Carme Chacón, candidata

Aquest migdia, el Consell Nacional del PSC ha aprovat la candidatura de Carme Chacón com a candidata del PSC al Congrès dels Diputats.

És una bona notícia, molt bona. És la millor candidata que el nostre partit podia tenir per defensar els interessos de Catalunya a Madrid. La millor, i amb diferència.

Per mi, fins i tot, la considero millor candidata que ho era en Pepe Montilla al 2004.

Coneixedora millor que ningú de com es cou la política a Madrid, de què es pensa a la capital d'Espanya de Catalunya, i dels polítics catalans.

I, sempre m'agrada recordar-ho, exmilitant de la JSC, la nostra organització que tots duem al cor. Escola de polítics compromesos, escola d'idees compromeses.

Actual Ministra d'habitatge del govern Zapatero, tambè és membre de les executives del PSC i del PSOE, fet inusual que la fa ser coneixedora de les interioritats d'ambdós partits cosins-germans.

A més a més, ha estat regidora d'Esplugues de Llobregat, el què li fa complementar un curriculum envejable pel seu passat municipalista, i el PSC és, sobretot, un partit municipalista.

Catalanista, Federalista, i defensora de la Justícia Social, avui hem escollit i proclamat a la millor candidata a ajudar a portar a en José Luís Rodríguez Zapatero a tornar a ser Presidente del Gobierno de España.

Premi per la Pau a Mataró

L’Associació per les Nacions Unides concedeix cada any el Premi per la Pau a una personalitat internacional destacada en l’àmbit dels Drets Humans i la Pau.

Aquest premi es concedeix amb el suport de la Diputació de Barcelona i el guardó serà lliurat a Mataró, ciutat que acollirà la cerimònia de lliurament el proper 16 de desembre, dimecres, a dos quarts de 8 del vespre al Teatre Monumental.

El 24 d’octubre, dia de les Nacions Unides, l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya va fer públic el nom de la persona a qui serà concedit el XXVIII Premi per la Pau, Miriam Makeba, la gran cantant, actriu, compositora i activista africana que ha treballat tota la seva vida pels Drets Humans.

Miriam Makeba, amb una vida totalment dedicada a la lluita per la llibertat i la igualtat, molt especialment contra l’apartheid, va ser víctima ja des de ben petita de la situació del seu país, Sud-Àfrica, on va néixer el 1932. Va haver de viure els primers mesos de la seva vida a la presó amb la seva mare, detinguda.

L’apartheid l’obligà a abandonar el seu país el 1957, va anar a viure a Londres i Nova York i es convertí en una estrella que aprofità la seva popularitat per lluitar contra la desigualtat, la injustícia, la manca de llibertat del poble africà i el racisme. Tot al llarg del segle XX i fins avui, l’estrella ha esdevingut un autèntic mite i símbol, fins a ser coneguda popularment com a Mama Àfrica, una dona que realment representa la lluita continuada per la igualtat i el progrés de tot un continent.

Amb l’arribada al poder de Nelson Mandela, Makeba tornà a Sud-Àfrica el 1990. Avui encara continua amb tota tenacitat la seva lluita en col·laboració amb la FAO, contra la fam, i amb la seva pròpia fundació, pels ideals que sempre ha sostingut amb coratge al llarg de la seva vida, especialment a favor dels joves.

Marató de donació de sang

El Banc de Sang i Teixits conjuntament amb l’Ajuntament de Mataró, la Creu Roja Mataró i el Foment Mataroní preparen la Marató de Donació de Sang de Mataró 2007 per avui dimarts 11 de desembre de 2007, de les 10 del matí a les 10 del vespre, al Foment Mataroní.

Hi haurà un ampli desplegament de mitjans i serveis (servei de guarderia gratuïta, refrigeri, música ambient...) per donar el màxim de facilitats.

L’objectiu és sensibilitzar sobre el greu problema de la manca de sang, i així captar nous donants i aconseguir un important nombre de donacions durant aquesta jornada.

És una bona oportunitat de fer un gest solidari. Només 10 minuts i salvaràs vides. Només cal tenir més de 18 anys i pesar més de 50 kilos, i no cal anar en dejú.

Jo hi aniré, i tu?

Pla d'aparcaments a Mataró

Foto de la zona del Sorrall, al barri de Cerdanyola (Foto: Melero)

Dimecres es va presentar el nou Pla d'Aparcaments a Mataró pels propers anys.

El resum és que en 4 anys, a la nostra ciutat, si no hi ha un creixement excessiu del parc automobílístic, hi haurà més ofrta d'aparcament que cotxes, fet que, ara per ara, no es produeix.

Una de les prioritats d'aquest govern, juntament amb l'habitatge i la immigració, eren els aparcaments, i avui donem solucions.

Ens avancem a un problema que, si be ja fa uns anys que és a la nostra ciutat, en els propers anys podria empitjorar.

Foto del barri de Pla d'en Boet a Mataró (Foto: Melero)

Aparcaments a Cerdanyola (a prop de 2450), aparcaments a Rocafonda, aparcaments a les noves zones en construcció a la ciutat... Per fer un total de 8700 places, amb una inversió que sobrepassa amb escreix els 90 milions d'euros (15000 de les antigues pessetes).

Només en aquesta legislatura, s'iniciaran o s'acabran ven bé 5000 places, que és diu ràpid, però que són tot un luxe en ciutats com la nostra, en les quals els nostre parc automobilístic creix molt més que les places d'aparcament, i encara moltíssim més què el que creixen els carrers.

Una molt bona notícia per a la nostra ciutat, i un gran esforç d'aquest Ajuntament.

Per descomptat, i com sempre, els pessimistes d'ultratomba ho veuran tot negre, però aquest tipus d'iniciatives també són promoció de ciutat, i també són plans estratègics per al futur de la nostra ciutat.

LA CUP no condemna els atemptats d’ETA

Fernando Trapero, Guàrdia Civil assassinat per ETA (descansi en pau)

La CUP no condemna els atemptats d’ETA. Quina vergonya.

Us paso la proposta de Declaració Institucional que presentarem tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró excepte la CUP per condemnar l’atemptat d’ETA a França aquest cap de setmana en el qual han mort dos guàrdies civils de 24 anys.

No entenc, i no vull donar-li massa voltes al cap, com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) pot defensar amb tanta força que Mataró sigui lliure de transgènics, i no dir ni una paraula de condemna sobre aquesta desgràcia sense sentit, aquests assassinats. Espero que s’expliquin amb convenciment al proper Ple, o hauran fet una declaració d’intencions molt lletja.

Proposta de Declaració Institucional que presenten els grups municipals del PSC, CiU, PP, ICV-EA i ERC de l'Ajuntament de Mataró de condemna a l'atemptat contra dos guàrdies civils a Capbreton

El passat 1 de desembre, la banda terrorista ETA va comentre un atemptat a Capbreton (sud de França), que va costar la vida al guàrdia civil Raúl Centeno i va causat ferides greus al seu company Fernando Trapero.

L'Ajuntament de Mataró ha expressat reiteradament la seva repulsa a la violència terrorista, la seva solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions i forces cossos de seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

Però de nou, expressant el sentiment dels ciutadans i ciutadanes, la Corporació vol fer sentir la seva veu i la seva fermesa davant un nou atemptat terrorista amb l'únic resultat de mort i de sofriment.

Per això, els sota signants proposen l'adopció dels següents acords,

1. Condemnar rotundament l'atemptat comès per la banda terrorista ETA contra dos guàrdies civils, que causà la mort de l'agent Raúl Centeno i ferides greus a l'agent Fernando Trapero.

2. Expressar la solidaritat amb els familiars dels agents que han estat objecte d'aquesta acció.

3. Reiterar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró al terrorisme i exigeix a la banda ETA la seva dissol·lució i la finalització de les seves accions.

4. Posar de manifest la unitat de totes les forces democràtiques en la lluita contra el terrorisme.

5. Mostrar el suport a les institucions democràtiques i a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en la seva lluita contra ETA.

6. Trametre aquests acords al Govern espanyol.

No obstant, el Ple decidirà.

Mataró, 4 de desembre de 2007

Educació: nou Servei Territorial de Maresme - Vallès Oriental

Actual edifici de Café del Mar a on s'hi instalarà el Servei Territorial fins l'adecuació de Cabot i Barba

Una nova bona notícia per la nostra ciutat. Una nova bona notícia pels serveis d'Ensenyament de la nostra ciutat. I, per extensió, de la nostra comarca.

El Departament d'Educació ha creat el nou Servei Territorial del Maresme-Vallès Oriental, un territori que fins ara estava inclòs en el Servei Territorial de Barcelona Comarques. D'aquesta manera, el Departament passar a comptar amb nou Serveis Territorials.

L'objectiu és aproximar el més possible l'administració al ciutadà . La creació de servei territorial va en la línia del Programa de Descentralització que està desenvolupant el Departament.

I d'aproximar l'administració al ciutadà, a Mataró, en sabem, i de descentralització, no se si vam ser pioners en el seu moment, però sí molt agosarats. I els resultats, amb els Centres Cívics a tope, donen la raó a qui va fer l'aposta en el seu moment.

Ara, la Generalitat de Catalunya presidida pel socialista Pepe Montilla, a través de la Conselleria d'Educació, ha considerat que Mataró és la millor ciutat per ser la seu del Servei Territorial, i sense entrar en subhastes absurdes que no portaven enlloc, si no amb les gestions eficaces del nostre Alcalde, en Joan Antoni Baron. Diàleg, diàleg i diàleg. Feina, feina i feina.

Aquest servei descentralitzat facilita que les decisions que es prenguin es basin en un major coneixement de la realitat de cada territori. D'aquesta manera, la nova organització permetrà millorar l'atenció a la comunitat educativa i facilitarà l'organització i la gestió de cada zona.
L'àrea que engloba el Servei Territorial de Maresme-Vallès Oriental compta amb una població de 760.800 habitants que viu en 74 municipis, tots els de les dues comarques esmentades i Fogars de la Selva, que hi queda inclòs. Al Maresme, concreament, són 30 municipis amb més de 410000 habitants. A Mataró en som 120000, que seran els primers beneficiats d'aquest nou servei per a la comunitat educativa.

Algunes dades del dimensionament són que a banda dels centres escolars, el nou Servei Territorial comptarà també amb sis serveis educatius. Aquests organismes estan formats per grups de professionals no docents que donen suport als mestres i professors des d'un coneixement més especialitzat en determinades qüestions.

Entre els professionals que en formen part hi ha logopedes, psicopedagogs, treballadors socials, fisioterapeutes, assessors sobre llengua i cohesió social o audioprotesistes.

De moment, la seva ubicació serà al Café del Mar, i, en poc temps, anirà a la nau Cabot i Barba, la que dona la seva façana a la Plaça Miquel Biada, no l'altra que tenim reservada per fer-hi un Hotel d'entitats properament.

Novament, tal i com va prometre, en Baron còmpleix allò de Fets, No Paraules.

Mitja Marató

O, más bien, la Marathon entera de actos que ha habido este fin de semana en la ciudad y a los cuales he podido asistir.

La ciudad, nuevamente y como si quisiera ponerse a tope antes de Navidad, sale a la calle, organiza mil actividades en las cuales intenta sumar, aportar, explicarnos a todos que aquí no hay quien duerma.
Viernes noche, EPMA inauguró su nuevo local, en la Rda. Bellavista, el cual compartirán con la Asociación de Vecinos de Cerdanyola Nord. A tope, como siempre, agradecimientos al Ayuntamiento por parte de la Junta del colectivo de teatro, un sainete para echar unas risas, y muy buen rollo y mucha calidad en el pica pica posterior. Todos contentos.
Sábado por la mañana, a pesar de no ser en Mataró, las compañeras y amigas de la Sectorial de la Dona del PSC Maresme han organizado una exposición en Teià (Centre Cultural La Unió), de visita obligada, a la cual siguió una comida-debate para conocer mejor la Ley de Igualdad del Gobierno Zapatero.

A primera hora de la tarde, la Vocalia de Joves de Pla d'en Boet celebra su primer aniversario. Son la Boetukada, y ya sobrepasan la veintena de componentes. Invitaron a sus amigos de Rocafonda y crearon todo un ambientazo por las calles del barrio.
Posteriormente, me dirigí al Museu Arxiu, a la presentación de la XXIV Sessió d'Estudis Mataronins, para escuchar al compañero Pep Puig Pla en su obligadamente telegráfica disertación sobre el franquismo en Mataró a todos los niveles. Algo desangelado por la falta de asistencia, pero álta calidad intelectual entre los historiadores con interesantísimos escritos.

En el camino me llama la atención las luces de Navidad, encendidas aquella misma tarde por el Alcalde, y ya son el signo inequívoco de que han llegado las fechas de estar con la familia, de las comidas irremediablemente copiosas y de las compras de regalos sin fin, y eso que en nuestra ciudad no está El Corte Inglés (aún). La Riera, nuevamente, a tope; al menos, en la zona peatonalizada.

Vuelvo a encontrarme con los amigos de EPMA que organizan una exposición fotográfica de los jóvenes del barrio "Blanc i Negre". La inauguró Ana Barrera, muy bien en su discurso, va perdiéndole el miedo a hablar en público. Y fantásticas las fotos de Santi Flores, Roser Rovira, Raquel Freile y Ricard Clupes. Que tengan mucha suerte.

Por la noche, ya os expliqué la que lió Marina Heredia en el Monumental.

El Domingo empieza con la ofrenda floral de la Casa de Andalucía a Blás Infante para celebrar el Día histórico de Andalucía, el oficial aprobado por el Parlamento de Andalucía es el 28 de febrero. Casi una hora de retraso que hace que casi nos perdamos la entrega de premios de poesía "Francisco Torrente".

Salí corriendo a la parroquia de la Sagrada Familia para no perderme el cambio devaras de la Hdad. Ntra. Sra. del Rocío Divina Pastora, amigas que se hacen querer, y mucho. Pedro sigue de Hermano Mayor, para poder hacer la entrada en el Rocío como Dios manda, que el año pasado no pudo ser. Entregan varias medallas de Hermanos de Honor. La más emotiva, la de Joana d'Arc (la foto no es my buena, pero bueno...), a la cual aprecian, y mucho. Baron, Bassas, Xesco y yo mismo también somos nombrados Hermanos de Honor. A mí, particularmente, me emocionó. No me lo esperaba, ni mucho menos, ni creo que la merezca, y no es falsa modestia. Es lo que siento. En todo caso, han sido los primeros, y eso siempre se agradece.
El ratito que queda hasta la comida lo aprovechamos para visitar a la otra Hermandad Rociera de Mataró, que está celebrando la matinal de su 17º Aniversario, y en la cual destaca la actuación del Coro Rociero de la Hdad. de Terrassa.
Para acabar, comida en la nueva sede de la Divina Pastora, en la Torre de Can Palauet (el Corralito le dicen ellas), la cual han adecuadado fantásticamente, con lo cual han conseguido que los invitados, y uno particularmente, se encuentre como si fuera en su propia casa. La sobremesa se alarga y se alarga hasta que se pierde la tarde y llega la hora de descansar.

Mataró, dormida? Para los que no se mueven, es la sensación que tienen...

La Mitja Marató no le he hecho, la verdad. Ya sabéis, los isquitibiales...

Im - Presionante Marina Heredia

Final del espectáculo con Marina Herdia y todo el elenco de músicos que la acompañaban

El concierto de ayer noche en el Monumental de la cantaora flamenca de primera fila Marina Heredia.

Organizado por la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya (FECAC) con motivo de su 25 Aniversario, con la colaboración de la Junta de Andalucía y la inestimable y extraordinaria ayuda de la Diputación de Barcelona.

Poco más de una hora de muy buen flamenco mezclado con Tangos, Boleros e incluso alguna copla.

No soy de los amantes de este género, si bien me gusta en determinados momentos, pero lo de anoche, con el Teatro Monumental prácticamente a reventar, con más de 700 personas entusiasmadas con el espectáculo.
Espectáculo que pone a Mataró en el mapa del flamenco catalán. Mapa que raramente se extiende más allá de Barcelona y sus entornos pero que el trabajo y el buen hacer consigue extender esas redes hacia ciudades como la nuestra que jamás debieron renunciar a su posición en el mapa de las ciudades referentes en algunos estilos que, como ayer con el flamenco, demuestran que tienen muchos adeptos en Mataró.

Las propias entidades fueron las que se dedicaron a extender la invitación a sus asociados y simpatizantes, y hay que reconocer que la respuesta fué digna de reconocimiento. La xarxa funcionó de nuevo.

La falta de tiempo para promocionar más el evento entre la ciudadanía impidió a otros muchos amantes del flamenco asistir al mismo.

La artista, con una voz superlativa, una entrega extraordinaria, y un elenco de músicos que consiguieron un ambiente entrañable. Buena, muy buena. Se hizo corto.

Oréa, hermano, ére un crá!

Contra la violencia de Género

Hoy cuando tu mano cae, se hunde el mundo y el sueño termina. Las bombas de esta guerra silenciosa han amputado nuestro amor y despedezado la ilusión.

Mis costillas cansadas y abatidas, coraza de este pobre corazón solitario, aislado en la soledad del mieda, gritan basta ya y se sublevan contra esta guerra sin sentido, a esta lucha sangrienta sin causa ni motivo. Un golpe tras otro, impacto tras impacto, su resistencia ha sido minada, reducida a cenizas, escombros de un sueño virtual que existió pero que nunca fue.

Atrás quedan los besos, los instantes de paz y los paseos cogidos de la mano por la senda de la ilusión en un futuro común. No valen, no cuentan nada. Fueron semillas estériles que la sinrazón abocó sobre el yermo desierto de la guerra, tu guerra, la guerra que todo lo ha quebrado, que todo lo ha manchado de negro y gris, de color frustración.

Sin embargo, ahora sin el cálido recuerdo de tus primeros besos, ahora con las defensas derrumbadas y las torres caídas, ahora que mi mundo se vació y mi alma, mis esperanzas, mis ilusiones y mis hijos son refugiados de guerra, exiliados, antes traumatizados ante el horror del odio y la violencia, ahora que no tengo nada que perder, sólo me queda decirte adiós, expulsarte de mi vida. Tu guerra, tu odio ha sido bombardeado y destruído todo aquello por lo que valía la pena sufrir, todo por lo que valía la pena luchar. La mentira del cambio, presente desde el primer disparo se ha desvanecido por fin.

El humo del miedo empieza a disiparse y los primeros rayos de luz cruzan ya las nubes de polvo, que debilitas, de nuevo abren paso al astro rey. El sol marca el camino: lejos de tu frialdad, mi corazón empieza a latir de nuevo, alentando mis primeros pasos por esta nueva senda de esperanza, ilusión y vida.

Adiós, tu eres y serás guerra, y ahora es tiempo de paz.

Escrito de David Bote, excelente de nuevo, asumido por JSC Mataró como declaración para el día internacional contra la violencia machista hacia las mujeres. Como muchos/as dicen, terrorismo machista contra las mujeres.

Todos concienciados, pedagogía a tope y tolerancia "0" para erradicar esta lacra.

Èxit a la jornada de renovació dels Consells Municipals

Dissabte al matí vam fer al Centre Cívic de Rocafonda la Jornada de Revisió dels Consells Municipals.
Des de l’Ajuntament, entenem la participació ciutadana com la contribució que fan els ciutadans en els processos de presa de decisions en els afers públics i col·lectius. El sentit de la participació es construeix a partir de les variables locals i permet moles models, gradacions i matisos. L’objectiu final és la definició de polítiques més complertes, una implementació més estructurada i uns mecanismes d’avaluació que ofereixin informació útil per la millora i la innovació ciutadana.
Obrir els processos de decisió a la participació conté tan elements de voluntat com de necessitat. Voluntat en el sentit d’aposta estratègica entenent que la participació reforça la democràcia i possibilita una major legitimitat de l’acció de govern. Necessitat en el sentit que la complexitat dels reptes actuals requereixen de la formulació de polítiques més transversals i integradores. La contribució dels diferents agents socials permet una definició de polítiques més arrelades al territori i amb més possibilitats d’execució amb bons nivells d’eficiència i eficàcia.

En el desenvolupament de les polítiques de participació ciutadana, els Consells Municipals esdevenen importants actors impulsors. Una de les seves grans potencialitats és la capacitat de proposar, amb l’exercici del qual poden influir en la presa de decisions municipals.
En els darrers anys, s’han posat en marxa diferents mecanismes, a través dels quals es permet potenciar aquesta capacitat propositiva i influent dels Consells Municipals i de la ciutadania en general com poden ser el PAM i Pressupostos municipals dels quals els últims anys han sorgit desenes de propostes, o els grups de treball que han desenvolupat alguns consells, com poden ser alguns Territorials o el de Medi Ambient, que han permès treballar propostes amb les aportacions dels integrants dels Consells.
Al procés de revisió hi ha dues fases. La primera va començar fa un parell d’anys amb la realització d’un estudi dels Consells, estudi que es va fer començant per l’Anàlisi documental: estatuts, composició i ubicació en l’estructura municipal, la percepció dels secretaris/es dels consells municipals i de les persones responsables de les àrees d’on depenen i entrevistes personalitzades amb els i les responsables polítics dels diferents grups municipals.
La segona de les fases l’hem encetat al principi d’aquest mandat, els últims mesos. Es fa amb un procés de revisió i creació d’un document que reguli el funcionament dels Consells Municipals, amb dos itineraris diferenciats, però que són, per descomptat, complementaris.
Un es la Comissió de treball pel futur dels consells municipals conformada per tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró encarregada d’elaborar i consensuar el document definitiu que reguli el funcionament dels consells municipals i que reculli les diferents propostes d’actuació que es plantegin (s’han fet dues sessions i ara farem la tercera per elaborar el document definitiu), i l’altra és la informació, distribució i recollida d’aportacions dels consells municipals i entitats de la ciutat, amb quatre sessions per als ex - membres dels consells municipals, dues el 16 d’octubre i dues més el 25, totes elles en horaris diferents perquè tothom tingués la oportunitat d’assistir-hi.
Tot finalitzarà, un cop aquest document, consensuat per tots els grups polítics, aprovats a la Comissió Informativa de desembre, per donar llum verda als responsables de poder convocar els mateixos.
Desprès de tot això, es farà, per aplicar els canvis de la millor manera, unes sessions de treball amb els/les Presidents/es i els/les secretaris/es per a transmetre els resultats del procés i fer-los partícips de les noves propostes envers el funcionament i les dinàmiques de treball dels Consells Municipals.
Creiem que hem fet un procés el màxim d’obert i de participatiu per renovar precissament això, una pota molt important dels processos participatius.

Crec, sincerament, que hi ha un model Mataró pel què representa a la participació, i així ens ho diuen de molts llocs. En Ramon Bassas en parla.

I crec que el resultat és possitiu, molt possitiu.

Premis ONCE a la Solidaritat i a la Superació

Imatge dels premiats i dels encarregats de lliurar-los. La gala va ser presentada per Antoni Bassas

Diumenge a la nit, concidint que era 11 de l’11, es van lliurar a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona, els IV Premis ONCE a la Solidaritat i a la Superació.

Uns premis que lliura Once Catalunya a onze persones o entitats amb esperit de superació que poden ser un magnífic exemple per a aquelles persones que no sempre tenen tota la força necessària per continuar vivint.

Els premis són bianuals.
Una organització magnífica, un acte molt ben muntat, un sopar magnífic, i uns lliuraments amb la seva dosi de premis importants, d’emotivitat, de tocar la fibra, d’onze exemples de Solidaritat, onze exemples de Superació.
A mi em van sorprende moltíssim el discurs de Rafael Olalla, que ha estat escollit pel jurat com a exemple de superació personal, després de resultar ferit en l'explosió de gas de Santa Coloma, on hi va haver 19 ferits i dos morts. Arran de l'accident, va ser intervingut en diverses ocasions i ha perdut molta visió. Actualment, és afiliat de l'ONCE.
I tambè el discurs de l’Albert Espinosa, actor, guionista, director teatral i de cinema que va ser el director de 4a planta, a on relatava les seves experiències quan va haver d’estar ingresat molts anys a la secció d’oncologia d’un Hospital, a on un càncer se li va emportar una cama, un pulmó, mig ronyó i molts amics.
Altres premiats van ser:

Cecilia Evouna, que impulsa un projecte per a nens cecs a Camerun;
Dolors Comerma, mestra d'educació especial;

Les fundacions Ulls del Món i Ared, que treballen per donar atenció oftalmològica a gent sense recursos i fomentar la integració social i laboral de persones en alt risc d'exclusió;

Candi Vilafañe, regidor de Lleida a títol pòstum (va morir el passat setembre sobtadament);

Manel Pousa, del barri del Verdum i que treballa com a sacerdot a la presó Model; i

Montse Pous, periodista de Catalunya Ràdio amb distròfia degenerativa.

El lema oficiós ben podria ser “no mireu el què ens falta, mireu allò que tenim”. Enhorabona a tots, i felicitats a ONCE Catalunya, per molts anys.

Semana Cultural de Cerdanyola

Esta semana se está celebrando en Cerdanyola, organizado por la Asociación Cultural, la IV Semana Cultural de Cerdanyola. Empezaron el viernes con la inauguración de una exposición de pinturas de diversos pintores del barrio y con un cine forum sobre “La Verdad Incómoda”.

Siguió con un concierto joven el sábado en el Casal de Joves del barrio.

El domingo pude asistir, con Mamen, a una botifarrada posterior a la caminada popular que se había hecho desde primera hora de la mañana por El Turó, y en la cual había una exposición de bolets recogidos el día anterior por un grupo de personas cercanos a la organización.

La butifarrada y la caminada fue conjuntamente organizada con la Asociación de Vecinos y Amigos de la Plaza de la Alegría, los cuales estaban entusiasmados con la asistencia a la misma.

Proseguirá con la “Nit de poesia”, recital de poesías de Juan Ramon Jiménez por parte de los alumnos del Taller de Poesía de la Asociación. También recitarán poemas de cosecha propia. Interesante.

El sábado un torneo de ajedrez por la mañana, y de magia por la tarde y el domingo, para finalizar, concierto – vermut con la Xaranga Iluro en la Plaza Isla Cristina.

Es de felicitar estas iniciativas culturales de diversas asociaciones con la idea de aportar nuevas actividades al barrio y de seguir dándole vida, tal y como os comentaba hace unas semanas que también hace EPMA en otros ámbitos, como el teatro y la solidaridad.

Un barrio, una ciudad, es lo que son sus entidades, sus asociaciones, que son las que hacen latir el corazón de la vida interna de las mismas cada una con sus propias características, actividades y especificidades que, en un viaje de ida y vuelta aportan a la ciudad y se dejan aportar por ella con tal de ir sumando en el perenne devenir de nuestros entornos.

Mentides, mentiders

Un xuleta Aznar durant la compareixença al Congrés
Després de la sentència dels fatídics atemptats de l'11 M a Madrid, el PP, que ara ha optat pel silenci (excepte algunes honroses excepcions), abans va optar per un comportament en relació amb el mateix que pot merèixer molts qualificatius, però què podem resumir en una: Mentida d'un grapat de mentiders. Tota una orgia de falsedats.

Mentides dels mentiders:

• Ángel Acebes: "Miserables" als què van desconfiar de la falsa versió oficial.
• Mariano Rajoy: "Convicció moral de l'autoria d'ETA".
• José María Aznar: (al Congrés i avui mateix) "Els autors intelectuals (què és això?) no s'amaguen a deserts remots ni a muntanyes molt llunyanes".
• Eduardo Zaplana: (aquest és el meu favorit, el meu ídol) Va negar desenes de cops que "no es coneix la veritat sobre l'autoria dels atentats".
• Jaime Ignacio del Burgo: "ETA hi era allà".
• Agustín Diaz de Mera: "Hi ha vincles demostrables entre islamistes i etarres".

I, a tot això, ahir mateix, l'Àngel Acebes va gosar a afirmar que el PP mai ha recolzat la teoria de la conspiració.

Com diu Manuel Rico a Público: "Algú els hauria d'explicar que una cosa es mentir sense miraments i una altra és prendre's a la gent per idiota".

Aquí teniu un vídeo de les mentides del PP vistes des de l'estranger.

Demà, el què ha editat el PSOE.

Juguen la Champions

Un cop més, diumenge passat, la Colla Castellera Capgrossos de Mataró va demostrar que juguen la Champions.

Que són una de les colles punteres del país, que són bons, molt bons, i què, malgrat no guanyar mai la Lliga (és impossible), són any rere any la revelació de la temporada. Uns anys per arribar al podi, uns altres per mantenir-se quan tothom creien que petarien.

Lo de diumenge passarà a escriure una altra pàgina amb lletres d'or de la seva curta però intensíssima història, amb uns aisss al 4 de 8 amb agulla (semblaven un xiclet) que encara van donar més emoció, si cap, a una Plaça Santa Anna que a les 12 del migdia era mig buida però una horeta més tard era plena "tres quarts de Santes".

Enhorabona, i fins l'any que be, que continueu enamorant-nos a molts desconeixedors d'aquest mon del qual ara intentem no perdre'ns ni una.

Crec que aquesta és la vostra victòria.

Sant Carles Borromeu

L'Esglèsia de Sant Carles Borromeu a Vallecas, a on s'aculla drogadictes, prostitutes, expresidiaris...

Avui és St. Carles. Es celebra la mort de St. Carles Borromeu. Un amic m'envia un resum de la seva vida.

Sant Carles, el nom del qual significa "home prudent", ha estat un dels Sants extraordinariaments actius a favor de l'Esglèsia, i del poble que sobresurt admirablement. Sant Carles Borromeu, un Sant que va prendre molt seriosament aquella frase de Jesus: "Qui estalvia la seva vida, la perd, però el que gasta la seva vida per MI, la guanyarà", va morir relativament jove perquè va desgastar totalment la seva vida i les seves energies per fer progressar la religió i per ajudar els més necessitats. Deia que un bisbe massa curós de la seva salut no arriba mai a ser Sant i que a tot sacerdot i a totapòstol ha de sobrar-li feines per fer, enlloc de tenir temps de sobra per perdre.

Va nèixer a Arjona (Itàlia) el 1538. Des de jove va donar senyals de ser molt consagrat als estudis i exacte complidor dels seus deures de cada dia. Als 21 anys va aconseguir el doctorat en Dret a la Universitat de Milà. Un germà de la seva mare, el Cardenal Médicis, va ser nomenat Papa amb el nom de Pietós IV, i aquest admirat de les seves qualitats va nomenar Carles com a Secretari d'Estat. Més tard, va renunciar a les seves riqueses, es va ordenar sacerdot, i després va ser bisbe i es va dedicar per complet a la tasca de salvar ànimes.

Sant Carles va fundar 740 escoles de catecisme amb 3000 catequistes i 40000 alumnes.

Va fundar més de 6 seminaris per formar sacerdots ben preparats, i va redactar per a aquests instituts uns reglaments tan savis, que molts bisbes els van copiar per organitzar segons ells els seus propis seminaris.

Va morir quan tenia amb 46 anys, el 4 de novembre de 1584.

La camisa vale 68€

Hola, quiero esa camisa.

Hola, buenos días, Sr. Arturito, esa camisa vale 68€.

Ok, lo acepto, voy a intentar conseguir ese dinero. Si no me llega, intentaré convencer a un amiguete, Josep, para que me deje el resto, quiero esa camisa a cualquier precio.

"Es míiiiiiiiiiiiiiiiaaaaaaaaaaaa".

De acuerdo, Sr. Arturito, le espero. Y entiendo que usted acepta las reglas del Juego.

Sí señor, acepto las reglas. Voy a ganar, y voy a ganar por goleada. Vendré a comprar la camisa y me sobrará dinero para ponerme chulito, que de eso sé un rato (y mis colaboradores, los neocons, aún más).

Pasan los días y, tanto Arturito como otros señores que también querían la camisa de 68€, se ponen a trabajar para conseguir ese dinero, tal y como marcan las reglas.

Llega el día esperado, concretamente el 1 de noviembre de 2006, y todos llegan a la tienda con el dinero que han conseguido trabajando.

Arturito, muy enfadado pero disimulando, le dice al tendero: "Hola, tengo 48€, deme la camisa. Es más, estoy seguro que, pese a lo firmado, disimularé e intentaré engañar a todo el mundo y mi amigo Josep me dejará sus 14€", a lo que el tendero le dice: "Pos va a ser que no, la camisa vale 68€, y no estamos en época de rebajas. Usted solo tiene 48, y con su amigo (le recuerdo que si su amigo le deja sus 14€, usted hará algo en contra de lo que ha firmado ante notario, y eso que da feo, Sr. Arturito) Josep, en total son 62€. No le llega.

Al instante, llega Pepe a la tienda y, a pesar de que tiene menos € que Arturito el neocon, ser de otro pueblo y diferente (muuuuuuuuy diferente) a los compradores habituales de la camisa en años anteriores ha conseguido convencer a sus amiguitos Josep Lluis y Joan.

En total, Pepe, que se ha sentido injustamente menospreciado, ha conseguido 70€. Le sobran 2€, mira por dónde.

Como la camisa vale 68€, el tendero, fiel a las reglas marcadas antes de iniciar el partido, le entrega a "Pepe el infravalorado" la apreciada CAMISA.

Arturito se enfada mucho mucho mucho y, casi a punto de acabar el partido, pide que cambien las reglas, algo que nadie entiende, a no ser que seas un mal perdedor o alguien incapaz de pactar con aquellos en teoría cercanos a tí. El tendero no acepta cambiar las reglas aceptadas por todos. O se cambian antes de empezar el partido, o no se cambian.

Pues eso, Montilla President. Feliz primer año. Per molts anys, President.

Qué noche aquella en el Snooker...

Viejos amigos

Sábado por la tarde en la Plaza del Ayuntamiento de Mataró

Días de reencuentros con viejos amigos.
Días de recuerdos y emociones.
Viejo amigo Marc Plana, al cual me encontré el viernes noche en la presentación de la Agenda Llatinoamericana. Él era el encargado de montar la imagen, a mí me tocó presentar. Terricabras dió una lección impresionante, otro día os hablaré de ello. El Foment, casi lleno, y las agendas, todas vendidas. Nosotros, mucho más ricos con la lección del filósofo. Con Marc casi no tuvimos tiempo de hablar, pero algo recordamos de los viejos tiempos en los Maristas y lo malos que éramos los dos jugando de porteros. Ahora vive en Girona.

Viernes por la noche en el Foment Mataroní

Viejos amigos de viejos tiempos los que me encontré el sábado por la tarde-noche en la Plaza del Ayuntamiento en el Festival de recuerdo del 40 aniversario de la muerte del Ché. Fantástico ambiente, un poquillo de frío, los Luta a tope, como siempre, bastante gente aunque la organización no acababa de estar contenta, y una versión muy sui generis (y emotiva -foto-) de Hasta luego Comandante con la vieja guardia (camaradas) de Mataró. Los amigos Xevi, Sancho, Isa y Neus, con los que recordamos nuestros tiempos de debates interminables hasta altas horas de la noche en la Vall d'Aran sobre la obra del Ché. No sé si se sorprendieron más ellos de verme a mí o yo de verles a ellos. Sábado por la noche con Ferran

Y, para cenar, ración doble de Ferran Asencio, el mejor viejo amigo que podía encontrarme este fin de semana. Risas y risas para que no dejáramos de pensar que su marcha a Granada nos dejó un vacío muy grande, y que, año y medio más tarde, seguimos echándole de menos, y así será por muchos años. Nos regaló una noche enterita. Sigue tan merengón como siempre, es un defecto que no conseguimos que se le cure...

2 nous blocs d'entitats de Mataró

Dos amics em fan arribar dos nous blocs de dues entitats de Cultura de Mataró.

EPMA: El Col·lectiu de Teatre del barri de Cerdanyola, que ara, a més a més, volen potenciar la seva vesant solidària, amb la seva vocalia EPMA Solidari que ja us vaig informar van fer un acte a favor de Boris Vega, a Nicaragua. Tenen la seu a la Rda. Bellavista. L'Ana Barrera va assistir al lliurament del xec amb la recaudació. En el seu bloc van explicant el seu dia a dia i els projectes futurs, molt ambiciosos, per cert.

Públic a Fem Germanor, acció solidària organitzada per EPMA a la Plaça Onze de Setembre

Hdad. Nazareno y Esperanza: Hermandad també del barri de Cerdanyola, amb seu al C/ Rosselló que treuen els seus pasos a la potentíssima Setmana Santa de Mataró. A més a més, el diumenge de Rams organitzen un Festival de Saetas molt potent. En Ramon Bassas va fer el pregó (l'últim post) l'any passat. El seu bloc el fan servir per anunciar les seves activitats i, a més a més, com a vehicle de comunicació entre els seus integrants, sobretot els més joves.

Felicito als alma mater dels mateixos, l'Ildefonso Mármol i en Javier Lechuga, i els encoratjo a donar una llarga vida als blocs de les seves entitats.

I a tothom recomano que els segueixin per saber de la forta activitat d'ambdues entitats.

Força, Pasqi!

No vull estar-m'hi d'encoratjar al President Maragall davant la seva malaltia que ens ha agafat a tots de sorpresa i que, malgrat el seu coratge, la seva força i el seu missatge de dissabte quan va anunciar amb enteresa que té principis d'Alzheimer, una malaltia degenerativa i lenta, massa lenta, ens ha emocionat a tots. Ha estat entranyable, molt entranyable, com sempre.

Company fins fa poc, en la meva condició de militant del PSC he pogut viure algunes tardes de campanya, sobretot la del 2003, en la qual ho vam donar tot per poder treure la dreta nacionalista del govern de la Generalitat de Catalunya, i ho vam aconoseguir. Ho vas aconseguir.

Recordo que la següent assemblea del PSC Mataró, quan encara no estava tancat el Pacte del Tinell, vaig criticar el seu tarannà, la seva forma de fer en aquella campanya en la qual semblava que ja fos President, i això la gent no li ho va perdonar.

I recordo els debats polítics al sí de la JSC, a on jo quasi be sempre acabava quedant-me sol en les crítiques al llavors President del Partit. Hi havia quasi be unanimitat a l'hora d'idolatrar a un polític irrepetible, fort, amb idees avançades al seu temps, però que no sempre explicava les coses perquè tothom l'entenguessim, i a mi hi havia moltes que mai vaig acabar d'entendre.

Tot i això, tots vam fer tot el possible per fer-te President, tots a una, malgrat les diferències, com ha de ser. La roba bruta es neteja a casa.

I fins ara, mai, mai de fora del partit podrà dir-me que vaig criticar el nostre President en públic.

Avui no ho faig, em limito a recordar les meves diferències amb ell per potenciar encara més la meva solidaritat avui, avui i demà. Jo encara el considero un company de partit i, per davant de tot, una persona. I em fa mal quan les persones ho pasen malament. I ell ho pasarà molt malament. I la seva família, i tot el seu entorn. I per això em solidaritzo amb ells, amb elles.

No tinc la claredat d'escriure com en Miquel Iceta, però els meus sentiments avui s'assemblen molt als seus, malgrat no haver compartit tan a prop tantes experiències amb ell, però el fons és el mateix. Aquest és el seu article.

Avui repeteixo amb més força que mai allò que li deiem als mítings o quan podíem compartir amb ell dinars i sopars:

Força, Pasqi!

Una abraçada molt forta.

Noches en alta mar

Recuerdos imborrables, aún saboreables, espero que repetibles.

Compañía inmejorable.

Oasis vital en numerosas ocasiones compartido, no para dar envidia, si no para multiplicar esa felicidad buscando complicidades.

Ya queda menos.

Audiència Pública

En l'afany de l'Ajuntament de Mataró per aconseguir polítiques més complertes, volem la contribució que fan els ciutadans en els processos de presa de decissions en els afers públics i col·lectius.

És per això que dimecres 17 d'octubre, a les 7 de la tarda, farem l'Audiència Pública - PAM i Pressupostos 2008.

El farem al Centre Cívic de Pla d'en Boet (Rda. Francesc Macià, 103) i en el mateix es presentaran les prioritats del Govern, justificades al marc econòmic i financer del Pla d'Actuació Municipal.

L'Audiència Pública es oberta a tothom i, després de la presentació de les prioritats del govern, i es pasarà a un torn obert d'intervencions, per convidar als assistents al debat de les mateixes i a fer les seves propostes.

Totes aquestes propostes seran recollides pel Govern per estudiar si es poden assumir, o no, dintre del PAM, i donar-lis dotació pressupostària.

Com a mostra, un botó. L'any passat es van acceptar un total de 111 propostes, de les quals el 71% van ser totals i el 29% parcials. Aquest any, que encara no hem constituït els Consells donat que estan en fase de renovació, les aportacions s'han fet a través de la Sessió Oberta del Consell de Ciutat de dilluns dia 8, a on van sorgir moltes propostes que podeu veure aquí, i les noves que dia rere dia van enviant els ciutadans al bloc.

Us animo a assistir, a participar escoltant les prioritats del govern i, si vols dir la teva proposta, fer-ho.
Si ets blogger, et faré arribar una invitació personalment.

Perderte sin querer

A la primera persona

que me ayude a comprender

pienso entregarle mi tiempo

pienso entregarle mi fe



yo no pido que las cosas

me salgan siempre bien

pero es que ya estoy harto

de perderte sin querer

AS

No és Polònia

Aquest vídeo no l'han fet els de Polònia.

Aquest vídeo no està manipulat per ningú.

Aquest vídeo és original, l'han fet els del PP a Madrid, i qui parla no és el Rey la Nit de Nadal, ni el President per Cap d'Any, no, no, és el Cap de l'Opossició del Govern d'Espanya fent no se sap molt bé què en un missatge que acaba amb la magnífica frase: Feliz Fiesta Nacional! Mamma mia...

Aquest vídeo no l'han fet els gamberros de la banda d'en Toni Soler, ni qui parla és en Queco Novell caracteritzat d'en Rajoy, ni el faran aquesta nit al Polònia (coneixent el programa, estic segur que a hores d'ara ja preparen la seva versió).

Amb aquest vídeo, no sé realment què és el què pretenen, però, un cop més, es pasen de la ralla, i continuen dividint enlloc de sumar perquè saben que és la seva millor arma, el soroll, molt de soroll, que els permeti arribar a les eleccions generals del març amb algunes esperances de guanyar, fotent a la gent la por al cos.

Imagino què els grans ideòlegs del marketing polític diran que he picat penjant el vídeo i donant a conèixer més a en Rajoy (en una jugada semblant a la del PSOE fa 4 anys quan els del PP es reien de "ZP"), però l'he vist i no m'he pogut estar de fer-ho. I ho haig de denunciar: Val ja de jugar amb els símbols, d'apoderar-se'ls i de fer que la gent es divideixi entre els bons i els dolents.

Me'l tornaré a mirar, a veure si de veritat no és en Queco Novell.

Vuelve la sinrazón

Vuelven las bombas, vuelve la sinrazón.

Vuelve el intentar matar, el asesinar a alguien sin nigún motivo.

ETA reaparece.

ETA vuelve a poner nombre y apellidos a sus balas, a sus kilos de dinamita.

Vuelve el apoyarse en una idea supuestamente legitimada por no se sabe muy bien qué para atentar contra alguien.

Vuelven los asesinos cobardes a esconderse para intentar matar. Cobardes.

Vuelven a intentar convencer a no se sabe muy bien qué de que ellos tienen la razón de tampoco se sabe muy bien qué y por eso matan.

Vuelven a encontrarse cómodos en cuanto el Gobierno de turno les da, para ellos, la más mínima oportunidad de autolegitimarse para dinamitar nuestra tranquilidad, nuestra Paz. Que escuchen al que quiere hablar con ellos.

Vuelven a aprovechar cualquier, según ellos, agresión de aquéllos que realmente sí que están legitimados por la democracia, por las urnas, por la voluntad de la ciudadanía para jugar a su juego macabro. Para volver a disfrutar haciendo lo que más y mejor nos han demostrado en estos cuarenta años que saben hacer, matar.

¿Alguien entiende que en aras de una idea intenten matar a alguien que trabaja para otro alguien que ejerce la democracia decidida por todos en un pequeño pueblo? Yo no, que me lo expliquen.

Será que los asesinos viven de ello y no quieren quedarse en el paro. Será que no saben hacer otra cosa.

¿Porque no han hablado cuando han tenido la oportunidad?

¿Porqué intentan debilitar, con sus atentados, a aquél gobierno que más ha intentado por hacer que una buena parte de su causa se hiciera realidad?

Será que se encuentran a gusto en su propia irrealidad, en la irrealidad de unos asesinos que utilizan el nombre de un pueblo digno, dignísimo, como es el pueblo vasco para matar, para haber hecho de ello un estilo de vida.

Será que se encontrarían mucho más a gusto con otro Gobierno que no quisiera hablar, que les facilitara la justificación de la sinrazón, que les justificara diariamente el ojo por ojo. Pues ojo por ojo, el mundo se quedará ciego, y ciegos nos estamos quedando todos. Vale ya!!!

El pueblo vasco no se lo merece, Euskady quiere vivir en Paz, ya les han demostrado en mil y una ocasiones que no quieren vivir con la sinrazón, que quieren vivir tranquilamente en casi casi la zona más bonita de España, y con las mejores gentes que te puedas encontrar. No se lo merecen.

Que vuelva la razón, que no maten a nadie. Que dejen las armas, que hablen.

Mataró Participa

Avui endeguem el procés participatiu pel PAM i el Pressupost del 2008 a l’Ajuntament de Mataró.
I ho fem amb una novetat important, hem encetat un bloc a on tothom que vulgui podrà fer les seves propostes per sumar al PAM i al Pressupost de l’any proper i poder dir la seva sobre els eixos de ciutat que volem.
El procés continuarà dilluns amb una sessió oberta del Consell de Ciutat, també amb moltes novetats, i a on són convidats totes les persones que representaven a alguna entitat a l’anterior legislatura en qualsevol Consell Municipal, sigui sectorial o territorial.
I, per últim, tancarem el procés participatiu amb l’Audiència Pública oberta a tota la ciutadania el dimecres 17 també a les 7 de la tarda.
Us animo a participar-hi. Participa, díga’ns la teva!
Entra al blog. Mira les normes.

Avui, infraestructures

Avui toca infraestructures.

Avui, a les 7 de la tarda, fem un debat sobre les infraestructures (o és infrastructurres?) a Catalunya a la sala d'actes de la Biblioteca Pompeu Fabra, a la Plaça Occitània.

L'organitza el PSC a nivell Nacional, i han escollit, amb molt bon criteri, Mataró per parlar-ne (alguna cosa hem de fer bé perquè ens escollin a nosaltres).

És la primera de tres jornades per prepara la VI Conferència Nacional, que serà la que servirà de base pel programa electoral de les properes Eleccions Generals del Març. Les altres dues es faran a Cornellà (habitatge) i a Barcelona (Inmigració). Sens dubte, aquesta jornada posa Mataró al mapa de les ciutats més importants pel socialisme a Catalunya.

El cartell serà de luxe. Per descomptat hi haurà el nostre Alcalde, en Joan Antoni Baron, que té molt a dir sobre el tema, a més a més del Cap de Cartell, el Secretari d'Estat sobre Infraestructures, en Víctor Morlán.

Els acompanyaran, en aquest cartell que com us deia és de luxe, en Manel Nadal, Secretari General de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, en Germà Bel, Catedràtic, en Jordi Valls, ex Conseller i actual President del Port de Barcelona, i n'Ernest Maragall, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Secretari de Conferències Nacionals de l'Executiva del PSC.

Crec que no fa falta parlar de la importància del tema d'avui com per no faltar a aquesta jornada.

L'Afectivitat al Voluntariat

Dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, a Can Palauet, l’Agència de Suport a l’Associacionisme ha organitzat una nova sessió de Les Associacions fan Ciutat. Parlarem de l’Afectivitat al Voluntariat, per part de n’Edgard Cárdenas.
Hem cregut que seria un tema important. Per la gent que hem estat molts anys a una entitat, és de primer ordre tenir unes relacions bones entre les persones que formen part del mateix, és la millor manera de tenir unes arrels propícies per poder treure fruits. El voluntariat en sí mateix com a escola d’afectivitat i les relacions ens fa ser més persones.
Saber què és voluntariat i què no ho és (la pregunta del milió), la crisi que està patint la societat pel què respecta a les relacions entre les persones degut a l’aparició de les Noves Tecnologies (sempre són noves...), la crisi del voluntariat, o del significat del terme voluntariat.
La solidaritat també com una experiència humana, a tots, en algun moment, ens ha cridat la veu de la compassió envers els altres, el posterior reconeixement de la mateixa o, fins i tot, el compromís a retrobar-nos nosaltres mateixos amb actes de voluntariat solidari.
Sempre hi ha moments en els quals, entre una activitat i una altra, o preparant la següent, què t’entra la depressió i et penses que has entrat a una dimensió oblidada, que ha ningú l’importa el què fas, què estàs desaprofitant energia i que tens una experiència què, més que sumar, t’està restant en tots els sentits.
El positiu sempre ho pots trobar en l’aprendre a sentir, a reconèixer els tus afectes i, fins i tot, en poder educar a la resta en l’afectivitat. Aquestes relacions et poden ajudar a ser congruent entre el que es pensa i el que es diu, que no sempre és fàcil.
És claríssim que mostrar-nos tendres a la nostra entitat per transformar el nostre mon, és una aventura constant que mai acaba donat que, per tots, ens hem de prendre la tendresa com una energia.
I, com no, es parlarà del perdó. Per molts és com una debilitat, per uns altres no deixa de ser una mostra desproporcionada i, per d’altres, és una potencialitat alliberadora. En tot cas, potser tots necessitem una paraula nova, no creieu?

Recordeu, dimecres a la tarda a Can Palauet.