L'Afectivitat al Voluntariat

Dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, a Can Palauet, l’Agència de Suport a l’Associacionisme ha organitzat una nova sessió de Les Associacions fan Ciutat. Parlarem de l’Afectivitat al Voluntariat, per part de n’Edgard Cárdenas.
Hem cregut que seria un tema important. Per la gent que hem estat molts anys a una entitat, és de primer ordre tenir unes relacions bones entre les persones que formen part del mateix, és la millor manera de tenir unes arrels propícies per poder treure fruits. El voluntariat en sí mateix com a escola d’afectivitat i les relacions ens fa ser més persones.
Saber què és voluntariat i què no ho és (la pregunta del milió), la crisi que està patint la societat pel què respecta a les relacions entre les persones degut a l’aparició de les Noves Tecnologies (sempre són noves...), la crisi del voluntariat, o del significat del terme voluntariat.
La solidaritat també com una experiència humana, a tots, en algun moment, ens ha cridat la veu de la compassió envers els altres, el posterior reconeixement de la mateixa o, fins i tot, el compromís a retrobar-nos nosaltres mateixos amb actes de voluntariat solidari.
Sempre hi ha moments en els quals, entre una activitat i una altra, o preparant la següent, què t’entra la depressió i et penses que has entrat a una dimensió oblidada, que ha ningú l’importa el què fas, què estàs desaprofitant energia i que tens una experiència què, més que sumar, t’està restant en tots els sentits.
El positiu sempre ho pots trobar en l’aprendre a sentir, a reconèixer els tus afectes i, fins i tot, en poder educar a la resta en l’afectivitat. Aquestes relacions et poden ajudar a ser congruent entre el que es pensa i el que es diu, que no sempre és fàcil.
És claríssim que mostrar-nos tendres a la nostra entitat per transformar el nostre mon, és una aventura constant que mai acaba donat que, per tots, ens hem de prendre la tendresa com una energia.
I, com no, es parlarà del perdó. Per molts és com una debilitat, per uns altres no deixa de ser una mostra desproporcionada i, per d’altres, és una potencialitat alliberadora. En tot cas, potser tots necessitem una paraula nova, no creieu?

Recordeu, dimecres a la tarda a Can Palauet.