jueves, 30 de noviembre de 2006

La Plaça Itàlia

(Fotos: Romuald Gallofré)
Malgrat que algú acabi dient-me el tontito de las plazas, avui m’agradaria parlar-vos de la Plaça Itàlia. Aquesta és una altra d’aquelles places de Mataró que continuaran optant eternament a ser la segona més maca (recordeu la primera, oi?).
Vull retre un petit homenatge a aquesta plaça que no ens la mirem gaire, imagino que pel lloc a on està situada, a la Via Europa, que és una via que sempre ens du a algun lloc (en Remi sempre explica que el nom de Via Europa és perquè ens permet arribar a agafar l’Autopista que ens du cap a Europa), sempre que hi passem anem o venim amb preses de..., i no deixa de ser un lloc de passada. Autopista, Mataró Parc, Hospital, barris del Nord Est de la ciutat, quan agafem la Via Europa des de la Plaça Granollers només pensem en la nostra destinació (i si l’agafem des de la sortida de l’autopista només pensem en la cua que hem hagut de fer) i no ens hi aturem gaire en aquesta bonica plaça. Si puges, només veus el destí, si baixes, només hi penses en quan queda per arribar.
Fins i tot, al principi, quan la Via Europa, sense semàfors, era més una AutoVia que una Via urbana, alguns, de tan a prop que se la volien mirar, s’hi ficaven a dintre.
També és un encreuament de carrers entre els barris de Cirera, La Llàntia, Cerdanyola, Peramas i l’Eixample. Tot això fa sumar més i més cotxes que cada dia hi passen i els què els condueixen no s’hi fixen gaire.
La gespa sempre maca, les fonts, el rellotge que l’aigua rajant marca hora rere hora, les dues figures (us convido a jugar a veure qui recorda què representen), les formes ondulades de la part verda... A mi m’agrada molt, i ep! no és amor propi de Capgros.
Encara recordo el dia de la inauguració (un diumenge d’aquells tan macos i assolellats). A tope, i a tope vol dir A TOPE! Entusiasme ciutadà per aquella nova plaça que és l’autèntic centre d’allò, en aquells moments, tan nou com era, com és, la Via Europa.
Si és que quan els mataronins ens hi posem tots a una...
Només li veig dos defectes: Crec que li falta llum a les nits perquè es continuï veient maca quen el Sol s'amaga, i el segon defecte és què sembla ser, cuenta la leyenda, que fa moltíiiiiiissims anys, els aficionats d’un equip de futbol que abans guanyaven títols (això no li preguntaré a en Remi, li hauré de preguntar a en Tristany, je je), i anaven allà a celebrar-ho. Fa molts anys que no ho fan, no sé per què... Te espero..., votante por correo
Imagino que a partir d’ara us la mirareu amb més de carinyo i, als vostres amics de fora de Mataró, els hi direu lo maca què és la Plaça Itàlia!
P.D.: Por cierto, hoy es el cumple de Ramon Bassas. Felicidades!

3 comentarios:

Rubén Carroza dijo...

enhorabuena Charly. I darte la bienvenida a este espacio de la Blogsfera.
Suerte y demuestra lo que tu vales, que se que es mucho.

animo compañero.

Ramon Bassas dijo...

Charly
Gracias a ti por aguantarme tanto tiempo...
Ya son 25, me hago mayor.

Joana dijo...

No vull trencar la confidencialitat, no queda maco.. però en fà 38 en Ramon, si segueix amb els descomptes, acabarà siguent el meu net noi!.