jueves, 15 de noviembre de 2007

Premis ONCE a la Solidaritat i a la Superació

Imatge dels premiats i dels encarregats de lliurar-los. La gala va ser presentada per Antoni Bassas

Diumenge a la nit, concidint que era 11 de l’11, es van lliurar a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona, els IV Premis ONCE a la Solidaritat i a la Superació.

Uns premis que lliura Once Catalunya a onze persones o entitats amb esperit de superació que poden ser un magnífic exemple per a aquelles persones que no sempre tenen tota la força necessària per continuar vivint.

Els premis són bianuals.
Una organització magnífica, un acte molt ben muntat, un sopar magnífic, i uns lliuraments amb la seva dosi de premis importants, d’emotivitat, de tocar la fibra, d’onze exemples de Solidaritat, onze exemples de Superació.
A mi em van sorprende moltíssim el discurs de Rafael Olalla, que ha estat escollit pel jurat com a exemple de superació personal, després de resultar ferit en l'explosió de gas de Santa Coloma, on hi va haver 19 ferits i dos morts. Arran de l'accident, va ser intervingut en diverses ocasions i ha perdut molta visió. Actualment, és afiliat de l'ONCE.
I tambè el discurs de l’Albert Espinosa, actor, guionista, director teatral i de cinema que va ser el director de 4a planta, a on relatava les seves experiències quan va haver d’estar ingresat molts anys a la secció d’oncologia d’un Hospital, a on un càncer se li va emportar una cama, un pulmó, mig ronyó i molts amics.
Altres premiats van ser:

Cecilia Evouna, que impulsa un projecte per a nens cecs a Camerun;
Dolors Comerma, mestra d'educació especial;
Les fundacions Ulls del Món i Ared, que treballen per donar atenció oftalmològica a gent sense recursos i fomentar la integració social i laboral de persones en alt risc d'exclusió;
Candi Vilafañe, regidor de Lleida a títol pòstum (va morir el passat setembre sobtadament);
Manel Pousa, del barri del Verdum i que treballa com a sacerdot a la presó Model; i
Montse Pous, periodista de Catalunya Ràdio amb distròfia degenerativa.
El lema oficiós ben podria ser “no mireu el què ens falta, mireu allò que tenim”. Enhorabona a tots, i felicitats a ONCE Catalunya, per molts anys.

No hay comentarios: