domingo, 16 de diciembre de 2007

Carme Chacón, candidata

Aquest migdia, el Consell Nacional del PSC ha aprovat la candidatura de Carme Chacón com a candidata del PSC al Congrès dels Diputats.
És una bona notícia, molt bona. És la millor candidata que el nostre partit podia tenir per defensar els interessos de Catalunya a Madrid. La millor, i amb diferència.
Per mi, fins i tot, la considero millor candidata que ho era en Pepe Montilla al 2004.
Coneixedora millor que ningú de com es cou la política a Madrid, de què es pensa a la capital d'Espanya de Catalunya, i dels polítics catalans.
I, sempre m'agrada recordar-ho, exmilitant de la JSC, la nostra organització que tots duem al cor. Escola de polítics compromesos, escola d'idees compromeses.
Actual Ministra d'habitatge del govern Zapatero, tambè és membre de les executives del PSC i del PSOE, fet inusual que la fa ser coneixedora de les interioritats d'ambdós partits cosins-germans.
A més a més, ha estat regidora d'Esplugues de Llobregat, el què li fa complementar un curriculum envejable pel seu passat municipalista, i el PSC és, sobretot, un partit municipalista.
Catalanista, Federalista, i defensora de la Justícia Social, avui hem escollit i proclamat a la millor candidata a ajudar a portar a en José Luís Rodríguez Zapatero a tornar a ser Presidente del Gobierno de España.

5 comentarios:

Ramon Bassas dijo...

Bon Nadal.

Plataforma Salvem Can Fàbregas dijo...

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM CAN FÀBREGAS

Davant la darrera proposta presentada per l’equip de govern municipal sobre el trasllat íntegre de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt volem fer públiques les següents consideracions.

-L’Ajuntament de Mataró continua exhibint ostentosament una subordinació servil al dictat d’ interessos comercials molt concrets. Si els primers intents de descatalogar la fàbrica foren il•legals, les noves propostes -revestides de legalitat- són immorals. Com qualificar sinó la despesa de 3.150.000 euros per traslladar la fàbrica, quan el centre comercial es podria establir en un altre lloc? El govern no ha donat cap raó de pes per desestimar les altres ubicacions considerades.

Mai uns objectius, positivament desitjables, poden justificar uns mitjans -moralment rebutjables- com el malbaratament d’uns recursos econòmics exorbitants en una societat on no tothom té els nivells de consum que determinada publicitat intenta fer creure.

1- El trasllat íntegre és irrealitzable per definició:

L’edifici seria fragmentat. Ningú pot garantir quin percentatge de l’obra original quedaria destruïda en el procés de desballestament i, per tant, es perdria irremeiablement. La proposta de separar la xemeneia del conjunt semblaria pueril si no fos irresponsable i anés en contra de la integritat del bé catalogat que dictamina el Departament de Cultura.

2- El govern municipal en la seva espiral d’incongruències està arribant a unes cotes difícilment imaginables de gosadia i de manca de responsabilitat política, que els serveis jurídics farien bé d’analitzar amb deteniment. Com definir sinó el que, a partir d’aquest precedent, qualsevol propietari d’un bé immoble catalogat pugui endegar-ne el trasllat a on més li convingui i així obrar sobre el solar resultant al dictat de la llei del mercat. ?

3- Entenem que aquesta proposta és sols una cortina de fum per enderrocar de forma subreptícia l’edifici. Del que pot passar amb les desferres que en resultarien, n’és un bon testimoni el que succeí amb l’antic Ateneu de Mataró. Després de numerar-ne les peces originals, aquestes foren trossejades premeditadament en el moment de l’enderroc. Posteriorment es construí un edifici que té el mateix valor històric que un decorat de western. Aquesta situació també es produí amb les ceràmiques modernistes de la façana de la impremta Vilà a la Riera. Malgrat el compromís explícit de restitució mai més han tornat a aparèixer.

4- Can Fàbregas ha de ser restaurat i reintegrat al patrimoni cultural de Mataró en el lloc per al qual va ser dissenyat i en el qual ha fet història i s’ha fet història de la nostra ciutat. Forma part del nostre passat industrial i, per tant, de la nostra memòria històrica.

5- L’Ajuntament no ha d’avantposar els interessos particulars i crematístics a la salvaguarda del patrimoni col•lectiu que, per definició, és un bé inal•lienable que pertany a tothom en tant que bé catalogat.

6- La plataforma Salvem Can Fàbregas adverteix que l’equip govern municipal seria responsable, de manera solidària, moralment davant dels ciutadans i penalment davant dels tribunals, dels danys que pogués patir la fàbrica si es dugués a terme aquesta agressió.

Mataró, 24 de desembre 2007

www.salvemcanfabregas.org

Anónimo dijo...

QUE 2008 SIGUI ENCARA MILLOR!!!

Pilar Ventura Py

V dijo...

De la carta que ha enviat el senyor alcalde a l'associació de Moulins de França:
Mataró, 17 de diciembre de 2007


"Sr Dominique Charpentier
Presidente Fédération des Moulins de France

Apreciado señor:

En respuesta a su atento escrito de fecha 5 de diciembre de 2007, en la que solicita toda nuestra atención y apoyo para preservar la integridad de la fábrica textil (no harinera) “fábregas i de Caralt”, le informamos que el Ayuntamiento de Mataró, no el Corte Inglés, está estudiando precisamente su traslado y no su destrucción, todo ello con el objetivo de preservar este bien catalogado.

Dicho traslado se efectuaría en un lugar muy cercano a su actual ubicación, respetando todos sus elementos patrimoniales.

Le invitamos a nuestra ciudad de Mataró, con el fin de que pueda comprobar que en ella ya se han realizado diferentes actuaciones para preservar otros edificios con elementos catalogados de nuestro patrimonio cultural, que para nosotros es de primordial importancia.

Cordialmente

Joan Antoni Baron Espinar ( va seguit de signatura autògrafa)"


Vostè que és el de Participació ciutadana, expliqui-li a l'alcalde senyor Baron de Mataró, que Can Fàbregas i de Caralt mai no ha estat una indústria tèxtil. Primer va ser La Harinera Mataronense i després a partir de l'any 1925 va passar a ser fàbrica de paper. Com moltes indústries mogudes per l'energia de l'aigua (molins d'aigua) i posteriorment del vapor (molins de vapor, i altres aplicacions) moltes vegades feien la doble funció de farineres (allò de moldre el blat per fer farina i poder fer pa), i de premsa de paper (per exemple el moí paperer de capellades). Del que es tractava és d'aprofitar els recursos existents i no de malbaratar.
I si comencéssim a reciclar edificis...?? Aquest ajuntament que tant s'omple la boca de reciclatge i ciutat sostenible.

Demano un respecte per la Història, i que s'esmenin els errors i aprofito per recordar-li que segons una dita catalana: s'atrapa abans a un mentider que a un coix.

mistu dijo...

puf