Marxo de vacances a La Roda (Sevilla)

Imatge del "Aire Acondicionado" de La Roda (Foto: X.G.)
Malgrat que aquest blog ha deixat de ser un raconet pels amics i amigues amb qui compartir situacions, experiències, idees, el meu barri, cançons... i ara les visites s'han quadruplicat (i la mala llet), no deixaré de continuar escribint d'aquelles cosetes que crec què, almenys a mi, em fan ser feliç.
I, si joc sóc feliç, el meu entorn està més feliç. M'agrada encomanar la meva felicitat,i aquests últims dies només els he transmés tristesa i mal rollo, i no s'ho mereixen, són uns bons nanos.
I la meva propera experiència és que marxo de vacances, marxo a La Roda de Andalucía (Sevilla), un dels pobles dels que més gent nascuts allà hi ha vivint a Mataró.
Uns bons amics ens deixen casa seva per pasar uns dies, per descansar, per oblidar les errades (i aprendre de les errades), per intentar encarar les properes setmanes amb les màximes forces i amb idees, que és la meva feina, ajudar al màxim a tothom que m'ho demana, i donar idees per poder fer arribar les polítiques progressistes al màxim de pobles de la nostra comarca.

Espero trobar-me amb un temps millor del que deixo, que això de veure ploure està molt bé, però no tres dies seguits... sempre que plou recordo als carters, que tindran un mal dia de repartiment. Des d'aquí la meva solidaritat.

I espero trobar-me a un bon grapat d'amics, tant dels què viuen allà com dels què són de Mataró i han baixat uns dies de vacances.

M'enduc feina, és clar, però és una altra manera de treballar.

A tots i totes les què puguéu agafar festa aquests dies us dessitjo unes molt bones vacances.

Ens veiem a la tornada!

Us deixo una cançó molt maca, de Sau, que aquests dies he tornat a recuperar (la melancolia sempre em fa recuperar Sau), i que em recorda una època de la meva vida molt més tranquila i a on hi havia més amor.

No volíem fer-nos grans



Desterrats a un paradís sense esperança
Exilats de tota possibilitat
De tornar a veure com, només per un instant,
Tancant els ulls, el món brillava
al nostre voltant
I no teníem por, estàvem junts,
no voliem fer-nos grans.
Èrem amics.



Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
Que mai més ens tornaríem a trobar,
Ni que el vent d'altres terres ens podria separar.
I, tancant els ulls, el món girava al nostre voltant,
I ja en teníem prou, ens era igual, no volíem fer-nos grans.
Èrem amics, jo i els meus amics.



Vàrem néixer amb l'incertesa dels seixanta,
I els he tornat a veure allà on els vam deixar.
Què n'hem fet d'aquells dies que, només en un instant,
El món girava al nostre voltant, i ja en teníem prou,
Estàvem junts, no volíem fer-nos grans.
Èrem amics, jo i els meus amics, ens hem fet grans.