en tu cara también
y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve más claro, más fácil no se,
las cosas se van ordenando solas sin querer,
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra no se
mas grande mas bonita y mas facil que ayer,
mas facil que ayer
y esta vez en cambio de una puerta viene un ventanal
muy sólido muy fuerte y con vistas al mar, con vistas al mar...
Y puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero la vida me dice que me toca a mí eso de sentirme bien,
y puede ser que me equivoque otra vez...
y ahora que se marcha la tristeza y las penas también
quisiera despedirme diciéndoles
que espero que no nos volvamos a ver
debe ser que pienso igual que ayer
pero del revés todo se be más claro,
más fácil no sé,
las cosas se van ordenando solas sin querer,
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra no sé
más grande más bonita y más fácil que ayer,
más fácil que ayer
y esta vez en cambio de una puerta viene un ventanal
muy sólido muy fuerte y con vistas al mar,
con vistas al mar...
Y puede ser que me equivoque otra vez
y puede ser que vuelva a perder,
pero la vida me dice que me toca a mi eso de sentirme bien,
y puede ser que me equivoque otra vez...

RESOLUCIÓ DEL III CONGRÉS DEL PSC DE MATARÓ

Aquesta és la resolució aprovada al Congrés del PSC Mataró de fa un parell de setmanes d'on va sortir una nova executiva (foto) i moltes noves idees per continuar avançant en la governabilitat de la ciutat, seguint sent el referent polític a la ciutat i continuar marcatn l'agenda de la mateixa:

Els socialistes de Mataró, en el nostre III Congrés, ens hem dotat d’un nou programa d’actuació política amb l’objectiu de ser el referent de l’esquerra política i social de la ciutat.

Assumim els objectius com a organització, i és sobretot la nova direcció la que ha d’impulsar les noves pràctiques en aquest renovat compromís col.lectiu.

Amb aquesta resolució identifiquem quins són els nostres principals objectius estratègics:

1. Un partit més atractiu
Cal treballar per una organització més permeable i oberta, i amb noves formes de participació que reculli els diferents interessos de la gent i les seves disponibilitats.
Una organització d’acord amb els nous estils de vida i amb sensibilitat amb la conciliació del temps que destinem a altres aspectes de la vida.
Comunicar més i millor la nostra proposta i utilitzar les noves xarxes socials.

2. Un partit amb més gent i amb més presència
Volem sumar gent al nostre projecte i establir nous contactes. Ens volem adreçar especialment a les famílies joves que conformem la majoria de la nostra població; als professionals i als sectors emprenedors en l’àmbit de l’empresa, les noves tecnologies i la cultura; als joves que desconfien de la política o la miren amb desinterès.
Volem incrementar la presència en les entitats i àmbits cívics de la ciutat.

3. Fer més interessant la política, combatre l’abstenció
La política necessita de proximitat i de creativitat. Necessitem generar entusiasme perquè els ciutadans i ciutadanes puguin identificar-se amb nosaltres.
Treballar especialment en les zones de la ciutat que creix l’abstenció oferint un discurs renovat i generador de confiances.

4. Un projecte renovat per la ciutat
Cal actuar des del realisme i la fermesa davant els reptes de la ciutat. Les transformacions demogràfiques, socials, econòmiques,... necessiten d’un projecte engrescador i estratègic i amb propostes renovades per continuar fent la ciutat de les persones.

5. Governar la ciutat
Coneixedors de la realitat i conscients dels reptes, sense cofoisme i amb voluntat de lideratge. Som conscients que hem de renovar noves confiances en el nostre projecte polític, i volem reivindicar la dignitat de la política municipal com l’art de gestionar els interessos de l’espai públic que compartim. Per això volem guanyar les properes conteses electorals, especialment les municipals del 2011.

60è aniversari Drets Humans

Un moment de l'acte (capgros.com)

Ahir es van celebrar els 60 anys de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans, i per aquest motiu, al migidia, a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró han fet un acte de lectura de la mateixa article per aticle amb representants de diverses entitats, col·lectius i escoles. De l'Angeleta Ferrer han assistit un grupet de nens i nenes que han llegit diversos articles de la mateixa

La Declaració Universal del Drets Humans de 1948 estableix que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”.

Fa 60 anys , que els Estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt dels drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, proclamant així el dret a una vida digna per a tots els essers humans.

Els Drets Humans són universals, indivisibles i interdependents i cap no té prioritat sobre l’altre. Per aquets motiu la comunitat internacional ha de tractar al conjunt dels drets humans de manera global, justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes.

60 anys després de la Declaració dels Drets Humans, veiem com aquest Drets encara no són plens. Moltes pobles i individus no gaudeixen dels drets més elementals: el dret a l’aliment, a l’educació, a la sanitat, a la igualtat entre home i dona, al treball...

Amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la Declararció dels Drets Humans, el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon diu:

“És el nostre deure garantir que aquests drets es facin efectius en la realitat –que siguin coneguts, compresos y gaudits per tots, en tots els llocs del món. Moltes vegades, els que més necessiten que es protegeixin els seus drets són els que necessiten estar informats de l’existència de la declaració- i de que existeixen per a tots.”

Es tasca de tots, dels Estats, de les organitzacions internacionals, també des de els municipis i les organitzacions locals, donar a conèixer la declaració del Drets Humans, però més encara el treball pel seu compliment.

Des de l’any 2005 per acord del Ple Municipal, Mataró forma part de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans a la Ciutat –actualment adherits 139 municipis de la provincia- que en l’àmbit municipal preten:

· Difondre el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
· Incorporar dins l’ordenament local els principis i les normes de la Carta com a primera regla jurídica.
· Endegar mecanismes de garantia establerts en la Carta així com les actuacions necessàries per tal d’implementar indicadors de seguiment.

Després de 60 anys, de ben segur que s’ha avançat amb l’acompliment d’alguns dels Drets contemplats en la Declaració, però mentre hi hagi persones en el món que passin fam, no tinguin dret a la sanitat, a l’educació, vegin els seus drets vulnerats o pateixin les conseqüències de la guerra, caldrà continuar treballant en dues direccions denunciant els incompliments i posant els mitjans per la seva aplicació.

Assassins

ETA ha tornat a matar. Del tot condemnable. Tothom, o gairebé, ho condemna.
No se sap massa en nom de qui.
Han perdut, han perdut per golejada, i es nota.
I no saben perdre. I ho demostren mirant de fer canallades com la d'ahir al migdia assassinant a una persona que dona futur, riquesa i feina a la seva gent, a una persona què era dels seus.
Han perdut perquè no van saber arribar a un final pactat, a un final arribant a la Pau, i ara acabaran arribant a un final de detencions, judicis, condemnes i anys i anys de presons lluny de la seva gent.
Van perdre la seva oportunitat, amb un Zapatero valent que fins i tot es va recolzar amb una votació històrica al Congrés per "oficialitzar" les ganes i la necessitat d'arribar a un acord de diàleg.
Diàleg, diàleg i diàleg. No han volgut, no van voler. I ara fan pagar la seva incompetència a persones que no en volen saber es d'això, dels independentismes a cop de pistola.
Són uns assassins, assassins de la bogeria. Que s'ho facin mirar.

Cultura a Cerdanyola

Des de ja fa cinc anys, un grup de veïns i veines del barri de Cerdanyola, amb neguits culturals, es van agrupar en Associació Cultural Cerdanyola, i des de llavors, organitzen una Setmana Cultural d'allò més variat. Finalitza aquest cap de setmana.

L'any passat ja us veig parlar de la marxa popular amb exposició de bolets.

Aquest any tenen nous actes, com la presentació demà del llibre de l'Esther Francia "Transforma tus emociones y construye la vida que tú elijas" i d'altres què es repeteixen com el concert de la Banda Ciutat de Mataró, l'exposició de pintura presidida per l'Alcalde i a la qual vaig assistir divendres passat al vespre a la sala d'exposicions de Maria Auxiliadora, o, un altre habitual però que sempre està ple de gent com és el recital de poesia d'aquest vespre-nit al Casal d'Avis de Cerdanyola, a on els alumnes del taller de poesia de l'Associació reciten els seus poemes acompanyat a la guitarra per en Rubén, el jove President de l'entitat, entusiasta i traballador com qui més, i què es deixa la pell per aquesta Setmana Cultural.

Vull felicitar-los per la seva feina, per la seva empenta, per les seves ganes de sumar pel barri, per demostrar què es poden fer activitats culturals descentralitzades amb pocs mitjans però amb imaginació i molta participació, i dessitjar-los què continuin amb aquesta feina tan important per Cerdanyola.

Un de cada sis*

(Foto: inauguració oficina lleis de barri a Rocafonda. Capgros.com, Albert Canalejo)

En els darrers anys els municipis catalans han estat testimoni de l’arribada d’un important nombre de persones que han emigrat dels seus països d’origen buscant unes condicions laborals i de vida millors. A Mataró, per exemple, un total de 15000 persones en 8 anys, passant de tenir un percentatge d’immigrants (si bé n’hi ha que porten 30 anys a Catalunya) del 7 al 16% del total de la població (19000 de 120000 mataronins).

Això vol dir què un de cada sis mataronins és immigrant, majoritàriament extracomunitari i, d’aquests, la meitat són magrebins (unes 7000 persones).

Per tant, ens trobem amb un fenomen que, malgrat tenir les seves arrels en l’àmbit internacional, afecta al mon local, per ser els Ajuntaments l’Administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i li hem de donar resposta a aquesta ja no tan nova realitat malgrat que el fenomen s’està produint a una velocitat tan gran que sovint els fets van per davant de les polítiques que som capaços d’aplicar.

A Mataró portem aplicant plans per immigrants gairebé una dècada, i fa uns dies vam aprovar per unanimitat de tots els grups de l’Ajuntament un nou Pacte (el Pacte són les línies genèriques en les quals ens basarem per fer els programes i les activitats) amb el seu Pla (el Pla són les actuacions a fer per portar a terme les línies estratègiques del Pacte) per a la Nova Ciutadana. Per això, podem dir que en moltes coses el nostre municipi les nostres polítiques han intentat, si més no, anar a la mateixa velocitat que els fets.

Alguns poder pensar què això són “coses dels polítics”, però res més lluny de la realitat. És un tema què ens afecta a tota la ciutadania, i què els polítics, recolzats per les entitats més directament implicades, las què pertanyen al Consell Municipal de Convivència (és un òrgan de Participació a on som els grups polítics, l’Ajuntament i, com us deia, les entitats que tracten temes d’immigració a on ens reunim i debatem i prenem decisions sobre quina és la millor manera de tractar les politiques vers els immigrants) hem arribat a un acord.

Els polítics n’hem parlat, debatut, treballat conjuntament (Govern i oposició tots plegats) i ens hem posat d’acord,és la nostra responsabilitat, però ho hem fet mirant a la cara a la gent, no amagant-nos dels problemes què hi ha al carrer, sabent que la convivència és difícil però no impossible, sabent què estem en èpoques de canvis, sabent que amagar que hi ha dificultats només feia que entorpir el trobar solucions, i enganyar-nos a nosaltres mateixos i, de rebot, a la ciutadania. No s’hi val enganyar als ciutadans i no s´hi val dir que com Ajuntament no podem fer res. És la nostra obligació i és la nostra responsabilitat, malgrat no tenir sempre tots els recursos necessaris.

Solucionarem els problemes derivats de l’arribada contínua d’immigrants? Doncs tots no, els Ajuntaments no fem miracles, però farem tot el possible per minimitzar-los i per facilitar al màxim la convivència i la integració (aquests Pla i Pacte són la millor eina), sense avantatges per ningú, per descomptat, i aprofitant les moltes coses bones què ens aporten aquests nouvinguts per créixer tots plegats i millorar dia a dia les nostres vides, amb l’objectiu que tothom tenim més clar, la cohesió social.

*Article publicat a capgros.com aquesta setmana

Rumors sobre els immigrants

Intervenció divendres a la tarda al programa "La Guardiola" de la Gabi Morales a Mataró ràdio, en directe des de l'INNOVA360º

Divendres vaig ser convidat per la Gabi Morales al seru programa de Mataró Ràdio, La Guardiola, a on es parlen de diversos temes d'actualitat.

Em va demanar que parlessim dels suposts beneficis que tenen els immigrants a Mataró (i pel què em consta a moltes altres ciutats) i que són rumors que ja fa uns quants anys que circulen (hi ha un interessant reportatge d'un Joan Salicrú al desaparegut Mataró Report de fa uns anys que els trenca tots), però que, malgrat la pedagogia que s'intenta fer amb desmentits constants, és molt difícil aturar-los.

És complicat determinar “els beneficis” que obtenen les persones immigrades, però en qualsevol cas circulen una sèrie de rumors que he intentat agrupar en “Rumors socials”, “Rumors comercials” i “Llegendes i tòpics”.

Rumors socials: beques de llibres i de menjador; distribució escolar; tenen “punts” per entrar a l’escola bressol; ajuts escolars; pisos de protecció oficial; beneficiaris del PIRMI, entre d’altres.

Cal dir, molt clarament, que si en l’àmbit educatiu hi ha alguna discriminació és negativa, ja que apliquem un principi de redistribució dels alumnes entre les diferents escoles de la ciutat, tant de la xarxa pública com concertada. Això provoca que alumnes d’origen nouvingut que viuen a Rocafonda o El Palau, atès les Necessitats Socio-educatives especials, s’han de matricular en escoles situades en barris amb menor pressió migratòria, com el Centre o l’Eixample.
Les beques de menjador no les gestiona l’Ajuntament. Les atorga les AMPE’s, atès que coneixen millor la realitat socio-econòmica de les famílies.
No hi ha cap tracte de favor envers els alumnes nouvinguts. La llei estableix que cada escola ha de preservar 5 places per a necessitats socio-educatives especials, que les cobreixen alumnes que tenen algun tipus de dificultats psíquiques, físiques o sensorials, problemes amb l’idioma (normalment alumnes estrangers).
Pel que fa a escoles bressol, sí que és cert que hi ha una preinscripció molt important per part de famílies nouvingudes, però quan han de matricular, tenint en compte que és un servei públic, però que és de qualitat i, per tant, no és ni gratuït ni barat, no formalitzen la matriculació.

Rumors comercials: incompliment d’horaris comercials, no pagament d’impostos, facilitats per obrir negocis...

Això és absolutament fals. Tothom ha de complir amb les mateixes lleis d’horaris comercials (90 hores d’obertura setmanal), tothom paga impostos i tothom ha de tenir llicència d’activitat. Tenim inspectors de Llicències, de sanitat i policies de barri que estan al carrer, i si detecten una nova activitat econòmica, els informem de tots els requisits necessaris.

Llegendes i tòpics: Carro de la compra, vals de menjar, cotxets per a nadons, pisos de protecció oficial...

No hi ha vals de compra per a ningú. Si algú en veu un, que ens el porti. El mateix passa amb els carros de les compres, i els cotxets per als nadons. L’Ajuntament no ha fet mai cap discriminació ni positiva ni negativa amb cap col·lectiu determinat.