Avui us parlaré d’una amiga meva.
Una amiga que un bon dia es va decidir a encapçalar la llista del PSC Arenys de Munt a les properes eleccions municipals, eleccions que es faran a tots els municipis d’Espanya el proper 27 de maig.
Dissabte a la nit vam fer l’acte de proclamació.
Molt maco.
Molt emotiu.
Tot just el mínim què ella es mereixia.
L’acte el va presentar en Víctor, i va tenir un primer bloc més personal, a on van parlar gent del seu entorn més proper: el seu fill Edgard, una companya d’Institut i que encara són molt bones amigues, una companya de feina, la Peque (a la seva feina tots són una pinya), la Maribel d’Arenys de Mar, perquè mai no diguin que la gent dels dos Arenys s’odien, i en Pep Pruna, el President del PSC d’Arenys de Munt, històric entre els històrics i qui, de tots, va fer el discurs que més em va agradar. Se’l notava emocionat.
La segona part va ser la més, digue’m-ne, política. Van parlar la Consol, la Lourdes i la Rosa, és clar. Van centrar els seus discursos, com no podia ser d’una altra manera, en la violència de gènere, dinat que dissabte era el dia de l’eradicació de la violència contra les dones. Les tres tenen prou experiència per poder parlar de les dificultats de les dones per participar-hi en política d’una manera activa, les tres són conscients que, desgraciadament, les continuaran tenint, malgrat els esforços de molta gent.
La Rosa sap que l’acte de dissabte no és la culminació d’una feina, si no què és el tret d’inici de tot el què se li ve a sobre. Sis mesos per fer molta feina. Feina que hauria de tenir el seu premi en uns bons resultats electorals a les properes eleccions municipals. I, des del dia de les eleccions, sigui quin sigui el resultat de les mateixes, tampoc culminen res, si no que són un altre tret d’inici al camí més difícil, un camí de quatre anys, el camí de servir als seus convilatans i convilatanes per fer un Arenys de Munt millor. Segur que ella ho farà.
En tot cas, dissabte a la nit vam sortir, tots i totes, de què TORNA LA IL·LUSIÓ A RENYS DE MUNT.
Felicitats, Rosa!
Les proclamacions no acaben aquí, encara ens queden molts companys i companyes que volen fer tornar la il·lusió als seus pobles. Ja us aniré informan. De moment, dissabte dia 2, en Joan Adell a Vilassar de Dalt amb un padrí de luxe, en Miquel Iceta!
Una amiga que un bon dia es va decidir a encapçalar la llista del PSC Arenys de Munt a les properes eleccions municipals, eleccions que es faran a tots els municipis d’Espanya el proper 27 de maig.
Dissabte a la nit vam fer l’acte de proclamació.
Molt maco.
Molt emotiu.
Tot just el mínim què ella es mereixia.
L’acte el va presentar en Víctor, i va tenir un primer bloc més personal, a on van parlar gent del seu entorn més proper: el seu fill Edgard, una companya d’Institut i que encara són molt bones amigues, una companya de feina, la Peque (a la seva feina tots són una pinya), la Maribel d’Arenys de Mar, perquè mai no diguin que la gent dels dos Arenys s’odien, i en Pep Pruna, el President del PSC d’Arenys de Munt, històric entre els històrics i qui, de tots, va fer el discurs que més em va agradar. Se’l notava emocionat.
La segona part va ser la més, digue’m-ne, política. Van parlar la Consol, la Lourdes i la Rosa, és clar. Van centrar els seus discursos, com no podia ser d’una altra manera, en la violència de gènere, dinat que dissabte era el dia de l’eradicació de la violència contra les dones. Les tres tenen prou experiència per poder parlar de les dificultats de les dones per participar-hi en política d’una manera activa, les tres són conscients que, desgraciadament, les continuaran tenint, malgrat els esforços de molta gent.
La Rosa sap que l’acte de dissabte no és la culminació d’una feina, si no què és el tret d’inici de tot el què se li ve a sobre. Sis mesos per fer molta feina. Feina que hauria de tenir el seu premi en uns bons resultats electorals a les properes eleccions municipals. I, des del dia de les eleccions, sigui quin sigui el resultat de les mateixes, tampoc culminen res, si no que són un altre tret d’inici al camí més difícil, un camí de quatre anys, el camí de servir als seus convilatans i convilatanes per fer un Arenys de Munt millor. Segur que ella ho farà.
En tot cas, dissabte a la nit vam sortir, tots i totes, de què TORNA LA IL·LUSIÓ A RENYS DE MUNT.
Felicitats, Rosa!
Les proclamacions no acaben aquí, encara ens queden molts companys i companyes que volen fer tornar la il·lusió als seus pobles. Ja us aniré informan. De moment, dissabte dia 2, en Joan Adell a Vilassar de Dalt amb un padrí de luxe, en Miquel Iceta!
No hay comentarios:
Publicar un comentario