Les proclamacions dels últims dies

He deixat uns dies de banda el tema de les proclamacions, però vull que tots i totes acabin surtin al blog i per això us les presento. Això d’estar-hi tan a sobre fa que acabis agafant-los carinyo a tots i totes. Divendres 9 de febrer va ser la proclamació d'en Jos Petit a Vilassar de Mar amb l'Ernest Maragall com a convidat. El Centre Cultural, ple de gom a gom. A la porta, uns quants (18, malgrat en Saül insisteixi en què eren uns 40!) feien una queixa pública en contra de la tercera hora de castellà a les escoles. Us haig de confesar que el Conseller Maragall ni molt menys es va sorprendre de la gent que hi havia, ho savia perfectament. A més a més, al baixar del cotxe, va anar a donar-lis al mà un a un a tots els manifestants, quins van ser els sorpresos del bon rollo de l’Ernest. Desgraciadament, la mani va ser la notícia, quan a dintre unes 150 persones recolzaven al nou candidat socialista, qui feia un discurs d'allò que vol pel poble que ja els agradaria tenir a tots els candidats del poble. Dissabte 10 de febrer vam fer la de Canet de Mar, en aquest cas és dels pocs candidats que repeteixen al Maresme (9 de 28, el 32.14%), en Quim Mas, actual alcalde. La sala, l'Aula Magna de l'Escola de Teixits, molt maca. I plena. Més de 100 persones. Magnífics els discursos tant d'en Manel Mas com d'en Joan Rangel, sobradament experimentats en aquesta cosa de ser alcaldes. A mi, personalment, em va agradar el discurs del candidat. Va estar magnífic, va ser el típic discurs d'alcalde que sap molt bé el què vol pel seu poble. El llistat de feina feta a Canet els últims 4 anys fa posar els pèls de punta. El problema és que no hem pogut/sabut vendre aquesta feina. Dissabte passat. Dia 17, dia de Carnestoltes, la candidata proclamada va ser Piedad Jiménez a St. Pol. Al migdia canviem la Sala Polivalent pel Centre Cultural, a 50 metres, donat que la previsió d’assistents se’ns desborda. Feina doble, però s’ha de fer. Moltes més de 150 persones omplen de gom a gom les dues graderies del teatre. La seva companya de la UGT secció Universitats ens sorprèn parlant de la seva activitat sindical i dels problemes que la Piedad va sofrir tan personals com laborals. El seu equip, com a ells els agrada dir-se de fontaneros, està incommensurable. L’alcalde, de CiU, es comporta com un senyor, i la Manuela, la convidada especial per la seva amistat amb la candidata, fa un discurs mig convidant a l’alcalde a fer un pacte a l’Ajuntament després de les eleccions. Està molt divertida, desbordant d’alegria. Hi ha gent que es queda fora del sopar per falta de places.
A tots llocs, com sempre, ajudant-me sense descans i sense queixar-se, la Sara, en Javi i en Víctor. Moltes gràcies.