miércoles, 15 de noviembre de 2006

La Plaça de Les Tereses, sempre plena!


La Plaça de Les Tereses és una d’aquelles places de la meva ciutat que engreixen la llarga llista de places de Mataró que volen ser la segona més maca de Mataró, pobres. La primera, és clar, és la de Vista Alegre, no hi ha dubtes.
Doncs us volia parlar d’aquesta plaça que des de fa uns mesos, tot just des de que hi treballo a prop, me la puc mirar d’una altra manera. Ja no és per mi aquella plaça que hi ha a sobre del Parking, crec que el més veterà de tots els de la ciutat. I, si no, serà el segon o el tercer...
Ara és aquella plaça que s’omple dia rere dia de canalla al sortir del cole amb les seves mares, iaies (m’encanta aquesta paraula), pares o qui sigui. Gent gran als bancs al ben mig, tot just a on hi ha l'escut de la ciutat
Jo, que vinc des del cel, mai m’hagués imaginat el què es pot arribar a amortitzar (imagino que políticament correcte és "fer servir", "disfrutar"...) una molt bona inversió per part de l’Ajuntament, i feta amb molta rapidesa, per cert. Imagino que el despatx de l’alcalde estarà ple de cartes d’agraïment de ciutadans per haver doblat l’espai de jocs infantils, no?
Alguns em direu que no hi ha cap obligació, però aquells que ens dediquem, d’una o altra manera a això de lo públic, alguns cops necessitem també que no només hi arribin queixes, i que la ciutadania no descompti amb tanta rapidesa aquelles bones actuacions que fan les diferents administracions.
Altres em recordareu la meva militància socialista. Pos vale. A vosaltres us recomano que us passeu de 12 a 1 del migdia o a partir de les 5 de la tarda. No és això fer servir a tope un bé públic comú? La dreta ja té els seus jardinets privats.
I els més dramàtics em recordareu que aquesta és la plaça a on hi ha més indigents, i que creen problemes, i que a la nit no és del tot segur passejar-hi. Doncs potser teniu una mica de raó, o potser la teniu tota, però aquest, permeteu-me, és el punt de vista dels què només voleu veure no el got mig vuit, si no vuit del tot.
Hem d’encarar la vida amb més alegria, treballar en conjunt en aquelles coses què ens afecten a tots, intentar ser més positius, que vivim en una ciutat i en un país als quals fa 30 anys no coneixien ni la mare que els va parir, que tothom qui vol pot treballar (potser no en allò que li agrada, però fa uns anys ni en una cosa ni en l’altra), i que les coses què més ens preocupen, en el dia a dia (en general són coses més complicades), són la situació dels contenidors, l’amplada de les voreres, la neteja dels carrers, etc...
Per tot això, deixeu-me imitar un anunci de cotxes que està molt de moda, i que per mi seria... BE Tereses zona d’infants, DON’T BE Tereses zona indigents.
Sigueu positius, collons!!!
Bueno, creo que hoy me he pasado con el post, demasiado largo, y eso que prometí que no lo haría. Intentaré que no se repita, pero creo que el tema se lo merecía. Antes de mandarme comentarios quejándoos, daros un paseo por Les Tereses, ok? Luego, hablamos.

1 comentario:

Carlos dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.